Catalán, judío renegado!

Ara que ja han passat uns pocs dies i donat que el bombardeig de males notícies ha posat en un tercer pla la final de copa a Madrid, potser es el moment de ser seriosos i analitzar l’actitud de l’estat espanyol –que encara paguem els catalans, val a dir-ho- envers la manifestació de Falange pels carrers de la capital.

Com bé sabeu, a mi si hi ha una cosa que m’emprenya de la nostra situació nacional, en termes personals, es que haig d’esmerçar contínuament temps i ganes a donar explicacions, a justificar-me. El fet de tenir una feina de caire internacional i que sigui l’últim responsable del comportament comercial de productes japonesos, americans o europeus al mercat espanyol provoca situacions esperpèntiques on haig d’explicar que ni m’agraden els toros, ni faig la migdiada ni mai no he votat aquesta colla de partits i polítics espanyols que guanyen les eleccions.

Per sort, al llarg dels anys, he anat convencent poc a poc molts dels meus col·legues de professió, els tinc ben ensinistrats. Dins del rànking de retrets a l’espanyolitat del meu D.N.I. i les argumentacions sobre el fet diferencial hi ha un cas que m’ha ajudat a constatar que la cosa no funciona: la defensa Constitució en mà de l’espanyolitat de Endesa i la lluita del centralisme de dretes i d’esquerres per evitar que una empresa privada catalana en comprés una d’espanyola per evitar un control català de un servei estratègic estatal. Aquest atemptat polític al lliure mercat va fer caure de la figuera als amics americans o brasilers.

Haig de dir, però, que em calia algun argument de pes per tal de desmentir el miracle democràtic espanyol, aquesta transició que entre tots em fet veure que ens homologava amb els països democràtics del nostre entorn. El ridícul del Rei d’Espanya a Botswana es cert que fa gràcia i posa moltes coses en entredit, però d’escàndols amb caps d’estat tots n’han patit i al final no passa mai res. El cas de tenir un partit feixista com Falange legalitzat i encara capaç d’organitzar legalment manifestacions com la del passat divendres incitant a la violència contra un poble si que es un argument prou fort com perquè alemanys, britànics o italians al·lucinin cogombres a la vinagreta.

La democràcia espanyola, tot i dotada de una llei de partits que permet carregar-se qualsevol organització a cop de sentència de l’Audiència Nacional, permet que un patit racista i violent cridi a acabar amb l’existència de bascos i catalans. La justícia espanyola empara el dret de manifestació de l’ou de la serp de l’odi que va justificar ideològicament el feixisme i la dictadura franquista, perquè la sacrosanta transició no va permetre construir un règim democràtic de debò, sense motxilles vergonyoses a la gepa, i els hereus de Jose Antonio poden dir el que vulguin al carrer, acompanyats d’aquell somriure còmplice i covard del nacionalisme espanyol que pensa “al menos estos chavales sí que teng cuyong”.

En el pamflet que Falange distribuïa durant la seva processó d’insults xenòfobs, s’hi podia llegir:

“Catalán, que injuriaste la bandera que yo he jurado defender; morirás como una fiera por traïdor a mi fe. Catalán, judío y renegado: pagarás los daños que has causado. ¡Arriba escuadras a vencer, que en España empieza a amanecer!”

No puc més que donar les gràcies a Falange, primer de tot per fer-me jueu, a mi, a un gentil admirador de Golda Meier, Moshe Dayan i, sobretot, Simon Wiesenthal; i per donar-me un text que puc ensenyar als meus amics europeus com argument inqüestionable que els catalans hem de fotre el camp d’Espanya i que ells ens han de donar suport.

La segona part de la història ja es més fotuda. No només aquesta patuleia de relíquies ideològiques dels anys trenta poden fer el que els hi surti dels nassos pal carrer. El govern dels catalans no ha fet cap acció legal per tal de portar-los a l’Audiència Nacional a fi i efecte que siguin esborrats de la llista de partits amb dret d’existir. El President Pujol ho hagués deixat passar? A aquestes alçades de la festa tinc els meus dubtes. Tenim un Parlament i tenim un Govern que tot i que amb pinces representa la sobirania catalana, com poden permetre aquest insult a la totalitat dels ciutadans de Catalunya i no fer res?

CiU va donar suport –quina vergonya!- a aquesta llei de partits del 2002 que va permetre a PP i PSOE fer-se amb la lendekaritza al Pais Basc, al perseguir les propostes electorals que intentava bastir l’esquerra abertzale, pel fet que aquesta no condemnava el terrorisme. Ni entro ni surto d’aquest tema, ara no toca, però si existeix una llei de partits que ens permetria fotre un cop de puny de dignitat nacional a la taula, per quins set sous els nostres representants polítics amaguen l’ou i callen com gallines? El seu silenci es insultant. Jo vaig apuntant-m’ho tot això, perquè les legitimitats democràtiques no es regalen així com així, i si el meu govern no es capaç de defensar-nos i de preservar la nostra dignitat, potser que en el futur considerarem que cometen un delicte de lesa pàtria... el que jo us digui amics i amigues... no tindrem prou tribunals per a tant col·laboracionista.