Aquesta vegada no donaré massa voltes a
la història. Votaré Convergència. I un cop dit això, m’agradaria explicar-vos
per quines raons ho tinc tant clar, en l’esperança d’arreplegar algun vot més d’entre
aquells que tingueu la paciència de llegir aquest escrit d’avui.
Les raons són diverses, però es
resumeixen en una realitat incontestable: Convergència s’ha convertit en l’ase
dels cops de l’espanyolisme, tots contra ella, perquè és la opció política que
millor posa en contradicció el sistema dinàstic de la transició i la unitat d’Espanya.
De fet, el vot convergent és el vot més revolucionari que podem fer aquest
26-J.
Només cal llegir els esforços de la Vanguardia
per anorrear el que queda del partit que va governar Catalunya durant gairebé
40 anys. Convergència és un partit que ha abandonat el seu espai de confort a
la recerca d’una solució nacional de futur que passi per la independència de
Catalunya. En aquest procés ha deixat anar el llast d’UDC i la representació
dels interessos dels catalans poderosos davant la Cort que feia en Duran, ha
rebut tots els atacs possibles per part de l’estat que ha desvetllat el secret
a veus de la brutícia dels Pujol –que va deixar florir al llarg de tres dècades-
i per part de tota l’esquerra se li ha penjat la llufa de les retallades, com
si els desnonaments fossin culpa seva i no de les polítiques del totxo
espanyoles, i el dèficit del tripartit una minúcia comptable en comptes d’una
condemna econòmica pels nostres fills i nets.
Convergència va incorporar als
catalanistes d’ordre al projecte de l’autonomia i la democràcia del 78. Heu de
pensar que a finals dels 70 la dreta catalana hagués pogut apostar per la UCD o
la AP d’en Fraga, que la guerra, la por, i les seves conseqüències estaven a la
cantonada de la història. Avui, quasi quaranta anys després ens trobem en el
mateix escenari, davant d’unes esquerres que pretenen fer la independència
sense la meitat del país, fer-ho soles salvant el món de passada, i d’un
espanyolisme que pretén monopolitzar el vot de dretes català, o bé en forma de la
visió imperial del PP o del neo-falangisme ètnic de Ciudadanos.
Si Convergència és acabada de dinamitar
per part d’aquesta pinça maquiavèl·lica haurem begut oli. Catalunya necessita
de un centre-dreta democràtic d’obediència nacional si mai vol ser independent.
El somni humit d’una República Popular Catalana que tenen la CUP, alguns Comuns,
la Forcades o l’Oliveres és una temptació en la qual ERC sembla caure-hi cada
cop que obra la boca en Tardà o en Rufián. I la independència ha de ser un
procés nacional, i no ideològic.
Jo no penso regalar el centre-dreta a
la Arrimadas i a l’Albiol, perquè estaria enterrant tot allò pel que he lluitat
al llarg de tres dècades. Només puc evitar-ho votant Convergència i aturant el
relat que ja tenen escrit els uns i els altres, perquè Podemos i Ciudadanos s’odien,
el PP i la CUP també, el PSOE i ERC lluiten pel mateix vot a les barriades,
però tots coincideixen en voler destruir el que queda de CIU, d’Acció Catalana,
de la Lliga, i sense aquest espai estem perduts.
No em vull estar de dir que també votaré Convergència perquè quan va estar a l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’únic
cop en trenta anys en el que he pogut treballar amb l’administració de manera neta amb l’objectiu
de millorar una indústria com la del joc, sense suborns ni subvencions, només
treballant de forma neta. L’administració Trias em va retornar l’esperança en
la política i els polítics. I ho dic amb coneixement de causa i des del més profund
reconeixement a la seva excel·lent feina, que si no ho dic rebento.
Convergència encara ha de fer els
deures i aprofitar el moment per a convertir-se en una organització neta –de fet
és l’única que ha foragitat als corruptes amb vergonya pública- . Ha sacrificat
el seu patrimoni polític pel país, ha perdut la confiança dels poderosos, ha
despertat l’odi dels covards d’aquí i dels dolents d’allà. Jo no els penso
deixar tirats, no fora just, ni escaient, ni assenyat.
Un bon resultat de Convergència te la
gran virtut de negar la major, un efecte electoral que deixaria clar que el
centre-dreta català no vol experiments neo-franquistes, que és capaç de tronar
a organitzar-se i plantar cara. I a més a més, hi ha un darrer argument
inqüestionable per a votar Convergència: la CUP rebentarà del mal de ventre que
li provocarà un bon resultat dels independentistes de dreta, què carai! De fet, votant Convergència fots per igual al Rajoy, al Rivera, la Colau, al Iglesias, al PSOE, la Vanguardia, en Duran i la Gabriel, qué més voleu?