Una vegada hi
havia un rei
que tenia
tres filles,
les volia
casar i no tenia faldilles.
Una vegada hi
havia un rei
que tenia
el cul vermell
i cagava
de gota en gota
i merda
per qui ho escolta.
Això tant maco i antimonàrquic m’ho varen ensenyar a casa de petit. Socialització a la catalana, escatològica, iconoclasta i igualitària. Una manera de veure el món que, als anys 60 del segle passat, ja feia un munt de generacions que sobrevivia parlant de les deposicions biològiques del Rei –símbol de poder absolut dels qui parlaven la llengua d’Hisenda- en la privacitat de la llar, lluny dels inquisidors d’aquesta Espanya que ara resulta que hauríem d’estimar-nos tant. El Rei no tenia mai un duro i cagava com tothom... que els catalans ja ho dèiem a l’Edat Mitjana:
Caga el Rei i caga el Papa,
De cagar ningú s’escapa.
Al cole d’aquella Espanya de la Formasión delespíritu nasional, mentrestant, aprenia altres frases fetes com “tonto el que lo lea”, que si més no, es una aproximació a l’àmbit de l’aprenentatge particularment espanyola (en català no funciona això del “tonto qui ho llegeixi”), una al·literació de transfons arabitzant que ens recorda que llegir es dolent. Deu ser que els llibres els carrega el diable i hom es pot tornar un perillós intel·lectual si no va amb compte.
Perduts en la enèsima reformulació d’aquesta Espanya que
s’enfonsa de nou en la misèria, les ments pensants de l’altiplà castellà,
aposten per recuperar les aules catalanes com a megàfon de les excel·lències de
l’espanyolitat. El ministre Wert, en un atac de follia pròpia dels anys 30 del
segle passat, vol que l’orgull patri i l’esperit d’Isabel i Fernando torni a cavalcar per les escoles catalanes desfaciendo el entuerto al que los
catalanes están conduciendo a los tiernos niños españoles que viven en el
noreste peninsular.
Jo no se vosaltres, però aquesta gent o bé te un pla que no
puc arribar a entendre de maquiavélic que deu ser, o definitivament saben que
fotrem el camp qualsevol dia d’aquests. Es que no me’n se avenir. Tant funciona
electoralment l’anticatalanisme que es permeten el luxe de pixar fora de test
dia si, dia també? Però a quin país els diu que viu l’Alícia? Els catalans el
patriotisme el passem generació a generació a casa, com Déu mana, Alícia reina,
tu t’ho vares perdre perquè ets filla de Guàrdia Civil, ho sento, com també
s’ho varen perdre els germans Fernàndez Díaz que son fills de militars, també
ho sento. I que quedi clar que sento que no se us hagués passat a casa aquesta
informació vital per entendre’ns com a poble, els vostres pares com si
haguessin estat bombers o cantants de boleros, que a mi tant se me’n fot.
Afortunadament, molts altres fills de la immigració –que curiosament no tenien
res a veure familiarment amb forces de seguretat espanyoles- varen aprendre a
estimar aquests detalls de catalanitat a casa, al carrer, o a l’escola. Només
faltaria!
L’escola catalana, en mans d’un professorat que no ha fet
precisament bandera de la barretina i la botifarra amb seques, ans el contrari,
tindrà molts defectes, però el de l’adoctrinament nacional patriòtic jo no el
se veure per enlloc. Mireu que he intentat bussejar per l’entrellat del fracàs
escolar des d’aquest bloc, i no fa tant, però els desastres comesos –al meu
entendre- a les aules catalanes tenen altres arrels, no precisament les
assignatures d’Història o Literatura. Crec, vaja.
Que pretendrien doncs en Wert i els seus sequaços? Com
voldrien que els catalans estiguessin orgullosos de ser espanyols sense
reescriure la història i la literatura? Vull dir que, com fer una docència de
caràcter científic amagant la història documentada? Que no els hi hem fet mai
la guerra als castellans, nosaltres els catalans? cada cop que hem pogut? O
cada cop que ha calgut? O cada cop que ells han estat prou febles com per a
provar-ho? Com es pot amagar això?
Que volen lobotomitzar als mestres d’Història perquè diguin
les bajanades que escampa l’Antena 3 sobre una Hispània amb arrels nacionals
espanyoles, amb uns romans castissos que semblen avantpassats directes dels
protagonistes del Cuéntame de TVE1? Si, si, d’aquell pamflet propagandístic del
con Franco sí que éramos felices. Voleu que des de la dignitat del magisteri
diguin als seus alumnes que Espanya es una nació des dels reis catòlics?
Saltant-vos a la torera Hobbes, Rousseau, Montesquieu, Locke, Hume, o
directament la revolució francesa –la qual ja se que als espanyols sempre us ha
importat una merda de les del rei que tenia el cul vermell-, que es veu que no
varen tenir res a veure amb el pas de la gent de súbdits reials a ciutadans
d’una nació?
Com hauríem d’explicar la guerra de successió? O el fet que
només Castella tingués dret a robar la plata del Perú i a esclavitzar als indis
des de Califòrnia a la Terra del Foc? Ostres... i fer-ne la festa nacional, té pebrots! Perquè aquesta vergonya, per exemple, els
catalans ens la varem estalviar! O no va ser així, amic Wert?
