divendres, 7 de desembre del 2012

Pinten bastos

Tinc per costum escoltar els arguments de l’enemic. No, no... no em martiritzo amb els frikis de Intereconomia, em sobra amb sentir la COPE per la nit. Pensareu que estic boig i que no cal, però es una manera directe de conèixer l’argumentari dels qui manen sense haver de passar necessàriament per les editorials d’en Pedro J. Per a ells, l’onze des setembre el  va muntar convergència, els catalans estem lobotomitzats, en Mas va convocar eleccions per tapar la seva mala gestió econòmica, Espanya paga i nosaltres ens ho gastem amb ambaixades i les eleccions demostren que la majoria dels catalans estem en contra de la independència. No es que estiguin bojos, saben el que es fan, convencen al seu poble que als catalans ens convindria que Espanya posés ordre a Catalunya, perquè som presoners d’uns incompetents corruptes. Justificant d’antuvi la intervenció de la Generalitat, la seva suspensió o, qui sap, la intervenció militar.

El discurs no es sempre el mateix. De tant en tant, per exemple l’endemà de les eleccions, parlaven de asimetries, de buscar un encaix específic per deixar de sentir-se a dir això del dèficit fiscal i aprofitaven per bramar contra el concert basc. La senyora Savalls te clar que un cop acabat el tema del terrorisme d’ETA, Madrid necessita de un discurs aglutinador amb un enemic intern que tapi la intervenció de facto del seu govern per part de la Troika, tal qual una Argentina qualsevol, un país segons ells de tercera del qual se’n foten amb insultant regularitat. Aquest enemic intern, l’ase dels cops, torna a ser Catalunya, es clar.
Dins d’aquest context el ministre Wert es treu del barret una llei d’educació i que contradiu al Parlament, l’Estatut, la transició, la història, l’esperit de la Constitució, la immersió lingüística, la convivència a Catalunya... tot, vaja, i la COPE aplaudeix. Fins aquí tot normal dins un país on sobrem, on parlem català per molestar, i que pensa que el castellà es un idioma de comunicació –un concepte ben estrany, per redundant, però que curiosament comparteixen tots els espanyols d’esquerres i de dretes- i el català una molèstia. Sentia necessitat de saber quins arguments racionals intentava la COPE introduir en l’imaginari dels seus oients, per tal de legitimar la destrucció d’un model que funciona i que es exemple arreu del món per la seva eficàcia com és el model de immersió lingüística de l’escola catalana.

L’explicació la va donar un dels tertulians, no recordo qui perquè tots tenen noms similars del tipus Fernández Toledo, González-Bargallón, o Dosantos de la Reguera. L’home en qüestió va fer una descripció del seu cas particular que demostra, si més no, una visió extraterrestre de la realitat.
El paio va començar per explicar que ell havia estudiar primer medicina i després periodisme a Catalunya, i que va aconseguir dominar prou el català com per poder retransmetre esdeveniments esportius per la SER. No va explicar si va ser discriminat per ser castellanoparlant a la facultat de Ciències de la Informació, el que us puc garantir que jo que vaig estudiar als anys 80 (suposo que amb aquest senyor que parlava a la COPE) em vaig trobar amb molt poquetes classes en la llengua de Fabra. Però això es lo de menys, el comentari que va despertar les meves alarmes va ser el que va fer sobre l’ús del castellà al carrer. Més o menys va dir: “en Cataluña se vive el bilingüisme de forma natural, y uno puede desenvolverse perfectamente en castellano, ya que los catalanes acostumbran a responderte en este idioma con normalidad porque son educados, aparte de una minoria radical que insiste en contestarte en catalán”. Es pot ser més sibil·lí –per no esplaiar-me amb qualificatius més escaients a la seva baixesa moral-?

