tag:blogger.com,1999:blog-86159402143929072222024-03-13T11:03:38.098+01:00SavallsApunts del naturalSavallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.comBlogger278125tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-991119203339604172017-12-31T11:45:00.002+01:002017-12-31T11:45:25.090+01:00El 2018, seguim
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Obriu els mòbils i reviseu fotos i vídeos dels dies 20 de
setembre, 1 d’octubre i 3 d’octubre. Allò va passar. Vàrem posar Espanya cap
per avall i per tal de aturar la nostra insurrecció van haver d’enviar els
antidisturbis, la Guàrdia Civil, i ajuntar PP, PSOE i Ciutadans per aplicar el
155. En un altre temps, hi haurien hagut morts, execucions públiques,
violacions exili i presó. Aquest cop només exili i presó, però la veritable
naturalesa del que és i representa l’enemic no ha canviat. <br />
<br />
Ara la maquinària que ens dibuixa la realitat, la d’allà i la d’aquí, ens dirà
que cal passar pàgina, que l’any 2017 va ser un “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">annus horribilis</i>” pels catalans i que cal trobar vies d’entesa, la
clenxa al mig entre els patriotes i els colons. Voldran que oblidem, que abandonem
les “quimeres” que deia el putero emèrit. I uns pebrots que oblidarem!<br />
<br />
Com oblidar els cants al carrer que reclamàrem nostre? La gent gran plorant
quan votava? Les tietes defensant les urnes? Els CDRs ocupant vies de tren i
tallant carreteres? Recordeu quan van arribar les urnes al vostre col·legi
electoral? No ho oblideu mai de la vida, perquè Espanya no ho oblidarà, que d’aquells
silencis protectors, d’aquella comunió de juramentats, d’aqull poble que els
cantava “on estan les paperetes?” ha vingut la seva ràbia, la seva frustració,
el seu odi i els seus “a por ellos”. Oblidar-ho? Mai de la vida.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span style="font-family: Calibri;">El 2017 ens ha deixat el record d’un poble insurgent, dels
treballadors de la Caixa cridant consignes de la CUP, i els cupàires cantant el
Virolai amb llàgrimes els ulls, que hom pot ser antisistema però també va anar
al cau de petit, no fotem!<br />
<br />
Tanco l’any amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la sensació de formar
part d’un poble collonut, capaç de tot malgrat els seus partits i tenir els
vents en contra. Ara sabem que no hi ha miracles, ni unicorns roses, ni
democràcia a la UE, ni solidaritat internacional, i que allò del James Stewart
a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mister Smith goes to Washington</i> que
ens explicava Frank Capra només era una pel·lícula per les tardes de diumenge.<br />
<br />
Tanmateix, sempre m’havia sentit a dir que els catalans havíem mort esclafats
demogràficament, que hi havia una majoria silenciosa vivint a Catalunya que no
ens reconeixia com a Nació amb tots els ets i uts. És veritat, però no son
majoria ni de bon tros, són un de cada quatre electors, una relació de 1 a 3 a
favor nostra. Qüestió de temps que en serem més que ells, si no ens arronsem i
seguim endavant sense rendir-nos. Perquè la cosa va d’això, ens volen mesells,
tous i a casa. Ens diran que hem perdut bous i esquelles pel camí de la
disbauxa, quan en realitat hem viscut victòries èpiques, només malversades per
les pors i la cotilla de correcció política que empresona més que Estremera.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Jo no sé vosaltres, però enceto el 2018 amb les ànsies
i les ganes de llibertat intactes. Més convençut encara de que els catalans ho
podem tot. Obriu els mòbils i mireu-vos derrotant l’enemic, i poseu-vos dempeus
un altre cop. El 2018, seguim.</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-30685442508518480892017-10-16T13:23:00.001+02:002017-10-16T13:23:22.333+02:00La fugida dels 600 empresaris <span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 11.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Fa quinze dies els
catalans, desafiant els cops de porra, varem votar a favor de la independència
de Catalunya. Contra tot i tothom. Entre els pitjors enemics hi trobem la por.
Tot i haver superat la por a les porres, ara els mitjans nostrats –hi podeu incloure
l’Ara i RAC1, que té pebrots-, han endegat la segona campanya de la por: la que
afecta a la viabilitat econòmica de la República Catalana i la caiguda del PIB.
Provaré de contrarestar aquesta campanya miserable amb unes quantes dades i una
mica de seny, malgrat no ho estigui fent el Conseller d’Empresa Santi Vila, que
és qui hauria d’estar desactivant aquesta brama, si tingués un mínim de
coneixement del món empresarial –i una miqueta de vergonya nacional val a dir-.<br />
<br />
Hi ha una campanya a premsa, ràdio i televisió, segons la qual els catalans en
la nostra inconsciència independentista estem enfonsant l’economia i el PIB del
país. Oi que si? Doncs deixeu-me donar-vos uns poquets de números.<br />
<br />
Les empreses que han deslocalitzat la seu, ho fan per tres raons:<br />
<br />
1.- Són entitats financeres que només poden fer front al negoci disposant
d’accés als fons del BCE. Cas de La Caixa, per exemple.<br />
<br />
2.- Els cal seguretat jurídica per tal de pagar beneficis als seus socis
estrangers –i hi incloc els espanyols en aquest capítol- davant de possibles
discrepàncies legislatives i d’acords de no doble tributació amb països
tercers. Cas de les empreses del IBEX amb capital internacional.<br />
<br />
3.- Per motius estrictament ideològics. Per exemple el Grupo Planeta o
Freixenet. I d’aquests no en penso parlar, que m’entra l’acidesa. <br />
<br />
Heu pogut escoltar bestieses de l’alçada d’un campanar, emeses per periodistes
i tertulians que en sa vida han muntat un negoci seriós, conforme Catalunya ha
perdut un percentatge del PIB espectacular en dues setmanes donada la fugida de
tantes i tantes empreses. I es queden tant pantxos, perquè és el que els han
dit que diguin, com sempre.<br />
<br />
Mireu, els profetes del desastre diuen que Catalunya ha perdut la seu del 600
empreses en un parell de setmanes. La riuada d’empresaris que fugen a posar la
seu dels seus negocis a la terra de la lleganya és de proporcions
apocalíptiques! 600 empreses de un total de 22.000 Societats Anònimes i 220.000
de limitades amb seu a Catalunya. I no hi afegeixo les multinacionals amb
delegació al Principat. 600 empreses són el 0,0025% de les empreses catalanes. Ho heu llegit bé!
0,0025%.<br />
<br />
Direu que són les més importants i que donen més feina i que sé jo què més!
Tampoc. De les empreses del IBEX menys de 10 tenien seu a Catalunya, i entre
totes les 35 generen al voltant del 22% del PIB català. Entre totes! I donada
la circumstància que les empreses que han fotut el camp mantenen l’activitat
principal i productiva a Catalunya, el impacte de la seva fugida afecta només
al pagament de el impost de societats, sobre beneficis –cosa que abans tampoc
passava per la hisenda catalana, tot sia dit-. No afecten ni a l’activitat
industrial, ni als IVAs ni als serveis, ni a la subcontractació de persones i
proveïdors. Ni tant sol afecten als llocs de treball i els seus IRPFs
associats.<br />
<br />
Per tal que us feu una idea, les empreses del IBEX “donen” feina a un 8% dels
catalans amb nòmina. El 92% restant els dona l’economia productiva i de serveis
real. Us feu una idea? <br />
<br />
A veure, no exagerem. Que marxin no és una bona notícia. Però tampoc ho és quan
una gran empresa, o una start up, és comprada per un fons d’inversió estranger,
encara que ens entestem a vendre’ns-ho com a la bona notícia de la “inversió
estrangera”. Que no ho veieu? Els beneficis van a la butxaca de senyors i
hisendes estrangeres. I què? Que cal internacionalitzar-se i que el món és
econòmicament global ja ho sabíem, o no?<br />
<br />
Les empreses que marxen, les que han manat a Foment fins fa una setmana, ho fan
perquè després d’entortolligar-se amb els partits polítics catalans –del PP als
Comuns passant per C’s, CIUs, Pesecés i ERCs, que només se’n salva la CUP- i
alts funcionaris del règim autonòmic, ara es troben que no pinten res en el nou
repartiment de poder polític i econòmic. Que si aposten pels independentistes
perdran l’ascendent a la Llotja del Bernabeu, i com a bons hereus del Jaume
Canivell, això “no s’ho poden pirmitir”. La seva aposta és que Catalunya
s’agenolli per tal que ells no perdin les inversions en favors, diners i
corrupcions, fetes els passats 40 anys de règim del 78. La bèstia es defensa.<br />
<br />
I jo us dic: quina gran notícia! Quina gran oportunitat empresarial el poder
reconquerir Foment per part de l’empresariat català, traient-lo de les mans
dels executius que fins ara n’han fet un club com l’Ecuestre. Vosaltres us
penseu que Catalunya, amb la seva preparació acadèmica, la seva posició
logística, el seu port, la seva capacitat d’exportació industrial, i les seves
incerteses de finançament futur no resulta un bombó més que sexy per lobbys i
companyies d’arreu del món? Que us penseu que no hi haurà empreses, bancs i
emprenedors disposats a invertir-hi sense la competència d’una crosta local
asseguda en la teranyina dels favors històrics? No em feu riure!<br />
<br />
Així doncs, tranquil·litat i confiança en l’economia catalana. Només em sap
greu que el discurs us l’hagi de fer jo, pobre de mi, que sóc un pelacanyes.
Trobo a faltar que aquest discurs us el fes el govern i els partits que
empenyen l’alliberament nacional. No se perquè no el fan, potser la teranyina no
els deixa –sembla clar en algun cas particular-, o potser hi ha massa poc
polític amb experiència real en el món de l’empresa, però això ja són figues
d’un altre paner.</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-65989053871472069312017-10-13T08:57:00.001+02:002017-10-13T11:49:49.606+02:00No hi ha Independència low cost Passades 48 hores parlo:<br />
<br />
Quan diuen que cal una majoria àmplia per tal d'endegar una independència, sense acord de la metropoli, parlen del que va passar les hores anteriors a la compareixença del President Puigdemont.<br />
No tinc cap dubte sobre el compromís del nostre govern, col·lectivament i individual. Però, fa dos dies van cometre un error de catalanor: "el fer-se el simpàtic" a Madrid ha sigut substituit per el "fer-se el simpàtic" internacionalment. És aquesta manera de fer que tenint raó es guanya, la merda de la pedagogia que farà canviar visions i voluntats. No funciona. Els estadistes, o els paisos que tenen costum d'exercir la seva sobirania no van pel món dient "una gràcia de caritat per un poble que té raó", sinó que fan el que han de fer i afronten les conseqüències.<br />
Torno al començament, la nostra majoria és incontestable, 60-40 (pel broc gros), però és justeta per lluitar contra els costos de transició que comportarà una independència traumàtica. I no parlo dels morts, parlo de l'economia.<br />
Els darrers 7 anys hem posat el focus en les millores econòmiques de la independència. De fet, podem escriure'n una tesi doctoral i tenim raó. Però hem obviat el daltabaix dels costos de transició, la fuga d'empreses, la inestabilitat jurídica, i demés conseqüències: i a la que les hi hem vist la orella una part de l'independentisme més "reactiu i economicista" que té forts lligams amb l'elit financera i econòmica s'ho ha fet a sobre.<br />
El canvi que suposa la independència no acordada afectarà totalment el repartiment del poder econòmic a Catalunya, i la crosta nostrada es defensa. No podia ser d'una altra manera.<br />
Si sumem la pressió de sectors independentistes que li han dit a Puigdemont allò del "així no!", a la innocència internacional nostrada que confón tenir raó i l'opinió pública a favor, amb tenir un compromís ferm dels governs a enfrontar-se a España perquè és "moralment correcte", van provocar aquesta mena de declaració no declarada de independència.<br />
Què hem de fer?<br />
Aguantar i seguir mobilitzats, i entendre que amb Espanya de cul no hi haurà independència "low cost", i que només ens faran cas i ens en sortirem -Oh! paradoxa!- si ens fotem l'economia enlaire, perquè és l'única cosa que va fer que Donald Tusk parlés de nosaltres: l'enfonsament dels mercats i la compra massiva del BCE de deute espanyola per refredar la prima de risc. Si volem ser independents hem d'actuar sense dubtar ni un moment i provocar una crisi que arrossegui Espanya i Europa a la mesa de negociacions.<br />
Quatre cops de porra faran titulars i dues llagrimetes, però no ens faran independents. Si volem la llibertat haurem d'acceptar inestabilitat i menjar arrós blanc un parell d'anys. Un 60% de la població és prou per aquest combat? Ja és indiferent,per desestabilitzar l'economia hi ha prou amb un 20% de gent compromesa. Però això ja ho veurem, que són figues d'un altre paner.<br />
Ni un pas enrera i sobretot unitat, unitat, i unitat.Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-4643837125523360982017-10-05T11:51:00.004+02:002017-10-05T11:51:50.557+02:00Fins que no exercim la nostra sobirania<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 11.5pt;">Diu Maquiavel a El Príncep que quan
s’ocupa una província amb institucions pròpies, el millor que es pot fer és
triar uns notables locals per tal d’aplicar el teu poder indirectament des de
les seves tradicions. Suposo que us sona, oi? Doncs això, que els despatxos
dels notables nostrats han tocat a Sometent i ara bramen pel pacte urgent i el
bon rollo amb Espanya. <br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 11.5pt;">Evidentment, des l’altra banda ara
tot seran <i>os queremos</i>, “parlem” y “<i>busquemos soluciones</i>”. Veurem
iniciatives, fins i tot benintencionades, que clamin per un nou pacte
constitucional, una major comprensió pel “fet diferencial”, o fins i tot un
reconeixement formal i constitucional de la nostra condició de nació. Totes
aquestes bones maneres i idees no apareixen del no res, són producte de la por
de veure que els catalans anem a per totes. No són conversions massives al
plurinacionalisme, senzillament el poder ha obert l’aixeta dels bons sentiments
dels espanyols normals per tal que estovem la nostra determinació.<br />
<br />
Portem un parell de dies veient als mitjans espanyols parlant de <i>entendimiento</i> y <i>soluciones</i> en comptes de dir-nos el nom del porc i parlar de <i>órdago</i>, i <i>abducción</i>. Aquest canvi no se l’ha guanyat la noia aquesta del
Col·legi d’Advocats, l’Eugènia Gay, sinó la fermesa dels nostres iaios aguantant
a les enormes cues l’1O amb el perill imminent que les forces d’ocupació els
tornessin a humiliar a cop de garrot.<br />
<br />
Si us plau, els mitjans catalans ventant la proposta de la filla d’Eugeni Gay,
l’antic membre català del Tribunal Constitucional que es va posicionar en
contra els seus compatriotes amb excuses de mal pagador. Una degana que a les
eleccions del mes de maig passat deia: <i>"el
Col·legi ha de quedar al marge del debat polític, perquè no forma part de les
funcions estatuàries de la junta de govern posicionar-se a favor d’alguna
ideologia política o altra". </i>En voleu més proves? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Helvetica; font-size: 11.5pt;">La cosa ve de lluny. El President
Wilson dels Estats Units, seguint la seva política d’autodeterminació dels
pobles a Europa, es va interessar pel cas català. Cambó, en comptes d’agafar
l’oportunitat va començar a divagar sobre retrets i autonomies. I Wilson el va
enviar a dida. Som al mateix lloc cent anys després.<br />
<br />
Diumenge els catalans ens varem guanyar el dret a declarar la independència i a
que el món n’acceptés les conseqüències. Tots els mails, whatsups i trucades
que he rebut dels meus amics estrangers em pregunten “quan” la declararem, no
“si” la declararem. Els països que ens veurien amb simpatia no poden dir res
fins que no exercim la nostra sobirania. Espanya no ens acceptarà com un igual
amb el qual per parlar hagi de requerir de mediació, fins que no exercim la
nostra sobirania. La millor arma de pressió que tenim davant Europa, la prima
de risc espanyola, no petarà del tot, fins que no exercim la nostra sobirania.
