dimecres, 29 de maig del 2013

Reaccionem Babyboomers!!!

Els nascuts en el baby boom, i la generació X, portem la societat a la gepa. El tou de la gent que penca estem entre els 35 i els 55, oi? Som aquells que vàrem ser educats d’aquella manera d’abans que el twitter marquès trending tòpics. Els que encara vàrem veure senyors amb barret i sense ulleres de sol pel carrer. Ara em direu que havent estat callat prop de mes i mig, per dir-vos això no calia que trenqués el silenci de ràdio. Potser si. Però es que avui he viscut un moment de glòria. Un regal pel vernís de civilització heretada que m’acompanya des de fa generacions. No tantes, cal dir.
Per aquelles coses de la vida, un dia d’aquests anem de casament. Albiro un pantagruèlic esdeveniment ple de salutacions cortesanes i de ”quantdetempssensesaberdevós” i de “quejoqueme’nalegro”. El cas es que no teníem transport per a tota la tropa pròpia, ara que comencen a aparèixer xicotes estables, i el comitè de festes del clan –la meva senyora i un servidor- decidírem llogar un cotxe que hi cabéssim tots sis plegats, l’ocasió ho demana.
Tot cofoi vaig reservar l’auto, però heus aquí que inopinadament només cal transportar cinc dels sis que som, que un ha trobat aixopluc en un altre cotxe. Així doncs, com Déu mana, he anat a cancel·lar la reserva aquest mateix matí.

-Bon dia tingueu
-Bon dia senyor Savalls

-Vinc a dir-li que no caldrà la reserva, que hem trobat altre forma de belluga’ns
-Moltes gràcies senyor Savalls, ara mateix anul·lo la reserva. Només dir-vos que li ho agraeixo, que sempre és millor poder cancel·lar les coses amb anticipació.

-Només faltaria
-Molt agraït

-Passi-ho bé
-Passi-ho bé senyor Savalls

Quin goig! Fas el que has de fer i trobes una persona educada que et retorna amb escreix l’amabilitat mostrada. Moment fantàstic on posar al damunt de la taula allò que ens van dir que ens feia persones. Com el treball, com l’estalvi, com pagar impostos, com fer-se gran amb l’esquena dreta per gaudir dels nets i de la lectura al solet. Doncs... ai que em sembla que això no entrava en el paquet, diuen.
Ja sé que divago, però tot just acabada aquesta escena de bon gust, plena de saludable impostura, he caigut de l’arbre, i ves a saber perquè he tingut la pensada següent:  Ara que ja hem treballat quinze, vint, trenta anys. Ara que ens pensàvem que ens tocaria gaudir de les bones maneres. Ara que ens pensàvem que podríem fer una mica el senyor, si no per la cartera sí per l’experiència, resulta que ens diuen que no? Perquè la que se’ns ve a sobre té la pinta de ser de colló de mico, oi?

Els burros que vàrem empassar-nos l’ham del penca penca que ja ens retirarem. El gruix demogràfic que ha pagat i segueix pagant la festa, no tindrà allò que en deien “retiru”. De fet, hi ha una conxorxa que pretén fotre’ns enlaire el sistema de pensions, l’accés als medicaments, i que prega que rebentem tots d’un mal de ventre abans d’haver de mantenir-nos massa temps. Em pregunto de que carai ens serveix la bona educació que portem dècades entrenant, per quan poguérem fer veure que la cortesia ens era natural i que saber fer el senyor ho portàvem de fàbrica.
Els del baby boom, i els de la generació X, em sembla que haurem d’aparcar un temps la il·lusió que ens feia jugar a ser essers civilitzats. Els qui porten la cosa han decidit que això de viure tant, i de consumir més, no pot ser. Que se’ls hi ha anat la mà i que en som masses. Ara fotran enlaire el sistema de pensions i només els caldrà comprar prou filferro per rodejar els camps d’acollida, i comprar prou tasses de fang per a repartir-nos la sopa de sèmola.

Doncs em sembla que a mi, això, no m’agradarà...
Us commino a no perdre el món de vista. Que Matrix pot ser molt ben educada i fer-nos creure que vivim un món de cotó fluix on la gent encara es fa reverències. Una fira de vanitats on els Versalles, les bones maneres ,i els casaments només son part del decorat.

Pel darrera, entre tramoies, els dolents van a per nosaltres i ens volen prendre el pa i la sal. Jo no sé a vosaltres, però a mi no em fotran pas.
Mereixem el futur que havíem planejat, un demà bonic com un casament, educat com un senyor dels de barret i amable com l’empleat del lloguer de cotxes. No mereixem l’infern que ens estan preparant. Reaccionem babyboomers!!! Endavant les atxes Generació X!!!  Veniu amb mi al carrer que els esperarem a la cantonada.