dimarts, 13 de novembre del 2012

Desnonar ja no es negoci


La gent som burros (i burres)... Ens creiem la nostra pròpia propaganda de bonhomia i ens quedem tant amples. La gent que feia cua per retre homenatge al general Franco a la capella ardent (cues i cues sota la pluja a la tele), al cap de dos anys eren demòcrates de tota la vida. Ens pensem que el naixement de l’ensenyament públic i gratuït va ser per tal d’afavorir la igualtat d’oportunitats, quan va ser una corretja de transmissió de l’aprenentatge de la gestió del temps en un context de revolució industrial que afavoria la incorporació de la dona al mercat de treball. Ens varem creure que la transició la va fer el poble i que el Rei ens va salvar de la involució fatxenda.

Amb aquests antecedents, no es d’estranyar que ara, els mitjans que han callat tres anys amb els desnonaments hagin convingut que la “pressió social” han aturat els desnonaments i obligat als “grans partits espanyols” a arribar a un acord d’urgència per tal d’aturar aquest drama social. En la nostra democràcia de fireta, on dos partits als quals la ciutadania no pot influenciar mes que un cop cada quatre anys i d’aquella manera, de tant en tant se’ns diu que la ciutadania assoleix algun canvi important amb les seves mobilitzacions. I PP i PSOE escenifiquen tota la mandanga habitual de les “grans decisions d’estat” perquè la plebs i els mitjans aplaudeixin la seva actitud i el seu lideratge. Fins i tot pensen canviar una Llei!!!! Uala!

En una mena de “Plan Ponds democracia en siete días”, i en mig d’un procés flagrant d’actitud antidemocràtica per part d’Espanya envers la voluntat dels catalans, la màquina dels mirallets de colors d’estabornir les consciències ha endegat un procés de lifting democràtic “salvant famílies del desnonament” amb caràcter d’urgència. Ara els partits aquests que ens han portat a la ruïna més absoluta pactaran (ai ai ai) una solució que freni suïcidis i l’espectacle de les famílies fotudes al carrer.

I nosaltres, que som burros (i burres) ens pensarem que hem guanyat una batalla. Tant se val si hi ha un munt de gent que ha perdut bous i esquelles i s’han quedat sense estalvis per tal de no ser desnonats, a aquests que els bombin. Tant se val si els qui no es varen veure en cor de fer front a una hipoteca amb aquells preus no han pogut comprar un pis i ara salven bancs amb els seus impostos des de el seu pis de lloguer. Tant li fot, la imatge de la democràcia espanyola ben val un altre mentida.

Desperteu! Mitjans i polítics s’han posat a treballar el dia següent que els bancs i caixes els han confirmat que per a ells quedar-se amb els pisos es pitjor que cobrar un lloguer social, o establir una carència de un parell d’anys, perquè l’stock de pisos a vendre que ja tenen no se’l trauran de sobre en dècades. Perquè, senzillament, desnonar ja no es negoci.

I Lampedusa torna a fer cap a la història espanyola i de la seva democràcia de nyigui-nyogui. Perquè jo encara no he sentit que la solució sigui la dació en pagament, els vampirs deixaran que els entrampats es recuperin durant un parell d’anys per tal de seguir xuclant la seva sang més endavant.

No hem estat nosaltres, ni Càritas, ni la Plataforma contra els desnonaments... Fotre fora de casa seva a la gent ja no es negoci i en canvi es una gran oportunitat per fer-nos pensar que el poder ens escolta.

Quina mandra d'Espanya... si us plau, el dia 25 no la vessem que hem de marxar quan abans millor!

Que en som de burros (i burres) tots plegats...

 

11 comentaris:

  1. General, un cop més he de felicitar-lo. Davant l'aborregament general cal aixecar la veu i tocar a somatent, a veure si per un sol cop no deixem que ens esquilin dòcilment, fotem un cop de puny sobre la taula i engeguem aquesta Espanya moribunda a cagar a la via. O ens arrossega amb ella

    ResponElimina
  2. Jo em penso que la majoria absoluta del Mas és essencial. Ja m'agradaria que n'hi hagués per tots, i que Esquerra fos el segon partit del Parlament i Iniciativa tingués un bon resultat, perquè si la cosa es percep només com de "la dreta" se'ns posaran de cul els sabines i companyia.