Les amenaces del sistema extractiu no s’aturaran, fins que no exercim la nostra
sobirania. Els nostres representants polítics i la gent anònima que ha burlat
al CNI, i ha fet possible que votéssim l’u d’octubre, no estaran segurs fins
que no exercim la nostra sobirania. I si teniu por a que els espanyols ens
peguin mentre estem desarmats, sapigueu que la repressió la seguirà jutjant la
justícia espanyola en comptes de la internacional, fins que no exercim la
nostra sobirania.<br />
<br />
Dilluns, el Parlament de Catalunya ha de fer el solemne acte final de tot
aquest esforç col·lectiu que hem fet els catalans; i a despit dels despatxos
que ara ens volen robar la dignitat nacional, acotant el cap a canvi del que ja
és nostre, declarar la independència de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-42459145359632798522017-10-03T10:43:00.002+02:002017-10-04T09:33:01.981+02:00La por<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">M’agradaria abraçar-vos a
tots. Sento un orgull de país que mai no havia sentit abans. El que varem viure
aquest diumenge ja ens ha fet lliures, ja no hi ha volta enrere, passi el que
passi.<br />
<br />
No us vull fer un recull d’emocions. Tots i cadascun de vosaltres segur que
teniu la vostra pròpia experiència del que varem protagonitzar davant de tot el
món. Perquè això és el que va passar, <i>los
catalanes hacen cosas</i>, entre elles aguantar i empassar-nos la por que tots
sentíem mentre cridàvem que no en teníem.<br />
<br />
Tots varem passar-ne de por. És la condició prèvia sine qua non dels actes de
valentia. Ho sap tot bon combatent. Ho va aprendre Henry Fleming, el
protagonista de <i>The red badge of courage</i>,
i ho sabia tota la <i>Easy Company</i> de
Band of brothers al complert. Sense por només hi ha temeritat, el valor ve de
la superació del que ens espanta.<br />
<br />
A quarts de sis del matí encara no havia passat res de greu. La gent baixàvem
decidits cap els col·legis a “defensar-los”, però el 90% dels que hi anàvem, o
no sabíem o no recordàvem el que això significava. Perquè havíem perdut el
record de la por. De la por de debò, no del joc d’ombres xineses dels “tancs
per la Diagonal” que tant de gust tenen a recordar-nos de tant en tant els
tebis, els botiflers i la Vanguardia. <br />
<br />
La por a que et trenquin la cara o un braç? No. No és aquesta només. La por a
que un nano o una persona gran prengui mal. Per això, a primera hora, quan els
col·legis van poder obrir, quan les urnes ja eren preparades i centenars de
catalans ens amuntegàvem davant les seves portes varem fer pas i entre
aplaudiments els nostres pares i avis van exercir el seu vot amb enorme
dignitat. Probablement eren els qui menys por tenien, perquè eren els qui més
entenien el que significaria la nostra derrota.<br />
<br />
Varem fer el passadís als nostres avis perquè teníem por que els peguessin, que
els humiliessin, de fet teníem por que els tornessin a humiliar. I ens varem
quedar a defensar els col·legis, entre altres moltes coses, per defensar aquets
vots fets des de la història i la dificultat de bastons i cadires de rodes.
Només faltaria!<br />
<br />
Als col·legis hi havia rumors de que “venien”. I ningú marxava. Ningú. La gent
trucava a casa i feia baixar la resta de la família, als amics, als veïns. I
cada cop s’afegia més gent que tenia por, però que volia guanyar un país, o que
volia deixar clar que eren persones lliures. Perquè recuperar la llibertat i la
dignitat personal es fa així, al carrer, no esperant que des dels despatxos
dels polítics facin una declaració conforme ho ets de lliure i digne. Què s’han
pensat els qui demanen diàleg de partits i pactes d’elits? La llibertat
individual és un dret natural que ens empara a cadascun de nosaltres, no
quelcom que ens atorga un polític espanyol.<br />
<br />
Que no ho veieu? Que no ho ensumeu? Ja som lliures. Ja hem conquerit la
llibertat. Només queden les formalitats oficials. Fins i tot si ens
reprimeixen, si ens tanquen partits, líders, mitjans de comunicació, nosaltres
ja hem marxat de la gàbia. Trigarem una setmana, dos mesos, o tres anys, però
mai, mai, mai, mai ens podran robar aquest diumenge. El dia que varem conèixer
la por, i la varem vèncer.</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-43700198655938401192017-09-08T11:05:00.000+02:002017-09-08T22:47:17.961+02:00Gent de pau<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Deia el meu germà gran, ja fa molt
de temps, que ell encapçalava la primera generació familiar que no havia patit
una guerra. I és veritat. Repassem plegats les dades: 1936 – 39 la Guerra
Civil; 1920 – 1926 la Guerra del Rif; 1895 – 1898 Independència de Cuba; 1878 –
1880 la Guerra xica de Cuba; 1872 – 1876 la darrera carlinada; 1868 – 78 la
Guerra de Cuba; 1859 – 1860 la Guerra d’Àfrica; 1846 – 1849 Guerra dels
matiners; 1833 – 1840 La Guerra Carlista; 1827 Guerra dels malcontents; 1808 –
1814 Guerra del francès; 1793 – 1795 Guerra gran; 1713 – 1714 la Guerra dels
Catalans; 1705 – 1713 Guerra de successió espanyola; 1688 – 1697 Guerra dels
nou anys; 1642 – 1652 Guerra dels segadors. I paro.<br />
<br />
Des de l’assassinat de Pau Claris després de la darrera victòria militar
catalana, entre les guerres provocades des de Madrid o Paris, cada pocs anys la
població catalana ha estat delmada, espoliada, envaïda, reprimida, afusellada,
ridiculitzada, exiliada i silenciada. I en aquestes que va arribar la mort del
dictador al llit, per a vergonya de tots aquests que s’omplen la boca de lluita
antifranquista. I la por a un altre conflicte, la por als tancs entrant per la
Diagonal, la por i el no t’hi emboliquis, van propiciar l’esdeveniment de la
Constitució del 78. <br />
<br />
Una Constitució redactada per diputats que mai ningú ens va dir que ho serien
d’unes Corts Constituents. Unes eleccions on podies votar al partit maoista o
comunista, a Falange, als franquistes o als carlins, amb un únic partit
expressament prohibit: Esquerra Republicana de Catalunya. El partit de gent
d’ordre i classes mitjanes català que va cometre el pecat de fer-li la guerra
al feixisme, en comptes d’exiliar-se i ajudar a guanyar “<i>la Cruzada</i>” de Franco. Unes votacions que van ser organitzades des
dels despatxos dels falangistes que ocupaven els governs civils i tutelades per
l’exèrcit que havia guanyat la guerra. Jo hi era, i l’esquerra equidistant que
avui reclama garanties al govern democràtic de la Generalitat, va callar aleshores
tant que piula avui.<br />
<br />
Això del 78 no funcionava, ja ho veiem. Que si el cafè <i>para todos</i>, que si el català està prohibit als nostres diputats a
les Corts espanyoles, que si el valencià no és català i que a ses Illes es
parlen tres idiomes diferents, que si la centralització de la Borsa a Madrid,
que si les autopistes de peatge aquí i de franc allà, que si l’AVE primer a
Sevilla que a França. Ja ho veiem que no funcionava. Però la por que prové del
primer paràgraf d’aquest post feia que els catalans anéssim tirant i fent-nos
l’orni, mentre ens deien <i>polacos</i>, <i>aldeanos</i>, <i>provincianos</i>, <i>avaros</i>, i
ens repetien condescendents “<i>eres buen
tío, no pareces catalán, y ¿qué pone en tu DNI? Je je je</i>”<br />
<br />
Tota aquesta renúncia nacional atiava estupideses com l’orgull pel bilingüisme,
quan era l’ou de la serp de les més rastreres polítiques suprematistes que fan
que un equatorià tingui avui més drets lingüístics a Catalunya, que un
catalanoparlant. La exaltació del Barça com a símbol nacional, mentre destruïa
tot el ric teixit esportiu català al seu pas. I tot per a comparar-nos amb el
Real Madrid, guanyant una lliga cada deu anys. L’estar orgullosos de la
Editorial Planeta, perquè tenia seu a Barcelona, malgrat haver estat construïda
com tothom sap que va ser construïda després de la guerra. I mil excuses més. Els
catalans s’ho empassaven tot, fins i tot allò de la “<i>mayor etapa de autogobierno, paz y prosperidad</i>”, que no és altra
cosa que “<i>pórtate bien o volveré a
castigarte</i> <i>que sabes de lo que soy
capaz</i>”. I va venir l’estatut del 2006, les firmes del PP, el Tribunal
Constitucional, i els catalans que havien mirat cap a una altra banda van
descobrir que tot era una gran presa de pèl. La confiança de l’altre costa molt
de guanyar-la, i es pot perdre en un segon. Els mateixos catalans que n’havien
fet al règim del 78 la van perdre l’any 2010. Per això no hi ha volta enrere.<br />
<br />
Ahir al Parlament de Catalunya el diputat del PP Alejandro Fernàndez, aquell
que parla amb figures retòriques llegides a novel·letes de l’Arturo Pérez
Reverte com “<i>hasta que se congele el infierno</i>”,
va dir directament als diputats de la majoria que malgrat considerar-los fins i
tot amics, ell no hi podria fer-hi res i que la resposta espanyola serà
implacable. Sempre ho ha estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Els catalans teníem por del primer paràgraf perquè
cada cop que hem perdut els espanyols han anat primer pels nostres líders
–Companys és el paradigma-, després pels nostres partits –ERC n’és l’exemple- i
després pel poble i la llengua tal i com vaticinen i suggereixen sense cap mena
de vergonya avui els diaris espanyols: “<i>la
culpa és de la imposición del catalán y de la tergiversación de la historia</i>”.
Si perdem el pols de l’1 d’octubre no tindran compassió ni faran presoners,
imposaran un nou Decret de Nova Planta amb les seves excuses colonials de
sempre, i aquest cop sense que nosaltres haguem disparat un sol tret. Potser la
generació meva i de mon germà no viurem una guerra convencional, però en podem
viure les conseqüències d’una derrota si no guanyem.<br />
<br />
Ara digueu-me que no anireu a la manifestació el dia 11 de setembre. I ara
mireu-me als ulls i penseu si som o no gent de pau.</span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-25441511334908253632017-03-20T12:18:00.003+01:002017-03-20T12:21:14.732+01:00Millor Emmanuel Kant que Steve Jobs<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Poseu-vos a la meva pell de
responsable de marketing d’una empresa globalitzada. Format en un món analògic
i fill intel·lectual de lectures humanístiques. Supero els cinquanta anys, i
sóc al zenit professional. Les he vist de tots colors. He vist néixer el fax i
enterrar el tèlex, sorgir Internet i el correu electrònic matant cartes
manuscrites, postals, missatgeria i fax, brotar el Photoshop i desaparèixer els
fotolits, l’ascens del Word i la mort del Letraset, decaure els anuncis en
premsa i revistes i patir la invasió de les xarxes socials en els processos
relacionals amb el consumidor.<br />
<br />
De fet, no he estat un espectador, he estat protagonista i col·laborador
necessari. Vaig ser el primer a tenir ordinador a casa i a fer-lo servir amb un
mòdem. Em vaig creure allò de l’oficina sense papers, i que Skype em
deslliuraria d’anar a fires, reunions i dinars d’empresa. He constatat que no,
que segueix vigent la norma per la qual “si vols garantir un contracte fes que
l’altra part et visiti al despatx i conquereix-lo via empatia personal”.<br />
<br />
Doncs em resulta impossible contractar gent de marketing amb formació
humanista. Persones que sàpiguen el perquè algú et compra un producte o es
creurà la teva promesa de compra.</span><span lang="CA" style="color: #222222; font-size: 11.5pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;"><br />
Hi ha un buit enorme entre el jovent que surt de les facultats o les escoles de
negocis, se'n diu lectures adequades, escoltar la gent i entendre les persones.<br />
Cada dia que passa trobo més peticionaris de feina de marketing que només saben
de big-data, de noves tecnologies, de nous programes i entorns virtuals. Nanos
i nenes que conèixen el modus operandi de FB o Google, però que mai disposaran
dels pressuposts de marketing d'aquestes companyies. Joves enganyats per un
relat tecnològic que els inhabilita la resta d'eines per vendre i fidelitzar
consumidors.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Si clavo un cop de peu a terra
m'entraran per la porta del despatx 17 joves extraordinàriament formats, i
penosament preparats per la vida real dins una companyia que facturi menys de
100M de dólars. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Els que pugen saben la història
dels èxits tecnològics dels darrers 20 anys, però són incapaços de generar una
punyetera acció de marketing per tal de monetaritzar la inversió d'un stand en
una fira oberta al públic, no estan preparats per fer un text coherent que
reforci el teu posicionament dins d'entorns cada cop més competitius, negats
per oferir alternatives més enllà del canvi tecnològic per se. No han llegit
res. No coneixen la gent. Ni els gustos fora del que digui Disney o Tweeter.
Analfabets emocionals, panxes contentes farcides a cop de discurs del TED
sentit d'orelles.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Els amants del relat oficial, ara, ja em podeu portar
la contrària, però la juventut està sobrevalorada. I la tecnologia encara més.
