Les eleccions del canvi de règim a Europa (i jo estic encantat)

Ahir els catalans varem poder votar, i varem posar la papereta a l’urna, al menys els qui encara creiem que és la manera de fer palesa la nostra opinió política més enllà de pontificar al Facebook, vaja.

Intentaré fer-ne un anàlisi d’urgència sota tres paràmetres: el nacional, l’estatal i l’europeu. Els resultats son força complexes, i han agafat per sorpresa als interpretadors de la realitat –periodistes i tertulians- que tiren de tòpic i segueixen instal·lats a la guerra de trinxeres de tirs contra troians.

Pel que fa a Catalunya hi ha molts titulars a destacar. Però us ho explicaré a la inversa, si m’ho permeteu. Els partits del procés –Kafka sempre present- han guanyat de llarg les eleccions. ERC, sense que ningú sàpiga exactament la seva ideologia o pla de construcció europea, ha guanyat les eleccions. No es només que hagi tret 400.000 vots més que fa quatre anys –que es diu fàcil- si no que ha guanyat al cinturó roig de Barcelona –amb l’excepció del Baix Llobregat-. CiU, partit de govern i protagonista de les retallades més pantagruèliques d’Europa ha tret 100.000 vots més. ICV aguanta i millora resultats malgrat l’aparició del fenomen Podemos, la representació política del 15-M més enllà de la CUP, vull dir que la feina dels eco-socialistes és de mèrit i medalla. Els resultats dels unionistes ha estat desastrós, bé... desastrós és poc... catastròfic! Al PSC, als pobles, no els ha votat ni els seus regidors a l’Ajuntament! El PP ha obtingut uns resultats famèlics fins i tot als seus feus de Badalona o Castefa. I Ciutadans perd la meitat dels vots que va tenir a les eleccions catalanes, i entra al Parlament Europeu, només perquè de tant anar a parlar malament de Catalunya a Intereconomia, en Ribera ha convençut a part del franquisme sociològic carpetobetònic de que ell és la renovació política i moderna, i no la bruixa pirula de la Rosa Díaz de España. I jo estic encantat.

El missatge català als mitjans europeus és clar: volem votar i els partits sobiranistes mantenim el lideratge al país. I sabeu qui m’ho ha corroborat això? Doncs el Grup Godó. Aquest matí l’ínclit Barbeta, el cap de política de la Vanguardia, ja bramava que el President Mas ha perdut empenta i que ERC treu bons resultats perquè els independentistes s’han mobilitzat i els unionistes no. Una mica en línia Malícia Sánchez Camarga... allò de les majories silencioses. Es veu que en Barbeta desconeix el fet que els més independentistes de tots, els purs i incorruptibles, no van anar a votar i amb la seva abstenció han fet  tremolar les institucions europees d’allò més! A Londres, Paris... estan acollonits amb l’abstenció militant de més d’un que conec.

Però deixem de banda un moment si us plau el que ha passat a Catalunya. Que tots som prou grans per veure que la història i la voluntat de ser no ho para la Vanguardia, en Fainé, el follet del federalisme, ni els criptofalangistes que corren per la xarxa disfressats de bonhomia. Mirem-nos els resultats espanyols.

Si Espanya fos una democràcia de debò, avui petaria tot. El poder, el real, el que va anar a veure la final de la Champions a la llotja del Benfica, de sobte es troba amb que els seus encarregats, el PP i el PSOE, trontollen. No exagerem les coses, perquè les europees tenen un sistema de circumscripció única que visualitzen les minories, i per aquesta raó el PP i el PSOE han perdut el 33% dels diputats el primer i gairebé el 40% el segon. Que en deuen pensar els qui els tenen comprats a cop de porta giratòria als seus consells d’administració? Ahir els “guanyadors” de les eleccions no van tenir pebrots de sortir al balcó de Gènova a fer el pinxo, i en Rubalcaba va deixar la Valenciano sola, soleta, al capdavant del funeral de Ferraz. Suposo que peperos i sociatas deurien d’estar al telèfon donant excuses als qui paguen el tinglado, ni uns ni altres tenen prou força per sostenir el règim juancarlista, i els seus caps europeus hauran d’ajuntar-se a Europa per governar la Comissió Europea. Els partits del status quo ja no els quedaran més mentides per dir: a Europa Juncker –parent d’en Junqueras?- i Schultz son les dues cares de la mateixa moneda, com ho son aquí PP i PSOE. I acabaran per governar junts. Quina vergonya! El canvi de règim a Espanya ha començat, espero que aquest cop als catalans ens agafi fora de les seves fronteres. Si us plau, “amigos españoles, haced lo que tengais que hacer... pero esta vez no conteis con nosotros que acabamos pillando siempre”, i jo estic encantat.

El que ja se surt de mare son els resultats europeus. D’entrada, ja sabeu del meu euroescepticisme militant, i estic que em pixo de riure... perquè al final de l’espectacle resultarà que ens diran: “Vale, ¡Pesaos! ¡Anda! Independientes y ¡dentro de la Unión Europea!..”. i em veig al botifler del Duran anant a Brussel·les a presentar-se com a màxim expert en lobbies i prebendes a la catalana... i que no quedi ningú per a rebre’l!

Els titulars diuen que pugen els euroescèptics i els xenòfobs. Barrejant la UKIP de Nigel Farrage, amb l’Alba Daurada grega i a Marine Lepin en un poti-poti de “els dolents”. Mireu... als europeus, criats al bressol del invent aquest de la democràcia representativa, fa uns anys que se’ns diu que la següent generació viurà pitjor que l’anterior. I els grecs, els francesos, els holandesos... es pregunten... i quina diferència significativa hi ha entre el context polític dels meus pares i el meu? Ho endevineu? Se’n diu Unió Europea. I les diferents cultures polítiques de la vella Europa van a buscar les seves solucions clàssiques, allò que els defineix: els britànics donar l’esquena al continent, fondran les cabines telefòniques obsoletes i construiran un nou cuirassat per la Navy al crit de “ja us ho fareu”!; Els francesos? Doncs reafirmar que ells creuen en el sufragi universal i que no estan disposats a que els governin Barrosos i Van Rompuys triats a dit als despatxos de la Merkel amb els vots dels parlamentaris triats per analfabets monolingües com en Rajoy o el Zapatero.-que tanto monta monta tanto-.

Es pot dir del Front Nacional francès el que es vulgui, però vareu escoltar el que va dir la Marine Lepin ahir? No va dir “macagum els romanesos”, o “estic farta dels moros de Marsella”, va dir que França no estava disposada a ser governada per gent que no estigui subjecte al control democràtic dels ciutadans. I lo fotut es que te més raó que Santa Joana d’Arc. La Unió Europea és un malalt terminal, i els ciutadans de cada país busquen la seva solució particular per tal de rebentar-la. Els uns votant els extrems com a Grècia, altres votant estrelles de la tele com a Itàlia, i altres votant Lepins o Farages que per molt que aquí es digui que son ultradreta jo tinc la impresió que son a l’esquerra del PP, de UPyD o de Ciutadans, no fotem! L’Europa dels lobbies, els despatxos i els processos de designació de la comissió estil Astèrix a Còrsega (les urnes ja estan plenes) estan acabades, periclitades, finites. I jo estic encantat.