Sant Jordi patró de les armes catalanes

Som a tocar de Sant Jordi, una de les millors festes del món. La festa de l’amor familiar, dels enamorats, de la lectura i la cultura. Es una festa popular de debó, malgrat el interessos comercials de la indústria cultural, la gent surt al carrer a passeig i a regalar-se un dia de catarsi personal. Vull dir que es un dia diferent, laboral a més a més, on prenem algunes decisions d’aquelles que s’acostumen a prendre per cap d’any... llegir més, estimar millor.

Si heu anat a veure, cosa que us recomano, l’exposició de retaules gòtics catalans al MNAC hi trobareu la representació del mite de Sant Jordi que en feien els nostres avantpassats quan érem una nació amb sobirania pròpia. A banda de ser unes peces artísticament espectaculars, el missatge religiós queda embolcallat pel missatge polític d’aquella monarquia i aquells comerciants en trànsit cap un món nou, que volia mostrar-se al poble i als seus veïns com un focus de cultura de primer ordre. El mite de Sant Jordi que es va  posar de moda a les corts més sofisticades d’Europa feia cap a Barcelona, i des d’aleshores ha estat el nostre Sant Patró, no només per a llibres i roses, també com a benefactor dels nostres exèrcits i com a bandera de combat: la creu vermella sobre camp blanc.

Recordeu Excàlibur? La pel·lícula de John Boorman? HI ha un moment fantàstic on Patrick Stewart (en Picard d’Star Trek...), que interpreta a Leondegrance, pare de Ginebra, fa cavaller a Artús. I diu... més o menys: “En nom de Déu de Sant Miquel i de Sant Jordi us dono el dret de portar armes i d’impartir justícia com a cavaller”. Si us passeu pel MNAC veureu que Sant Miquel arcàngel es l’encarregat de pesar les ànimes a l’entrada del paradís per saber si “fan el pes” per accedir a la Glòria. Es l’encarregat que l’operació sigui justa i ho fa amb una balança. Sant Jordi, de mentres, es dedica a personalitzar els valors de la cavalleria i a repartir cops d’espasa amunt i avall. Un Sant blindat com un panzer, guapo, valent, vigorós i digne, armat fins a les dents. Aquest es el patró de Catalunya i del qui varem heretar la nostra bandera de batalla.

El MNAC es a Montjuic, prou que ho sabeu, aquesta muntanya de la qual va sortir la pedra per fer les esglésies que ara visiten els guiris, com Santa Maria del Mar. Coronada d’un castell que les ha vist de tots colors, on hi ha estat engarjolat i afusellat des d’un President Companys fins al General Goded cap dels militars colpistes el 18 de juliol, passant per persones de tota mena i condició durant segles. Una muntanya i una fortalesa escenari de derrotes i victòries catalanes, des de la qual els catalans hem defensat els nostres drets i els espanyols ens han bombardejat. Us preguntareu... i tot això que carai té a veure amb Sant Jordi? Tot i res. Ara hi vaig...

La conya aquesta de la societat civil es polièdrica i dona fruits estranys, alguns s’enquisten en el poder i d’altres fan el que poden a contracorrent. Els catalans tenim a la nostre disposició una associació cultural anomenada Miquelets de Catalunya que es un exemple de dignitat de país. Es tracta de un grup de recreació històrica, gent que es vesteix d’època a fi i efecte de reproduir episodis clau del passat, que reviu i honora els soldats que varen defensar Catalunya i varen encalçar més d’un cop a francesos i castellans. Aquest tipus d’associació es molt popular a altres països, si us agrada el cinema històric britànic o americà penseu que grans produccions com Gettysburg o Temps de Glòria, no hauríen pogut fer-se sense la presencia del que ells anomenen reenacters, uns paios que es reuneixen els caps de setmana més assenyalats per reproduir les batalles que varen forjar el destí de les seves nacions i les seves democràcies. Que poc d’aquí sona aquesta afició, oi? Colla de vençuts que som...

Les estadístiques i els prejudicis estan per a trencar-los, no? Doncs el proper diumenge dia 22, vigília de Sant Jordi, els Miquelets de Catalunya fan un acte a Montjuic. Es tracta de l’acte en honor del patró de les nostres armes: Sant Jordi. Buf... no se vosaltres... però Miquelets... Montjuic... bandera de Sant Jordi... es més del que pot suportar fins i tot la meva mandra i les meves poques ganes de sortir de la cova un diumenge al matí. Aquest cap de setmana els Miquelets renovaran solemnement la seva fidelitat a la bandera de Sant Jordi... l’acte comença a dos quarts de dotze fora el castell, jo hi seré. I passaré llista, aviso.