La ferum del Fòrum

Aquella manera de fer, que tothom sabia i tothom feia veure que era d’allò més normal, torna a treure el cap pels diaris. Ai las! Quina sorpresa... es veu que allò del Fòrum de les Cultures es va convertir en una repartidora de peles, favors i descomptes fiscals per a major lloança del modus operandi del model espanyol, que és el que coneixem aquí, perquè no hi ha altre.

A veure si ens entenem. La democràcia es fer que la gent, quanta menys millor i quant més desinformada també, et votin un cop cada quatre anys. Si tens el bollo de guanyar per majoria absoluta governes el tros com si fos una dictablanda fent el que et surt de la pebrotera, fotent la rossa de vicepresidenta d’alguna cosa, a l’oncle conco de delegat de no se què i a l’empresa dels amics del nano a viure dels pressupostos públics. Això és sabut, perquè les coses funcionen així “a tot arreu”, és a dir a llocs que són lluminàries de les virtuts morals cristianes i occidentals com la llotja del Bernabeu, Ferraz o Gènova. Quins grans referents!

De tant en tant cal muntar un pollastre, un de ben gros. Amb l’aval de la molta pastarrufa dels ciutadans, als qui se’ls fot un 30% -per exemple- dels calerons que generen pencant honradament, te’n vas als amics banquers i els dius que t’avencin uns quants milions que ja els tornarà qui vingui al darrera teu amb els corresponents interessos, tot això al castís crit de “¡Paga el de atrás!”. El problema es que “el de atrás”, ets tu... amic lector.

Un cop tens la brillant idea, seguidament te’n vas a veure als paios que et paguen el sou mitjançant donacions al partit, i els dius que vols muntar-ne una de grossa. Que no saps ben bé el que és, però que hi haurà una inversió pública amb pólvora de rei i que ja poden començar a presentar-se a les licitacions d’obres. Les constructores dels Barsini, els Tataglia i en Hyman Roth et fan uns números a la baixa del que et costarà el projecte, i després t’acaben cobrant un 50% més del pactat. D’aquesta manera, les constructores estrangeres honestes no poden competir en preu i no treuen el cap per aquestes contrades, que aquí tot el peix està venut.

Ostres tu! Que la gent -en definitiva, els qui paguem la fireta- no tenen clar de què carai servirà el pollastre que t’has tret del barret. Cap problema! Posem la maquinària del vòmit mediàtic a treballar. I els dius que de la teva andròmina en viuran 50.000, què dic?, 80.000 llocs de treball! I la gent diu de tu... “quin gran Keynesià!”, “el diner públic motor de l’economia!”, i “tornarem a sorprendre al món!”. I les hordes de ciutadans fent l’onada pel carrer mentre surten de la boca del metro i van a treballar... “Oeee, oeeee... soooom els millors!”.

I òndima! Gabinet de crisi! Que què culleres muntarem allà? Com ens ho fem perquè la gent hi vagi? I vinga a tirar de beta i vinga a fer trucades per telèfon! A tirar d’agenda i de quartos que la cosa és grossa. Farem venir aquest i aquell. I per la festa del primer dia ens feu un muntatge efímer costi el que costi. I si ens patrocines no ens pagues impostos. I aquest que ha dit al diari que no te clar que s’hi farà al pollastre li muntem una canongia de quatre anys i ja veuràs com a partir d’ara en parla bé. I que no se’ns emprenyi la resta de partits, i en aquest ex-conseller me’l fitxa aquest patrocinador pel seu consell d’administració, i en aquell que era director general el convides en algun comitè organitzatiu i que cobri dietes i que sobretot no vingui, que és un sòmines i que no cal. El fulano d’en Mengano? Que doni un concert de piano o faci de mim a la “Festa per l’ús sostenible de l’energia renovable”, en un happening al·legòric senyal de modernitat i de la potència de les arts escèniques alternatives! (Nota mental: oferir alguna cosa a la ballarina aquella coixa, la de sempre) Dietes amunt! Dietes avall! Que no vindrà prou gent? Però si els mitjans diran que això és un èxit! que no ens hem gastat uns quants milions en publicitat a premsa?

Us sona? No? Així han anat les coses en aquest país al llarg de més de trenta anys! Els protagonistes d’aquest d’aquesta infàmia han estat els nostres alcaldes, diputats, o Presidents d’institucions. Ui! Si! Perdó! Que se'm ofenen! Que la majoria de polítics de tot l’arc parlamentari son honestos i els mou l’afany de servir al país i a la ciutadania... De fet els polítics nostrats son coneguts per dues coses: primerament pel seu altruisme i en segon lloc pel seu silenci còmplice davant del robatori organitzat al qual ens sotmeten els seus líders i la seva colla d’amistats endollades a la mamella de tots: el diner públic.

I tota aquesta patuleia no se’n ha anat a casa! Carden un forat a la caixa de colló de mico... i pretenen liderar la sortida de la crisi... i el bastiment de la República Catalana, o de l’Espanya federal, o del Confederalisme Asimètric Crític de nou Encuny!!!!!! Però que ens hem tornat bojos els ciutadans d’infanteria?

Per fi, i ha hagut de ser la Sindicatura de Comptes –o era de Contes?- qui obri el pot de les essències putrefactes del Fòrum de les Cultures. Aquell invent en el qual ens vam deixar la pasta que teníem i la que no teníem i la que ni tindrem –al menys servidor- per alimentar l’estupor mundi del món mundial per una banda, i als vampirs del sistema per l’altre. Centenar de milions d’euros abocats al fons del riu Besós sota el lideratge d’una classe política inconscient, megalòmana i corrupte. Mireu si la varen fer grossa que deu anys més tard -deu punyeteros anys més tard!!!!!- encara hem d’esmorzar amb el diari emetent la pudor, l’olor a merda, que ens arriba de la ferum del Fòrum.