Entenc que als 60 escoltar als joves era necessari, eren lliures del pes de la
guerra. Però ara? Sense ànims de generalitzar, afirmo que es fotran una galeta
èpica si no es posen les piles i deixen de creure en els mirallets de colors
que els ensenyen els falsos profetes.<br />
Per vendre i crèixer, millor haver llegit Emmanuel Kant que a Steve Jobs.</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-72957261898250371872017-03-17T10:13:00.001+01:002017-03-17T19:43:13.805+01:00Referents culturals? Doncs els meus<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Envoltat d’intel·lectuals fanàtics
de la Viquipèdia, de tertulians proferidors de consignes i de lectors del que
se’ls diu que han de llegir, em declaro incapaç de seguir el ritme de banalitat
imperant. Claudico. Em rendeixo. Buscaré refugi en els meus referents culturals,
tant o més importants que els escriptors i filòsofs que tothom cita després
d’haver vist un meme fals al FaceBook.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Trobaré consol en la versatilitat immensa
d’en Vlada Chvátil, la diàfana claredat de Randall C. Reed, les abruptes
contextuaitzacions d’en Francesco Nepitello i en Marco Maggi, l’exhaustiu
detall de Don Greenwood i els balls de les asimetries de Jason Matthews. Ja
podeu enfonsar-vos en les penes d’escriptors novaiorquesos, que el món és meu.<br />
<br />
Amaniré els caps de setmana honorant la manipulació de la història de
l’Australian Design Group, mentre me’n foto de les lectores de Murakami. I
robaré temps als déus per tal de venerar l’obra completa del Mark Herman, un
demiürg entre colossos que sempre brilla i mai em falla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Jacques Zeimet i Stefan KloB em
parlaran de tant en tant, quan decaigui el interès dels qui em visitin. I
retornaré disciplinat a l’adorable Klaus Teuber, a l’implacable Doktor Knitzia,
a l’elegància i la pulcritud del millor Klaus-Jürgen Wrede posant-hi un toc,
ara si ara no, de les exactituds mil·limetrades del Phil Walker-Harding.<br />
<br />
Ja podeu badar entre adjectius de Josep Pla, que jo em deixaré arrastrar per la
voluptuositat d’un Toni Serradesanferm. Observeu el vol de la cadernera i pareu
l’orella a les misèries humanes de la Rodoreda, que jo estaré esclafant
aliances amb Ivan Prat, estimant-me en Pere Pau Listosella o l’Oriol Comas, i
gaudint de l’eficiència del Josep Maria Allué, del Viktor Batista o en Daniel
Gómez. Què carai! Què us heu pensat colla de tietes i de covards!? Calleu o us deixaré en mans de les tropes del Toñoko Catalán!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Em dieu Zweig, em crideu Benjamin!
Levi! Borges! Garcia Màrquez! I us contesto Partlett! Randolf! Colovini!
Rienek! Què us heu pensat?! No heu entès que en Richard Gardfield ja ho va
deixar tot dit i fet? Que en Matt Leacock ho va deixar tot clar i ben repartit
per a tothom? I que en Friedemann Friese no us esclafa perquè té altra cosa que
fer?<br />
<br />
Si mai no heu viatjat de la mà del mestre i pare espiritual de dues generacions
de persones lliures, d’en Gary Gigax. Si no heu viscut la màgia vertadera amb
Ed Greenwood, cavalcat lliures a la Britannia de Greg Stafford o embogit per
culpa de Sandy Petersen... com voleu que em prengui seriosament les mandangues
que m’expliqueu sobre en Vargas Llosa, Yeats, Mahfouz, o Saramago? Qui us heu
cregut que sou? El que sou és una colla d’Illetrats! De carallots! Uns imps de
nivell zero! Uns meeples de plàstic! Uns tristos daus de tafur! Penoses
errates de primera edició.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-7826316247809761402017-02-23T13:07:00.001+01:002017-02-24T11:49:59.358+01:00La Nova Dreta Catalana<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Doncs resulta que hi ha un
periodista llicenciat a la UAB, que això de fer periodisme a la UAB sembla com
si fos qui sap què, que ha fet un article per espantar les tietes de Gràcia,
els treballadors d’ONGs, i resta de classes populars, alarmadíssim per l’aparició
de la Nova Dreta Catalana. I vaig jo i em poso a trempar com una guilla! Som
vius!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">La tesi de l’article es que
l’independentisme legítim és el d’esquerres perquè ells són bones persones i
tenen raó, però que ha aparegut del no res una dreta independentista de tall
Trumpià, execrable, perillosa, racista, xenòfoba, militarista, nacionalista i
excloent, que cal exterminar –per ara, espero, que només dialècticament-.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">En Roger Palà, ex-redactor en cap
de la subvencionadíssima revista Enderrock –i no ho dic jo, ho diuen els de
Mondo Sonoro- ha decidit que mentre el centredreta estava controlat per la <i>burundanga</i> de la correcció política
pujolista, tot anava bé. Si el catalanisme d’ordre seguia votant el podrit
Titànic convergent, les hosts de l’esquerra solidària i transformadora anirien
apropiant-se del relat nacional fins a la victòria final de l’Exèrcit de
Salvació moral, que tot ho sap i tot ho prohibeix, si no s’ajusta a la
correcció del dogma kumbaià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;"><br />
Trobar que al Fossar de les Moreres no és lloc per fer-hi performances de
classe de Plàstica d’escola pija, no vol dir que jo sigui com la Marine Le Pen.
Vol dir que totes les nacions respecten als seus herois morts i no munten
astracanades al capdamunt de les seves tombes. O es que no vas entendre Poltergeist,
Roger? Jo no vull que es faci carnaval i befa sobre els morts del 1714, igual
que a qualsevol ciutadà de <i>Bergerac</i>
no li agradaria que abillessin de prostituta l’estàtua al soldat desconegut de
la <i>Place de la Ville</i>. No sé si
m’entens.<br />
<br />
Jo que hi era quan els independentistes érem quatre gats, mai no vaig demanar
el carnet ideològic a ningú, i aquest bloc n’és testimoni. No ens ho podíem
permetre això que ara que bufa el vent de popa està fent en Palà i tota la seva
patuleia de sacerdots esquerranosos. No ho podíem fer perquè la dreta nacional
votava la burundanga del 3% i l’esquerra aquesta que ell representa feia
articles sobre Sau i Els Pets a compte dels meus imposts, o apostava pel
federalisme asimètric del cap de trons del Maragall, en comptes d’estar a la
trinxera de la dignitat nacional.</span><br />
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">En Palà te raó en que la dreta
catalana, la nacional, no la del Ecuestre i el Pont Aeri, ha dit que ja no
combrega amb la transversalitat del tapem-nos mútuament el cul dels polítics
professionals convergents. Una crosta de col·locats que insisteix a dir
bestieses com “els catalans i les catalanes”, “el castellà és un patrimoni de
la Nació catalana” i “Companys va ser un gran President”. I què? Quin problema
hi ha Roger? Que no tenim dret a formular solucions d’estat fora del que a tu
t’agradaria?<br />
<br />
Això d’haver de sentir-me a dir que ser de dretes, trobar que la Colau –i poso
l’article “la” perquè en català és obligat- és un desastre per Barcelona,
pensar que les ONGs són un cau de ganduls que viuen a expenses del sentiment de
culpa més xaró i catòlic, tenir la certesa intel·lectual que el feminisme
teatral de l’esquerra fa mal a la igualtat de la dona, o que eventualment els
cèntims dels rics s’acaben i l’esquerra ja no te com finançar la compra vots,
em desqualifica per lluitar per l’alliberament nacional em treu de polleguera.
No se si es nota.<br />
<br />
La dreta nacional catalana fa temps que provem de bastir un discurs fora de la
xacra del Pujol i els seus sequaços, dels còmplices per pensament obra u
omissió del robatori del 3%. L’article del Palà ens envia al infern del
populisme per obra i gràcia de la correcció política, des del infantilisme de
l’escola del gomet i la solidaritat covarda del “a mi no em peguis que porto
ulleres”. Ens posa al nivell de Trump o Le Pen, igual que feien fa poques
setmanes els <i>cabestros </i>del PP en el
seu congrés. Una pinça diabòlica entre l’esquerra catalana i l’espanyolisme més
caspós, segons la qual no es pot ser independentista i de dretes. <br />
<br />
Enfortint aquest missatge, articles com els del llicenciat Palà allunyen Catalunya
del seu alliberament. Tot sia per constatar que l’esquerra nostrada és hereva
de la lluita antifranquista, que si algú no se’n recorda és aquella que culmina
amb la mort del general al llit. D’aquella derrota hauríem d’haver aprés que
cal arraconar els debats ideològics si volem <i>enderrockar </i>l’autonomisme i guanyar la llibertat, i això cal fer-ho
plegats, sense bons i dolents, funcionant com un sol poble, que resulta que
molts d’aquests de la temuda Nova Dreta Catalana ja lluitàvem per la
independència quan la meitat dels que avui aplaudeixen l’article del Palà
votaven la Carme Chacón.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-67842551886756113332017-01-19T09:51:00.003+01:002017-01-19T09:51:44.857+01:00Dels acudits sobre Carrero Blanco<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px;">
Jo estava a classe i em van venir a buscar els pares a l'escola. La meva mare va buidar les existències d'oli i d'arròs del colmado de sota casa (que a l'Eixample hi havia colmados l'any 74). ETA havia matat l'hereu de Franco, l'Almirall Carrero Blanco, i els qui havien passat penúria i gana durant la guerra es van espantar, molt.</div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Aquell atemptat va canviar la història d'Espanya, no només perquè Torcuato Fernández Miranda va poder configurar la transició Juancarlista sense un<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"> líder incontestable del bunker, sinó perqué la societat de sobte va perdre aquesta "por" que havia fet que els meus pares em vinguéssin a buscar a l'escola. I la por es va morir en forma d'acudits irrespetuosos, lacerants, cruels, envers l'atemptat a Carrero.</span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px;">
Tothom explicava els acudits, "un socavón de más y un socabrón de menos", "Juan José Castillo ha dicho al enterarse Net! Dos más!", "A qué altura de Claudio Coello? Como se levante un palmo del suelo lo mato!". Els acudits s'explicaven a les fàbriques, a l'universitat, a les escoles, a l'ascensor i fins i tot al Círculo Ecuestre. La població va deixar de prendre's seriosament la parafernàlia falangista i el règim del general Franco. Va ser un moment fundacional d'allò que va resumir Suàrez amb la Llei de Reforma Política de "hacer normal en las instituciones lo que resulta normal en la calle".</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Ara el braç venjatiu dells fills del Bunker que van votar NO a la Constitució, des de la impunitat d'una inexistent independència judicial, demanen dos anys i mig de presó per una estudiant d'història d'Alacant per piular aquells mateixos acudits al Tweeter. On se's vist això?!</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
El fracàs de la formulació d'un nacionalisme imperial espanyol per part de Franco i Falange durant 40 anys, ha mutat en la reformulació d'un nou nacionalisme espanyol liderat per la FAES, vociferat per tertulians que no mereixen esment, i tolerat pel PSOE. Aquest nou nacionalisme que pretén sacralitzar la transició, el soroll de sabres, i la Constitució, busca legitimar-se en la lluita anti-terrorista fent-nos passar bou per bèstia grossa. El magnicidi de Carrero Blanco no va ser l'assassinat d'un bon pare de família, d'un professional de la milicia, va ser un tiranicidi que hauria estat beneit per l'Escolàstica de Sant Tomàs d'Aquino. No fotem!</div>
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
L'acudit, el sentit de l'humor és bàsic en la llibertat d'expressió que conforma les democràcies. Si no és així, resulta impossible defensar la premisa "we agree to disagree". La correcció política va començar a posar límits sobre quines eren les temàtiques de les que ens podiem riure i quines eren prohibides. El moviment contra la estudiant del Tweeter és la constatació de que es comença per prohibir fer acudits de tartamuts, i t'acaben prohibir fer-ne sobre feixistes.<br /><br />Sic transit</div>
</div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-80124348224551222017-01-16T10:31:00.000+01:002017-01-16T10:35:13.133+01:00La batalla per l'Ateneu<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Fer-se gran, cosa que m’està
passant a marxes forçades, et fa veure poc a poc el perquè de tot plegat.
Tanmateix l’experiència, com diuen els meus amics italians, és com el forat del
cul, que només fa servei al seu propietari i no en pot fer ús la resta de
mortals. Permeteu-me avui demanar-vos un acte de fe en el que us explicaré des
de la meva sapiència d’observador escèptic i tribunero de la cultura catalana.<br />
<br />
Avui em llevo amb la notícia esperada de la candidatura d’en Bernat Dedéu a la
Presidència de l’Ateneu, i penso: Ostres! Una nova batalla en inferioritat de
la intel·ligència contra el monstre de Lampedusa, la crosta, la tosca, les
patums establertes i els il·lustres desconeguts. Alguna cosa hauré de fer per
tal d’ajudar-lo, encara que sia sota el risc de provocar l’efecte contrari. Que
si bé sóc dipositari de la maledicció virtuosa de Cassandra, haig de reconèixer
que de tant en tant sóc gafe a parir. Espero no ser-ho aquest cop, que ja toca
que els bons, que els valents, guanyem alguna vegada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">De l’Ateneu en sóc soci. I això és
molt, que ni del Barça ni de l’Òmnium ho som a casa. Si us pregunteu perquè, us
diré que a casa sempre es va conrear l’idea que tot era millor, més bonic i més
intel·ligent abans de la guerra, i que aquell Ateneu fill del impuls de Prat de
la Riba, trufat de tertúlies habitades per demiürgs de les lletres catalanes,
era on l’avi anava a fer-la petar. I la meva adscripció definitiva a l’esperit
d’aquell Ateneu fou quan el “tio Tet” m’explicà que son pare va poder fugir de
Barcelona l’estiu del 36 gracies a les seves amistats de l’Ateneu –concretament
el pare del Heribert Barrera-, i per reblar el clau, curiosament, al cap d’una
setmana d’haver format part de la candidatura guanyadora a les eleccions a la
Junta de govern de la institució. Com volíeu que no m’hi fes?<br />
<br />
La meva vida d’ateneista és minsa, que ja porto massa coses a la gepa. Però us
puc assegurar un parell de coses. La primera constatar que la programació
d’actes és avorrida, excessiva, processista, i girbada per tal que els tontos
en puguin parlar donant-se pisto. La segona és que sempre m’hi trobo en Bernat
Dedéu o l’Anna Punsoda al peu del canó, disposats a compartir un pensament, un
apunt, una idea, des de la bona companyonia i el respecte absolut per la
misantropia que sempre m’envaeix havent dinat. Mataria per poder seure en una
tertúlia amb aquesta gent que te coses valentes a dir, però l’Ateneu només
m’ofereix conferències dels Comuns, i grans masturbacions col·lectives al
voltant del procés constituent de la República dels Unicorns Pacifistes.<br />
<br />
Punsoda, Dedéu i Vila –l’Enric Vila, l’home que admiro per la seva biografia de
Companys, un escrit valent i necessari que jo haguera somniat d’escriure i
signar fil per randa- han donat un pas que pot ser crític per tombar panxa
enlaire aquesta mena de cultura provinciana i d’estar per casa que tot ho
corromp. Tots tres escriuen el que pensen. Tots tres saben del que parlen,
tenen opinió pròpia i la fan saber per escrit i sense embuts. No sempre estic
d’acord amb les seves visions, només faltaria! Si fins i tot no estic d’acord
amb coses que he dit jo! Però són d’una honestedat intel·lectual de pedra
picada i això l’Ateneu no ho pot deixar passar. El poder els farà la vida
impossible i els voldrà relegar al paper d’estrassa de <i>enfants terribles</i> permanents, com si foren uns vulgars
intel·lectuals socialistes de la transició –si es que mai n’hi va haver algun
d’aquests-. No ho hem de permetre, perquè d’un intel·lectual el que hem
d’esperar es que digui el que pensa amb valentia, encara que no tingui raó, i
d’aquests en tenim pocs, molt pocs.<br />
<br />
La <i>burundanga</i> cultural de Barcelona
ens asfíxia, tot ho banalitza, avorreix i expulsa el talent a cop de sofismes i
suficiències políticament correctes. La cultura catalana oficial està governada
per incultes de partits, partidets, i grups d’enterats que fan cua a la guixeta
dels palmeros, per tal que els donin una cadireta i un balconet cara al públic.
