Apolo a l'ANC

Ja tenim ANC. Si hem de acabar de fer les darreres passes que ens queden, com a país, fins assolir la independència cal tenir un aixopluc genèric lliure de cotilles ideològiques i dinàmiques de partit. Espero que aquest cop la iniciativa no acabi com el rosari de l'Aurora, i ho dic de tot cor. Es important que les persones que varen fer possible l'onada de consultes per la independència tinguessin un pal de paller per tal de treballar en sintonia i en sincronia. Molt bé. Felicitats a tots i moltes gràcies als qui vareu anar, espero que tinguéssiu l'habitual atac de priapisme nacional. No voldria aigualir la festa, però ja que em demaneu que en penso i perquè no hi vaig anar, crec que us dec ambdues respostes.

Set, vuit, deu mil persones en un acte fundacional de una associació que persegueix l'alliberament nacional d'un país de més de set milions de ciutadans es poc, mínim, una gota d'aigua en un mar esvalotat pels vent de la història. Una Catalunya atacada per totes bandes pels seus colonitzadors, espoliada, vexada, amb una cultura mil•lenària amenaçada de mort i al mig de la pitjor crisi econòmica dels últims cent anys fa una crida als seus ciutadans a organitzar-se independentment del seu vot... i aplega sis mil cinc-cents almogàvers i cinc-centes persones més entre patums i il•lustres desconeguts. I hem d'estar contents?

Ahir, els de sempre, envoltats dels qui encara creuen que val la pena fer bulto varen protagonitzar un esdeveniment patriòtic i emotiu, no ho nego, que avui ocupa les primeres planes de l'Ara i del Avui. Les hagueren tingut igualment si n'haguessin set presents mil set-cents catorze de patriotes, per a dir un número a l'atzar. Per a la resta del món, i per a la resta de Catalunya la notícia es Fukujima i la vaga dels sindicats espanyols. Perdoneu-me, i no us emprenyeu... m'heu demanat que en penso, oi? No tinc res en contra del voluntarisme i les ganes d'ajudar de tots els qui vareu anar, admiro la vostra marmotiana tossudesa, però no em demaneu que digui el que no penso. L'acte d'ahir demostra que malgrat ser majoria a les enquestes, els disposats a picar pedra som els mateixos que fa dos anys i que els VIP -per a dir-los d'alguna manera- no augmenten la seva plantilla.

Insisteixo, tinc tot el meu respecte per en Sergi López i la Txe Arana, pel pare Manel i pel doctor Broggi. Només faltaria! Ara... si Catalunya se la està jugant i la majoria dels catalans en son conscients... on eren Montserrat Caballé, Andreu Buenafuente, Joan Pera, Gerard Piqué, Pep Guardiola, Pilar Rahola, Quim Monzó, Carles Puyol, l'abat de Montserrat, els nostres bisbes, els presidents de PIMEC i Foment, els sindicats que ens demanen que sortim al carrer d'aquí quatre dies a justificar la seva existència, Jordi Évole, Joan Manuel Serrat, Josep Carreras, Josep Lluis Bozzo, Mònica Terribas, els presidents de les cambres de comerç ... segueixo?

Em direu que tots aquests que us he dit son unionistes? que no votarien que si en un referèndum? No havíem quedat que la situació del país es desesperada? I que hi ha majoria per la independència? No em vingueu en que hi ha dues classes de catalans, els qui es poden mullar pel país i els qui no. He arribat a sentir a dir que hi ha gent que té una mena de pase de pernocta nacional i que ja s'hi afegiran quan no tinguin res a perdre. Escolteu! No fotem! Tothom que dona la cara per la independència del país té els seus de problemes, els hi té el comercial que perd la feina en una multinacional per ser independentista i actuar moralment com a tal, l'empresari que deixa de vendre a un client de Madrid quan aquest s'assabenta que es militant d'ERC, o qui perd antigues amistats personals per dir en un bloc que Espanya ens roba. Les pèrdues personals i econòmiques se les coneix cadascú, tant se val si hom perd 1000 euros o 1 milió, un amic o un amant, cada cop que es manifesta per l'alliberament nacional.

Al meu parer es que si l'ANC no es capaç de capitalitzar el desori nacional de manera transversal i ciutadana més enllà de convocar als de sempre es que alguna cosa grinyola, oi? Potser no cal en aquest estadi? Potser que ja en tenim prou de veure sempre en Titot i en Miquel Sellarés i calen cares noves? Jo, no ho se. Intueixo però que si hi hagués menys gent per la qual l'independentisme fos una ferma possibilitat de modus vivendi aniríem millor. Encara que aquest fet no sigui determinant, jo personalment estic fart de veure sempre les mateixes cares fent cap on hi ha una càmera obrint-se pas a cops de colze. Per no dir que hi ha molta gent que el millor favor que podria fer-li al país es plegar de les seves ambicions polítiques i posar-se a treballar, parlo de líders tronats i acabats gràcies al tripartit, per exemple, no calen noms sabeu de quins -i quines, que aquest cop cal aclarir el gènere- parlo. Ho dic també pel Josep María Alvarez d'UGT Catalunya, que després de viure de la subvenció durant dècades i governar l'UGT més de vint anys (visca la democràcia interna i la limitació de mandats!, oi?) va venir per a dir que ell no creu en la independència, millor s'hagués quedat a casa en comptes de venir a buscar suport per la seva vaga general.

I per últim... no entenc com els polítics que ahir varen acudir a l'acte, que varen estar sota el mateix sostre, que varen cridar plegats independència, no aparquen menjadores, escons, canongies i hermetismes i construeixen una plataforma, una aliança, una coalició patriòtica on hi càpiga des de Vila d'Abadal a Jonqueres passant per en Pere Macias. Tant parlar de Salses a Guardamar... hauríem de parlar d'Unió a Iniciativa! Us he dit que no entenc perquè no ho fan? Perdó! Crec que ho entenem tots... i aquesta es la principal raó que vaig tenir per no anar-hi.

En definitiva, ho sento, em sap greu. No crec en l'ANC perquè no crec que sigui l'eina que ens cal, per molt que el moviment segur que en podrà fer un bon ús -i algun espavilat sobreviure un parell d'anys a costa de la bona voluntat de la gent- M'agradaria pensar diferent i que la mena de persones que hagués anat ahir al Sant Jordi no hagués confirmat el que em temia, i que les planes dels diaris d'avui no foren les que imaginava ahir que serien. Cassandra ho devia de passar fatal, maleït Apolo!