Es a dir, el català es com el Kuzdul que parlen els nans de Tolkien, un idioma secret que parlen entre ells per tal que ningú els entengui. I aquest cabestro va estudiar a Bellaterra? Tots sabeu que a Barcelona es impossible viure en català al 100%, però no cal que us convenci, no? Jo sóc dels qui canvia d’idioma perquè no soc un curset del Digui digui amb potes, però també sóc dels qui mai contractaria ningú que no podés adreçar-se als clients en català. I es per aquí que plora la criatura.
Anem a pams, i seguim amb el tertulià que va passar per aquí sense entendre res. Segons ell: “Si el ABC me envia a Barcelona por un par de años a dirigir la delegación catalana, yo no tendré inconveniente en editar un suplemento Periódico en catalán, naturalmente, es un idioma cooficial, pero ¿mis hijos tienen que aprender catalán porque yo pase dos años de vida professional en Barcelona cuando el espanyol es oficial en todo el territorio?”. Aquest argument, que es desmunta dient-li que faci com els meus amics que treballen a Madrid, que viuen al AVE i al Pont Aeri i tenen la família a Catalunya mentre que ells treballen a la cort –com en Duran, vaja, però guanyant-se el sou honradament- l’he sentit un munt de vegades, a Barcelona. La pijeria autòctona també l’utilitza, que això dels pronoms febles es massa complicat i que total a Esade i a les universitats americanes no serveix de res.

Es un argument... però el que amaga es el següent: Amb la Constitució del 78 a la mà, les classes dirigents espanyoles de Madrid o de Pedralbes pretenen estalviar als seus fills l’esforç de fer classes en català i aprendre l’idioma, encara que condemnin als fills de la immigració castellanoparlant al analfabetisme funcional, a la ignorància de la llengua del país, la qual els resulta imprescindible com a eina d’ascensió social a Catalunya. Perquè qui no sap català i viu aquí, o ja te peles de sortida, o queda condemnat a l’atur, o a feines sense futur i de baixa qualitat. Però a ells tant se’ls en fot, i si això provoca més distància social, si això el que porta es la ghettització del Baix Llobregat o del Barcelonès Nord, o dels barris obrers arreu Catalunya, per a ells millor! Busquen com sigui la radicalització de postures, la divisió, la fractura de la que ens parlava profèticament Malícia Sánchez Camacho durant la campanya electoral... i ho feia amb coneixement de causa, perquè es el que volen:  destruir-nos dividint-nos per l’origen i per la llengua, i si durant el procés algú perd els nervis i hi ha garrotades o sang, hauran guanyat definitivament, i tindran nous arguments per enganyar als oients de la COPE, i als lectors del País –que allà ningú es salva del nacionalisme espanyol-.
Com de manera oportuna ens va fer saber la Moritz quan la Llei Wert va sorgir del fang fa uns dies: Keep calm, speak catalan, tothom tranquil i fem la nostra. Hem de marxar com sigui, quan abans millor, esperem que els polítics catalans no es perdin aquest cop en discussions bizantines, perquè l’adversari no es imbècil com voldríem pensar, te un pla d’acció i pinten bastos.

10 comentaris:

  1. El post descriu be la realitat... vista des de ambdós costats...
    tot i que...
    Amb una mica de perspectiva caldria dir que en aquest segle de la informació (i xarxes "socials") la gent llegeix entre linies i anticipa... i anticipa molt!
    m'explico...
    Seguint amb la corresponent perspectiva veurem (o al menys jo crec veure) que un 30% dels electors NO va anar a votar a unes eleccions en que tothom sabia de que es tractava... i era gruixuda la cosa.
    No crec que ningu pogui apropiarse d'aquest 30%...
    Així, lamentablement per l'Independentisme... i miran fredament els números de la votació... estem lluny de tenir una majoria "social" partidaria de la independencia...
    Ja no crec important la pregunta, la consulta, el referendum o la proxima mani del 11 del 2013...
    Per a mi, l'amarga lectura del resultat de las darreres eleccions es que no hi ha la majoria "social" que demanava en Mas, en Junqueras i similars...
    Simplement allo que anticipavem NO HA PASSAT... (ni els resultats, ni el missatage, ni la idea)
    Tot plegat decebedor... una gran oportunitat perduda.
    Francament desmoralitzat per tot plegat.

