Doncs com no m'embarassi!

Hi ha acudits d’aquells de tota la vida que m’encanten perquè reprodueixen situacions úniques que expliquen tota una forma d’entendre la vida. Avui, quan escoltava que el govern dels millors multarà als qui no paguin l’euro per recepta a partir d’aquest dissabte –suposo que els mossos trobaran el moment per fer-ho entre guàrdia i guàrdia per defensar els peatges d’Abertis- he recordat una d’aquestes històries que ens escauen d’allò més als catalans post transició espanyola:

L’escena passa en una església –com podeu veure de tradicional que es l’acudit el personatge encara va a missa-. El protagonista es lleig, horrorós, brut, pobre, guenyo, bavós, coix, ple de nafres i geperut. Un cop acaba de pregar agenollat, intenta aixecar-se amb molta dificultat i es venta un cop de cap amb el banc del davant. “Mecagum Déu”, deixa anar. I un ensuma capellans calb i amb accent de la Franja –improviso una versió 2.0- que el sent li etziba: “Ai Senyor! Aneu amb compte o Déu us castigarà”. En Quasimodo, es gira, mira l’home de fit a fit i li contesta: “Doncs com no m’embarassi!”.

Amics meus... es així. Els catalans estem en una situació similar a la del protagonista. La llengua en perill i atacada a ses Illes, a València i ara a la Franja. Els nostres impostos han desaparegut en un pou sense fons conegut com la solidaritat amb Espanya, per obra i gràcia dels governs del PP i del PSOE i ara ens diuen que a sobre tenim un deute que no se’l salta un torero.

Els nostres polítics segueixen intentant pactar amb Madrid després de provar-ho durant, com a mínim, cinc generacions! Paguem per beure aigua, per anar per l’autopista, des d’aquest dissabte que ve per comprar medicaments si estem malalts, i, -no es conya- aviat per anar a caçar bolets! Es que som un cas com un cabàs!

L’equip de futbol que majoritàriament genera més consensos –explicat en termes convergents de pacte fiscal i per no ofendre cap perico- al país ha de guanyar tots els partits vint a zero si vol guanyar la Lliga, i els seus jugadors catalans son segrestats –sense gaires resistències per la seva part, val a dir-ho- per tal de honorar la sacrosanta unitat espanyola en els aquelarres nacionalistes d’Eurocopes i Mundials, sota amenaça d’exili per delicte de lesa pàtria.

Un partit nazi es pot manifestar pels carrers de la capital del Regne i cagar-se amb nosaltres, així en conjunt tots plegadets, i avisar-nos que ens mataran a tots, i surt al carrer de forma legal i emparat pels tribunals.

Les empreses catalanes reben un dos-cents per cent més de inspeccions fiscals que les seves homònimes de la resta de l’estat, i ens recapten sis vegades més calerons via tracte rectal dels d’Hasienda semos todos que a economies d’ampli historial productiu i gens defraudador com l’andalusa.

Si volem normalitzar l’ús social del català ens hem de pagar associacions, fundacions, orfeons, corals i agrupaments varis de la nostra butxaca particular, perquè els tres-cents milions que es gasta l’erari públic de la gestoria que es la Generalitat en defensar el luxe de tenir una llengua nostra, resulta que es posen a debat dia si dia també pels defensors de la lengua común i que això es propi de feixista, de pre-democràtic, de pueblerino i de genocida d’equatorians que tot just acaben d’arribar a Catalunya per muntar les seves pròpies associacions culturals com els “Nyetas”, que us recordo el tripartit va subvencionar!

Perquè els més de cinc-cents milions d’ajuts a la tauromàquia que finança l’estat i que col·laborem a pagar no es un caprici nacionalista, no! Es tracta de un be cultural a defensar del qual els catalans que paguen el Plus encara poden gaudir per la tele, perquè ja podem prohibir coses aquí, que ells ens segueixen enviant pel TDT el Sálvame i l’últim èxit del fill de la Pantoja encara que a València no es pugui veure la TV3 aquesta tant cara que ens permetem per viciosos de lo nostre.

Si ets funcionari català et retallen més el sou. Si ets pensionista català pagues més per seguir viu. Fins i tot... si ets polític corrupte català tens tots els números per sortir a la tele i ser jutjat per corrupció que si ho ets a qualsevol altre región de España!

El deute català es escombraria pitjor que la d’Uganda, però al ser espanyols la nostra prima de risc s’enfila pels núvols! Algo es algo... no? Ai, no! Que això funciona al revés i el que cal es tenir-la petita –la prima, eh? que per ara no han tret una llei conforme els catalans l’haguem de tenir 1 centímetre més curta que els extremenys per no molestar! al menys encara no tinc constància que el PSC aquesta vegada també hagi votat igual que el PSOE al Congrés de Diputats, o si?-.

Sortim uns quants a queixar-nos dels peatges i el nostre govern –te collons- munta un dispositiu policial de dos-cents sipais disposats a aixafar-nos les ganes, i mentrestant els pagesos han de cridar a sometent i sortir a patrullar amb el trabuc perquè l’últim mosso que els va “protegir” ho va fer fent-los la prova d’alcoholèmia “pel seu be”, per ingressar a corre cuita la multa al tresor públic, no fos cas que es fotessin un altre carajillo amb els quartos necessaris per subvencionar la Feria d'Abril o el Primavera Sound!   

Igual que el paio de l’acudit. En comptes de lletjos: irrellevants políticament; en comptes d’horrorosos: segrestats per partits presoners de caixes i bancs; en comptes de bruts: espoliats fins la misèria; en comptes de pobres: pobres de solemnitat; en comptes de guenyos: colonitzats culturalment per la llei; en comptes de bavosos: amb els nostres diaris treballant per l’enemic; en comptes de coixos: amb un nivell d’atur insuportable; plens de les nafres que son els polítics venuts al favor de Madrid; i geperuts, si geperuts de collons! Amb una gepa mai vista arreu del món, descomunal, hipermegasuperenorme, a fi i efecte que hi puguem portar-hi dins una casa reial sencera, un sistema judicial putrefacte, una banca plena de pirates, mig milió de funcionaris espanyols disposats a acabar com sigui amb nosaltres, en Rouco, en César Vidal i els accionistes d’Intereconomia. I encara hi queda puestu!

Vist el panorama, un servidor ha decidit que ja en te prou i vol sortir de dubtes. Igual seré un insolidari amb el sistema, però donat que em vull estalviar l’euro per recepta no esperaré a dissabte per baixar a la farmàcia i comprar-me un Predictor! Haig de fer-me la prova immediatament, perquè tal i com van les coses potser, fins i tot, resulta que, a sobre, estic embarassat