Ja ho sabem que molts indians catalans es varen enriquir amb
el comerç d’esclaus al segle XIX, i es una taca al nostre expedient històric.
Però aquells mateixos indians varen retornar a la societat catalana el fruit de
l’espoli reconvertit en modernitat i industrialització, que vosaltres, l’or de
les Indies, els castellans us el vareu fondre en toros, guerres de religió, i
en que els hidalgos i la noblesa castellana podessin viure sense treballar, que
es veu que no fa senyor. Això es el que voleu que les criatures catalanes
comprin com a paradigma dels motius per a sentir-se orgullosos de ser
espanyols? O vols que els mestres parlin dels èxits històrics de la Hisenda
pública espanyola? Ja heu comprovat si teniu el record mundial de suspensions
de pagaments? Qui va ser el primer rei que en va fer? Carles I? Aquell que de
tant espanyol que era va néixer a Flandes, oi? I que quan va arribar només
parlava flamenc i francés? Com s’entén? Si es científicament demostrable pel
Fernando Savater, el Pio Moa i en Rouco Varela que Jesucrist ja parlava en
castellà, porque es lengua de comunicación i no com això nostre que es una
llengua d’estar per casa, com el valencià i l’aragonès oriental!
I en tant en quan a la literatura, jo suposo que els nois
aquests de la FAES de l’Aznar no han estudiat bé els autors i intel·lectuals
que ells valoren tant. Posem per cas Quevedo. El cim del conceptisme castellà
del segle d’or i un dels meus autors favorits en tant en quan manipulador de
paraules, però... Wert, rei, maco, vols que els nens i nenes catalans llegeixin
l’opinió que don Francisco tenia dels catalans? Ho dius en serio? Perquè la
màquina de fer independentistes rebentaria per manca de capacitat productiva,
davant l’allau d’adolescents amb l’estelada tatuada al capdavall de l’esquena,
cap de suro!
Repto a qualsevol d’aquests colons inadaptats, que es
manifestaran al costat d’aquesta Falange que em vol exterminar pel fet de ser
català aquest dissabte dia del Pilar, a que em digui deu motius històrics pels
quals un català es pugui sentir orgullós de ser espanyol. Això si, que siguin
documentables i científicament demostrables. Que jo li en diré el doble de
motius per estar orgullós de ser català i, conseqüentment, no espanyol.
Amics, amigues...
insisteixo. Aquesta gent s’ha begut l’enteniment, o estan preparant una de
grossa, o ja ens veuen fora d’Espanya. Es que sinó, no s’entén aquestes
declaracions, aquests despropòsits i aquestes algarabías patriòtiques a la
Plaça Catalunya –gràcies Mariano pel concepte-. El dia dotze, espero que us
plogui.
Molt bo, com qüasi sempre.
ResponEliminaNomes dues puntualitzacions:
1. Això de que el "tema de les Indies" fos nomes cosa dels Castellans, en Jordi Bellbeny aporta prous estudis com per ... diguem-ne ... com a mínim posar-ho molt en dubte. (recomano molt alguns (no tots) els articles del inh i fer un cop d'ull al llibre recopilatori de mapes antics (principalment segle XVI i XVII), "Descoberta i Conquesta Catalana d'America". Si us fa mandra, cerqueu com a mínim el MAPA DEL COTINENT AMERICÀ (O DEL MON) del portuguès DOMINGO DE TEIXEIRA (1573). Insisteixo, qui no l'hagi vist mai, com a mínim, caurà de cul.
2. El meu avi (1909-2003, pagès), sempre em repetia:
Una vegada hi havia un rei
que tenia el cul vermell
i cagava de gota en gota
i merda per qui ho escolta
No saps l'alegría que m'has donat al veure escrites aquestes paraules. No sabia si era una "questiò particular" o mes extesa (no ho havia sentit mai mes a ningú).
No recordo la primera part de "les tres filles" o si mai la vaig sentir però la meva filla ja se sap la segona estrofa. Ara l'hi podrè ensenyar també la primera.
Gràcies.
LFF
Quan era petit sempre m'imaginava el rei aquest cagany en una galleda. Ves a saber perquè. Defet em semble que tinc un Patufet on surt la cançó ilustrada... Ho buscare
EliminaCaràm ! doncs m'agradaria tenir la referència d'aquest Patufet !
EliminaJa em diràs.
LFF
que llueva que llueva
ResponEliminala virgen de la cueva
los pajaritos cantan
las nubes se levantan
que si que no
que caiga un chaparron
y rompa los cristales
de la estacion
lol
El Wert ha ajudat, però fra Martines Camino, amb aquells ulls de faune, més. Veient aquella cara i aquella manera sinuosa de parlar, si li posessin càmeres a la ment, segur que veuríem les transgressions més lascives que cap artista eròtic hagi pogut imaginar mai. Ha ajudat molt, perquè ha posat la independència de Catalunya al mateix nivell que fer l'amor, "el plaer immediat", allò desitjable però que hem de contenir-nos i sacrificar-nos perquè és massa llaminer... Volem que Martines Camino i Rouco Valera segueixen sedduïnt a la feligresia amb les seves doctrines de la "cultura de l'esforç" i la superioritat moral amb cilicis de la nació espanyola !!!!!!!!!
ResponElimina