Patums buides de contingut, que sense haver escrit mai res d’interessant, ni
haver aportat mai de la vida res a la cultura del país –tret de practicar la
genuflexió i el vassallatge més miserable davant qualsevol poder que s’adoni de
la seva existència- pretenen seguir remenant les cireres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Ens hauríem de fer un favor a tots
plegats, i els que sigueu socis d’aquesta darrera escletxa del pensament pur
que podria ser l’Ateneu, hauríeu de fer cas del que em diu l’experiència i
votar la candidatura del Bernat., Aquesta mena de batalles resulten cada cop
més difícils de plantar, però aquest és un combat que podem guanyar, fem-ho!
Per l’amor de Déu!<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-29843302656442622282016-12-04T12:57:00.001+01:002016-12-04T18:43:29.964+01:00L'home del carrer<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sóc fill del segle XX. Nascut en una dictadura i producte de
la prosperitat de la postguerra europea. He vist com els serveis bàsics anaven
universalitzant-se fins a conformar el paradís social europeu que semblava l’arcàdia
del bon rollo i el paternalisme estatal benentès. Ara, tot això està anant-se’n
en orris.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’home del carrer no vol perdre els drets adquirits amb tant
d’esforç de les generacions que el varen precedir. Tothom ha comprat el mite de
la revolta que ho va canviar tot. Fins i tot els argentins que ara triem com a
regidors. De fet, la Seguretat Social és un invent franquista, els sindicats
majoritaris són hereus del vertical, i la classe política producte d’una
transició vergonyosa. Però tant se valen els antecedents, els espanyols del
nord-est gaudim d’uns serveis socials, estatals, fills de la socialdemocràcia
europea que ningú posa en dubte que cal mantenir: pensions, escolarització i
sanitat. Estarem d’acord en que tots volem protegir vells, nens i malalts, oi? <br />
<br />
Fins ara, en una societat expansiva i pròspera i amb una piràmide poblacional
com Déu mana tot això es podia pagar amb les rendes del treball. La gent que
treballava pagava part del seu sou per tal de mantenir els serveis. Ara ens
trobem que la piràmide poblacional comença a invertir-se cosa que ja auguraven
els actuaris fa 40 anys!- i les pensions estan en perill; també ens trobem que
el model públic de Sanitat ha de tenir cura cada cop més de malalts crònics els
avenços científic cronifiquen processos abans terminals- alhora que ha de fer
front a tractaments cada cop més cars i sofisticats; i finalment estem asseguts
sobre un model d’ensenyament pensat pels processos industrials del XIX que ja
no garanteix l’accés a feines de qualitat un cop acabada la universitat i que
cal reformar de dalt a baix. <br />
<br />
Tot això costa molts calers i els ingressos de l’estat per fer-hi front
segueixen provenint dels impostos al consum com l’IVA –que no discrimina la
gent pels seus ingressos sinó pels seus hàbits de consum- i dels impostos a les
rendes del treball –de la gent que encara te feina i és controlable
informàticament fins a l’asfixia-. Doncs resulta que per aquí anem malament:
sembla que la tecnologia destruirà aquests llocs de treball que ara ho paguen
tot, els del mig, no els de pocs ingressos –perquè invertir en tecnologia si
els pots pagar amb uns quants cacauets?-, ni els alts –que de manera immoral
amaguen els ingressos a paradisos fiscals- i mentrestant la classe política
sembla un conill al mig de la carretera, de nit, enlluernat per la llum dels
fars del cotxe. Fot por.<br />
<br />
Jo no vull renunciar a pensions, ensenyament i sanitat, i per tal de pagar-ho
només hi ha dos camins: o es paguen més imposts, o es retallen altres despeses,
i crec que hem de fer ambdues coses. De manera urgent. Em direu “més imposts,
animal!?”. I us contestaré que el focus ha d’estar en la immoralitat que suposa
que les rendes pel capital puguin defugir legalment el pagament d’imposts com
ha fet l’amic Cristiano Ronaldo, o que més del setanta per cent del frau fiscal
provingui de les empreses del IBEX. Cal una reforma legislativa que camini en
aquesta direcció, i penjar del pal major als polítics que han creat les
condicions objectives per tal que això passi, i parlo del PP al PSOE passant
per CIU i PNB, o no hi eren tots aquests?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No us penséssiu que de sobte em posaré a defensar les idees
dels poscos, la CUP o l’Iglesias. No, no... compartir la diagnosi no significa
estar d’acord amb les solucions que aquesta gent proposa, que no és altre que
més imposts als quatre gats que tenen un bon sou, a les rendes del treball,
mentre que multiplicarien el dèficit i les despeses socials, a canvi de vots i
popularitat a la recerca de l’arcàdia cubana. Doncs, no, no és la solució, de
fet construir un món igualitari redistribuint els diners dels altres sona bé,
el problema es que no els va funcionar ni als alemanys de la RDA, i a mi ja em
perdonareu... no veig la Colau més preparada que en Honecker.<br />
<br />
Cal acabar amb les despeses i retallar, i tant! Els qui mai heu vist el poder de
prop us en faríeu creus. Sabeu quanta gent hi ha vivint del <i>cuento</i>? Fotuts a Instituts, Fòrums,
Centres d’Estudis Polítics, Secretariats, que només serveixen per a donar feina
als polítics quan perden eleccions? Els reconeixereu fàcilment, surten cada dia
als informatius, són aquells que es posen al costat del qui fa les
declaracions, just al darrera, amb posat ferm i seriós, i que van dient que si
amb el cap: els vampirs del mòmio, els polítics irrellevants, la crosta cancerígena
de la despesa pública.<br />
<br />
I no em digueu que és la xocolata del lloro, perquè seguint la línia demagògica
de l’esquerra més tronada diré que cada retard a la llista d’espera que posa en
perill una vida es podria salvar si aquests sociata deixés de viure de TMB,
aquell d’ERC deixés de xuclar del ICIP o aquell convergent de l’Hospital de
Sant Pau. I si voleu parlem de la duplicitat, la triplicitat, la quadruplicitat
de funcions repartides en despatxos i caus de l’administració pública que la
fan ineficient, cara i vergonyosa. <br />
<br />
Però, es clar, per tal que els vampirs inútils puguin dedicar-se a la seva
carrera política mentre els paguem un sou, els calen funcionaris que els facin
la feina que ells no saben fer, i d’aquí la proliferació de departaments i de
merdes inútils que farceixen l’administració. I aquí... amb els funcionaris hem
topat. <br />
<br />
Els funcionaris i els seus sindicats són un sac electoral amb el que ningú s’atreveix,
són cosins germans dels polítics aquells que viuen del mòmio cofois de
barrejar-se amb els qui han opositat, camuflant-se així, a l’espera de
menjadores millors. Una màfia amb tots els ets i uts que afecta des de la
Universitat a les ONGs, passant per Consells Comarcals, Ajuntaments, i tot el
que us pugui venir al cap. I jo em pregunto, què collons te a veure tot això
amb l’estat del benestar? Si parlem del benestar de tots, i no del de tots
aquests vampirs.<br />
<br />
També podríem deixar de subvencionar. On s’és vist aquesta barra? Què coi és
això d’anar a pidolar per muntar-te el xiringuito? Pidolar els diners de tots!
Que això del diner públic no existeix! És diner dels contribuents. I compte que
no parlo de subvencionar la colla castellera de Riudellots de la Selva,
parlo de subvencionar la SEAT, la Ford, i tots els fabricants d’automòbils a
cop de plans de renovació del parc automobilístic; parlo de subvencionar els
del ram de l’hostaleria mantenint artificialment el preu de la cervesa i el vi
més barats del món! Del putu món! Us penseu que mantenir-los un IVA tirat de
preu no és subvencionar-los? Us penseu que restaurar monuments i entorns de
paratges on mai anireu no és beneficiar el turisme del llogaret? Quan parlem de
subvencions hauríem de mirar-nos de prop la punyetera realitat, i no confondre
al personal.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En resum, si volem prosperitat i poder pagar amb gust
uns imposts raonables que cobreixin allò que no estem disposats a perdre, tenim
molta feina pel davant. Ens cal una revolució democràtica que acabi amb tanta
xarrameca d’incompetents i s’enfronti als problemes que se’ns venen a sobre. Si
no ho fem “els normals”, ens ho farà el primer fatxa que ens prometi un futur
menys desastrós, i l’home del carrer el votarà a ulls clucs fart de tanta
hipocresia. </span></span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-88893375112031424702016-11-11T09:22:00.002+01:002017-11-11T10:08:33.114+01:00The bird on a wire<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "helvetica"; font-size: 11.5pt;">Aquest matí he hagut de despertar
la Mane amb una mala notícia: “S’ha mort en Leonard Cohen”, li he dit. “Oh...
quin disgust”, m’ha dit, i m’ha agafat la ma.<br />
<br />
Aquesta nit ens ha deixat el darrer home lliure, el guerrer poeta, jo no m’ho
esperava i m’ha tocat ben endins. He agafat el mòbil, he deixat tirat al Basté,
he anat al Spotify, m’he enxufat els cascos, he agafat en Potus i la Xunga i
hem anat a passeig acompanyats de les paraules del Leonard Cohen amunt i avall
dels carrers del Putxet. I m’ha passat la vida pel davant.<br />
<br />
En Leonard Cohen és un regal musical del meu germà, l’Alejo, un present de fa
molts anys, però el primer record que en tinc de la seva música és d’un viatge
adolescent amb la classe a Menorca. Estàvem esperant a embarcar al vaixell que
ens havia de portar a tot aquell grapat de fills de la burgesia explotadora a
una setmana de salvatges vivències a la Vall. Plovia i era al capvespre. <br />
<br />
Érem a una sala vella de cadires folrades d’eskai color gos com fuig, era l’any
76, per primavera, ni tant sols manava en Suàrez, i hi havia molta por. A la
sala d’espera hi fumaven un parell de grisos, que pels de la ESO els diré que
era la policia encarregada de trencar caps dels estudiants i de la gent que
pensés. Recordo com si fos ahir que la Sílvia Bastos va agafar la guitarra, i
ens varem posar a cantar el Partisà. <i>“Les
allemands </i></span><span class="mw-poem-indented"><i><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial"; font-size: 10.5pt;">étaient chez moi, On m'a dit ‘Résigne-toi’</span></i></span><i><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial"; font-size: 10.5pt;"> m<span class="mw-poem-indented"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">ais je n'ai pas pu, et j'ai repris mon arme”.</span></span></span></i><span class="mw-poem-indented"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial"; font-size: 10.5pt;"> En veu baixeta, un murmuri, hi érem tots,
també els que ja no hi són. D’aquell dia em va quedar que no és cert, que
agafar les armes contra el tirà no és només un dret, si no una responsabilitat.<br />
<br />
En Leonard Cohen va ser el meu aliat durant molts anys, quan em posava a buscar
una Suzanne, o m’havia d’acomiadar de Marianne, És l’amic perfecte per als qui
no tocàvem gaire bé la guitarra, cantàvem amb veu de fumador passejant per
poques octaves, i movíem massa les celles per emfatitzar l’emissió de
feromones. Amb ell varem descobrir que les innocents Germanes de la Caritat
podien ser en realitat una casa de putes, i el que volia dir que et “givessin
head” en un hotel amb les limusines aparcades al carrer.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span class="mw-poem-indented"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial"; font-size: 10.5pt;">Puc dir que en Cohen no em va deixar mai tirat. Quan va néixer el meu
fill Bernat, adormia aquells poquets kilets de carn innocent al só del Last
years man, i li deia a cau d’orella que jo havia servit a l’exèrcit de Joana
d’Arc, que aquella no era forma de dir adèu, que no parléssim d’amors i de cadenes
i de coses que no podríem desllorigar, i que la Jane ens enviava els seus records.<br />
<br />
Més amunt en la meva història, l’excel·lent documental sobre Cohen, on canten
en Rufus i la Martha Wainwright i l’Anthony –dels the Johnsons, que encara no
els he vist-, abans de ser Anohni, va representar una de les grans comunions
familiars intergeneracionals que hem viscut a casa. I els meus vinils d’en
Leonard van travessar Mitre i ara estoven les Suzannes d’un dels meus fills,
pillastre.<br />
<br />
Malgrat que els cohenistes podríem pensar que mereixia el Nobel molt més que en
Zimmerman, jo estic content que en Leonard no hagi de suportar el fatxa del
Camilo José Cela als sopars del Parnàs dels nobel·litzats amb el de literatura.
Ell, guerrer i poeta, l’últim bard dels soldats, el que va anar a cantar pels israelians quan la guerra del Yom Kippur, ha marxat. S’ha mort l’ocell
al cable, el borratxo dins un cor de mitjanit, el que va provar a la seva
manera de ser lliure i ens va dir: <i>I
could not move to warn all the younger soldiers, that they had been deserted from
above, so on battlefields from here to Barcelona I'm listed with the enemies of
love</i>. So long, Leonard.<o:p></o:p></span></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-61335950726165559612016-11-06T13:27:00.000+01:002016-11-06T19:32:04.966+01:00Trump ad portas<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A Republic of Rome –1990 Berthold, Greenwood, Haines, editat
per Avalon Hill- el jugadors prenien el paper d’una de les famílies prominents
de Roma. L’objectiu dels jugadors era guanyar influència al Senat, controlant
els seus membres, aconseguint concessions, monopolis, càrrecs, fins a muntar-se
un <i>xiringuito</i> prou poderós com per
guanyar la partida. Els millors senadors posats al capdavant dels millors
càrrecs militars o civils, podien acabar per esdevenir Emperadors, donant així
definitivament la victòria a la família que els patrocinava. No cal dir que els
ganivets volaven amunt i avall de les sessions de joc, eliminant els bons
candidats dels altres, no fos cas que guanyessin el llorer imperial.<br />
<br />
Ai las! Que no tot era tant fàcil, i resulta que la República tenia enemics. La
fam, el dèficit, la guerra... si les famílies no cooperaven en favor de la
República, tard o d’hora es trobarien amb Aníbal picant a la porta del Senat –“Holaaaa?”