    Mycroft Savalls

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquest 30% ni ha votat ni votarà. Jo que no soc polític ho puc dir clarament: Son tant irrellevants com els red necks d'Alabama que no voten ni ho faran. Un 70% de participació es moltíssim... i si haguéssin pogut votar els catalans a la diàspora la participació encara hagués sigut més impresionant.

      Elimina
    2. Un altre manera de veure-ho. (Mes didàctica, per cert)
      http://www.vilaweb.cat/mapa-electoral

      Elimina
    3. El mateix, explicat diferent:
      http://www.vilaweb.tv/analisi-dels-resultats-del-25n

      Elimina
    4. certament els links son molt bons... si mes no clarificadors...
      Mycroft dormira avui menys amoinat!
      cordialment
      MS

      Elimina
  2. I a unes eleccions pràcticament plebiscitàries, l'important de debò és el vot contrari, no pas l'abstenció, que no compta. I la situació es manté amb una majoria absoluta d'electors a favor de la independència a la forma que sigui. Però caldria que al Principat els polítics als que els ha tocat representar aquesta majoria fessin el sacrifici que toca fer i es deixessin de partidismes. Ara toca fer independència, i després fer política. Si pel mig hi ha desgast, coi, és la via que han escollit.

    ResponElimina
  3. Savall, potser ara que solidaritat ja no es al parlament ens podras explicar lo content que estas i com s'ho faran els teus amics botiflers per portar-nos a la llibertat nacional. O potser el que t'agrada es fer-te palles amb la cope?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home! Veig que afortunadament no heu desaparegut del tot! El món fora molt menys divertit sense vosaltres. Jo també t'estimo molt!
      No estic content de que fotessiu més de 40.000 vots a pastar fang, et sóc sincer... però al menys em quedarà la curiositat de veure a que es dedicarà a partir d'ara l'Uriel Bertran, un cop ha deixat de ser diputat que és la única feina que ha tingut en tota la seva vida!
      A disposar!

      Elimina
  4. Una mica mes i penjo una resposta... però... després de llegir a "14.50" tinc seriosos dubtes de que valgui la pena...
    tot i així...
    en la meva modesta opinió el 30% de abstencionistes SI es important... mira-ho com vulguis... implica que pel motiu que fos... els importa una figa el debat de fons... per a mi eran unes eleccions plebiscitaries de forma molt clara...
    la suma CiU (que pocs de U hi deuen haguer anat!) + ERC + IU-VERDS (???) + CUP (?????????) + SI (vots perduts pero vots en suma)... creus que fan prou pinya? (si pinya no es sinonim de patacada... es clar...)
    Com acudit penos puc repetir... això esta molt Wert...

    MS

    ResponElimina
  5. CREC,QUE JA VA SEN HORA,DE DEIXAR EL 25N.ENRERA,I CERCAR LA LINEA MES CURTA,PER FOTRE EL CAMP. DEIXAR DE CAURE EN LAS TRAMPAS DE "LA CAVERNA",I SENYALAR AL AUTENTIC CERVELL D'AQUEST MERDER,AZNAR-FAES,I EL RESPONSABLE EJECUTIU, RAJOY QUE FENSA EL TONTO,FENSA EL TONTO,ENDILGANT "AL TORO DE OSBORNE""LA MAS FEA DEL BAILE",INTENTA TAPAR ALLO DE "PACTO FISCAL A CAMBIO DE IDENTIDAD I DIGNIDAD"...SORT EN TENIM DEL PRESIDENT MAS,QUE TE MOLTS C.....

    ResponElimina