Quosque tandem abutere patientia nostra Convergència?

No us penséssiu convergents que m'havia oblidat del vostre congrés i del vostre estat propi, del vostre estat tant propi que el voleu ple de particularitats. Jo amb vosaltres al•lucino del morro que gasteu. Tot i tenir patriotes de pedra picada a les vostres files, tots ho sabem, intenteu l'abraçada electoral de l'os Iogui a la majoria social que representen els independentistes, i l'endemà dieu que no ho sou un partit independentista. Hom diria que no s'entén res del que feu, si no fos perquè se us entén perfectament.


Mireu reiets, hi ha dues generacions de catalans, i ara s'acosta la tercera, que ja en tenim prou de tràiler. Jo no soc nacionalista, jo vull ser un ciutadà de un país normal, amb les seves institucions normals i a poder ser modernes, no vull haver-me de justificar, ni d'explicar-me cada cop que dic que soc català i que d'espanyol no m'hi sento, vull que la meva llengua tingui el tracte normal de una llengua normal, seguir la meva selecció als mundials de manera normal, com tothom, i vull que els catalans que vulguin ser militars catalans ho puguin ser amb normalitat. Els catalans no volem navegar pels mars de les coneixences i de les experiències personals que impliquen els viatges a Itaca. Volem anar a sopar a casa d'una vegada, i triar el menú nosaltres. Ja se que ho sabeu, i em direu que no es fàcil i que patatim i que patatam i que a la vera vera vera de San Juan. N'estic fart. Els catalans ja ho sabem que volem ser quan siguem grans, via'm si vosaltres també us decidiu.

Llegeixo el discurs sobre l'estat propi aquest que en dieu de Massachussets. Un estat membre de una Unió Europea estructurada de una manera ideal, però que encara no existeix. Un estat sense exèrcit, per exemple, que pel seu compte i risc decideix que en matèria de relacions internacionals i de l'ús legítim de la força ja li ho farà el veí, que ell no pensa col•laborar solidàriament en la defensa dels interessos d'aquesta nova Europa per construir. Com sempre, els convergents fugiu d'estudi de tot allò que resulti impopular, oi? Ja ho veu fer al muntar la gestoria espanyola aquesta de la Generalitat... la caixa i la pistola? Ui no! Nosaltres els hospitals i les escoles! Que recaptar impostos i fotre cops de porra es impopular!... Doncs que collons us penseu que es un estat? Un aplec de boy scouts? Que en dirien els morts dels regiments de Massachusets a la guerra civil americana? Jo us ho dic: que sou una colla de titafredes.

Convergència, el paradigma del catalanisme polític que ha estat incapaç en trenta cinc anys de fer que Espanya es mogués mínimament cap a una estructura plurinacional, pitjor encara... que ha col•laborat lleialment en la construcció de una democràcia de nyogui nyogui que menysté la diferència cultural, ara pretén donar idees a Europa de com s'han d'estructurar les relacions entre els estats membres. Faria riure si no fes plorar.

Us en diré més, convergents... Mentre vosaltres agafàveu el pont aeri dia si, dia també, i fracassàveu en el vostre enèsim intent de civilitzar Espanya, els qui ens miràvem la política internacional i treballàvem amb europeus descobríem que el pes de la història al continent es massa fort encara per a superar rancúnies i estereotips. Que la única cosa que uneix Europa es la Champions i els Erasmus. Que no tenim una sola indústria de l'armament i que la francesa, l'espanyola, la italiana, l'alemanya i la britànica, no només competeixen en el mercat internacional d'armes amb criteris de relacions internacionals diferents, quan no divergents... si no que responen a doctrines militars nacionals del tot antitètiques. Que Europa no té interlocutor davant Estats Units, Rússia o la Xina. Que no té política internacional comuna més enllà d'enviar sacs d'arròs i gossos ensinistrats quan hi ha un terratrèmol. Que mentre no es facin les eleccions nacionals al mateix temps a tots els països no hi haurà manera de donar confiança als mercats a l'hora de dir cap on navega la política econòmica del continent. Hi ha una feinada brutal, homèrica, per fer a Europa. I vosaltres, colla de cagamandúrries i manillars de bicicleta que no sabeu ni controlar el carrer en un dia de vaga preteneu empènyer a Europa a que accepti una Catalunya estat propi independent però només de dillus a dijous, sense exèrcit però que cau molt bé a tothom? No heu pogut amb Espanya i podreu dictar als alemanys com ho han de muntar tot això? No em feu riure, si us plau...

Quosque tandem abutere patientia nostra Convergència? Fins quan insistireu a prendre'ns el pel? Hauríeu de entendre d'una vegada que una cosa es guanyar eleccions, sumar quans més vots millor, de quanta més gent diferent millor... i l'altre liderar un país cap a la normalitat i la dignitat. Confoneu l'èxit electoral amb el progrés nacional. I mireu quants d'èxits electorals acumuleu... i en la situació de desori que està el país, cultural, econòmica i moralment. Deixeu de inventar-vos fites impossibles i torneu a la realitat, que sou el govern de Catalunya caps de suro! El que heu de fer es vetllar perquè els catalans siguem ciutadans de un país normal on les coses funcionin i del que ens sentim orgullosos, i no portar-nos a fer un viatge sense fi a una Europa que no existeix.