Duran, el cant del cigne del darrer guerra-civilista

M’ho he perdut o en Duran tampoc va venir aquest cop a la manifestació de la Diada? Ho dic perquè llegeixo els seus tweets i sembla que el calb de la Franja sigui el Capità Enciam de les llibertats catalanes, i es clar, m’he quedat de pasta de moniato.

Donada la meva condició de persona superba i misantropa vaig decidir fa temps castigar als execrables amb el silenci de ràdio. Segurament per això no he dedicat mai un post al Samaranch, al Boadella, al Sostres o al Duran, però es que avui no me’n puc estar, i em saltaré la norma del “don’t feed the troll”, “no alimentis a la bèstia”, parlant d’ella.

Va en Sostres, li fot una entrevista al Junqueras, i el profe d’història de Sant Vicenç dels Horts li diu que està clar que no es pot descartar la desobediència civil en un procés com el que estem vivint. Quid pro quo, no? Els uns amenacen amb els inferns de la Llei, la presó i la Guàrdia Civil, i els altres en desobeir –pacíficament!- la imposició manu militari de la realitat que volen trencar. Fins aquí, home..., tot és normal, no? Entenc perfectament que Espanya ensenyi els seus poders coactius i que Catalunya contesti que no pensa plegar veles, se’n diu conflicte polític, se’n diu marcar posicions, se’n diu tensar la corda, se’n diu procés d’alliberament nacional.

Doncs va en Duran i s’hi fica pel mig. En Duran demanant unitat! L’home que ha fet virtut política del seu desacord amb qui el vota, amb qui li dona de menjar electoralment i amb els qui l’han posat a les diferents poltrones que ha anat ocupant al llarg de trenta anys! L’home que ha esdevingut el que diuen els mitjans de Madrid que és a cop de fosques reunions a despatxos d’aquest i d’aquell, trucadetes clandestines al mòbil i filtracions interessades a la premsa i a l’enemic per tal de presentar-se com la solució als merders que ell mateix genera! Ell? Precisament ell ha de demanar unitat?

Es evident que el paio aquest és un mestre determinant de què s’ha de parlar i de què no s’ha de parlar. Els catalans sortim al carrer i la muntem ben grossa provocant l’estupor del món per tercer any consecutiu, i hem d’acabar parlant de la zitzània que vomita el botifler de El Campell? Doncs es veu que sí, perquè l’home aquest juga a casa entre els mitjans de comunicació, i els tertulians del CNI ja li estan fent l’onada. Fins i tot jo he picat, què voleu que us digui?

Però es que en parlo, de les piulades d’ahir d’en Duran, per una cosa en concret. Per un detall execrable per la memòria i l’inconscient del país, que ell domina d’allò més. Una piulada, la que feia vuit, que és un torpede al imaginari col·lectiu d’unitat, de bon rollo, i de superació històrica de les ferides catalanes produïdes per catalans contra catalans:

“Potser es el que vol el PP: que guanyi ERC i ho destrossi tot. A Espanya coneixen la història del que ha passat quan han governat- Duran”

Es pot ser més miserable? 

Jo no soc precisament optimista amb la qualificació política dels quadres d’ERC, ho sento. Però es que els amics del Duran, el PSC dels genis de l’astrofísica com en Balmón o en Bolaño; el PP de la Sànchez Camarga o el trànsfuga del Millo; o fins i tot la Unió que ell dirigeix dels Pelegrí, els Espadaler o la psicòloga de darrera hora de la Ortega, em mereixen les mateixes esperances que la plantilla dels pericos per aquesta temporada, es a dir cap.

Però la mala llet del tweet no va en aquesta direcció. A més a més de dir que és el PP qui alimenta ERC –que és veritat fins a cert punt- de seguida ens diu que ho fa a consciència, que sap el què es fa, perquè el que vol és la destrucció de Catalunya mitjançant el mal govern del partit de Macià i Companys. Perquè l’únic cop que ERC ha governat Catalunya en la història, i això aquest x€¬@X!ªmpf de’n Duran ho sap molt bé, va ser als anys trenta, just abans que els seus venerats amics de l’ordre africanistes decidissin beneir-nos amb una guerra civil i quaranta anys de dictadura. Com si l’aixecament militar del 18 de juliol fos culpa d’ERC, de nuestra mala cabeza, de ser uns somiatruites amb el cap ple de pardals, oi maco? Perquè tu no estaves parlant del tripartit, oi? Que se’t entén tot, ricura, que quan parles d’història tots sabem a què et refereixes.

“A Espanya coneixen la història del que ha passat quan han governat” en referència a ERC no te perdó de Déu. L’home aquest que ni es digna a sortir al carrer per la Diada ens diu el següent: “Catalans... si voteu ERC serà un desgavell perquè declararan la independència com Companys al 34! Si ERC entra al govern obriran les presons, armaran al lumpen i portaran al Fainé a la carretera de l’arrabassada! Ens podran declarar la guerra, suspendre la Generalitat i fer-nos passar pel redreçador un altre vegada a cop de bastó, d’escamot d’afusellament i d’exili!” Es això el que volies dir? Tu? defensor dels catalans a Madrid? Com pots ser tant calb i veure-se’t tant el plumero a l’hora, xato?

De totes les coses que veuríem durant aquest període històric, hi havia una que no m’esperava constatar de manera tant cínica i menyspreable: el desesperat cant del cigne argumental del darrer guerra-civilista nostrat: en Josep Antoni Duran Lleida.