S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 1 d’abril de 2012

Quosque tandem abutere patientia nostra Convergència?

No us penséssiu convergents que m'havia oblidat del vostre congrés i del vostre estat propi, del vostre estat tant propi que el voleu ple de particularitats. Jo amb vosaltres al•lucino del morro que gasteu. Tot i tenir patriotes de pedra picada a les vostres files, tots ho sabem, intenteu l'abraçada electoral de l'os Iogui a la majoria social que representen els independentistes, i l'endemà dieu que no ho sou un partit independentista. Hom diria que no s'entén res del que feu, si no fos perquè se us entén perfectament.


Mireu reiets, hi ha dues generacions de catalans, i ara s'acosta la tercera, que ja en tenim prou de tràiler. Jo no soc nacionalista, jo vull ser un ciutadà de un país normal, amb les seves institucions normals i a poder ser modernes, no vull haver-me de justificar, ni d'explicar-me cada cop que dic que soc català i que d'espanyol no m'hi sento, vull que la meva llengua tingui el tracte normal de una llengua normal, seguir la meva selecció als mundials de manera normal, com tothom, i vull que els catalans que vulguin ser militars catalans ho puguin ser amb normalitat. Els catalans no volem navegar pels mars de les coneixences i de les experiències personals que impliquen els viatges a Itaca. Volem anar a sopar a casa d'una vegada, i triar el menú nosaltres. Ja se que ho sabeu, i em direu que no es fàcil i que patatim i que patatam i que a la vera vera vera de San Juan. N'estic fart. Els catalans ja ho sabem que volem ser quan siguem grans, via'm si vosaltres també us decidiu.

Llegeixo el discurs sobre l'estat propi aquest que en dieu de Massachussets. Un estat membre de una Unió Europea estructurada de una manera ideal, però que encara no existeix. Un estat sense exèrcit, per exemple, que pel seu compte i risc decideix que en matèria de relacions internacionals i de l'ús legítim de la força ja li ho farà el veí, que ell no pensa col•laborar solidàriament en la defensa dels interessos d'aquesta nova Europa per construir. Com sempre, els convergents fugiu d'estudi de tot allò que resulti impopular, oi? Ja ho veu fer al muntar la gestoria espanyola aquesta de la Generalitat... la caixa i la pistola? Ui no! Nosaltres els hospitals i les escoles! Que recaptar impostos i fotre cops de porra es impopular!... Doncs que collons us penseu que es un estat? Un aplec de boy scouts? Que en dirien els morts dels regiments de Massachusets a la guerra civil americana? Jo us ho dic: que sou una colla de titafredes.

Convergència, el paradigma del catalanisme polític que ha estat incapaç en trenta cinc anys de fer que Espanya es mogués mínimament cap a una estructura plurinacional, pitjor encara... que ha col•laborat lleialment en la construcció de una democràcia de nyogui nyogui que menysté la diferència cultural, ara pretén donar idees a Europa de com s'han d'estructurar les relacions entre els estats membres. Faria riure si no fes plorar.

Us en diré més, convergents... Mentre vosaltres agafàveu el pont aeri dia si, dia també, i fracassàveu en el vostre enèsim intent de civilitzar Espanya, els qui ens miràvem la política internacional i treballàvem amb europeus descobríem que el pes de la història al continent es massa fort encara per a superar rancúnies i estereotips. Que la única cosa que uneix Europa es la Champions i els Erasmus. Que no tenim una sola indústria de l'armament i que la francesa, l'espanyola, la italiana, l'alemanya i la britànica, no només competeixen en el mercat internacional d'armes amb criteris de relacions internacionals diferents, quan no divergents... si no que responen a doctrines militars nacionals del tot antitètiques. Que Europa no té interlocutor davant Estats Units, Rússia o la Xina. Que no té política internacional comuna més enllà d'enviar sacs d'arròs i gossos ensinistrats quan hi ha un terratrèmol. Que mentre no es facin les eleccions nacionals al mateix temps a tots els països no hi haurà manera de donar confiança als mercats a l'hora de dir cap on navega la política econòmica del continent. Hi ha una feinada brutal, homèrica, per fer a Europa. I vosaltres, colla de cagamandúrries i manillars de bicicleta que no sabeu ni controlar el carrer en un dia de vaga preteneu empènyer a Europa a que accepti una Catalunya estat propi independent però només de dillus a dijous, sense exèrcit però que cau molt bé a tothom? No heu pogut amb Espanya i podreu dictar als alemanys com ho han de muntar tot això? No em feu riure, si us plau...

Quosque tandem abutere patientia nostra Convergència? Fins quan insistireu a prendre'ns el pel? Hauríeu de entendre d'una vegada que una cosa es guanyar eleccions, sumar quans més vots millor, de quanta més gent diferent millor... i l'altre liderar un país cap a la normalitat i la dignitat. Confoneu l'èxit electoral amb el progrés nacional. I mireu quants d'èxits electorals acumuleu... i en la situació de desori que està el país, cultural, econòmica i moralment. Deixeu de inventar-vos fites impossibles i torneu a la realitat, que sou el govern de Catalunya caps de suro! El que heu de fer es vetllar perquè els catalans siguem ciutadans de un país normal on les coses funcionin i del que ens sentim orgullosos, i no portar-nos a fer un viatge sense fi a una Europa que no existeix.

