S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 17 de desembre de 2012

Passi-ho bé senyor Savalls


Senyores i senyors plego. Ja us vaig avisar fa un temps que això s’acabava i noblesa obliga, aquest es l’últim post d’en Savalls. I, per què? -com diria la Terribas-. Doncs perquè crec que ja he deixat per escrit el que penso que son els grans problemes de país i del nostre entorn més proper en tant en quan societat occidental. I tampoc em vull fer repetitiu.

Catalunya ha canviat molt en tres anys. Als catalans se’ns ha caigut la bena dels ulls i qui més qui menys ha reconegut que amb Espanya no hi ha res a fer. I ara no cal que poseu aquí sota cometaris d’aquells “jo ho vaig veure l’any 86!”, “jo soc més independentista que ningú!”... no cal. Aquest no es ni el problema ni la discussió. La qüestió es la mediocritat dels polítics en general, la volada curta, el rajolí prim, la incapacitat del sistema de partits actual per atraure talent. I això no canviarà per molt que jo brami en aquest bloc.

Les converses i els posicionaments dels partits cara la legislatura que ara s’inicia són patètics. Un PP atiant perillosament el conflicte civil des del govern espanyol, un PSOE enrocat amb una Chacón que sobrevola el PSC –si, si, aquella que no va venir pel 10-J perquè tenia un casament a Castella-, una esquerra dogmàtica i antiga que no aporta més solució per sortir de la crisi que cridar que cal apujar impostos a una societat espremuda fins l’extenuació, una ERC més preocupada per gestionar la seva imatge de nova esquerra hegemònica que de fer viable la governabilitat, i una CIU immersa en la contradicció d’haver de suportar en Duran aneu a saber per quines raons. Quina pena.

M’he apropat a la societat civil aquesta que “vigila el procés”, i me la he trobat farcida de capelletes, de “amb tu no m’ajunto”, de “si hi va aquest jo no hi vaig”. Política petita, de comitè sindical de tercera fila. Cap sentit de la grandesa del moment, més enllà del imaginar-se com m’ho faré jo, o aquest, o aquell per remenar les cireres quan assolim la independència. Sense professionalitat, per molta bona fe i més empenta dels qui es mullen i treuen temps d’allà on faci falta per portar la bona nova als barris més complicats de convèncer dels aventatges de l’alliberament nacional. Quina destrempada.

Ens cal marxar d’Espanya, cert, però no només per acabar amb l’espoli o salvar la nostra cultura, ho necessitem per crear les condicions democràtiques que acabin amb aquest sistema que entronitza les fidelitats feudals dins els partits, per sobre dels interessos del país, amb una Llei electoral nova, neta i intel·ligent; ens cal ser lliures per definir un nou model de finançament dels partits polítics que allunyi la temptació d’anar a buscar diners pel partit fent ús de les institucions públiques, unes pràctiques que fan que al país sigui més important saber amb qui s’ha de parlar que conèixer el que diu la Llei; i es imprescindible una reforma de l’administració pública, perquè al darrera de la gran feina diària de metges, personal sanitari, mestres o bombers, s’amaga una casta de funcionaris que torpedinen l’acció de govern dels càrrecs electes o de designació directe fins a fer impossible cap reforma donada la seva invulnerabilitat laboral, i qui no ho vulgui veure que es faci d’Iniciativa. Tenim un país col·lapsat institucionalment per gent que es defineix a sí mateixa com un 26 o un 28, buròcrates enquistats en l’amiguisme i la ganduleria.

Perquè mireu si han passat de coses en tres anys, però els partits no han fet res per canviar el model de democràcia de fireta que patim tots plegats, i quan hi ha una reunió d’aquestes de les “forces vives” i ens l’ensenyen per TV3, les cares són les de sempre. Fins i tot hi reconeixem els vells amics del fangar i la corrupció, aquests pròcers de la pàtria durant anys i panys que malgrat els processos judicials i els indults governamentals -independentment de la seva filiació- segueixen allà arrapats al poder i a la mamella a canvi de no obrir la boca. Com voleu que no hi hagi frau fiscal si aquesta casta ha disposat i disposarà dels nostres diners com si fossin seus, i aquí no passarà res?

