dimecres, 27 d’octubre del 2010

Benvingut!

Acaba de trucar-me un fill meu, dinou anyets, tren a Bellaterra, facultat de Dret i un món pel davant. A casa vivim la política sobrevolant-la, com a pares intentem mostrar les contradiccions i esperem que els nostres fills se’n facin una idea pròpia. Les notícies del dia, referents a la suspensió cautelar de l’ús del català com a llengua preferent per part de la diputació de Lleida i l’Ajuntament de Barcelona, i l’atac a l’estat de les autonomies per part d’en Rajoy han aconseguit indignar-lo. M’ha preguntat “que farem?”... i he hagut de contestar-li que “per ara el ridícul, com sempre”.

L’actitud de un xaval que encara està sortint de l’ou, malgrat ja tingui edat per votar i anar a la guerra a la majoria de països del món, fa que tingui algunes esperances sobre el futur del país. Últimament ens cal donar-nos ànims cada cop que ens arriba una bafarada de dignitat nacional, per petita que sigui. Les enquestes i la desinflada moral que ens provoquen els que manen, ens empenyen a l’abisme de la desesperació, el cabreig i el tantsemenfotisme. Ens estant imposant una realitat oficial de Masos i Montillas, de concerts econòmics i tribunals constitucionals, de immigració i multiculturalitat, xenofília barata i xenofòbia analfabeta... amagant-nos la punyetera veritat, que no es altre que la determinació dels poders fàctics i dels espanyols de esborrar del mapa els últims vestigis de catalanitat, del nostre poble com a nació.

El debat electoral queda així reduït a si en Mas i en Montilla han de parlar en castellà o català entre ells, si és bo o dolent la aparició de un polític a la Noria, si la aparició de la ultradreta a Europa trobarà posicionaments similars a casa nostra, que si Moratinos plora, que si la Pajín es ministra pel seu cognom...

Via’m si ens entenem... La resposta de l’electorat català davant de aquesta ofensiva per terra, mar i aire ha de ser el pactisme convergent? L’altre dia en Mas explicava que el seu gran pla per assolir el concert econòmic es esperar que el PP guanyi les eleccions sense majoria absoluta i que no sumi majories amb altres partits regionals... Això es un pla o una tifa lligada amb un cordill? Els catalans hem de sentir-nos a dir per part de un progressista espanyol –som-hi amb els oximorons!- com Imanol Arias que els separatistes hauríem de marxar del país un a un... ens ho mirem i votem gent com en Duran? Replicant el model Sandrusco de pantalons pels genolls i castellà per esmorzar?

Catalunya té un problema que es Espanya. Però en té un altre de molt més gros: nosaltres mateixos, els catalans. Seguim lligats a un món de fantasia i il•lusió, pel que sembla, pensant-nos que qui dia passa any empeny, que ara no toca i que som prou forts per aguantar la ofensiva. I uns collons! Que no ho veiem? Parlo amb els amics, amb els contertulians del bar Mònaco, amb els companys de feina i tinc la sensació de ser el nen de El sexto sentido quan diu “sometimes I see dead people”. Es pot saber que ens passa?

El meu amic, en Xavi, em deia ahir que no em sulfurés, que es triga molt a convèncer a les persones, que tenir raó no es sinònim de que et facin cas... Però, amics meus... tant costa de veure que aquest cop van a per nosaltres i que no podem enviar al combat als pactistes enclenxinats dels convergents? Espanya ha demostrat que no respecta el diàleg, que tant se’ls en refot el nostre futur com a poble, i que la única multiculturalitat que respecten i defensen es la dels immigrants espanyols a Catalunya que no han tingut la decència i la vergonya de aprendre català i de estimar aquesta terra -per cert, amb la comprenssió paternalista de trenta anys de governs convergents-.

Bernat... ton pare no té la solució a les seves mans i tampoc rau en les teves. Només pot cridar al seu bloc, intentar que la gent desperti del malson –com has fet tu solet-. Pot dir a qui el vulgui escoltar que si volem sobreviure hem de caminar sols, convèncer a les persones una a una... Com diu en Xavi trigarem més o menys temps i la raó es de part nostra. Encara que això no sigui garantia de res, avui... després de la teva trucada prenc consciència que has despertat, que tenim un vot més per la independència, el teu, benvingut!

10 comentaris:

  1. Uns haviem de vencer l'ignorància, altres hauràn de vencer la por i uns altres les dues coses. Però un cop donat el pas, ja no hi ha marxa enrera.
    Sigueu crítics amb l'informació que us donen, cerqueu respostes perquè hi son. Hi ha molta gent que hi treballa. Jutjeu, decidiu i feu el pas.
    Sobretot, no us equivoqueu d'adversari.
    Aquestes eleccions entrarem al parlament. Serà un altre pas.
    Si caiem no passa res perquè ens tornarém a aixecar. Tenim tota la vida per caminar i despres caminaràn els nostres fills.