11 comentaris:

  1. Quosque tandem abutere, Convergència, patientia nostra?...
    dubto que fugin de la ciutat i que Pistoria es repeteixi...
    Un gran Ciceró. (Primera Catilinaria 8 de Novembre del 63 AD).
    Gran Post.
    ADB

    Si pero No... No pero Si... tant catala oi?
    viam quan fots el post del servei militar obligatori collons!... aqui hi ha molt lurker al que no han tractat mai de "polaco" al exercit espanyol!... recoi, no vaig esser independentista fins que vaig fer "la mili".

    ResponElimina
  2. El proper sobre el servei militar. Us el dec.

    ResponElimina
  3. Recordem el 54 d'infanteria de Massachussets als de CDC? Ai no, que A part de militars, eren negres! Bon article, General! Esperem amb candeletes el de la mili!

    ResponElimina
  4. Posats a recordar...
    Recordem que els Estats Units d'America del Nord, son fruit de dues guerres: la d'Independencia (que sense la intervencio de França - i Espanya - hagues tingut molt diferent resultat)... i la Guerra Civil (que de civil no va tenir mes que el nom)... la guerra on van morir mes americans fins a data d'avui... i una posterior expansio (MANIFEST DESTINY) a costa dels indis i dels mexicans... i el Canada s'en va salvar d'un pel...
    Global i estrategicament un fet si mes no irrepetible avui en dia.
    Aixo fa que els Estats Units d'Europa (tot i les seves guerres historiques durant segles...) siguin encara un somni llunya, de fet sense un Congres i un President UNIFICAT escollit cada 4 anys i una Politica Exterior unificada (si aixo no es ciencia ficcio que algu em porti els medicaments!) i un EXERCIT EUROPEU... (com be diu en Savalls Europa esta sempre d'eleccions en algun lloc... amb la corresponent inestabilitat economica dels mercats i la riota mundial...)
    Ex:... ningu parla del deute de California (la cinquena econmia mundial)... comparat amb el cual el de Grecia es una cagarruta...
    Toquem de peus a terra... Espanya NO ens regalara la Independencia... i si hem d'esperar que ens la dongui Europa... anem per la senda o cami de la paciencia infinita...
    Segueixo aquest blog amb interes i per altres raons que no venen al cas (entre altres crec que en Savalls escriu be i potser l'encerta molt "llegint els nostres pensaments")... pero d'aixo a creure A CURT TERMINI en la INDEPENDENCIA CATALANA hi va un bon troç... el realisme esceptic em caracteritza...
    Ho sento... no crec pas que jo ho vegi.
    ADB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no la veurem? De mes verdes en maduren...

      Elimina
  5. Es clar que si!... pero...
    No obstant penso que caldria una situacio geoestrategica diferent (resumin molt: un pet com una esquerda) que fes que la ocasio fos propicia... ara per mi (avui) aixo no es dona.
    Es la meva opinio no cal que ningu la comparteixi.
    ADB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú no te la bola de cristall, però el mal ja esta fet i les çondicions ja son aquí. La fallida de l'estat espanol i el fracàs de la Unió Europea ens hi empenyen. Altre cosa es trobar els lideratges necessaris i la superació dels clientelismes. Però... Mai no havia estat tant clar que només depèn dels catalans. Això es certament un escenari nou.

      Elimina
  6. Jo tampoc tinc la bola de vidre... pero el que es cert es que l'Estat (o Regne) Espanyol ja ha fet fallida amb anterioritat VARIES VEGADES!!! (Wikipedia etc dixit)... i amb ells estem...
    El fracas de la Unio Europea (crisis del Euro???) es mes aviat estructural i de desconfiança reciproca cimentada en segles de guerres intestines... "Els Estats Units d'Europa" estaras d'acord amb mi... NO EXISTEIXEN (de moment i va per llarg). En el moment de la seva formacio potser sera la ultima oportunitat... si interesa a Alemanya i França...
    Altre cosa es que UNA MAJORIA DE CATALANS realment ho vulguin democraticament i de forma explicita a les urnes... referendum?... eleccions?... (millor amb soport internacional) per concertadament (i amb una quantitat de sort immensa) aconseguir la SECESSIO PACIFICA... perque a Hosties "va a ser que no"... pacificament es posible?... no ho tinc gens clar... via Gandhi???... insubmissio fiscal?... fins a la segona multa d'Hisenda???...
    No crec que el proces sigui senzill... ja veig que amb 56 membres... nomes dos piulem!!! (i un es extraoficial)
    ADB

    ResponElimina
    Respostes
    1. ADB... l'Euro ho ha matat tot. Fins i tot l'interés a quedar-se a Espanya pels catalans... ja no podem fer de capitosts industrials prtotegits per fronteres... llegeix-te el llibre "Historia de mi gente" de Edoardo Nasi i plora (Ed Salamandra).
      El cert es que o hi ha independència o hi ha miseria.
      La gent piula al Facebook cap de suro! :D

      Elimina
  7. Ja estic fart de ser català. Tota la vida m'he sentit català, com el que més, però veig que no ha servit de res: paguem per tot i més que ningú. Dimiteixo! no vull ser més català! Ara el dilema serà que vull ser, però de ben segur que em surtirà més a compte! Adéu Catalunya! (tants segles lluitant per arribar aquí!)

    ResponElimina