Digueu-me paranoic si voleu. I que no se’m atabali el
galliner, però hi ha un run-run que mireu... em fa tenir una cosa per dins, un
no sé què tinc... ja ho deia aquell que la paranoia és la menys dolenta de les
malalties mentals. Però què voleu que us digui? Res? Voleu que calli? Doncs no.
Ho sento però el verb callar no existeix en el diccionari Savalls-Realitat
Realitat-Savalls.
A la vida, hi ha “marcadors”. Si, si... com quan vas al
metge a que et comprovi això o allò altre i et destrueixen totes les teves
intimitats, el que busquen son “marcadors” per tal de prohibir-te el que més
t’agradi mentre intenten preveure el mal del que has de morir –com tothom-. Les
dones –que com deia en Capri són molt més intel·ligents que els homes- són les mega-expertes mundials de la visió
lateral a la recerca de “marcadors”.
Sento revelar als lectors masculins un secret de calibre
similar al de que “els reis són els pares”: Elles ho saben! Ho saben abans. No
cal que us escarrasseu amb flors i llaminadures, amb amabilitats desfermades,
amb sortides de guió i seguiment dels consells del Cosmopolitan per a crear
l’ambient adequat... Sia perquè teniu necessitat urgent de completar l’acte
matrimonial, sia perquè heu convidat a quatre brètols a casa a veure la
Champions pel Plus sense tenir en compte que el mateix dia hauríeu d’anar a
sopar a cal sogre... tant li fot! Elles ja ho saben! Que com va dir la Chenoa: “cuando tú vas yo vengo de allí, cuando yo
voy todavía estás aquí”.
Me’n he anat per les branques, ja ho sé... però es que tinc
aquest run-run a l’estomac... que em fa anar a buscar “marcadors”, i donada la
meva predisposició natural de veure només allò que em plau, tiro mà de la
saviesa en l’anàlisi de la realitat que em proporciona el bisturí de
l’observació que m’han ensenyat a fer servir les dones que m’han envoltat al
llarg de la vida, i particularment la senyora Savalls.
Jo no vull destrempar ningú... però poseu-vos com us doni la
gana, que si en Duran fot setmanes que no piula en contra és que ens ha fotut
un tracte rectal sense que ens adonéssim. Que si només fan que explicar-me que
han vist la Soraya amb aquest pel carrer, o amb aquells sopant allà, es que hi
ha reunió de pastors, i ja sabeu allò de “reunió de pastors... ovella morta”.
A mi no em preocupen gens els brams de Madrid. Em preocupa
més el seu silenci. No m’atabala en Lara, el Freixenetu, o en
Juanitu-ondes-abrillantinades-Rosell... a mi em fa patir quan els Pimecus
s’arrepleguen per dir que “ja n’hi ha prou” i aclareixen que és una reunió
patronal i no de país. M’atabala el cuc detector de marcadors aquesta cosa del
“estem sortint de la crisi i no m’atabaleu ara”.
Em treu de polleguera veure la Rahola i en Cuní a la tele
del Godó tirant el globus sonda del “bé... la gent es pot frustrar una miqueta,
però votar la consulta és un primer pas del poc a poc i bona lletra, encara que
guanyi el SI-SI no serem independents”, tirant aigua al vi. Em treu de
polleguera aquest Duo-Sacapuntas però encara me’n treu més que ningú -i quan dic ningú dic partits i “societat
civil protagonista del procés”- hagi dit ase ni bèstia davant d’aquesta traïció
a la punyetera voluntat popular. Carai!!!
Em provoca arcades allò del repetir el mantra del diàleg com si el seure a parlar fos el gran objectiu en
sí mateix, que ves per on, jo em pensava que era l’alliberament nacional
–digueu-me tiquis-miquis-. M’ensumo i albiro que no hi haurà consulta... no hi
haurà consulta... no hi haurà consulta... I ens posarem tots a dir... Volem
votaaaar!!! Volem votaaaaar!!!! ii que al final ens diran que si, que
graciosament ens deixaran votar, sempre i quan la consulta dels pebrots sigui
una xarlotada homologable a la patètica qualitat democràtica espanyola, es a dir a més a més d'una trampa... una trampa no vinculant.
Allunyem-nos una mica del soroll i intentem mirar-nos la
cosa aquesta del procés des de fora. Jo no vull entrar en la tonteria tribal
del mira aquest amb qui s’ajunta, i ara aquell deu ser del CNI... això no
interessa a ningú. De fet si comencem a barallar-nos entre nosaltres guanyaran
ells. El que m’agradaria deixar clar son els següents extrems:
-
El President Mas està sol com un mussol
a CiU
-
Oriol Junqueras no controla ERC
-
L’ANC i Omnium han deixat d’empènyer
els partits per passar a treballar al seu servei
-
Hem posat tots els ous al cistell de
CiU i ERC i tot depèn ara dels despatxos en comptes del carrer –que és de on ve
el moviment, cal recordar-ho-.
Voleu dir que no estem fent el passerell? Tot i que crec,
vull creure i necessito creure el discurs oficial... doncs... es que... ai els
marcadors!
Fixeu-vos-hi bé en una cosa que vaig voler explicar al post
anomenat “Der Untergang”: tant li carda que el procés esdevingui independència
o frustració. En ambdós casos el sistema actual de partits saltarà pels aires.
Cas a: Si els polítics que hi ha ara ens traeixen i pacten
amb Espanya seran destruïts i els haurem de substituir. O no?
Cas b: Si el procés esdevé República Catalana ens caldrà
garantir que els partits actuals no construeixin una Espanyeta del “Nordeste”,
farcida de tics corruptes i d’un sistema protector del mateix status quo que
ara fa la guitza a la independència. Per tant, els haurem de substituir. O no?
Doncs ja podeu anar preparant-vos, caldrà que fem política
que els marcadors indiquen que ja fem tard.
I el post es d'abans del Barça-Betis!!!!
ResponEliminaCOMPTE amb això!!!!