és aquí que es governa Roma?”- fent que tots els jugadors perdessin. “<i>Aníbal ad portas</i>”, i tot en orris.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La Història ens recorda que tot està inventat en política,
mentre que el gènere humà s’entesta a oblidar-ne les lliçons seguim encadenant períodes
de “<i>carpe diem</i>” al crit de “al cul me
les fotin bullides” amb grans actes de constricció religiosa tipus CUP, i
reclamem Sants i Màrtirs al capdavant del país. Opulència i religiositat
contraposades. Primer es tira de beta i després tots a córrer a buscar la
moralitat al contenidor de les bones intencions oblidades.<br />
<br />
El problema, es que quan hi ha una crisi del sistema aquell que ens havia
portat a pensar-nos que tots érem milionaris, que viuríem millor que mai, que
treballaríem menys i guanyaríem menys, de sobte sorgeixen allò que en diuen els
populismes. Parlo dels excèntrics que dinamiten el sistema, dels qui s’adrecen a
les persones que han caigut fora de la roda i s’erigeixen en els seus campions.
Parlo de Donald Trump, l’Aníbal de les famílies polítiques americanes –dels Clintons
als Bush- que amenaça amb fotre-ho tot a pastar fang.<br />
<br />
Si Occident és la Roma moderna tenim mala peça al teler. Entre tots hem reduït l’acte
de votar a la banalitat de l’enquesta del Cuní, a la nominació del <i>Gran Hermano</i>, quan havia estat l’expressió
màxima del sagrat poder polític dels ciutadans. Ara tant se val tot. Ens mana
gent que no votem a la UE, a Espanya la gent vota una cosa i els partits foten una altra, a Catalunya es guanyen unes eleccions històriques i al capdavall acaba
per no passar res. Banalitat i desprestigi, per molta <i>fiesta de la democràcia </i>que diguin!<br />
<br />
La classe política professional porta deu anys actuant com si les pors de la
gent del carrer al 2016 podessin ser apaivagades amb missatges del 1998. I no.
Res no és més perillós que una població atemorida pel futur. Es capaç de votar
qualsevol cosa. Qualsevol paio que els faci tenir menys por i més orgull. La
gent ho vota, com si votés Bisbal o
Chenoa, Brèxit o Remain, <i>matinspuntsi</i> o <i>matinspuntno</i>. Vota amb l’escrot, amb el ventre, al primer que els
parli “dels problemes reals de la gent”, vull dir: “del que els fa por”. Populisme?
I tant! <br />
<br />
D’aquí unes hores, la família Clàudia (Clinton) i la família Bush (Flàvia) o la
família Kennedy (Júlia) se la juguen. I amb ells la resta de romans que vivim i
treballem a l’Imperi. De tant voler guanyar la partida, ara resulta que tenim
en <i>Trump ad portas</i>, i jo afegiria:
que ens ho mereixem.</span><o:p></o:p></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-61487467108275345462016-09-22T11:19:00.002+02:002016-09-22T11:19:31.701+02:00Decàleg liberal personal i intransferible<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Darrerament sembla que el món liberal català es mou. I es
mou molt i en la bona direcció. Ja sabeu que sóc del parer que el liberalisme
originari és la filosofia de govern i la fórmula de prosperitat que més ens
escau als catalans. No resulta gens fàcil defensar el liberalisme en l’entorn
d’argumentacions emocionals i tertúlies de borratxos de bar que ens ha deixat
com herència la crisi del 2006. Jo provo de fer-ho el millor que puc.<br />
<br />
Quan dius que ets liberal, en aquest país on triomfen electoralment els que
millor desperten les nostres pors i rebreguen els nostres sentiments de culpa,
de seguida t’acusen d’egoista, explotador, insolidari i de la mort de JFK. El
neoliberalisme, la guerra d’Irak, el petroli, la crisi de Bankia, les
preferents, Donald Trump, són fills i filles de la pèrfida influència dels qui
considerem que l’home no cal que sigui tutelat per l’estat fins l’avorriment,
que la prosperitat prové del talent i la feina i no de la planificació
arbitrària dels catedràtics de la moral i la correcció política.<br />
<br />
A Catalunya, els liberals, som identificats amb el robatori sistemàtic de
l’erari públic per part dels polítics autonomistes, quan molts de nosaltres mai
no hem estat en política professional i hem estat subjecte de la mateixa
corrupció. També se’ns suposa haver estat col·laboradors necessaris de
l’aixecament feixista del 36 i de la repressió durant la dictadura, quan en
realitat els liberals han estat la carn de canó perfecte pels escamots
d’afusellament dels uns primer, i dels altres després. Ai las.<br />
<br />
Dit això, m’agradaria que perdéssiu cinc minuts en llegir el meu propi decàleg
liberal des de Catalunya estant. I dic bé quan dic “el meu”, que si ets
independentista i liberal resulta prioritari construir-te el teu manual d’ús
ideològic únic i intransferible, per allò del tants caps tants barrets.<br />
<br />
Espero que els meus deu punts us facin servei, o que si més no rebaixin una
mica la brama generalitzada que permet disparar-me, sense preguntar abans, quan
servidor defensa la causa liberal en públic, o en privat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">1.- <b>L’individu és</b>
i ha de ser <b>el protagonista</b> de la
seva vida pública i privada.<br />
<br />
2.- <b>Crec en les persones</b>, en la seva
responsabilitat, en les seves virtuts, en el seu esforç i respecto la seva
llibertat de decisió.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">3.- <b>El liberalisme és
una actitud moral</b> davant la vida que exigeix <b>rectitud</b> en els actes propis, resulta indestriable de la <b>simpatia</b> per la vida dels altres
individus de la societat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">4.- <b>La igualtat
d’oportunitats i la meritocràcia</b> son els dos tresors primigenis a defensar
i promoure dins de la societat.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">5.- <b>L’estat del
benestar</b> és un llegat irrenunciable que hem de <b>ser capaços de fer perdurable.<br />
</b><br />
6.- <b>La solidaritat amb els més
vulnerables</b>, -mainada, gent gran i malalts- dignifica l’individu i la
societat i forma part indestriable dels sentiments morals que sempre ens han
definit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">7.- <b>El liberalisme és
enemic declarat dels monopolis</b>, tant públics com privats, tant econòmics
com morals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">8.- L’exercici del poder polític ha de ser <b>decididament responsable amb les futures
generacions</b>, defensant un llegat ecològic, legal, econòmic i moral que en
garanteixi la seva llibertat, felicitat i prosperitat.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">9.- Hi ha tantes maneres de <b>ser universals</b> com cultures i individus que les formen<b>, la nostra és la catalanitat: l</b>a
tradició secular de ser una societat formada per individus lliures i sense amo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">10.- <b>Els catalans
volem governar-nos</b> i no volem que ningú ens faci llei sinó nosaltres.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Helvetica; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ara, ja podeu tornar a disparar.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-645838324866769922016-09-10T10:59:00.002+02:002016-09-10T11:11:51.726+02:00Demà a la Diada no m'hi busqueu<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Senyors, estic fins els collons de tots
nosaltres, va dir Estanislau Figueras, President de la Primera República
espanyola enviant-ho tot a dida. I aquí estic jo, servidor de vostès, havent d’anar
a buscar la cita d’un català d’aquells federalistes i reformadors del zombi de
l’altiplà, pobret ell i pobret jo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo no se si al final serem independents
o no. Apostaria que no. I apostaria que això acabarà malament entre nosaltres i
que als funcionaris de Madrid només els caldrà venir a comprar quatre voluntats
i enviar les seves clavegueres a fer neteja d’un altra generació de catalans
incompetents políticament. Que la història ens hauria de servir per entendre el
futur, i no hi ha manera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ahir ERC, encapçalats per “l’home que
va fer callar Marhuenda”, va escenificar a Sant Boi la dicotomia dreta –
esquerra, front-populisme versus burgesia insolidària i neo-liberal, la gent
del carrer de bon cor contra els perversos burgesos del partit sense nom. Ahir
ERC, els meus companys de viatge durant vint-i-sis anys, gent amb la qual vaig
militar en moments de minoria aclaparadora, van decidir que preferien anar
plegats amb el lerrouxisme que amb mi, i el meu nou partit, a establir un
lligam místic amb el nacionalisme antifranquista que es va manifestar l’any 76
a Sant Boi. I jo no els ho perdonaré mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si aneu a les entrades d’aquest bloc al
voltant de les diades, o al voltant de la manifestació del juny del 2010,
veureu d’on vinc. La transversalitat, el bon rollo, el som un sol poble, allò
del que calia fer moure els partits, ERC inclosa en aquells temps, fins i tot
la tebior aglutinadora amb la frontera comunista per l’esquerra i el franquisme
sociològic de missa per la dreta. No serà que no ho he provat, no serà que no
he fet renúncies, però haig de dir que jo estava equivocat i l’Aznar tenia raó
amb allò de que ja ens barallaríem nosaltres sols.<br />
<br />
Mireu. La revista Science defensa que la humanitat es divideix en termes de
convencions socials i innovació, de gregarisme i d’esperit crític, seguidisme i
revolta, en una proporció de 80% - 20%. Aquesta gent del 20% es la que aixeca
el dit quan l’oficial de mala llet pregunta si hi ha preguntes, es la que
acompanya al nen grassonet subjecte de bullying fins a casa per tal que no li
fotin una cara de mans, el que sense ser obrer defensa al consell d’administració
que caldria apujar els salaris a la fàbrica, el que sense ser de missa fa callar
els que en fan befa de les padrines a la sortida de l’església. Un 20%, carn de
patíbul. A mans de l’oficial ridiculitzat, del grassonet quan ja no ho és, dels
obrers quan es revolten i no troben l’amo i els de missa per no anar-hi. Jo soc
d’aquests, dels qui malgrat la saviesa i consells dels qui van passar la guerra m’hi
embolico. No en te res d’heroic, diu la revista Science que és una
predisposició genètica.<br />
<br />
La gràcia d’aquest 20% anti-sistemes, es que són els qui acaben fent que el
sistema muti per adaptar-se a la nova realitat, quan els gregaris comencen a
fer preguntes compromeses, i després d’haver afusellat al dissident, es clar. A
la fi triomfen perquè han fet canviar la realitat.<br />
<br />
Per això és possible que Catalunya sigui independent mercès a una carambola
provinent de la crisi al Nord d’Àfrica, el Brèxit, la reforma i crisi de la UE,
o el conflicte de sobiranies europees i mundials. Hi haurà hagut el caldo de
cultiu treballat al carrer i a tot arreu, ara si per crítics i gregaris, que
ens obri la porta a la llibertat nacional. La feina feta ni fa mal ni és mai
sobrera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo no deixaré pas de ser
independentista i de fer el que calgui per tal de ser lliures i normals, com ho són la
resta de nacions del món, tanmateix no tingui clar si ens ho mereixem. Però
demà a la Diada no m’hi busqueu que no hi seré. Les coses tenen un límit, i si
la dignitat com a poble va ser el límit que va provocar la manifestació del 10
de juny del 2010, la dignitat com a independentista essencialista i liberal de
servidor de vostès m’impedeix compartir pancarta, carrer, i happening de gomets
amb els qui em voldran afusellar físicament, ideològica o política així que
tinguin oportunitat. Inclosos els comunistes, i el nen grassonet que s’ho
mirarà sense fer res, per tal de ser acceptat. Com va fer ahir.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-8473879731780925412016-09-03T10:47:00.001+02:002016-09-03T15:31:47.715+02:00La pinça maligna<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Barcelona setembre del setze. Fot
aquella calor enganxosa de la que ens agrada queixar-nos, no fos cas que
trobéssim res al nostre gust.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">És cap de setmana, i això vol dir certs
rituals a fer segons la taula horària que m’he atorgat amb mandra i
displicència. Llevar-se a quarts de vuit, dutxar-se i treure els gossos. Tornar
a casa, comprar el diari, emprenyar-me
allò lo just llegint-lo tot fent un cafè, un Vichy i un petit entrepà sempre a
la mateixa taula del Siboney. Un bar d’aquells de gallecs, ple de cambrers del
Madrit i soroll de culleretes.<br />
<br />
Esmorzat enfilo carrer amunt per anar al forn. Abans creuava i comprava el pa i
el que ens vingués de gust per picar a la pastisseria del barri. Però fa anys
que va tancar, incapaç de mantenir-se rendible als baixos d’una magnífica finca
del Jujol, que no surt a les guies turístiques: Haig de dir que afortunadament,
només ens falten més xancletes i cossos suats passejant-se per República
Argentina dels que ja tenim a la recerca del Parc Güell.<br />
<br />
Doncs això, després del Siboney, i sense l’oportunitat de comprar un tortellet
de nata, pujo fins el forn. Ja no és un forn independent, és una franquícia que
porta una noia argentina, amb un català excel·lent, rodejada d’un grapat d’equatorianes
i dominicanes que gracies a Internet i Telecinco ja no els cal fer l’esforç
d’imaginar que no viuen a Guayaquil o a Samanà, i això del català els hem de fer
palès els veïns militants. I de vegades ens en sortim.<br />
<br />
El forn aquest era un orgullós proveïdor de melindros per la casa Savalls. Un
cop la pastisseria va passar a ser una franquícia, primer de moda low cost i
després de dentistes low cost, el forn va passar a ser el focus de distribució
de croissants i melindros al barri. Ja sabem que no és el mateix un croissant o
un melindro de forn comparat amb els de pastisseria, però posats a competir amb
els del Caprabo, semblen fets de Sacha o de can Baixas.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ai las, que la franquícia del forn va
passar a ser una franquícia diferent. Molta fusta i enfarinamenta de l’obrador,
molt forners des de ves a saber quan, però hem decidit que els Savalls deixeu
de sucar el melindro, al menys en xocolata desfeta, i hem decidit que ara
menjareu muffins. Els podreu triar, es clar, muffin de xocolata, muffin rosa
fet amb no se què, muffin amb entrebancs de sègol, o muffin sense gluten... Jo
no en vull de muffins, collons! Jo vull melindros.<br />
<br />
La meva amiga argentina propietària de la franquícia del forn de República
tampoc estava molt contenta amb el canvi: “Sho no hi puc fer res”, em va dir. I
mireu, dels melindros de pastisseria hem passat als de Caprabo, amb parada al
forn, en dotze anys. Ara puc menjar muffins, però ja us ben juro que les idees
que em venen al cap quan veig un muffin són d’aquelles que ja no es poden dir
en un bloc, que hi ha llei mordassa.<br />
<br />
Una multinacional de franquícies francesa decideix sobre l’oferta de producte
que un catalanet de barri podrà triar per esmorzar o berenar. I així va tot.