    ResponElimina
  2. Referint-me al Anònim, quant temps volem caminar? Jo, en Bernat, no tinc com a fi caminar, jo vull ballar! Qui no voldria ballar? Ballar és més bonic que caminar, caminant només aguantem, si que ens cansem menys, que fas menys esforç, però per a deixar de caminar hem d’esforçar-nos per a que puguem ballar i així ho facin els nostres fills en un futur, cert que les coses avancen poc a poc, però quant temps portem caminant? Des de les guerres carlines? Abans? Jo nomes soc un estudiant de primer curs de Dret, però amb el poc que he estudiat i veig sobre Espanya a la carrera, se li podria cridar ben fort just el contrari que la famosa frase d’en La Porta “ Al loro que SÍ estamos muy mal “.
    De quantes coses ens queixem dia a dia molts catalans les quals es solucionarien amb l’ independència? Em sembla que la majoria ni s’ho planteja, pensen nomes en un aspecte polític i cultural, com si per reafirmar-nos en el nostre sentiment com a nació diferent a l’espanyola – fet que per a mi almenys n’és el principal- doncs això nomes n'és una part, per a tots aquells catalans que no n'és prou també hi han moltes altres coses que canviarien amb l’ independència tantes que sembla que no en som conscients.
    Com podem anar deixant passar el temps pensant “ Ja arribarà tranquil! “, no, de tranquil res, que hem de fer? Mirar com ens trepitgen, ens xuclen la sang i utilitzen en la política per tindre mes influencia en el Parlament gracies al Mas? No m’acaba de semblar una bona idea això, son més i amb més poder, des de quan s’ha guanyat una guerra en inferioritat d’homes i equip a desgast? Nomes les guanyaven amb esforç, passió i sense repòs!
    No tinc prou cultura com per a argumentar moltes coses encara, ni informació, com la majoria de gent, però el que si que tinc clar es que no penso viure caminant, mirant-me com avança la nostra nació en decadència, i menys veure com s’autodestrueix pel simple fet de no intentar defensar-se… El que si que tinc es un vot i penso utilitzar-lo pel bé de la nostra nació i si penseu seguir caminant, feu-ho us ho agrairé, ja anireu recollint els que caiguin pel camí i tornant-los a aixecar com molt bé dius tu, jo estaré davant de tot ballant per celebrar la victòria, ja ens hi trobarem!

    Bernat.

    ResponElimina
  3. Chapeau! Felicitats i el que calgui, perquè no saps fins a quin punt em sento identificat amb el que aquí expliques i sents.
    Gràcies, perquè sempre és molt confortable saber que hi ha algú més, que un no està sol. I si a sobre és algú que ho sap exposar tan bé i tan clar, doncs millor que millor.
    Tant sols em queda fer el que pugui en difondre l'article fins a on les meves limitacions em permetin, i recomanar als demés que també ho facin.

    ResponElimina
  4. Gràcies Pau!
    Haig de dir que et segueixo i que les nostres opinions son tant coincidents que fa una mica de "angunieta"... :)

    Savalls

    ResponElimina
  5. Pels que som naturalment catalans i ens volen canviar la nostra naturalesa, consola una mica llegir-te...però només una mica. ANIMS A TOTS!!

    ResponElimina
  6. La plastilina ha fet molt de mal, Quim. Som una societat - la catalana - emasculada de tot sentiment d'orgull. La mili no era bona, jugar amb soldadets era dolent pels nens, paraules com honor, pàtria o sentit del deure ui, ai, són coses de fatxes... i així ens ha anat. Mentre que a Espanya han continuat mantenint l'esperit del guerrer, imprescindible si vols lluitar pels teus drets, nosaltres ja en fem prou amb la maleteta del viatjant. Tenim el que hem conreat, un pais de viatjants, de pidolaires cagats de por. I, quan algú s'aixeca i diu que ja n'hi ha prou d'aquest color, li diuen poca-solta o quelcom de pitjor. Pel que fa a convèncer als nostres compatriotes un a un, ho sento, però no tinc vocació de predicador. En primer lloc, qui vol saber com estem ja ho sap, i qui no, que el bombin. Serà perquè no vol. Crec que en Carretero ha dit alguna cosa semblant. Molt bé.
    Jo tampoc tinc solucions. Però una cosa tinc clara: no vull morir en un pais on tot faci pudor a merda. M'estimo més fer-ho en un que faci olor a pòlvora. Dit queda.

    ResponElimina
  7. No se de que protestem els catalans tenim el que ens mereixem ja que som els que votem als politics que tenim. Ja es hora de que despertem i foten un com de puny sobre la taula escombrem tota la morralla que tenim al parlament. I això u tenim a la ma el 29 de novembre sempre que haguem encertat el vot el 28

    Un federalista decebut passat a independentista però sempre socialista

    ResponElimina
  8. Felicitats, de debó. Gairebé m'emociona llegir el que penso dit per un altre persona. Compartiré també el teu article, a veure si de mica a mica, s'omple la pica...

    ResponElimina
  9. Per començar, s'ha demostrat que el concert econòmic dins l'actual Constitución és impossible. Fixa't que ara ja no parlen de concert, sinó de "nou pacte fiscal". La resposta no ha de ser el pactisme, el peix al cove convergent. És més del mateix. La resposta ha de ser un vot desacomplexadament indpendentista.
    I és inevitable sulfurar-se! Ens passa a tots!

    ResponElimina
  10. 17 "genials"... ja saps el que volen els teus seguidors... (compara amb l'anterior!)...

    lo germà gran del Savalls

    PS: un del "genials" es meu es clar...

    ResponElimina