    Ben veritat, jo era nen però polititzat pels llibres que el pare tenia a casa resultat de l'obertura de Fraga, i vaig veure que tot d'un plegat, molta gent neutra es va fer socialista, comunista, nacionalista... Penso que l'element legitimador va ser que sortien a la tele. I allò d'en Tarradellas, fins molt poc temps abans poquíssims sabien qui era. Arriba, i les masses el reben com si haguessin estat quaranta anys esperant-lo ansiosament...

    També és una esperança, si el 25M va bé, i després hi ha una consulta que va bé -ja ens mereixem alguna alegria després de segles de patacades-, si aconseguim la independència, quan hi hagi el fet consumat, llavors semblarà una barbaritat i un disbarat que Catalunya no hagi estat sempre independent, serà un tabú i inimaginable demanar l'annexió a Espanya. Serà semblant a no ser demòcrata després de 1978. Els unionistes actuals no qüestionaran la independència sinó que es convertiran en lobbies castellanistes dins del nou estat.

    Però això ja és portar la imaginació a regions felices i idíl.liques, queda molt per fer. Seguim com a la cançó, potser Mas i associats fins ara demanaven el possible per arribar a l'impossible i ara demanen l'impossible per arribar al possible... Que tinguem sort.

    ResponElimina
  3. El dimoni sempre balla per sobre les taulades.És quan li molesta el fum quan neteja alguna xemeneia. El seu mérit és fer veure que no existeix...

    ResponElimina
  4. ...”Que en som de burros (i burres) tots plegats...”

    No sé a qui es dirigeix amb això de burros, el que esta clar es que vostè fa un discurs per burros, o sigui, i perdoni l'expressió per ajustar-la mes al ser humà , vostè escriu pels analfabets politics.

    anem a veure, un mentider embaucador no es res mes pel que diu, si no pel que sap i lo amaga.
    El trencar-se les vestidures a favor del desdonat res mes que es una hipòcrita comèdia la qual queda al descobert per qualsevol persona que el seu circuit de informació i de opinió arribi una mica mes enllà del que diu la tv3, Rac-1, la vanguadia, el Periódico o qualsevol dels pamflets subvencionats per la generalitat.

    En el pamflet que ens fica se senyala i rensenyala la culpabilitat dels dos grans partits espanyols en el drama dels desnonaments. ... Senyor Carlistón, no se n’oblida de ningú?. ..Doncs si, i tant que se n’oblida intencionadament d’algú, i la resposta del per que es deixa dintre de la boina als corresponsables està en el que diu en aquest parraf:

    “Quina mandra d'Espanya... si us plau, el dia 25 no la vessem que hem de marxar quan abans millor!”

    Es clar, en de marxar i no interessa dir que CiU a votat sempre a favor de mantenir aquesta aberrant llei tant al Parlament com al parlamento, amb lo qual amb CiU al capdavant d’aquesta marxa el que ens espera es més del mateix d’allò que es vol fugir .

    Que en som de burros (i burres) tots plegats...eh?,,, i tant, i si no tots son tan burros sempre trobarà algú analfabet polit que no s’adonarà que li està prenen el pel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara soc de CIU? Fantàstic! Quin ull clínic!

      Elimina
    2. el poc ull es el teu, jo el que he dit es que t'has n'oblidat intencionadament de CiU, i qui fa això es un metider que sap que escriu pels anafabets politcs.

      Elimina
  5. Si aquest bloc fos meu els covards no podrien deixar comentaris emparant-se en l'anonimat.
    I menys per mentir i refugiar-se en la demagògia.
    No entenc els que es passen el dia entrant a blocs i diaris de tendència política contrària a la pròpia a deixar "cagadetes". Deu ser una malaltia o un síndrome.
    Si un no està d'acord amb el que es diu en un d'aquests llocs l'obvia, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo soc del parer que deixar els comentaris es millor doncs es desqualifiquen sols.

      No entenc els últims comentaris... sobretot quan el Parlament de Catalunya només val per fer veure que els catalans pintem alguna cosa i per a fer "gestos" ja que de sobirania zero Zapatero...

      Gràcies però pel suport.

      Elimina
  6. val jesus, pensaba que discrepar en politica en alló que no troves be es propi de societat democratica, pero veig que els del pensament unic no lo enteneu.

    com no se posar el nom a dalt te lo poso aquí

    Salut, Sem'm Belluga

    ResponElimina