divendres, 6 de setembre del 2013

Els petons als "Felpudos rojos" queden prohibits


L’última aparició televisiva de la Soraya Saenz de Santamaria em va posar en guàrdia. La nena de Rajoy, preguntada pel problema català, en comptes de conyeta o esmentar la sacrosanta Constitució, va venir a dir que “las relaciones se desarrollaban entre los Presidentes dentro del máximo respeto institucional”. Ni premsa ni polítics van dir res, vaig pensar que el pecat era dins del meu ull i que veia coses que no eren.

El missatge de la Soraya venia a dir que hi haurà diàleg. La qual cosa resultava un canvi substancial, per molt que m’ensumo que la oferta espanyola serà la de comprar voluntats a canvi d’engrunes, com sempre ha estat. Recordeu Bravehearrt, no? Quan els anglesos desarticulaven els aixecaments escocesos comprant els nobles amb terres al sud? Doncs això.

Va passar el cap de setmana i em surt el hobbit, vull dir el conseller Homs, i amb cara d’estar a la pomada dels secrets, deixa anar que caldria esperar un canvi d’actitud per part de Madrid en referència al procés. I aquí, les patums i patumetes de les tertúlies ja van començar a fer d’esbudelladors de gallines sacrificades i d’interpretadors sacerdotals de la realitat política. Fins i tot recuperant de la tomba el cadàver del pacte fiscal.

Tot això, passava a les esquenes de un poble preocupat en omplir les terres del Ebre amb la cadena humana. De trucades amunt i avall omplint cotxes, de territorials de l’ANC canviant per tercer cop de tram per omplir forats. La poderosa tribu catalana, de peu dret per dignitat després de cent anys, notava que tenia a tocar el control del seu destí. Es preparava per regalar un lloc a la història a tot un grapat de polítics de segona categoria, a base d’invertir temps, diners, i il·lusió en fer la major mobilització cívica europea dels darrers temps.

I ahir el President Mas, l’home pel qui fins i tot, i sobretot, els qui odiàvem el que representava política i nacionalment varem apostar com a líder de l’alliberament nacional va tirar aigua al vi, ens va abandonar. Va diluir a un segon pla la Via Catalana i ens va venir a dir que si no ens donen permís des de Madrid haurem d’aguantar-nos tres anys més. Malgrat les seves promeses de consultar-nos sí, o sí al llarg del 2014. Traïció, un altre cop dels felpudos rojos que tant bé descriu l’Albert Sànchez Pinyol en el seu imprescindible Victus: la classe política catalana d'avui i de sempre.

Perquè no ho dubteu ni per un moment. Ens han tornat a vendre. És més, esperen que aquest clatellot a la nostra innocència ens desmobilitzi. El primer que s’alegraria que la Via Catalana no acabés d’anar bé es el propi President Mas. Així podria tornar a aquell discurs del “no estem madurs”, “cal construir una majoria sòlida”, i “blablabla”, a fi i efecte de cavalcar la sortida de la crisi –que ja se que no noteu, però que entre tot l’establishment acabaran per convèncer-nos de que ha passat- i guanyar unes eleccions que avui te perdudes, al crit de "qui Via passa legislatura empeny".

Encara no fa un any, un poble acostumat a ser derrotat, a callar i anar amb el cap cot cap a casa, superava el “no t’hi emboliquis” ancestral i quedava embadalit pel mer fet que el President del país, després de la manifestació de l’11 de setembre es posés formalment al davant de la reivindicació de la societat. Una ciutadania, un poble, tant poc acostumada a que la tinguin en consideració, tant necessitada de ser estimada pels seus líders, que es va creure que el President Mas estaria a l’alçada. Que l’home que va aigualir-li l’Estatut al President Maragall –que ja em direu-, per l’esquena en una “reunió secreta” amb Zapatero, havia caigut del cavall i era un Prat de la Riba rediviu. Doncs no. El poble, avui està sol. Com ho va estar el 1714, venut als castellans pels botiflers. Com ho va estar el 20 de juliol del 36, venut als designis revolucionaris per l’autoritat republicana. Com ho va estar al 1918, venut a canvi d'un ministeri per la Lliga i per Cambó.

Som de tanta bona fe, que encara hi ha qui creu que les declaracions de Mas son una cortina de fum per tal de seguir un pla secret que ens farà lliures amb un cop sec. Tant de bo tinguin raó els qui pensen així, però jo només tinc fe en aquelles coses que pugui fer per mi mateix. Si en teniu cap dubte de cap on va tot plegat només cal que llegiu l’exercici de tocaments voluptuosos d’autosatisfacció que fan avui La Vanguardia i el Periodico, els diaris oficials del botiflerisme i el lerrouxisme han vist com se’ls obria el cel, el futur, i els tornaven a donar accés als comandaments de l’opinió pública. Per si hi ha algú que encara no ho hagi vist, estan en procés de tornar-nos a vendre a canvi d’uns pocs privilegis que els de sempre gestionaran. No hi doneu més voltes.

