S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 11 d’octubre de 2012

El dia dotze, espero que us plogui

Una vegada hi havia un rei
que tenia tres filles,
les volia casar i no tenia faldilles.
 
Una vegada hi havia un rei
que tenia el cul vermell
i cagava de gota en gota
i merda per qui ho escolta.

Això tant maco i antimonàrquic m’ho varen ensenyar a casa de petit. Socialització a la catalana, escatològica, iconoclasta i igualitària. Una manera de veure el món que, als anys 60 del segle passat, ja feia un munt de generacions que sobrevivia parlant de les deposicions biològiques del Rei –símbol de poder absolut dels qui parlaven la llengua d’Hisenda- en la privacitat de la llar, lluny dels inquisidors d’aquesta Espanya que ara resulta que hauríem d’estimar-nos tant. El Rei no tenia mai un duro i cagava com tothom... que els catalans ja ho dèiem a l’Edat Mitjana:

Caga el Rei i caga el Papa,
De cagar ningú s’escapa.
 
Al cole d’aquella Espanya de la Formasión delespíritu nasional, mentrestant, aprenia altres frases fetes com “tonto el que lo lea”, que si més no, es una aproximació a l’àmbit de l’aprenentatge particularment espanyola (en català no funciona això del “tonto qui ho llegeixi”), una al·literació de transfons arabitzant que ens recorda que llegir es dolent. Deu ser que els llibres els carrega el diable i hom es pot tornar un perillós intel·lectual si no va amb compte.

Perduts en la enèsima reformulació d’aquesta Espanya que s’enfonsa de nou en la misèria, les ments pensants de l’altiplà castellà, aposten per recuperar les aules catalanes com a megàfon de les excel·lències de l’espanyolitat. El ministre Wert, en un atac de follia pròpia dels anys 30 del segle passat, vol que l’orgull patri i l’esperit d’Isabel i Fernando torni a cavalcar per les escoles catalanes desfaciendo el entuerto al que los catalanes están conduciendo a los tiernos niños españoles que viven en el noreste peninsular.

Jo no se vosaltres, però aquesta gent o bé te un pla que no puc arribar a entendre de maquiavélic que deu ser, o definitivament saben que fotrem el camp qualsevol dia d’aquests. Es que no me’n se avenir. Tant funciona electoralment l’anticatalanisme que es permeten el luxe de pixar fora de test dia si, dia també? Però a quin país els diu que viu l’Alícia? Els catalans el patriotisme el passem generació a generació a casa, com Déu mana, Alícia reina, tu t’ho vares perdre perquè ets filla de Guàrdia Civil, ho sento, com també s’ho varen perdre els germans Fernàndez Díaz que son fills de militars, també ho sento. I que quedi clar que sento que no se us hagués passat a casa aquesta informació vital per entendre’ns com a poble, els vostres pares com si haguessin estat bombers o cantants de boleros, que a mi tant se me’n fot. Afortunadament, molts altres fills de la immigració –que curiosament no tenien res a veure familiarment amb forces de seguretat espanyoles- varen aprendre a estimar aquests detalls de catalanitat a casa, al carrer, o a l’escola. Només faltaria!

L’escola catalana, en mans d’un professorat que no ha fet precisament bandera de la barretina i la botifarra amb seques, ans el contrari, tindrà molts defectes, però el de l’adoctrinament nacional patriòtic jo no el se veure per enlloc. Mireu que he intentat bussejar per l’entrellat del fracàs escolar des d’aquest bloc, i no fa tant, però els desastres comesos –al meu entendre- a les aules catalanes tenen altres arrels, no precisament les assignatures d’Història o Literatura. Crec, vaja.

Que pretendrien doncs en Wert i els seus sequaços? Com voldrien que els catalans estiguessin orgullosos de ser espanyols sense reescriure la història i la literatura? Vull dir que, com fer una docència de caràcter científic amagant la història documentada? Que no els hi hem fet mai la guerra als castellans, nosaltres els catalans? cada cop que hem pogut? O cada cop que ha calgut? O cada cop que ells han estat prou febles com per a provar-ho? Com es pot amagar això?

Que volen lobotomitzar als mestres d’Història perquè diguin les bajanades que escampa l’Antena 3 sobre una Hispània amb arrels nacionals espanyoles, amb uns romans castissos que semblen avantpassats directes dels protagonistes del Cuéntame de TVE1? Si, si, d’aquell pamflet propagandístic del con Franco sí que éramos felices. Voleu que des de la dignitat del magisteri diguin als seus alumnes que Espanya es una nació des dels reis catòlics? Saltant-vos a la torera Hobbes, Rousseau, Montesquieu, Locke, Hume, o directament la revolució francesa –la qual ja se que als espanyols sempre us ha importat una merda de les del rei que tenia el cul vermell-, que es veu que no varen tenir res a veure amb el pas de la gent de súbdits reials a ciutadans d’una nació?

Com hauríem d’explicar la guerra de successió? O el fet que només Castella tingués dret a robar la plata del Perú i a esclavitzar als indis des de Califòrnia a la Terra del Foc? Ostres... i fer-ne la festa nacional, té pebrots! Perquè aquesta vergonya, per exemple, els catalans ens la varem estalviar! O no va ser així, amic Wert?

