L'endemà de la fira

No volia fer avui un post sobre les eleccions municipals d’ahir. Soc partidari de tenir una mica més de temps per analitzar els esdeveniments amb un mínim de distància. Es trist, però... sabeu que passa? Que el barça té una final de Champions a tocar i d’aquí a un parell de dies la burundanga habitual ens farà oblidar el que ha passat igual que Obi Wan Kenobi fa oblidar el seu deure a les tropes d’assalt imperials –“estos no son los androides que buscáis”- a la primera entrega d’Star Wars.

Hi ha una directriu, que no es política si no històrica, segons la qual el poble quan té por, les coses van malament, el futur no queda clar, no hi ha un duro... vota al papa, vota la dreta per tenir seguretat i ordre; la mateixa ciutadania, quan les coses van bé, els vedells neixen trigèmins sempre i els ruscs de mel vessen daurada felicitat, voten la mama, l’esquerra, per tal que reparteixi la felicitat entre tots els germans, ara que pot. Ens agrada això? No. Es veritat? Si. Doncs aleshores, primer de tot, que ningú no s’esveri.

Anem un per un, us sembla? Seguirem un repartiment d’espai i ordre seguint els paràmetres de TV3, la Junta Electoral Central, la Llei, i la cotilla... no fos cas que em castiguessin per trencar alguna norma legal de correcció política.

El PSC

Avui es un dia trist pel PSC, i jo crec –malgrat no ser votant seu- que es un dia injust pel PSC a molts municipis. Ja he dit en aquest bloc que el PSC ha fet una gran feina integradora de la immigració espanyola a casa nostra. Gràcies, això ja ho sabíem, direu amb raó. Però es que el que no vaig dir en el seu moment es que la base sobre la qual el PSC va fer aquesta feina tant collonuda varen ser els Ajuntaments. I els han perdut, gairebé tots. Tant se val si l’alcalde o el candidat era un bon gestor, els seus electors els han enviat a casa, de cara a la paret. Es injust en molts de casos, afortunadament els socialistes amb discurs propi, com l’alcalde Ros de Lleida, han mantingut els bons resultats. Resultat del discurs propi. Conseqüència de una gestió i un relat valent. Per guanyar als socialistes ja no tenen prou en dir “somos los vuestros”, en passejar les patums del PSOE amunt i avall i anar al darrera en processó del ministre de torn del PSC, el seu vot que s’expressa electoralment en clau espanyola ha votat el PP, i en molts de casos a Plataforma per Catalunya.

Això no es tant mala notícia... un PSC en català i idees pròpies guanya, un PSC presoner de l'espanyolisme sociològic perd... algú hauria de replantejar-se moltes coses. Si el PSC comença a plorar com una Magdalena... “ens heu abandonat...”, “ara vindrà la dreta...” i no fa cap autocrítica anirà malament. Si segueix el camí del “la desafecció i els de la Plaça Catalunya –menys de l’1% de la gent que va omplir els carrers el 10-J-son els nostres i no ens hem sabut explicar”, no sortiran de pobres. I això no es bo per ningú.

Els socialistes haurien de veure que l’elector que vota emocional i racionalment segons el que passa a Espanya ja l’han perdut. Hauria de mirar-se els vots que actualment tenen per la seva gestió catalana de les coses, la municipal, i veure que hi ha vida més enllà del PSOE. Que tenen més de 700.000 vots. Que amb tot el que està passant no son morts. Que al proper congrés del partit haurien de desempallegar-se definitivament de la supeditació a Espanya, i que així potser la socialdemocràcia catalana tindria un futur.

Les dues ànimes de CiU

Al tanto no us passeu ni un mil•límetre. Heu guanyat. Heu arrasat. Heu fotut fora dels Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions als tripartits, no als socialistes no, a tot Déu. Repeteixo, no us passeu ni un mil•límetre perquè aquests resultats son un préstec. Els independentistes han votat amb el cap –CiU-, en comptes de amb el cor –ERCs, RCats, etc- o amb els budells –tot i que Déu n’hi do els resultats de la CUP-. Al tanto, aquests vots son un préstec, el poble no suportarà cap renuncia nacional, amistats peperes incloses.

Una de les bones noticies, al menys per a mi, del resultat d’ahir es que l’electorat català ha resistit impermeable al discurset dels malversadors dels fons públics que deien fa quatre dies, en manifestació, “no a la retallada”. A mi, personalment, m’agrada que em tractin com si jo fos un ens intel•ligent, que no em tractin com si fos un ximplet... els catalans han tingut la maduresa suficient per entendre que no hi ha un duro i que els sacrificis seran fotuts, i malgrat tot us han votat. Ara, al tanto no us passeu ni un mil•límetre –ho repeteixo com un mantra perquè als convergents us conec com si us haguera parit-.
Ara teniu el poder, la gestió i la capacitat democràtica de reformar les coses. Per on començar? Que tal tancar o vendre’s COM Ràdio i BTV? O preferireu buidar-les de sociates i posar-hi els vostres? Per exemple. Hi ha molta cosa pública a retallar abans que tocar segons que. Oi?