Les grans multinacionals de la menja industrialitzada creen modes, destrueixen els gustos
locals, igual que les multinacionals inabastables de la cultura, l’esport, o l’automoció,
canviant les regles i finançant el sistema des de posicions de dominància que cap
Tribunal de la Competència te possibilitats d’aturar sense crear un merder
mediàtic tipus Apple versus Unió Europea. No resulta en més varietat d'oferta, acaba essent substitució. Com amb la llengua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Doncs la cosa no acaba aquí, amics
meus. Avui he anat disciplinadament al forn franquiciat a comprar un parell de
panets de Viena, que tampoc ja no son com eren a la franquícia anterior, però bé...
poden passar com a “de Viena”, i trobo el forn diferent. No se què és, hi falta
alguna cosa. Os pedrer! Ja ho veig! La barra de un pam i mig a mitja alçada i
els tres tristos tamborets que feien servei a les iaies del barri per fer el
cafè, fins i tot per a tastar el cony de muffins dels pebrots. Les provectes senyores
deixaven el seu gosset lligat fora el forn, seien, feien un cafè i la xerradeta
amb la meva amiga argentina. Potser així va aprendre el català de barri, català viu,
no de TV3, que la noia parla. <br />
<br />
La barra sociabilitzadora del forn ja no hi és. La tribuna per les companyes
lingüístiques d’argentines i equatorianes i dominicanes se l'ha follat la
Colau perquè estava fora de normes. No se si per qüestions de seguretat, per
impedir la evacuació d’un local que amb prou feines fa 15 metres quadrats. Ni
melindros ni cafè amb llet reparador. La pinça maligna que decideix i decidirà
el que ens agrada i el que podem fer, les grans multinacionals i les
administracions reguladores fins a la extenuació i l’ofec de la punyetera
llibertat individual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’acció combinada de lo privat i lo
públic, la conxorxa del mal i dels pitjors, esclafant la vida de barri, la
immersió lingüística no reglada, i els meus putus melindros. Ens ho volen decidir tot, i jo no penso deixa'ls. No els suporto. Ni
als uns, ni als altres.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-10734213037716090812016-08-28T13:37:00.002+02:002016-08-28T14:00:55.382+02:00La Betsy<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A mi la Betsy em tenia clitxat, oh i
tant! Ella sabia que al darrera de tanta parafernàlia de milhomes, servidor de vostès
hi amagava una inseguretat i unes ganes d’agradar que no se les saltava un
torero. Què voleu que us digui? Cadascú és cadesqual i s’empasa les
adolescències tant bé com sap.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tant és així que recordo com si fos
ahir quan la mare de l’Edu, la Betsy, em va mirar de fit a fit i m’endegà: “Dorca,
tu el que ets és un xulo simpàtic”. Automàticament vaig deixar d’estar aterrit
per aquella força de la natura petita i enèrgica que tant m’havia acollonit
durant els meus primers anys de fer visita a can Castellet. Amb contundència, i
amb la mesura justa de les coses, la Betsy m’acceptava, alhora que em fotia un
clatellot. Com fan les senyores de debò.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Dir-se Beatriu –Tiu per la família- és
en si mateix tota una declaració d’intencions, si més no hauria de ser-ho. I
fent honor en aquest nom tant de primers del XX, tant cinematogràfic, pels ulls del
qui fa aquest obituari la Betsy governava qual Capità Blight aquella meravellosa
casa de bojos amb classe del carrer Balmes.<br />
<br />
Perquè una família que fa el té a l’hora que toca, beu el whisky abans de
menjar i pot parlar de literatura, política, cinema, teatre, països, viatges, costums,
amb la mateixa seguretat i bonhomia amb la que parla del Barça, el temps, els
canelons de Nadal o el color d’una corbata jo no ho havia vist mai. Fora de
casa meva.<br />
<br />
Una casa on es tocava el piano, que va produir en l’Edu un exemple de com es pot
vestir sempre bé sense fer cap esforç. Collons! Que en són d’elegants i ben
farcits els punyeteros! I apa que no em va regalar corbates la Betsy al crit de
“on vas amb aquesta corbata, Dorca!? Vine cap aquí!”. Si alguna cosa li puc
retreure en el gust pel anar mudat tramés generació avall, son els vestits de
bany que permetia que lluís el seu pobre fill gran, que no feien per la Costa
Brava, oi Eugeni?<br />
<br />
I que bé que s’hi menjava a can Castellet! S’hi menjava de collons, però el
millor eren els preparatius, la dosi, el temps, l’ingredient. Veure-la com manava
a la cuina amb una autoritat digne de Sandhurst, com si el carrer Balmes
fos una mena de reducció de Gosford Park. Haig de confessar que m’enamorava, i
de fet m’emprenyava no haver estat cridat a la seva taula més sovint. Perquè
tot i que vaig mantenir el costum de visitar els pares de l’Edu de tant en
tant, la vida i les misèries que s’hi associen van anar fent que perdés el
costum.<br />
<br />
L’Edu i la seva família formen part de mi mateix, aplego a la mateixa plana
manuscrita dins del meu cor el dostrentavintisisnoranta i el
tresdivuitsetantacinczeroset. Els Muxart i els Castellet, per a mi, eren
aquelles famílies a les que si el meu món s’hagués enfonsat, en ple apocalipsi zombi,
trobava que hi podria haver anat a demanar aixopluc. I tot i que el senyor
Castellet, l’Eduard –l’home que em va viciar a posar-me unes olives farcides
dins del whisky amb gel per convertir-les amb una menja única i extraordinària-
tocava molt bé el piano... allà qui portava la Bounty era la Betsy.<br />
<br />
Mireu... a mi em sap greu haver perdut el costum de trucar als Castellet pel
dia de Nadal. Un cop tancada la barraca familiar meva, la de Muntaner, amb la
mort de ma mare, doncs em feia cosa treure el nas davant de la inefable
davallada d’una de les meves tres famílies d’adolescència. Em feia cosa que no
els agradés que truqués, que es trobessin malament... què voleu que us digui?
Em sap greu no haver-ho fet fins el darrer any de la Betsy, i aquí ho dic.<br />
<br />
L’Eugeni i l’Edu han tingut la sort de gaudir dels pares molts més anys que jo.
Amb tot el que això comporta cap amunt i cap avall. Avui veuré l’Edu i espero
donar-li una abraçada fraternal, que és el que toca. I amb ell riuré amb una anècdota
que no morirà fins que no ho faci en Savalls, i que us explicaré –sense fer
massa sang- per tal que entengueu l’extraordinària precisió verbal, senyorial i
afilada de la seva mare.<br />
<br />
Quan l’Eduard –pare- va ser triat President de la Fundació Miró, una jovencella
pagada de si mateixa va dir-li a la Betsy –com per alliçonar-la-: “Ai, Beatriu,
ja saps que ara et trobaràs que tu també estaràs fent de Presidenta, oi? I amb això
cal anar amb compte perq...”. La Betsy no la va deixar acabar, senzillament li
va etzibar amb la justa condescendència: “Ai nena, afortunadament fa molts anys
que sóc Presidenta de moltes coses”. Geni i figura, A.C.S.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-63111401766010073972016-07-31T13:40:00.000+02:002016-07-31T15:30:20.026+02:00Gordos!<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Primer vas al cole i se’n en foten. Has de ser més simpàtic,
convidar als demés a esmorzar del teu bocata i riure els acudits del cap de la
tribu per tal que et triïn per jugar a futbol amb ells. Es veritat, no ets tant
ràpid ni tant bo jugant a futbol que els altres, però acceptaràs no xutar mai
els penals, ni les faltes. T’estarà bé jugar de lateral esquerra i mirar com
juguen els altres amunt i avall mentre t’avorreixes com una ostra. Però formes
part de la tribu, i estàs encantat quan de sobte sona el telèfon i et conviden
a anar a la piscina d’uns amiguets, perquè gairebé mai no et truquen a tu... es
truquen entre ells, i et fa vergonya anar a la piscina però hi vas i et passes
la tarda dins l’aigua com una foca encantat de flotar, de la gravetat que tot
ho arregla.<br />
<br />
Després comencem a anar a ballar amb les nenes, i si! Què vols que et digui,
ets simpàtic i poc perillós, que per això se t’acosten elles i t’ho expliquen
tot. I te’n assabentes de les putades que els teus amics les fan, i tu t’ofereixes
per ser el seu consol, i poder si que alguna cosa pilles... escorrialles,
restes de naufragis i material de desguàs. I cap a la mili que te’n vas. I tornes a ser a l’escola a que se’n fotin de tu, i torna a fer-te el simpàtic, i a
anar amb compte. Mostra la teva virilitat i riu més alt, i jura més fort, i beu
més que ningú, i no et fiquis en tràngols i fes el que et diuen. Però apunta-t’ho tot que d’aquí en tens la foto de com son les
coses sense filtre ni mandangues, la brutal sinceritat de la testosterona
vomitada a crits i a palles<o:p></o:p></span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">.</span><span style="line-height: 115%;"> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I
ves al cine que els teus mai es foten a la rossa, i llegeix novel·les que els
teus sempre fan riure o pena, però mai patxoca, o som els cornuts o els traïts o els qui paguen la festa.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I torna a casa i tot va bé que alguna cosa has aprés, i ara
aquesta o ara aquella, però si no perds això no et faré allò. I vinga, i
som-hi. I aquella no podré, però això ho arreplegaré. I escoltar-les,
seduir-les, sempre amb una ma a l’esquena perquè els campions de tot trien
primer, i sort que sempre trien malament. Perquè tu els has aprés a entendre de
tant mirar-te’ls des de la banqueta: i
son buits, i son dolents, i violents per insegurs, i mediocres de tant gastar
mirall i temps en bajanades, en comptes de llegir i observar per tal de tenir
respostes per tot si mai algú s’interessa en tu i te un dubte i el pots
resoldre i donar-te pisto per un instant. Fins que et fas un monstre del
coneixement i els veus perduts com formiguetes enfonsades a l’aigua amb clor de
la piscina on feies la foca.<br />
<br />
Busca feina i cobra menys, lluita al despatx i torna-hi... a ser el més
ocurrent, els més simpàtic, el més treballador, el qui es mengi tota la merda
per menys sou. Perquè ja se sap que tu no tens altra cosa que fer fora la feina
i l’estudi, que ja es veu que no fas esport i no et cuides, molt tronat i antic
això de no voler anar a córrer amb els col·legues. I cobraràs menys, i pujaràs
menys dins la gran piràmide dels sous i els despatxos. Perquè ets culpable de
ser com ets i res t’està bé, i sembles un sac de patates, i res no et queda bé
i anar de compres és un calvari, i sembla mentida amb lo jove que ets que
sembli que tinguis deu anys més. I segur que és culpa teva, per deixat. I tot
acaba i les crítiques s’esmorteixen quan tens poder, però hi son per molt que no
les sentis, i ho saps i se te’n fot, o no.<br />
<br />
Que cadascú te lo seu i sap del que parla, i no vingueu amb xorrades d’igualtat
i equilibris de la discriminació positiva. Abusats a l’escola, menys follats
que ningú, menys sou i encara menys oportunitats. I tot per culpa nostra, que
els negres o les dones els ve donat i nosaltres ho demanem a crits, i ens ho
hem buscat: boles de greix! Porcs! Gordos! </span><o:p></o:p></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-19763347005169715582016-07-17T16:58:00.003+02:002016-07-17T16:58:47.205+02:00Santi Vila, l'aprenent de Duran Lleida<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Pobre de mi, de dretes i català, m’he
embolicat a donar suport al Partit Demòcrata Català des del dia de la seva naixença
diumenge passat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Haig de dir que estic entusiasmat amb
com van anar les coses durant el Congrés Fundacional, tal i com ja us vaig
explicar. Durant la preparació del Congrés he tingut l’oportunitat de treballar
amb gent extraordinària, de l’àmbit liberal, amb la qual comparteixo criteris,
solucions, apreciacions, voluntats, perills, base ideològica, pors i
posicionament moral. Poca broma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Amb aquesta colla de patriotes vam aconseguir
que algunes de les fites que ens havíem plantejat per les bases fundacionals
del PDC, i algunes de les normes de funcionament intern fossin aprovades.
Sempre amb l’esperit de col·laboració amb tothom, i perseguint l’ideal de
formar un partit nou i modern, net i amb un fort compromís moral dels seus
associats. I ens en vàrem sortir prou bé. Ara que ha passat la pantalla del
Congrés se’ns atansa el dia 23, el dia de la prova del cotó, les primeres
eleccions a càrrecs del partit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Les cultures empresarials, nacionals o
de partit, costa mans i mànigues de canviar. Potser és per això que les fins fa
quatre dies patums de CDC han optat per estalviar-se la rebregada electoral que
el tàndem Pascal – Bonvehí anava a administrar-los amb la benedicció de tot
Déu, de dalt i de baix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo no he entrat al PDC per viure una
CDC, l’absència de debat, l’esperar que et triïn, la política de despatx i el “aquest
noi s’ho ha treballat molt” dit a cau d’orella volent dir “has de votar en
aquest que et dic”. El PDC ha aprovat unes bases que ens obliguen a fer
campanya per primàries, més enllà de la confrontació del “jo també t’estimo
molt però cal que em votin a mi” que ens van oferir l’Homs i la Requena, una
andròmina de confrontació feta per avorrir les padrines.<br />
<br />
A fi i efecte de posar el llistó de la campanya a nivells anglosaxons, i davant
del fet que encara no hi ha Comitè Disciplinari ni Xerif Exterminador de l’Excèntric
al PDC vull alertar sobre el dramàtic fet de la candidatura del Santi Vila a la
Presidència del Consell Nacional. Que ens hem tornat bojos abans de començar?
Tant de soroll per a no res? Per acabar posant un paio que ni és nou, ni és
independentista, ni és tant sols liberal –i mireu que n’és de fàcil ser-ne, que
a can líber ho arrepleguem tot-?<br />
<br />
Santi Vila vol ser President del Consell Nacional del PDC, vol assolir a les
urnes del partit el seu dret a representar una alternativa a Mas i a Puigdemón.