Jo no sé com ho teniu vosaltres, però els darrers tres anys de dedicació a la causa em tenen –com li passava al Bilbo en El senyor dels anells- “I feel thin, sort of stretched, like butter scraped over too much bread”, massa poca mantega per tant de pa. Tres anys més no  els aguantarem. Per això, demano l’única cosa que es a les nostres mans avui. A tots vosaltres us prego que no defalliu i fem que l’11 de setembre els felpudos rojos es caguin a les calces. Sortiu al carrer i deixeu clar que hem recuperat la dignitat i que no se la poden vendre. Superem l’atzagaiada del 2012 col·lapsant carreteres i informatius internacionals.

L’any passat, les endorfines desbocades varen fer que la Carme Forcadell, rematés l’èxit de la Diada repartint petons i abraçades quan va ser rebuda al Parlament. Això s’ha acabat, Carme. Representes –t’agradi o no- la voluntat dels qui hem dit que prou, el poble, l’ANC, la Via Catalana, tots nosaltres, no som la minyona de ningú, i menys d’aquests mig homes sense sang que es reuneixen a Palau i ens venen a Madrid, d’aquestes insaciables paparres de l’erari públic malalts d’electoralisme barat i de vol gallinaci.

Carme... no oblidis el que signifiques! Ets el símbol de la nostra dignitat, del poble que exigeix, no d’un exèrcit al servei de carreres polítiques. Els petons als "Felpudos rojos" queden prohibits.



22 comentaris:

  1. No m'en puc estar de fer un copiar i enganxar per la xarxa.

    ResponElimina
  2. REVISTA "TIEMPO", LES CONVERSSES,DIUEN,JA ESTAN EN MARXA....

    ResponElimina
  3. Aquesta sensació també se m'atança, però no vull encara cedir i perdre la confiança en un Mas ( no en ciu ni CDC) i vull veure-hi més un moviment tàctic que una renúncia. I recalco el "hi vull veure". Cert és que si per obtenir el compromís de 400000 persones per la Via és tan costós i difícil potser tenim un problema i hem magnificat les capacitats de l'independentisme. Espero i desitjo que la via serà un èxit, segurament en la major part del recorregut ( sobre tot trams urbans i que requereixen un desplaçament senzill) es doblarà o triplicarà la cadena. El que això demostrarà és que a molta gent li fa gràcia, però poca està disposada a comprometre's. Si és, com em temo, d'aquesta manera, tenim un seriós problema perquè cap comandant entra en batalla si no te la tropa disposada, i no de paraula, amb fets contrastables. Ja varem tenir un octubre cagabandurries, un altre no ens el podem permetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb tots els meus respectes, considero el teu escrit massa derrotista. Tot fa preveure que la Via serà un èxit rotund. Què et sembla si esperem al 12 de setembre per valorar-ho i no ara pensant que no està a l'alçada?
      No comparis una manifestació convencional amb disposar 400.000 persones (que segur que seran més d'1 milió) metre a metre al llarg de 400 km. Aviat és dit. Pensa en la gent gran, amb gent amb mainada molt petita, etc. etc. que hi voldran ser però no podran. Ànims que només depènd de nosaltres!

      Elimina
  4. el que una persona com la Forcadell sigui el garant de la nostra dignitat es la prova feafent de que estem sols com sempre estem sols

    ResponElimina
  5. Lo de la "cadena" es una idea ferida de mort en el seu propi neixament... sera imposible de visualitzar/comptar/valorar... el que ho va proposar els hi va fer el llit...
    una nova manifestacio a Barcelona SEMPRE per comunicacions, precedents i VISUALITZACIO... a part del efecte mediatic "BARCELONA"... hagues estat MOLT MILLOR... internacionalment especialment...
    Ho dic abans de que passi... i em sap greu pels que hi seran... pero la idea es dolenta de collons (amb perdo)...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi estic d'acord. Sempre haguéssim entrat en el ball de xifres. Hi haurà imatges espectaculars de tota la cadena i obrirà informatius arreu. Segur.

      Elimina
    2. Imatges espectaculars?... dificil foto temo... i molt mes facil de manipular com tal...
      Si obrim informatius en diaris i TV (internacional) ja ho veurem... continuo pensant que es la tactica equivocada...

      Elimina
  6. ... no em dieu que moriré sent escanyol... porca misèria i maleits botiflers... jo que ja tenia a mig coll fer-ho com a català.
    Ara nomes falta que el dimecres plogui...

