222 euros per salvar a Willy-Bankia!

                                               Aquest poble que em contempla

                                               Dolçament agermanat

                                               I que sempre fa bondat que sinó mal aniria

                                               Està avui de festa gran perquè es Santa Bankiania!

Germans... donem-nos les mans! Hem de salvar a Willy-Bankia!!!
Catalans! Catalanes! Heu fet números? Jo els he fet aquesta tarda i tocaven a 222 euros per barretina i barretino per tal de salvar a Willy! Vull dir a Bankia, que es com La Caixa però de Madrid. Després per l’aradiu m’han aclarit que son 250 d’euros... i jo ja no se si es que m’he equivocat en la meva suma estadística de cabestros i cabestres súbdits del Rei Caçador o es que resulta que ho hem de pagar entre menys perquè els polítics no els toca pagar això de Bankia, com passa amb el Teletac.

Es clar que quan he sortit al carrer m’he quedat de pasta de moniato. La gent, nosaltres, com diria en Rubianes: les masses cap al metro contentes i cofoies cridant “¡a trabajar!”, desfilant alegrement i mirant al futur amb il·lusió, com un marcial exèrcit de minihonorables del Polònia. I als auriculars em sona la sintonia d’El Corte Inglés:

                                               A viajaaaaaar, a viajaaaaaaaar

                                               A viajaaaaaar yo quieeeeerooo

                                               Con viajeees el-Cor-te-In-glés...

La nova sintonia Giorgidanesca per aquest estiu. I aquí no passa res. Au vinga som-hi que no ha estat res. Es per flipar. Mireu... vas a un bar, al Caprabo, o a la cua de l’atur i resulta que els catalans ens hem convertit en experts en economia, en enginyeria financera, i tenim cadascú de nosaltres la solució... no als mals particulars d’arribar a final de mes... no! De l’economia del món mundial! Ens hem tornat uns experts en primes de risc, dèficits fiscals, mesures de reactivació, pressions fiscals i duplicitats administratives!!! Havia de passar... perquè donat el nivell d’estultícia intel·lectual dels missatges econòmics dels polítics que ens manen –els mateixos que s’han fos la nostra pasta- tots ens atrevim a intentar supera’ls a dir la darrera bestiesa... total... no passa res.
On està la piloteta? I el meu formatge? No hi ha llibres d’autoajuda mediàtics que ajudin a governar el país a un paio com en Rajoy? Que si, que buenu... que va treure unes opos a registrador de la propietat fot quasi quaranta anys... però que només ha treballat a l’administració des que el món era jove i el els dracs volaven pel cel. Que l’heu vist en Mariano? L’heu escoltat quan parla? Es passa el dia dient: “Es que es muy complicado”!!! Per a qui Maranico? Per tú? Que vols dir que no ho entens o que nosaltres no ho entendríem? Es que no se el que es pitjor saps noi...? Perquè si ho trobes tot massa complicat ja saps:

                                               Manoleteeeee

                                               Manoleteeeee

                                               Si no sabes torear

                                              ¿Porqué te metes?

I en Zapatero? Us en recordeu que deia que el sistema bancari espanyol si que molava, i no com el de la resta de països de nyigui-nyogui d’Europa. Collons! Si fins i tot jo m’ho vaig creure! I ho deia als meus amics, socis, fills... “Nah... aquí com que som més llestos que Déu i sa mare tenim el fons de garantia de dipòsits i bla, bla, bla”. Ostres... Hahahahahaha. Al menys no tinc deutes pendents, ni inversions a Bankia o coses rares. En ZP, tu... ostres... que dieun que ha tret un llibre d’Economia el molt pirata! I no es conya... suposo que es titularà: “Com no fer-ho”.
Es que... perdoneu la conya avui... però es que més llegeixo sobre el tema i més al·lucino. Catalans! Catalanes! Vivim en un país que es diu Catalunya, amb una pressió fiscal de l’ordre del 57%, rollo escandinau... i quan mires la despesa social segons el PIB vivim a Espanya que inverteix en polítiques socials un 25%, menys que el 30%... de Portugal!!!! De la terra de la lleganya que diuen els castellans!!!! Ja se que no fora esportiu compara’ns amb Dinamarca... però es que la despesa social aquí al país de l’Alicia Sànchez Camacho es la més petita de la Europa mínimament civilitzada... On carai es aquest diferencial? Entre el 57% de pressió fiscal i el 25% de despesa social? En aeroports fantasma, en AVEs solidaris, en 180 eurofighters –el pitjor avió de combat de la història dels avions de combat dolents!- que els espanyols no podran fer volar per manca de pressupost per molt que la Chacón i en Trillo visquin per sempre d’allò més bé.
Recordeu quan explicàvem als nanos el conte del rei que anava despullat? I pensàvem... ai... quin missatge més adequat, sembla mentida la supèrbia d’un i la hipocresia dels altres... i mentrestant nosaltres...

                                               A viajaaaaar a viajaaaaaaar

Com si fóssim milionaris, i els bancs a deixar-nos més pasta de la que podíem tornar, que amb interessos tant baixos per fer xifra havien de donar crèdits a tot Déu. I tothom callava. I ara a 222 euros per barretino i barretina a salvar a Willy... i no passa res... I després hi haurà eleccions i es pensaran que vindrà un Hollande... i vindran partits a la grega, i ja hi tornarem a ser. De mentres ja sabeu:

                                               A viajaaaaaar yo quieeeeero

Quin desastre...