Si per ell fos estaria encantat de ser alternativa a Messi, a la Shakira i a
George Clooney, tots a l’hora, perquè ell és l’esperança blanca, l’eterna
promesa del seny de la tercera via. Santi Vila rep escrits hagiogràfics dia si,
dia també, de patriotes de pedra picada com en Màrius Carol, aclucades d’ull de
la premsa de Madrid, i comprensió personal de tot el PePerio d’aquí i d’allà.<br />
<br />
Hom diria, bé... si en Santi Vila, vigilant la frontera amb la tercera via, ha aconseguit
suavitzar les formes dels enemics alhora que ha assolit bones fites en l’administració
dels seus departaments a la Generalitat, oli en un llum. Però la realitat es
que no. Probablement tothom coneix la seva gran relació amb la Ministra de
Foment Ana Pastor, la presència d’aquesta senyora i del seu marit al casament
del Conseller de Territori i Obres Públiques. Tanmateix només cal anar en
Rodalies per adonar-nos que tret de la cagarada d’una gavina sobre el jaqué del
marit de la Pastor, el campió del bon rollo amb Madrid ha estat incapaç d’oferir-nos
una mínima victòria des de l’exercici de les seves responsabilitats com a
Conseller.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Més amunt us deia que no és liberal, i
ho mantinc. Tinc l’honor d’haver estat testimoni de com el seu Departament de
Cultura subvenciona empreses de la meva competència de manera arbitrària, per
caprici, i bon rollo. Amb els meus, i els vostres, cèntims. Jo no vull
subvencions per la meva d’empresa, com ràpidament em va proposar Cultura –ai las-
jo el que vull és que els Consellers deixin de fer de repartidors de favors
especials, que molt liberal tot plegat no és, oi?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">L’ascens artificial d’aquest aprenent
de Duran Lleida no te altre objectiu que ser el proper candidat a Barcelona per
part del PDC. Avui mateix m’ho recordava el full parroquial aquest dels ERCos
en que s’ha convertit l’ARA. Caldria doncs que ho aturéssim tot plegat abans
que no sia massa tard, o em veig fent campanya per la Colau. Tanta història per
foragitar el “cerillo” i ens entestem a encetar un altre mestre del
putaramonetisme, del anar a fer-se el simpàtic a Madrid, del caure bé a les enquestes del ABC, això si, aquest cop amb accent de l’Empordà en comptes del de la Franja.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">El PDC apart de ser
nou ho ha de semblar, tant d’esforç per superar el passat i ans penjarem una
toia del coll el primer dia que ens posem a votar? Molts dels qui llegiu
aquests bloc no sou associats del PDC, però Déu n’hi do els que ho sou. Si us
haig de ser sincer, amb tal que no em voteu l’amic de l’enemic, pel que fa al
vostre vot, com si voleu votar un armari, un sofà o un manillar de bicicleta. No
us diré si heu de votar l’excel·lent candidata dels rojos del partit –la Mercè
Conesa- o l’altre Vila, en Joan, de Bigues i Riells, perquè aquest darrer no el
conec de res, i tampoc soc aquí per vendre-us sopars de duro en un o altre
sentit. Un cop eliminada CDC comença una nova Lliga, voteu el que us plagui,
però compte que tenim en Santi Vila a punt d’entrar al camp, i començar el
partit amb ell de President de res, no ens ho comprarà ni el Mister Chen que es
veu que ho compra tot.</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-63341030276820340362016-07-11T11:08:00.002+02:002016-07-11T11:08:17.180+02:00Benvinguts al sotrac!<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Arial;">Encara
des de la trempera del Congrés Fundacional, us escric per dir-vos que el Partit
Demòcrata Català no és una andròmina ni una rentada de cara del pujolisme, és
una veritable revolució en la manera d'organitzar políticament el centre dreta
català. Benvinguts al sotrac!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Arial;">Aquest
cap de setmana ha nascut un paraigües polític per l’aixopluc de la classe
mitjana demòcrata i nacionalment compromesa. Una eina per a construir la
independència, però també per governar-la, per a buscar solucions pròpies als
reptes socials, econòmics i d’estat que ens plantejarà el futur. I ha nascut de
baix a dalt, amb la intervenció compromesa d’una militància convergent de tota
la vida bregada ara amb l’activisme d’Òmnium i la ANC, persones que han entès
que els impossibles són possibles si s’alça la veu davant del que no t’agrada.
I el dirigisme despòtic de les cúpules inabastables no agraden, la nova
política ha fet niu també entre la classe mitjana.<br />
<br />
Aquest cap de setmana he tingut l’orgull i l’honor de participar en debats vius
i punyents, al costat dels reagrupats –i la seva visió genèticament
renovadora-, amb gent de l’aparell que s’ha tret la cotilla, amb
social-demòcrates amb visió d’estat i corrents internes que posaven la
transparència i el control democràtic del partit, pel davant de les habituals
quotes i pactes de despatx. Creieu-me que ha estat per viure-ho en directe, un
exercici de bona voluntat democràtica amanida, això si, del seny consubstancial
a la feina ben feta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Arial;">Els
qui em seguiu sabeu que sóc un liberal sense embuts, algú que considera als
demòcrata-cristians una versió evolucionada i democràtica dels germans
musulmans –amb tot el carinyo no es poden fer lleis amb la religió a la mà-, i
un home que considera que la social-democràcia he estat engolida per la
perversió de la subvenció arbitrària com a solució política. Però sabeu què?
Després de parlar amb gent de totes les famílies del partit estic convençut que
ens entendrem per trobar solucions pel país, perquè el que impera en la
voluntat política dels membres del Partit Demòcrata Català son les ganes de
fer-ho bé, fer-ho net, fer-ho amb sentit de país, i fer-ho –Al·leluia- amb
sentit d’estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">El nou partit sorgit dels debats de les darreres 72
hores neix amb uns criteris de netedat i de incompatibilitats durs, molt durs.
Amb sistemes d’elecció de càrrecs i llistes que haurien de ser un exemple per
la majoria de partits catalans. També amb una proposta ideològica que ha tingut
en consideració els canvis i les ferides que ha provocat la darrera crisi a la
societat catalana, i ho fa des de la discussió i l’acord entre gent que
comparteix diagnosi i pot divergir en la solució. Però tot s’ha fet de manera
honesta i amb voluntat de treballar plegats per la prosperitat, l’equitat, la
llibertat i la justícia social dels catalans. <br />
<br />
El PDC ha obert la porta a gent com jo, algú que milita en el independentisme
de fa molts anys, però que no combrega amb les solucions d’esquerra per a
construir el nou país, que no creu amb la superioritat moral de la CUP, ni amb
el bonísme irresponsable d’ERC. Jo no tenia partit fins fa quatre dies i havia
d’anar buscant posada pel meu vot com si fos Josep i Maria. Us volia dir, en
primera persona, que molta gent de la que em seguiu de ben segur que hi
trobareu també el vostre lloc al PDC, m’hi comprometo i us hi convido</span>Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-34857143584822545792016-07-04T12:18:00.002+02:002016-07-04T13:28:42.413+02:00Governarem la Catalunya independent<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Aquest cap de setmana els catalans independentistes
interessats en el futur polític de Catalunya, que no combreguem amb la
redistribució bonista i discrecional dels nostres imposts, tenim l’obligació
d’ajudar a fundar un nou partit que ens representi. Dissabte i diumenge estem
cridats a col·laborar en la formulació ideològica del nou partit que ha de
venir a substituir la CIU enderrocada des de fora per la realitat nacional i
des de dins per la mala praxi i la corrupció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">M’agrada dir les coses pel seu nom, i des de la llibertat
del no tenir el cul llogat voldria aportar una bona dosi d’arguments lliberals,
racionals i democràtics que desafiïn el missatge correcte i suïcida del
establishment polític català. I ho vull fer sense demanar permís i sense
complexos, per molta por que encara faci estructurar un discurs al entorn
d’unes conviccions, en comptes de fer-ho al aixopluc de les enquestes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Resulta evident que el nou partit que sortirà del congrés
d’aquest cap de setmana neix amb la intenció de governar Catalunya. Tanmateix
resulta clar que sembla destinat a perdre les properes eleccions. Si acceptem
aquest fet, el nou partit tindrà molt de guanyat. Per una banda no serà tant
important pensar què en farem de tanta gent que vivia de la política, perquè no
tindrem on posa’ls, i per altra banda ens donarà l’oportunitat de bastir el
futur com una oportunitat de guanyar les següents eleccions lliures
d’hipoteques històriques i de mitges tintes programàtiques. Quant més ex-novo
podrem treballar, millor pel partit, i millor pel país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A diferència de l’esquerra en general, jo no vull que tothom
pensi com jo. De fet, la diversitat en les solucions programàtiques, en la
forma de fer la diagnosi dels problemes reals de la gent, o en les prioritats
de l’acció política son enriquidores i donen sang argumental i convicció als
partits allà on hi ha democràcies madures. Si no hi ha discrepància interna no
es pot estructurar un sistema de primàries sense que la militància t’agafi de
bracet i et pregunti al sortir de l’acte de presentació de candidats: “així, a
qui hem de votar?”, com passa ara a tots els partits nostrats.<br />
<br />
A mi tant me fa que els meus companys de partit defensin l’escola concertada,
per a mi és un error i una mentida pietosa de consum moral intern. No m’importa
que hi hagi gent del partit que defensi el Corredor Mediterrani com una gran
oportunitat, o el Barcelona World II, tinc arguments a favor i en contra,
dubtes i conviccions sobre l’oportunitat d’ambdós projectes i estic disposat a
debatre’ls. Fins i tot estic disposat a associar-me amb uns europeistes de
caire gairebé religiós, que en virtut de revelacions místiques i unànimes
segueixen apostant pel monstre zombi de Brussel·les, tant me fa. Tot això és
tàctica, estratègia, posicionaments del partit al voltant de seqüències
d’esdeveniments econòmics o polítics fora de l’obediència o el control d’un
partit de centre-dreta d’un àmbit geogràfic reduït i perifèric. Segons el meu
parer hi ha coses molt més importants que han de caracteritzar el nou partit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">DEIXAR
CLAR QUE NO SOM COM EL PP <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La primera cosa que ha de garantir la formulació del nou
partit es que no representem a Catalunya el que representa el PP a Espanya. D’entrada
perquè no és cert, i de sortida perquè aquesta és la nostra raó de ser.
Probablement l’única herència política rellevant que quedarà de Jordi Pujol es
la superació de Companys per part del centre-dreta català. La superació de la
guerra. La recuperació dels qui van quedar atrapats entre els falangistes i la
CNT, entre el nacional-catolicisme i l’autogestió revolucionària. Pujol, a
contracorrent, i amb la col·laboració del ADN nacionalista espanyol va empènyer
exitosament les classes mitjanes i l’empresariat fora de les urpes de la UCD
primer, i del PP després. Això ara està en risc, i cada cop que l’esquerra i
els seus palmeros identifiquen CDC amb PP ho fan per tal que l’electorat acabi
votant indistintament. El nou partit ha de tenir clar que aquesta és la primera
batalla a guanyar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">DEFENSAR
EL NOSTRE MODEL EMPRESARIAL<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els neo-convergents –per dir-ho d’alguna manera- no són
igual que el PP per dues raons. La primera és evident: la adscripció nacional.
Però aquest argument és atacat, amb grans aplaudiments per part de tota
l’esquerra, fomentant la idea que CDC es va fer independentista per tal de
salvar els mobles. Curiós argument, quan la realitat es que aquest moviment ha
detonat la coalició amb Duran, ha representat la pèrdua de tota influència
formal a Madrid, i hem hagut de posar el cap del President Mas sobre la taula
per perseguir un full de ruta totalment oníric i impossible. Probablement
l’electorat convergent comparteix interessos de classe amb l’electorat del PP,
però no comparteix ni projecte nacional ni projecte econòmic. El PP representa
el capitalisme d’estat on els favors i les coneixences són imprescindibles per
viure sota el mantell protector de la concessió i el BOE. Un cop superada
l’Espanyeta autonòmica del Júnior i Ferrovial, el nou partit ha d’apostar pel
teixit emprenedor i empresarial català, que té interessos antagònics amb els
Florentinos, l’IBEX 35 i els Ducs d’Alba. I quan dic antagònics dic antagònics.
La representació política del centre-dreta català mai pot ser coincident amb el
del centre-dreta espanyol, bàsicament perquè s’alimenten de sistemes productius
i econòmics contraposats. Així que aquell que digui “Convergència és a
Catalunya com el PP a Espanya” és, directament, l’enemic.<br />
<br />
<b>NEIXER NETS DE CORRUPTES</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tant se val que Pujol estigui condemnat al ostracisme. A la
gent se li en fot si no hi ha res provat al voltant del 3%. Els electors, els
mitjans, els opinadors, els adversaris polítics, tothom coincideix i coincidirà
en que CDC és un partit tacat per les males praxis de finançament i amiguisme.
D’aquí no hi ha qui se’n surti. Per molta raó que es vulgui tenir, per molt que
repetim que majoritàriament els convergents eren bona gent. És una batalla
perduda. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Superar això és impossible de fer si posem al capdavant les
mateixes persones que van acompanyar Oriol Pujol quan va anar a declarar.
Perquè o bé ho sabien i no van fer res, o bé van deixar que florissin negocis
particulars davant dels seus nassos. Mireu, jo vull que els diputats del meu
partit puguin mirar als ulls de l’Arrimadas quan els acusin de pertànyer a una
organització corrupte, tot dient-li “faci el favor de no dir bestieses que això
forma part del passat d’un altre partit i d’altra gent”, en comptes de començar
a buscar circumloquis i de fer anar el ventilador del “i tu més”. Ja hi ha prou
del “si remenem l’arbre cauran tots els nius” i del “si aixequem la catifa la
pudor serà insuportable per a tothom”. La vergonya convergent, i ho sap tot Déu
a Catalunya, no es tant el posar directament la mà a la caixa –que això ho van
poder fer poquets-, sinó la vergonya de tot un plegat de càrrecs i de suplicants
que miraven cap un altra banda en l’esperança que el seu silenci fos retribuït
políticament com a pagament per la seva lleialtat. I qui no ho vulgui veure que
es faci d’UDC i viurà en harmonia amb si mateix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">DESAFIAR
L’ESQUERRA<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Venen temps de xoc ideològic i una fase de centrifugació de
vots i posicions. Estic convençut que majoritàriament els catalans volen passar
pàgina de tanta correcció política, tant bonísme d’aparador, tanta bestiesa
assembleària i tantes ganes de redistribuir el que no s’han guanyat pencant ni
la Colau ni els germans Salellas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El context actual que farà que l’esquerra guanyi les
properes eleccions és fruit de la deixadesa moral i racional de la dreta
espanyola –incloent-hi en Duran i companyia- que va ser incapaç d’aprofitar la
bonança econòmica per modificar l’estructura econòmica espanyola, adobada per la
desaforada despesa pública dels Zapateros i tripartits –que ningú ja no
recorda- i rematada per la genuflexió davant la banca per part del PP per tal
de socialitzar les seves pèrdues en comptes de tancar-la com hauria fet un
liberal dels de debò. Com voleu que l’esquerra no guanyi les properes
eleccions?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El nou partit ha de ser la línia de defensa contra la
correcció política i demagògica dels qui pretenen aplicar-nos un altra cop el
robatori organitzat d’aquells diners que la classe mitjana s’ha treballat els
darrers trenta anys. Hem de contraposar-hi un model d’èxit que transformi la
realitat destruint aquest model caduc d’economia tutelada per l’administració,
a la recerca de la prosperitat engegant de nou els ascensors socials, i
arrabassant les polítiques de redistribució de la misèria de les mans dels
gurús del socialisme i la lluita contra la desigualtat a costa de endegar-ho
tot a can Pistraus. En el món que imagino la CUP no tindria raó de ser perquè
la gent podria gaudir de l’esforç del seu treball i tindria futur. No com ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Aquestes quatre coses si que per mi són irrenunciables cara
al congrés d’aquest cap de setmana: perfil propi, model econòmic nostre,
trencar amb la corrupció i plantar cara a l’esquerra. Si les fem totes,
governarem la Catalunya independent, sens dubte.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-3285878462628471792016-06-19T12:55:00.002+02:002016-06-20T19:07:31.616+02:00El disputat vot del cavaller Savalls el 26-J<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Aquesta vegada no donaré massa voltes a
la història. Votaré Convergència. I un cop dit això, m’agradaria explicar-vos
per quines raons ho tinc tant clar, en l’esperança d’arreplegar algun vot més d’entre
aquells que tingueu la paciència de llegir aquest escrit d’avui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Les raons són diverses, però es
resumeixen en una realitat incontestable: Convergència s’ha convertit en l’ase
dels cops de l’espanyolisme, tots contra ella, perquè és la opció política que
millor posa en contradicció el sistema dinàstic de la transició i la unitat d’Espanya.
