Els millors (100 dies de govern) Capítol I

El govern dels millors

La cosa va començar amb força. El discurs d’en Mas sobre l’excel•lència, dient-nos que els catalans que tinguessin alguna cosa a dir sobre el seu sector econòmic, cultural o social, estaven moralment obligats a fer un servei a la comunitat, compartint els seus coneixements amb el govern, a mi em va arribar. Em deia a mi mateix: “potser si que escoltaran el que hagi de dir aquell que en sap”. Vana il•lusió. Es tractava de un discurs electoral que s’havia escolat dins del discurs de govern... està clar que després de vuit anys en permanent campanya el senyor Mas no acabava d’adonar-se’n que ja era President i que el que cal ara es governar i no fer promeses.

Diuen els que estan ben informats, no els electors que ens informem sobre les intencions reals dels polítics esbudellant gallines i encomanant-nos als Déus, si no els que en saben de debò que Mas no ha pogut fitxar pel govern les personalitats que volia. Com si en Florentino no hagués pogut portar l’estrella de torn, vaja.

Si voleu que us digui la veritat, jo prefereixo el senyor Mas Colell, un profesor de universitat americana, que en Salvador Alemany, un membre pota negra de l'establishment polític i financer català... trobar-me aquest darrer senyor remenant els meus calerons em provocava la sensació de posar una guineu a vigilar el galliner. Digueu-me tikis-mikis, però algú ho havia de dir.

Pel que fa a la resta de membres del govern, que hi trobem? Home... alguns convergents de la branca del morro fort, una consellera de justícia amb un historial espanyolista tan escandalós que sembla una broma de mal gust, en Mascarell que apart de posar en evidència que el PSC es mort i enterrat no entenc que desperti tantes unanimitats i adhesions... després de vint anys a primera fila del projecte multi-culti del PSC, en Mascarell representa el canvi que proposava CiU en campanya? Canvi de que, a part de jaqueta?

Val a dir, que el personal que ha triat el Rei Artur queda dignificat quan ens fixem en el personal que hi ha col•locat el seu valido en Duran Lleida. Els d’Unió ho tenien pelut per trobar membres del govern a ca seu. Entre que son pocs, que els més preparats conspiren contra el seu amo amb un cainisme propi d' independentistes, i que la majoria de fidels al calb de la Franja estan imputats per corrupcions, malversacions i finançaments irregulars diversos, la cosa pintava ruïna.

A tall d’exemple dels “millors” que ha pogut aportar al govern Unió hi trobem en Pelegrí, que ja tenia càrrec quan anava amb calça curta i xiruques, i la meva favorita: na Joana Ortega. Vicepresidenta del govern de la Generalitat, Presidenta dels Catalans quan en Mas es a Madrid demanant poder endeutar-se més i més –per posar un exemple a l’atzar- Ja se que l’anterior vicepresident també semblava sorgit de una peli dels germans Marx, però entre la quota d’Unió i la quota genital, tinc la sensació que hem donat un càrrec institucional a la primera tia que passava pel davant de Palau i tenia carnet de fan d'en Duran. Quan vaig llegir el currículum vaig quedar impressionat! Resulta que va tenir una empresa que feia jocs de taula per l’Ajuntament de Barcelona –després de haver-ne estat regidora! – Mireu fa vint-i-tres anys que soc en aquesta industria, la dels jocs, i us asseguro que es la primera noticia de l’existència de aquesta empresa i d’aquesta empresària. O bé va ser un desastre (malament per qualificar com una dels “millors”), o bé va ser una menjadora amb diner públic (en la línia “Unió”) o bé directament es mentida (sic)... com dèiem: el govern dels millors.

Acció de govern i realitat

Siguem justos. Entre que no té poder polític real i que no hi ha un duro, el govern de la Generalitat ho té fotut per ser quelcom més que un lobby dels partits polítics dinàstics que prova de mantenir uns mínims de serveis i un bon decorat institucional, a fi i efecte que els ciutadans no fotin enlaire aquesta il•lusió de cartró-pedra que en diuen comunitat autònoma de Catalunya.

Quines accions de govern hem vist fins ara?

1.- Dir-nos que no hi ha un duro

2.- Anar a demanar permís a Madrid per endeutar-nos encara més, primer al Rei i després al cadàver polític que es en Zapatero

3.- Atacar i culpar a Iniciativa del desori de la despesa tripartida, ERC i PSC han de quedar al marge no fos cas que els hagueren de menester.

4.- Ensenyar en Felip Puig per la tele, posant ordre.

5.- Negar el concert econòmic igual que Sant Pere va negar nostre Senyor i posar en Duran Lleida –ens ho podien haver avisat en campanya, oi?- a controlar les sessions del consell de govern de la Generalitat, no fos cas que Madrit no estigués ben informat del que fa el nostre executiu.

El que intenta tocar el govern està sent superat per la realitat, no es culpa d’ells. Com voleu que pugui donar resposta o tenir un perfil propi en qüestions com la previsible pujada dels tipus bancaris, la crisi humanitària al nord d’Àfrica, la propera crisi energètica o l’ofensiva franco-alemanya pel control de l’ Unió Europea? Resulta que als catalans totes aquestes coses no ens afecten! Som com un poble de superherois de la Marvel que vivim aïllats de la resta de l’ humanitat, encara millor: som hobbits que vivim i treballen a la Comarca, feliços fent la nostra, que no es altre que barallar-nos si preferim estimbar-nos en cotxe a 80 o a 120 (i ara resulta que això també ho decideixen a la capital). Tots aquests altres problemes que deia ja “ens els porten a Madrit”, perquè així ho varem decidir els catalans votant CiU, fent que en Duran Lleida pugui actuar com un Mazzarino de pa sucat amb oli, en comptes de votar per la creació de un estat propi.

Però no patiu... si penso així del govern aquest dels millors... prepareu-vos a sentir el que en penso dels polítics que ens havien de portar a l’ independència. Si, si... aquests que han confós lideratge amb ser un xul•lo-piscines. No us perdeu el proper capítol de “Els millors”, farà riure si no fos perquè fan plorar.