    ResponElimina
  7. Discrepo i em sorprèn que hagis escrit aquest article. Fa temps que no et llegia (de fet fa temps que no llegeixo blocs ni tampoc escric) però un vell amic de lluita m'ha enviat el link.
    Des de fora, jo penso que això no hi ha ningú que ho aturi. I el Mas no es tant estúpid que no ho vegi. Com va dir ell fa encara no un any, no vol ser recordat com un traïdor.
    Segueixo pensant que amb les declaracions d'ahir a Cat radio, Mas ha volgut rebaixar l'eufòria mentre a la vegada enviava un clar missatge al Rajoy de què sinó li dona joc per fer un referèndum o consulta (a aqui si que em de curosos perquè no ens marquin un gol) el 2014, llavors farà una eleccions per proclamar la DUI el 2016.
    En paral·lel també va voler rebaixar la pressió dels botiblers com Duran , Godo i el Pont aeri, donant-lis esperances que tenen 3 anys de marge per mirar de canviar el mitjó.

    Però jo em pregunto, tanta poc estima tens amb els catalans que es van mobilitzar l'any passat i que tornarem a fer-ho enguany, com pensar que deixaren de ser independentistes en dos o tres anys?
    Recordo que el Carretero en el llibre de l'Orteu li deia, que una persona que canvia el paradigma mental i es torna independentista , es irreversible.
    Jo penso que el Mas ho sap, i el que està fent, son equilibris per poder arribar a bon port.
    Ara bé, independentment de tot això, nosaltres, la gent del carrer, hem de continuar fent pressió als politics perquè no afluixin i a la vegada donar-lis arguments perquè pugin utilitzar-los per aconseguir els objectius.
    Un d'aquests millors arguments serà que dimecres la via catalans sigui tot un èxit i un milió de catalans surtin al carrer.

    Per cert, prop de 7.000 catalans ja ens hem manifestat per més de 110 ciutats d'arreu del món. Més a www.catalansassembly.org
    Endavant les atxes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel... Ho sento, però porto un any buscant-li les virtuts al President, defensant el fet que no faci pressupostos, suportant el botifleram d'Unió, intentant veure signes de rectitud i dignitat nacional, esborrant del meu cap el vot al límit de dèficit de CIU al congrés, oblidant el suport a la Llei de Partits, obviant el col·laboracionisme durant les Olimpíades del 92, fent delete del cas Palau, del càrtel de Premià de Dalt i del que vulguis.

      El President Mas només es fort perquè te el poble al darrera en la persecució d'un únic objectiu. Ni tant sols es fort al Parlament, ni tant sols es fort al seu propi partit i menys a la coalició... I paga la confiança repetint un pacte d'amagat com el que va fer amb en Zapatero quan l'Estatut.

      No Manel, ahir parlàvem uns culers i dèiem: si el preu de la independència es el Barça el paguem joiosos... doncs sembla que el President Mas no vol la independència si el preu es convergència.

      M'agradaria veure-ho d'un altre manera.
      Però no puc.

      Elimina
    2. Savalls
      llegueix aquest article:
      http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/ben_quiet_amb_la_terribas_mirant-lo_95824.php

      Elimina
    3. Benvolgut Savalls, Benvolgut Manel,

      I jo em pregunto: Què hauria passat si el president diu que si no hi ha consulta el 2.014 hi ha eleccions plebiscitàries el 2.014? Que consti que jo no ho sé. Potser va pensar que convenia que els de Madrid es relaxessin. Potser es va equivocar. Potser estem donant massa rellevància a un parell de frases. En tot cas, el que hem de fer els catalans sense càrrec és assegurar-nos que la via catalana és un èxit, que és exactament el mateix que havíem de fer abans de l'entrevista. Si al final el president ens falla, haurem de recòrrer a en Junqueras. Jo, com en Manel, penso que molta gent ja ha canviat de mentalitat, i d'això, no hi ha marxa enrere.

      Elimina
    4. He l legit en Graupera, només en compro un 33% del que diu l'article. Sobretot el que fa referència a que la manera de mata'l es llançar-lo als separatistes com jo. :)

      Elimina
    5. Acabo d'escoltar tota la entrevista al president (el dia que la van fer, només vaig poder escoltar la segona meitat), i m'ha agradat el que diu. Em ratifico en el que he dit abans. No veig a què treu cap aquest tremolor de cames que sembla que ens ha agafat a tots plegats, el que ha dit és d'una lògica esclafant. A més, vull fer notar que la Terribas li ha preguntat si descarta eleccions anticipades, i ell ha dit que no en aquest moment no pot descartar res. Per tant, som on èrem i endavant les atxes! (el darrer crit d'ànim dedicat a l'amic Manel)

      Elimina
  8. Encara que Victus estigui escrita en castellà els catans de l'època en devien dir "pendons vermells" que és com els anomenen a la versió en català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que en català no l'he llegit. :P

      Elimina
    2. Jo tambe la vaig llegir en castella perque va sortir molt pero molt mes aviat... i tant ma fot... jo a diferencia de uns quants politics mesetaris la puc llegir sense cap dificultat en 4 idiomes... :XP

      Elimina
    3. Jo també puc llegir en molts idiomes. L'única cosa que dic és que els catalans d'aquella època evidentment no ho deien en castellà.

      Elimina