CiU es la màxima sublimació dels esperits i ànimes contradictòries i ambivalents dels catalans –poder només els supera el PSC-. Per una banda la militància cantant els Segadors i demanant a crits la independència. Per l’altre el Giulio Andreotti espanyol, l’home que remena les cireres venent esmenes a tant la peça a Madrid, el polític més ben valorat d’Espanya, cristià de cintura en amunt i demòcrata de cintura en avall. El cacic que ahir ens va regalar amb una foto que era la inversa del que diu el Nou Testament... en comptes de Crist entre els dos lladres, ell dret entre el President Mas i l’Alcalde Trias. No us passeu ni un mil•límetre, us estarem vigilant.

Els independentistes varis, diversos, junts o separats

Es pot saber quan fotreu el camp d’ERC i donareu pas a gent que ens vulgui portar a la independència sense fer el ridícul? Sense dir al matí que esteu amb els de l'acampada de la Plaça Catalunya i al vespre anar a l'Avenida Palace a fer el seguiment electoral? Quants més signes necessiteu per entendre que heu destrossat el prestigi del partit de Macià? Com voleu que us diguem que us heu de anar a casa? Us penseu que els que us hem votat, els que hi hem militat i ja no ho fem, ens alegrem de la desfeta? No. Marxeu de una vegada.

Reagrupats... sol•lidaris... ara què? Què hem de fer? Ni junts ni per separat. Els independentistes han votat CiU, ens hauria de donar vergonya. Tanta batalleta, tanta discussió per les llistes, tants draps bruts... 75.000 vots a les CUP! Creieu que en un entorn on ICV aguanta hi ha tant d’espai per la radicalitat revolucionària i ecologista? O bé es que resulta que els patriotes que no han pogut votar CiU perquè la seva religió els ho impedeix, han preferit tirar-se a la piscina i votar uns paios que al menys son coherents? Si, ja se que el concepte us es esquiu -la coherència, deia-... pensem fer foc nou? O preferiu que directament anem tots a militar a CDC o a les CUP? Algú pensa fer autocrítica i plegar?

Tinc la sensació, la seguretat vaja, de haver perdut 20 anys d’acció política anant al darrera vostre. Tinc l’esperança de la que parlava en Puigcercós ahir a la nit. Si. La tinc... de que trobarem líders i un discurs comú. De que un altre cop tornarem a recollir els bocinets de la causa que queden tirat per carrers i urnes per tal de reconstruir una alternativa que ens porti a l’alliberament nacional. I aquest cop espero que no construïm un altre Frankestein i ens surti alguna cosa més arregladeta.

Si més no espero no fer-la sense tots els que ens heu portat fins aquest desastre, aguantant-vos el discurset carril-bici, el dogmatisme zoo-ecològic sense patiment animal i els turistes en pilotes pel carrer... per molt d’esquerres que sigui que una nena de deu anyets hagi d’aguantar a un holandes borratxo en pilota picada prenent el sol davant la seva escola pública –dies abans de ser retallada pels convergents, tot sia dit-.

Plataforma per Catalunya i PPs diversos

Mireu... sabeu que? No penso dir res sobre això.

Vull dir que no penso dir res de nou. A Catalunya tenim un elefant rosa amb ales assegut al bell mig del Pati dels Tarongers i ningú no gosa dir que el veu. Se’n diu immigració no resolta, xoc cultural i de valors... No faré llenya del tema. Us remeto al que vaig escriure fa més de un any -el 9 de maig del 2010- en aquest bloc, mitjançant un senzill copy-paste.
El post es diu “Fart de la correcció política”, us recomanava un llibre, que veient l’eclosió del populisme racista de dretes els catalans no han llegit, deu ser que només tinc 29 seguidors, oi? L’article acabava així:

“Perquè si no ho fem els demòcrates, si no ens rebel•lem davant de tanta tonteria i tant de pensament únic, els que destruiran el castell de cartró pedra on viuen els nostres valors seran els reaccionaris de debò, els feixistes, i només els caldrà dir la veritat demostrable i no repetir el còmode discurs políticament correcte que ens encotilla.
(...) no em faran callar els censors de la correcció política, perquè (...): No hi ha cap veritat que em faci por o que desitjaria que el món sencer ignorés (Thomas Jefferson).”

Avui es l’endemà de la fira, i dit això... tots a treballar per sortir de la crisi marxant d’Espanya. Es una de les poques coses que podem fer per millorar la nostra situació i que no depèn de ningú més que de nosaltres mateixos, encara que, a voltes, tinc la sensació que l’assolirem malgrat nosaltres mateixos.

Salut i República Catalana!