Doncs bé. Encara que les solucions les tenim tots clares, no veig per enlloc ningú que vulgui o pugui portar-les a terme. Jo plego. Us deixo solets, no us en refieu dels tòtems com la Unió Europea –ni és clar que ens convingui, ni és clar que faci res per ajudar-nos-. No accepteu el que repeteixin els diaris com si fos veritat –de la mateixa manera que menteix El Mundo també ho fa El Periódico, l’Avui o l’Ara, de la Vanguàrdia millor ni en parlem- perquè no hi ha independència a la premsa, ni a la televisió, ni a les ràdios, ni al Facebook –val a dir-. Tots i cadascú de nosaltres estem sols solets davant un status quo que es defensa a peu i a cavall, només ens queda el criteri propi, llegir i “anar a la font” dels clàssics, perquè els nous problemes acostumen a tenir solucions antigues i senzilles.

Dit això, me’n vaig a fer fotos amb la senyora Savalls que ella sí que m’alegra l’existència. Me’n vaig a voltar pel país. Marxo del bloc i passo a dedicar temps al meu ofici, des del qual tinc la sort de poder ajudar Catalunya sense que els mediocres, els funcionaris o els polítics hi interfereixin més enllà de no deixar-me surar a cop d’impostos.

I aquí us deixo, gràcies per haver-me aguantat durant tant de temps. I com va dir aquell... “Passi-ho bé senyor Savalls”.

16 comentaris:

  1. Serà una pèrdua, però l'entenc. Subscric fil per randa el contingut d'aquest últim post. Mordaç com sempre.

    ResponElimina
  2. Lamento la pèrdua per nosaltres però me'n alegro per el general, i li desitjo que gaudeixi tant com pugui d'aquesta vida miserable que ens permeten, s'ho ha guanyat amb escreix en el camp de batalla. En altre ordre de coses coincideixo amb el seu anàlisi de cloenda, tot lamentant que sigui cert i prement els punys de ràbia per no poder veure com el potencial que atresorem com a poble no pot fluir per brutes mesquineses personals. Potser tans anys de respirar aquest pútrid alè de l'altiplà ens ha corromput fins les entranyes, no ho sé. Encara que tot apunti en aquest sentit intentaré seguir contra corrent mentre quedi un bri d'il·lusió . La alternativa a no fer-ho és pitjor i no em resigno a baixar els braços ( i alguna cosa em diu que l'esperit del general tampoc ho farà). Ens retrobarem en aquesta lluita que no acaba.

    ResponElimina
  3. "Marxo del bloc i passo a dedicar temps al meu ofici, des del qual tinc la sort de poder ajudar Catalunya sense que els mediocres, els funcionaris o els polítics hi interfereixin més enllà de no deixar-me surar a cop d’impostos."

    :)

    Benvolgut i estimat amic, crec que com va dir Wasq, ara mateix i l'únic que podem fer és: Keep clam and carry on playing.

    Perquè lamentablement cada país té la societat i el govern que es mereix :) ... i poc podem fer.

    Fins sempre Savalls
    Tñk

    ResponElimina
  4. Sap molt de greu que pleguis. Trobarem a faltar la teva lúcida mirada.
    Sigui com sigui, el blog no l'esborris si us plau. Que el puguem revisitar de tant en tant.

    Mercès per tot.

