S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 16 de desembre de 2010

Encara que després no ens votin

Bon dia catalans,

M'agradaria compartir amb vosaltres unes poques reflexions sobre el resultat electoral que hem obtingut, i dir-vos també quina es la meva decisió personal sobre el que faré a partir d'ara en relació al moviment per la independència de Catalunya.

Pel que fa a les eleccions, queda clar que el professionalisme ha derrotat l'amateurisme. Els que deien que en la trista democràcia que patim els quartos valen més que les idees tenien raó. L'estat, els partits dinàstics, els mitjans subvencionats i la gent que a mida que s'acostava el triomf de CiU anava convergentitzan-se han fet una bona feina defensant els seus interessos i ha deixat amb un pam de nas als reagrupats, que amb el lliri a la mà anàvem a fer anar els gegants en un dia de vent. Catalunya ha cregut oportú confiar en el partit que va bastir la transició i l'autonomia, en l'esperança que la crisi desapareixerà i els bons temps del president Pujol tornaran pel sol fet de foragitar el tripartit. A casa nostra hi ha aquesta manera de votar com qui fa quinieles, la gent no vota només l'ideari, la honestedat, o el programa, es vota com qui va a fer una aposta al Bet&Win, tractant d'encertar amb el vot el partit que guanyarà. Trist? Si, però cert. Estic convençut que els catalans ens hem equivocat, però tenir raó mai ha volgut dir que les persones et facin cas, i els votants han considerat que nosaltres no som la solució.

Ens hem equivocat. Els reagrupats vull dir. No hem fet bé moltes coses. No cal dir-ho. Però us diré una cosa, hem perdut però no som morts. Reagrupament? Potser si que ha de morir. En tot cas no es una decisió que em pertoqui. Però les tres mil persones que un a un hem arreplegat vora cinquanta mil vots som vives, i les nostres idees també. Potser ens han segrestat l'esforç i les propostes, el catalitzador que varem ser tot just fa dos anys ha cristal•litzat en vots per CiU i SC? potser si, però es un fet que cau en l'àmbit del que es circumstancial. El que es important es que hem ajudat a milers de persones a donar el pas i ser lliures, hem acompanyat a milers de catalans en aquest procés cap a la negació de la seva condició d'espanyols. Ens hem de sentir orgullosos.

Mireu. Molta gent vol passar-me factura dient-me que ells ja ho deien i que em vaig equivocar apostant per Reagrupament (ho veieu com s'ho prenen com si les eleccions fos un macro-joc?). La meva resposta es que si, que no vaig saber influir prou dins Reagrupament per canviar el missatge, les tàctiques, les aliances... però els qui s'han equivocat en el vot son ells i no pas jo. No vull que els meus fills quedin atrapats en un deute públic que decideix la oligarquia espanyola, però tampoc vull viure en un país que no faci res per acabar amb la corrupció de polítics i institucions. El meu vot va ser Reagrupament i em sento orgullós perquè estic convençut que era el millor per el país. Vaig votar en positiu, amb la força de la raó i la il•lusió del qui creu en la democràcia. No vaig votar contra el tripartit, ni contra la dreta, ni contra Laporta, ni tant sols contra Espanya, ho vaig fer en positiu, per construir una Catalunya millor de la que tenim, lliure i neta. I sento dins meu que el meu vot mai no em farà passar vergonya.

Què faré a partir d’ara? Doncs el set de març, un cop exhaurits els cent dies de cortesia amb el nou govern... seguiré pensant i escrivint sobre el que veig, intentant portar més catalans a la banda que jo considero correcte del pensament nacional. I Reagrupament? Crec que tant si com no, desaparegui o no el partit, la xarxa, els contactes, les persones que ens hem trobat en aquest viatge seguirem fent pinya i continuarem canalitzant les idees i arguments dels companys, dels amics, per tal de sumar més gent a les files de la raó i de la dignitat. Encara que després no ens votin.

5 comentaris:

  1. Ara el que cal és seguir l'exemple de La Garriga i sumar esforços. Recollint els esforços, experiències i sinergies de tots plegats, podem aconseguir un creixement extraordinari. No esperem més i posem-ho a prova a les properes municipals!

    ResponElimina
  2. Bàsicament d'acord. Hem fet política de persones. Això és fonamental. Les persones, conscients, que actuen en el dia a dia, no s'equivoquen mai...si rectifiquen, al menys no repeteixen errors, que no és poc. Quan "La cursa" el.lectoral es converteix en una cursa de rates, la guanya la rata mes potent. Però en això consisteix una "cursa".
    Les persones, una a una i totes, al cap i la fí, marquem en les accions de cada dia, avui sobretot econòmiques la realitat que fem. Encara que ens deixem convèncer de que no som ningú si no ens acostem al "guanyadors".
    Però no cal exagerar, en una democràcia, per baix que sigui el marc constitucional, el vot NO S'EQUIVOCA MAI. En la cursa el.lectoral Reagrupament no s'ha classificat. Les persones unes més que d'altres em fet una gran tasca i cal seguir lluitant. Que no sabíem el que ens jugàvem???? els valors, tots continuant tan vius com sempre. Ara més que mai. Endavant les atxes! sense mira-nos més les ferides. Tot està per fer i tot és possible! com sempre. Aprofitem el que sigui positiu, no perdem ni un segon en laments i molt menys amb trifulgues. Som-hi que es gira feina, amb l'eina que faci servei, amb la persona que faci servei. Fem servei i la civada collirem, ara ja som demà!

    Pau-Marc Riera.

    ResponElimina
  3. Vaig publicar un comentari dient que no hi hauria Sociovergencia... i tot i l'abstencio intel,ligent (liderada pel Nadal... que no es tontet...) Sociovergencia NO n'hi ha... pero de moment els que s'han apintat un tanto de "tocar de peus a terra" han sigut els socialistes catalans...
    Escric aixo sense coneixer que faran ERC i el PPc amb els seus vots... pero la manca de cintura ja la van demostrar ahir!... ara tant li fot.
    Dels partits marginals tipus ICV, C's, SC no val la pena ni parlar-ne.
    I discrepo de que aixo sigui un tripartit Convergencia + Unio + PSC... no ho es... pero si ho fos estaria molt mes "centrat" que els dos anteriors...
    "Tu ja m'entens" que cantava la Trinca.
    Encara pintant bastos. I cal aremangarse i deixarse de "tacticismes esterils".
    adb

    ResponElimina