S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 15 de desembre de 2011

Lliçons de Barrio Sésamo

Fa uns anys vaig llegir una metàfora sobre el poder que em va agradar molt. No em feu dir qui n’era l’autor, no ho recordo, però més o menys funcionava així:
El poder estaria a l’interior de un castell d’alt d’un turonet. Fora hi viuria la majoria de la població. Dins, aquells privilegiats que remenen les cireres. De tant en tant hi ha merder fora i la gent intenta assaltar el castell, o bé es posa a escridassar als que viuen a l’interior. Els del castell, aleshores, agafen una garrotxa amb un ham enorme al seu extrem i trien, de entre els que més criden o estan més a prop de tirar la porta a terra, als més actius i potents, els enxampen i els pugen fins d’alt la muralla.

Un cop dins, el revolucionari de torn es presentat a la societat del castell, menja les seves viandes, departeix en converses interessants amb els seus habitants i s’hi queda a viure oblidant la massa que viu fora. Això repartiria el món entre la gent de dins i la de fora el castell. Tot plegat una mica Barrio Sésamo, oi? (Arriba, abajo, dentro, fuera...)

Tot això ho dic perquè potser hauríem de començar a mirar la política, les ideologies, i els afers públics deixant d’emmirallar-nos en els preceptes del XIX i el XX de esquerres i dretes. Prendre nota de qui es dins i qui fora del castell.

Coneixent com conec els catalans, val a dir que l’adaptació al nou paradigma ens portarà moltes discussions internes, molta assemblea, i plantejarem moltes i diverses conclusions abans d’arribar a una conclusió final i definitiva, però ens ho hauríem de fer mirar. Sobretot, tota aquesta colla de barruts –entre els que m’hi incloc voluntàriament- que seguim discutint si ens estimem més la llibertat individual o la col·lectiva, en comptes de fabricar catapultes d’assalt i ariets per derruir portes, mentre que la senyoreta Llibertat segueix presonera dels que viuen dins el castell –i diuen alguns que està de molt bon veure-.

Des de les muralles ens enfronten als uns als altres. Sembrant la zitzània. A l’hora que representen per a nosaltres la gran comèdia de la discussió política de l’esquerra i la dreta. Com si no ens sabéssim el final, l’argument i el cant de l’obra. Ens fan titelles a l’hora dels noticiaris, com si es barallessin molt seriosament. Perquè dins del castell hi ha d’esquerres i de dretes, de comunistes com en Rafael Ribó i fatxendes com en Joan Rossell; sociates com en Quim Nadal i unionistes com en Duran; empresaris de clientela espanyola arrapats al poder i dirigents sindicals d’organitzacions estrangeres; banquers que regalen iots als borbons i presidents de clubs de futbol amics de salafistes; amos de mitjans de comunicació amb títol nobiliari i milhomes que deuen el seu grup de comunicació a les seves tristes amistats forjades en el tripijoc del tripartit, i molta, molta, molta fulana i molt, molt, molt entretingut. Hi ha de tot dins el castell, com aquella església que va retratar la Trinca en el seu disc Opus 10, hi ha de tots els colors, i així ens tenen embadalits amb la seva farsa.

I fora del castell qui hi veig? Doncs la gent normal. Cambrers i product managers, empresaris i minyones, autònoms i entrenadors de futbol base, perruqueres i cuidadors socials, funcionaris i becaris, senyores Maries i oncles concos, fins i tot alcaldes i urbanos! i molts molts molts aturats, en definitiva... el poble.

Voleu fer el favor de deixar de barallar-nos! Que no té perquè pensar tothom igual! Mare de Déu... Que no! Que el que hem de fer es veure que nosaltres som al ras i allà dins hi ha festa grossa a costa nostra. Aparquem una estona tot això de si ens tiba més la dreta o l’esquerra i adonem-nos que hi ha uns a dins i la resta som a fora, uns a d’alt i els altres a baix. Que no vareu estar atents a Barrio Sésamo o qué?

7 comentaris:

  1. Ara en Savalls va i s'indigna amb els del castell !!!... pero si ara es Nadal !!!... i el castell esta il.luminat amb bombetes de colors ! (de fet las bombetes i la llum las paguem nosaltres tambe)... pero fa goig!... i des de les torres ens tiran carmels (si tambe els paguem nosaltres)...
    Mira que s'ha d'esser desagrait i en aquesta epoca del any!...
    Au Savalls ves a comprar un decim de la LOTERIA DEL ESTADO viam si pots somiar truites uns quans dies (tambe es un negoci del castell eh?... no hi perden pas "cuartos"...)
    ADB

    PS: Cada dia m'agrada mes com es cabreixa el Mas-Colell quan negocia amb els del castell... aquest home l'hi agafara quelcom!...

    ResponElimina
  2. Això acabarà com el braveheart si no hi fem res, ara o ens pugen a tots i a totes al castell o lo de l'ham ja no cola. Endavant Catalans/es... Visca Catalunya!!!

    ResponElimina
  3. Per cert molt bon article Sr. Savalls. En aquesta ocasió entre els del castell n'hi alguns que també els comencen a tenir plens, aprofitem-ho!

    ResponElimina
  4. LOL ADB...

    DNI es cert... hi ha gent del castell disposada a obrir-nos les portes i salvar la cara.

    Savalls

    ResponElimina
  5. De fet... essen mal pensat... i si els de CiU tambe i son dins del Castell i tot plegat es comedia... ("teatro del bueno" com diu aquell filosof portugues... el cul del qual es el punt d'escalfament maxim del planeta sotmes al canvi climatic)...
    Hem creure lo de les portes obertes quan ho vegi...
    ADB

    ResponElimina
  6. El conte ho deixa molt clar....
    Els de dintre són els de dretes, i els de fora són els d'esquerres....

    ResponElimina
  7. Montilla i Saura "senadors"... son dins del Castell?... son d'esquerres?... que vol dir ser d'esquerres?
    Teoria del caos (I).
    ADB

    ResponElimina