Ja ho sabem que molts indians catalans es varen enriquir amb el comerç d’esclaus al segle XIX, i es una taca al nostre expedient històric. Però aquells mateixos indians varen retornar a la societat catalana el fruit de l’espoli reconvertit en modernitat i industrialització, que vosaltres, l’or de les Indies, els castellans us el vareu fondre en toros, guerres de religió, i en que els hidalgos i la noblesa castellana podessin viure sense treballar, que es veu que no fa senyor. Això es el que voleu que les criatures catalanes comprin com a paradigma dels motius per a sentir-se orgullosos de ser espanyols? O vols que els mestres parlin dels èxits històrics de la Hisenda pública espanyola? Ja heu comprovat si teniu el record mundial de suspensions de pagaments? Qui va ser el primer rei que en va fer? Carles I? Aquell que de tant espanyol que era va néixer a Flandes, oi? I que quan va arribar només parlava flamenc i francés? Com s’entén? Si es científicament demostrable pel Fernando Savater, el Pio Moa i en Rouco Varela que Jesucrist ja parlava en castellà, porque es lengua de comunicación i no com això nostre que es una llengua d’estar per casa, com el valencià i l’aragonès oriental!

I en tant en quan a la literatura, jo suposo que els nois aquests de la FAES de l’Aznar no han estudiat bé els autors i intel·lectuals que ells valoren tant. Posem per cas Quevedo. El cim del conceptisme castellà del segle d’or i un dels meus autors favorits en tant en quan manipulador de paraules, però... Wert, rei, maco, vols que els nens i nenes catalans llegeixin l’opinió que don Francisco tenia dels catalans? Ho dius en serio? Perquè la màquina de fer independentistes rebentaria per manca de capacitat productiva, davant l’allau d’adolescents amb l’estelada tatuada al capdavall de l’esquena, cap de suro!

Repto a qualsevol d’aquests colons inadaptats, que es manifestaran al costat d’aquesta Falange que em vol exterminar pel fet de ser català aquest dissabte dia del Pilar, a que em digui deu motius històrics pels quals un català es pugui sentir orgullós de ser espanyol. Això si, que siguin documentables i científicament demostrables. Que jo li en diré el doble de motius per estar orgullós de ser català i, conseqüentment, no espanyol.
Amics, amigues... insisteixo. Aquesta gent s’ha begut l’enteniment, o estan preparant una de grossa, o ja ens veuen fora d’Espanya. Es que sinó, no s’entén aquestes declaracions, aquests despropòsits i aquestes algarabías patriòtiques a la Plaça Catalunya –gràcies Mariano pel concepte-. El dia dotze, espero que us plogui.

5 comentaris:

  1. Molt bo, com qüasi sempre.

    Nomes dues puntualitzacions:
    1. Això de que el "tema de les Indies" fos nomes cosa dels Castellans, en Jordi Bellbeny aporta prous estudis com per ... diguem-ne ... com a mínim posar-ho molt en dubte. (recomano molt alguns (no tots) els articles del inh i fer un cop d'ull al llibre recopilatori de mapes antics (principalment segle XVI i XVII), "Descoberta i Conquesta Catalana d'America". Si us fa mandra, cerqueu com a mínim el MAPA DEL COTINENT AMERICÀ (O DEL MON) del portuguès DOMINGO DE TEIXEIRA (1573). Insisteixo, qui no l'hagi vist mai, com a mínim, caurà de cul.

    2. El meu avi (1909-2003, pagès), sempre em repetia:

    Una vegada hi havia un rei
    que tenia el cul vermell
    i cagava de gota en gota
    i merda per qui ho escolta

    No saps l'alegría que m'has donat al veure escrites aquestes paraules. No sabia si era una "questiò particular" o mes extesa (no ho havia sentit mai mes a ningú).
    No recordo la primera part de "les tres filles" o si mai la vaig sentir però la meva filla ja se sap la segona estrofa. Ara l'hi podrè ensenyar també la primera.
    Gràcies.

    LFF

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan era petit sempre m'imaginava el rei aquest cagany en una galleda. Ves a saber perquè. Defet em semble que tinc un Patufet on surt la cançó ilustrada... Ho buscare

      Elimina
    2. Caràm ! doncs m'agradaria tenir la referència d'aquest Patufet !
      Ja em diràs.

      LFF

      Elimina
  2. que llueva que llueva
    la virgen de la cueva
    los pajaritos cantan
    las nubes se levantan

    que si que no
    que caiga un chaparron
    y rompa los cristales
    de la estacion

    lol

    ResponElimina
  3. El Wert ha ajudat, però fra Martines Camino, amb aquells ulls de faune, més. Veient aquella cara i aquella manera sinuosa de parlar, si li posessin càmeres a la ment, segur que veuríem les transgressions més lascives que cap artista eròtic hagi pogut imaginar mai. Ha ajudat molt, perquè ha posat la independència de Catalunya al mateix nivell que fer l'amor, "el plaer immediat", allò desitjable però que hem de contenir-nos i sacrificar-nos perquè és massa llaminer... Volem que Martines Camino i Rouco Valera segueixen sedduïnt a la feligresia amb les seves doctrines de la "cultura de l'esforç" i la superioritat moral amb cilicis de la nació espanyola !!!!!!!!!

    ResponElimina