    ResponElimina
  5. Senyor, deixeu orfe el vostre regiment. El respecte us ho heu guanyat en batalla...
    I ara que hem de fer?. Quan tot sembla perdut, ens queda l´honor de lluitar per el nostre company, per aquell que reb les esquirles al nostre costat. Tanmateix sempre ha de sentir-se la veu atronadora d´algú, que per sobre de la por certa, crida: amunt, amunt senyors soldats!!!. Fem de la vergonya del Rei la nostra dignitat!!!.
    Salut sincera Savalls..., sort i si torneu de Santa Elena, el meu batalló avançarà amb vos.

    ResponElimina
  6. Voldria ser orginal però em limitaré a ser sincer: M'heu ajudat a enriquir el meu pensament i criteri, gràcies. Em sap greu la marxa, però la crec merescuda (qui no n'està cansat de tot això?).

    Això si, jo encara tinc esperança. M'agrada agafar-me als senyals positius. L'últim d'aquesta setmana : un company nascut aquí però de pares murcians, em comentava l'altra dia, que la seva mara va rebre una trucada de las seva cosina de Murcia :
    - ... pero estais bien ? que está pasando allí con todo este lio de la independéncia ?
    - ... que que está pasando?... PUES QUE ESTAMOS ARTOS ! ESTAMOS ARTOS QUE NOS TRATEN DE ESTA MANERA !
    (evident sorpresa del fill, que em constata que mai s'ha parlat de politica a casa dels seus pares)

    En fi, de forma inexorable, els ponts emocionals entre "nosaltres" (tos els que vivim a Catalunya) i "ells" (els de la resta de l'estat), s'esmicolen.

    Alguna cosa ha de canviar per força, per que la majoria estem canviant.

    Sort.

    LFF

    ResponElimina
  7. Good bye forever... JHM
    or
    Hello!... I must be going... I come to stay but I will say... I must be going!... JHM

    Tot plegat ja ho varen dir els germans Marx (per passiva en Harpo) i els seus guionistes... recomano als fans d'en Savalls una urgent revissió de Duck's Soup (SOPA DE GANSO... ignoro si mai ha existit una versió en català...).

    quote: General esteu disarant contre els nostres homes!!!... ehu?... tingui 5 $ i guardim el secret!

    ADB

    ResponElimina
    Respostes
    1. evidentment es "disparant"... coi de "picar massa rapid"...
      ADB

      Elimina
  8. Benvolgut Savalls,

    Plegui avui si vol, però faci el favor de tornar a escriure un comiat com aquest al menys una vegada al mes, home.

    Records a la seua senyora a qui no tinc el gust de conèixer.

    ResponElimina
  9. El Mariscal Font Paulus agraeix el gran servei a la Pàtria Catalana del gran dirigent polític nacional-sobiranista General Francesc Savalls i Massot. Torni quan vulgui, serà ben rebut, com a fill predilecte de Catalunya.

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots companys! El millor d'aquests anys ha estat posar-me en contacte amb tots vosaltres.

    Buenu... menos amb els que ja sabeu a qui em refereixo... hahaha

    ResponElimina
  11. Trobaré a faltar el neguit que sento, al obrir la teva pagina, esperant si n'has deixat anar una de nova.
    Poques ments tant lucides es troben per aquest verals.
    (Tot i que desitjo que despres de guarir-te les ferides, hi tornis).

    ResponElimina
  12. “Passi-ho bé senyor Savalls” un plaer i un honor haver-lo llegit. Espero que amb el meu gerundi i gramàtica parda el nostre salderi no quedi tan buit amb la vostre marxa. De vegades hem de quedar orfes per a poder créixer, “Passi-ho bé senyor Savalls”. Per a molts el camí és per fer...

    ResponElimina
  13. Sincerament espero que sigui un fins aviat.

    Jo crec que malgrat tot, tenim plans i tenim esperança...se'ns dubte el futur esta en les nostres mans i els millor moments estan per arribar.

    Desitjo que quan es comenci a executar aquest full de ruta, estiguis per explicar-nos les seves fites ...

    Semper constans et fidelis
    Joan

    ResponElimina