"Vos sou puta?"

Atenció catalans! Després que el poble donés un missatge inequívoc als seus polítics aclarint que som una nació i que, per tant, nosaltres decidim, només els ha calgut dos dies per fer la seva interpretació de la nostra voluntat; i ara resulta que no els ha quedat clar el que demanàvem. Vull dir que nosaltres vàrem ser capaços de donar un missatge d’unitat, segons el qual tant se val si volem ser només espanyols, seguir amb la conyeta de l’autonomisme o tirar pel dret i tenir un estat propi... Aquest no és el debat ara, ja ho decidirem nosaltres. Vàrem dir-los que ni Espanya, ni la Constitució ni, evidentment, el Tribunal Constitucional poden estar per sobre de la voluntat popular expressada en referèndum. Els vàreu veure ahir a l’Agora de TV3? Quina vergonya! Incapaços d’abandonar el tacticisme, i tots obsessionats encara en guanyar les eleccions que els permeti manar en aquesta gestoria espanyola -sense quartos per més inri- que és la Generalitat de Catalunya.

Diuen els del gremi polític que no troben quin ha de ser el missatge unitari que puguin portar conjuntament al debat de l’estat de la nació –l’espanyola- al Congrés dels diputats. Jo ja entenc que aquesta patuleia de gentussa sigui incapaç de pensar per si sola, però aquest cop ho tenen ben fàcil, perquè el poble ja els ho ha dit, el que vol. Només caldria que es llegissin els estatuts dels seus partits polítics: a tots, fins i tot als del PSC i no estic segur del que diu als del PPC, hi diu que Catalunya és una nació. Voleu més pistes, colla d’indocumentats? Sou tan curts de gambals que no trobeu punts d’acord?
Els diputats catalans a Madrid –els recordo que representen el poble i no els seus amos feudals del partit- haurien de proposar al congrés una proposta de resolució en el següents termes:

“Cataluña es una nación. Es por ello que el congreso de los diputados insta al gobierno, partidos políticos y demás instituciones del estado a impulsar las reformas legales necesarias y la apertura de un proceso de reforma constitucional, durante la presente legislatura, que garantice el reconocimiento jurídico del pueblo de Cataluña como sujeto de soberanía dentro de un nuevo marco constitucional”

No és la meva proposta política, però quan les persones amb qui parlo em pregunten “i ara què hem de fer?”, els contesto que el primer de tot és aclarir les regles del joc, perquè si no ho fem ara ens les canviaran a mig partit.

Aquesta proposta posa el dit a la nafra, és una pregunta que aclareix si a Espanya queden federalistes –al PSOE o al PP-; dóna una oportunitat al PP de Catalunya d’aclarir-nos què en pensa, de tot això de Catalunya; permet a CiU i a ERC camins decidits de sobiranisme o d’independència més clars; dóna un últim cartutx als demòcrates espanyols –llegiu Rubalcaba o Ruíz Gallardón- per tal d’intentar salvar els mobles i la viabilitat econòmica d’Espanya; construiria relat propi en la tria entre la transició –si us plau un altre cop no!- o la ruptura envers la independència; aclariria internacionalment el desig dels catalans de ser considerats una nació i no una regió –un cop llegits els articles de la premsa europea sobre la manifestació de dissabte és evident que per ara estem sols com mussols-; i sobretot el poble català veuria, per una vegada, com els nostres representants no fan el ridícul i expressen la voluntat popular allà on els paguem –nosaltres, no en Millet- el sou. No ho faran, ai las.

L'aposta rupturista, que només representa Reagrupament, segurament acabarà per ser l’única solució. El que no poden fer els nostres representants és enganyar-nos, ni enganyar els colonitzadors. Si tant acaten, si tant respecten Espanya que delmen per ser els seus virreis a Catalunya, almenys que facin com el paio de l’acudit i els facin la pregunta de forma directa i clara, per darrera vegada:

Un home entra en un bar i s’acosta a una rossa espectacular que hi ha a la barra. “Perdoni senyoreta, preguntar ofèn?”. La noia se’l mira i li diu “no”. Educadament el senyor li pregunta: “vos sou puta?”