De fet, el vot convergent és el vot més revolucionari que podem fer aquest
26-J.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Només cal llegir els esforços de la Vanguardia
per anorrear el que queda del partit que va governar Catalunya durant gairebé
40 anys. Convergència és un partit que ha abandonat el seu espai de confort a
la recerca d’una solució nacional de futur que passi per la independència de
Catalunya. En aquest procés ha deixat anar el llast d’UDC i la representació
dels interessos dels catalans poderosos davant la Cort que feia en Duran, ha
rebut tots els atacs possibles per part de l’estat que ha desvetllat el secret
a veus de la brutícia dels Pujol –que va deixar florir al llarg de tres dècades-
i per part de tota l’esquerra se li ha penjat la llufa de les retallades, com
si els desnonaments fossin culpa seva i no de les polítiques del totxo
espanyoles, i el dèficit del tripartit una minúcia comptable en comptes d’una
condemna econòmica pels nostres fills i nets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Convergència va incorporar als
catalanistes d’ordre al projecte de l’autonomia i la democràcia del 78. Heu de
pensar que a finals dels 70 la dreta catalana hagués pogut apostar per la UCD o
la AP d’en Fraga, que la guerra, la por, i les seves conseqüències estaven a la
cantonada de la història. Avui, quasi quaranta anys després ens trobem en el
mateix escenari, davant d’unes esquerres que pretenen fer la independència
sense la meitat del país, fer-ho soles salvant el món de passada, i d’un
espanyolisme que pretén monopolitzar el vot de dretes català, o bé en forma de la
visió imperial del PP o del neo-falangisme ètnic de Ciudadanos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Si Convergència és acabada de dinamitar
per part d’aquesta pinça maquiavèl·lica haurem begut oli. Catalunya necessita
de un centre-dreta democràtic d’obediència nacional si mai vol ser independent.
El somni humit d’una República Popular Catalana que tenen la CUP, alguns Comuns,
la Forcades o l’Oliveres és una temptació en la qual ERC sembla caure-hi cada
cop que obra la boca en Tardà o en Rufián. I la independència ha de ser un
procés nacional, i no ideològic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo no penso regalar el centre-dreta a
la Arrimadas i a l’Albiol, perquè estaria enterrant tot allò pel que he lluitat
al llarg de tres dècades. Només puc evitar-ho votant Convergència i aturant el
relat que ja tenen escrit els uns i els altres, perquè Podemos i Ciudadanos s’odien,
el PP i la CUP també, el PSOE i ERC lluiten pel mateix vot a les barriades,
però tots coincideixen en voler destruir el que queda de CIU, d’Acció Catalana,
de la Lliga, i sense aquest espai estem perduts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No em vull estar de dir que també votaré Convergència perquè quan va estar a l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’únic
cop en trenta anys en el que he pogut treballar amb l’administració de manera neta amb l’objectiu
de millorar una indústria com la del joc, sense suborns ni subvencions, només
treballant de forma neta. L’administració Trias em va retornar l’esperança en
la política i els polítics. I ho dic amb coneixement de causa i des del més profund
reconeixement a la seva excel·lent feina, que si no ho dic rebento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Convergència encara ha de fer els
deures i aprofitar el moment per a convertir-se en una organització neta –de fet
és l’única que ha foragitat als corruptes amb vergonya pública- . Ha sacrificat
el seu patrimoni polític pel país, ha perdut la confiança dels poderosos, ha
despertat l’odi dels covards d’aquí i dels dolents d’allà. Jo no els penso
deixar tirats, no fora just, ni escaient, ni assenyat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "helvetica" , "sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Un bon resultat de Convergència te la
gran virtut de negar la major, un efecte electoral que deixaria clar que el
centre-dreta català no vol experiments neo-franquistes, que és capaç de tronar
a organitzar-se i plantar cara. I a més a més, hi ha un darrer argument
inqüestionable per a votar Convergència: la CUP rebentarà del mal de ventre que
li provocarà un bon resultat dels independentistes de dreta, què carai! De fet, votant Convergència fots per igual al Rajoy, al Rivera, la Colau, al Iglesias, al PSOE, la Vanguardia, en Duran i la Gabriel, qué més voleu?</span><br />
<br /></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-40085935195933542582016-06-09T09:48:00.002+02:002016-06-09T10:06:25.279+02:00Cal navegar plegats<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Dins l’estol de persones que fem via plegats per aquesta
procel·losa mar de llàgrimes de la vida hi ha una que fa gairebé vint anys que
naveguem plegats. I no, no parlo de la senyora Savalls, parlo del Xavi, del meu
amic i company de fatigues professionals. <br />
<br />
Ell i jo fem una mica de riure, ell llarg i prim i servidor amb cos de
rentadora Fagor. Ell ros amb els ulls blaus, i jo recordo haver estat moreno i
amb ulls de vaca. Som una mica Pin i Pon, i com bons catalans no votem el
mateix, mai! Fos pas cas que ens poséssim d’acord, malgrat compartir diagnosi i
anàlisi poc que coincidim pas en les solucions polítiques. A l’un li pesa més
l’ideal de la justícia social immediata i a l’altre li sembla que sense
prosperitat no hi ha justícia social possible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En Xavi i jo coincidim en moltes coses i gustos
professionals i vitals, del <i>wargame</i>
al Barça, i sobretot estem d’acord en que volem una Catalunya independent per a
ser persones normals. Volem ser com els nostres amics danesos, grecs,
holandesos, portuguesos o mexicans. Què vull dir? Que el que ens agradaria es
barallar-nos amb les nostres respectives per a poder anar al Mundial de Futbol
d’Austràlia, amb els col·legues, i veure com Rússia elimina la selecció
catalana als vuitens de final. Igual que fan els nostres amics danesos, grecs,
holandesos, portuguesos o mexicans. Encara que al final no hi anéssim a
Austràlia, queda clar?<br />
<br />
En aquest context no ens plantegem la independència com un problema de
rodalies, que també, de polítiques socials, es clar que si, de separació de
poders o de modernitat productiva i transparència política, que ens resulta
evident. Volem una Catalunya independent per a ser majors d’edat, equivocar-nos
i fer vides normals i homologables, amb tots els ets i uts, tots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">I no ens importa tant qui guanyarà les eleccions
presidencials l’endemà, el fet de voler viure en un país normal ens fa
coincidir en que els països normals tenen extrema esquerra, socialdemòcrates,
liberals, conservadors i arribistes populistes propis, seus, i que tant
important és tenir-ne uns com els altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Es per això que avui, quan tothom salta al coll de la CUP
per haver-nos sortit uns caps de trons mutants, vull deixar clar que resulta
una benedicció de Nostro Senyor tenir una extrema esquerra nostrada, i més ara
que hi ha possibilitats que baixin del seu núvol de superioritat moral, que hi
ha poques, però se’n albira alguna. I, per altra banda, us imagineu que a més a més la CUP fos espanyolista?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tanmateix m’agradaria que quan des del meu independentisme a
prova de bomba, el fan-club de la CUP i els <i>palmeros</i>
del nou PSC aquest de la Colau, deixessin de dir-me fatxa per no pensar com
ells. Puix no en sóc de fatxa. I si volen tenir l’oportunitat d’anar a veure la
selecció catalana a Austràlia amb en Xavi i servidor, haurien de permetre que
el centredreta català s’organitzés fora de l’ombra de la història, lluny del
pujolisme, tancant l’etapa autonòmica, sense apriorismes i amb generositat.
Allò que es va fer de forma natural dins l’ANC, que no fa tant.<br />
<br />
Venen temps de xoc ideològic i una fase de centrifugació de vots i posicions.
D’acord, però la independència no es pot supeditar a una ideologia sinó que
hauríem de ser capaços d’entendre que es pot, que cal navegar plegats cap el
mateix port des de la diferència, en Xavi i servidor en som la prova, per molt
que les seves solucions siguin idees de <i>bombero</i>
segons el meu infal·lible criteri.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8615940214392907222.post-15649372100572447202016-06-01T10:25:00.003+02:002016-06-01T13:47:04.988+02:00La superioritat moral de la CUP<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mea culpa, mea culpa, mea grandísima culpa. A mi la CUP
també em va ensarronar. Molt bé, ja ho
he dit, ara anem per feina:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Portem cinc anys fent la gara-gara a la CUP. Qui més qui
menys te algun amic ex-sociata que en un atac de dignitat va voler votar independència,
però no es veia en cor de votar en Mas, i va acabar votant la CUP, oi? Ep!
sociates d’aquests que eren federalistes i tenen un apartament a Calella de
Palafrugell també, consti. Els que tenim criatures que ja volten soles també
ens varem veure convencent-los que no s’abstinguessin el 27-S, que si no volien
votar com el papa i la mama que votessin la CUP, que eren uns idealistes i bona
gent, per molt que el papa i la mama ja veiéssim que no tocaven quarts ni
hores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els tres grans atributs de la CUP del David Fernàndez, en
Quim Arrufat, i la noia aquella que anava amb ells a tot arreu, eren: l’actitud
moral, la coherència del discurs i els actes i el seu independentisme generós i
de pedra picada. Ho recordeu, oi? Aquella manera d’encertar la diagnosi, de
tenir clar qui eren els bons i qui els dolents, allò de salvar el poble. Per
art de màgia, aquella CUP que van votar es va convertir en un altra cosa.
Aquells 330.000 impossibles d’assolir sense els vots de l’esquerra caviar i els
fills de casa bona es transformà en una màquina de trinxar-ho tot. <br />
<br />
Van enviar en Mas a la paperera de la història, i varem pensar “tot sia per la
pàtria”, obligaren als patriotes del “només la punteta” a signar una declaració
de guerra institucional a l’estat espanyol coneguda com “del 9-N”, i varem
pensar “bé, els meus als qui se’ls arronsi el melic millor que es quedin a
casa”, au! som-hi, a treballar per fer
la República catalana!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">I els divuit mesos van començar a passar-nos pel davant dels
nassos mentre descobríem l’Anna Gabriel i els fills de la tribu –opinió que mai
no he criticat, sobretot perquè ve d’una persona que al no ser mare d’una
criatura mereix la mateixa credibilitat que la del bisbe de València quan parla
del matrimoni-. Hem conegut en Garganté, un paio que em fa pensar en una frase
de la meva mare sobre la guerra que encara em posa els pèls de punta: “jo cada
cop que veig un cotxe amb quatre homes dins encara tinc por”. I hem constatat
el racisme intransigent, binari, maniqueu, superficial, insultant, injust,
malintencionat i antisemita d’en Benet Salellas en relació al conflicte Israel
– palestins.<br />
<br />
I va esclatar Can Vies II, això del Banc Expropiat, i la CUP es va posar al
davant de la crítica als mossos, enlairant la bandera de la puresa anticapitalista,
des de la superioritat moral del saber qui és un especulador i qui no ho és, i
del saber quines són les necessitats del barri i quines no ho són, de qui és el
carrer i de qui no, i de qui té dret a cremar la propietat privada i qui no en
té. Emparats en la seva superioritat moral, la seva coherència i el seu
independentisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Doncs ni una cosa, ni l’altra, ni la de més enllà.
Senzillament no es coherent sentir la CUP dir al matí que és possible
comprendre l’okupació d’una segona residència i per la tarda assabentar-nos que
el racista del Benet Salellas té un patrimoni que un ric assalariat com jo no
tindrà en sa vida per molt que treballi. I no dic que hom no pugui ser
d’esquerres i tenir diners i propietats, el que no es pot ser és anti-sistema i
defensar el dret a rebre propietats que no t’has guanyat amb la teva de feina,
només per dret de sang, com els borbons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo, l’enemic del poble! El qui creu que la coacció física ha
de ser exercida de manera monopolística pels Mossos, que per això els pago; jo, el
fatxa que creu en la societat patriarcal i familiar que es basa en la
transmissió de patrimoni de pares a fills –cosa que en Salellas ha gaudit i
servidor no pas-; aquí, el que firma aquest escrit, que es guanya cada cèntim
d’Euro amb la seva feina i que no te cap camp d’oliveres pel fet d’haver estat
un espermatozou més espavilat que els altres; jo, botxí i agent exterior que
dono suport a la democràcia israeliana en comptes de donar-lo als partits i
països teocràtics que volen enviar als jueus a la paperera de la història a fer
companyia al President Mas. Demano a la CUP que s’estalviï d’ara endavant
signar pamflets com aquell en el que dieu:<br />
<br />
<i>“Preguntaren com era possible que
creméssiu aquells autobusos i aquells trens. Quan la pregunta correcta, la que
haurien d’haver fet, és la de com és possible que no us llanceu a cremar tots
els autobusos, tots els trens, tots els bancs, tots els cotxes de policia,
totes les casernes, totes les esglésies”</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Jo ja veig que no en parleu de les propietats immobiliàries
d’en Benet Salellas, però per moralitat, i co-he-rèn-ci-a, hi hauríeu d’afegir
els seus pisos, locals, i camps d’oliveres. Si més no, perquè o ho cremem tot o
cardem la superioritat moral al riu.<o:p></o:p></span></div>
Savallshttp://www.blogger.com/profile/08389740425415664493noreply@blogger.com9