S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Rajolí prim


Surt el President Mas a TV3 i parla d’un estat propi sense competències en defensa, m’ha semblat entendre que seria quelcom del que podria seguir encarregant-se Espanya. Quan un no ha estat mai independentista de debò, com es el cas del President, li passen aquestes coses, es com marxar a viure amb la xicota però no tenir-hi sexe perquè ets verge, que s’encarregui el pinxo del patiu del institut, que tu no en saps d’això.

L’antimilitarisme dels catalans te arrels molt fondes, i s’hi barreja el mal temps que varem passar a la mili, les revoltes anarquistes per les injustes lleves per tal d’anar a lluitar a l’Àfrica a primers del segle XX, l’ocupació castellana en temps del comte duc Olivares, la repressió borbònica, la repressió de les carlinades, els bombardejos de Barcelona al XIX, la repressió franquista, els bombardejos de Barcelona al XX... Exèrcit i Catalunya fan mala parella, al menys exèrcit espanyol i Catalunya. Però perquè hauria de ser així amb un exèrcit català?

Jo, de veritat, no entenc als nostres polítics, perquè CIU no te l’exclusiva d’aquest ridícul polític, Solidaritat va fer uns pressupostos de la República Catalana sense despesa en defensa i ERC navega en la indefinició sobre l’exèrcit... perquè no deu ser quelcom d’esquerres això de defensar-se... Quin ridícul més espantós, rajolí prim. Si els sentís en Macià!

Un cop acabada la primera guerra mundial, Cambó va ser rebut pel President Wilson, l’home que estava dibuixant les noves fronteres d’Europa, per tal de saber que volíem els catalans. En Cambó va començar el seu discurset català, de rajolí prim, el del greuge i els Jocs Florals. Wilson li va contestar que com que veia que no volien esdevenir un estat normal, que el que volien era una millor relació amb Madrid i més autonomia, era amb Madrid amb qui ens havíem d’entendre. Un afer intern, espanyol.

Un cop arribada la transició democràtica a l’Espanya de TVE, malgrat que Tarradellas ja havia avisat que les dues coses que donen sobirania eren la caixa i la pistola, el catalanisme de rajolí prim no va voler Hisenda i Policia –els bascs si-, no va voler el concert econòmic i la policia perquè no era popular, i es va quedar amb l’escola i els metges... que així la població veuria que la Generalitat els donava serveis però ni els reprimia ni s’ho cobrava directament. I aquesta decisió ens ha portat a la situació actual, i a sentir-nos a dir per part dels espanyols que el concert ja ens el varen oferir i que no el varem voler, i que Santa Rita Rita Rita lo que se da no se quita.

Presoners de la correcció política de la cultura per la Pau, de la idea neo-colonialista, del complexe de culpabilitat europeu, del rajolí prim, de que els ajuts al tercer món ha de reflectir-se en  repartir magdalenes als camps de refugiats en comptes repartir galetes als senyors de la guerra africans que esclavitzen la seva població, els catalans no volem pertànyer al món dels estats normals majors d’edat. Perquè som menys que ells? O perquè ens considerem moralment superiors? Que volem canviar el món com volien els càtars amb el rollo aquest pseudohippy, infantil, de caire populista i irresponsable?

Dels exèrcits surten paios i projectes vinculats a les universitats i al patrocini privat com el salt de 36 kilòmetres que es va cascar ahir un militar austríac i que avui tothom elogia a les converses de cafè. Perquè si, si, i si, el tio del paracaigudes d’ahir va ser format a l’exèrcit austríac. Us direu... Àustria te exèrcit? Però si es un país petit dels Alps!  Caram! Com Suïssa! Els suissos estan reforçant els seus programes de defensa per por a l’augment dels disturbis socials de caràcter general a la zona Euro! Que faríem els catalans sense exèrcit en una situació d’aquestes, senyors Mas, Tena o Junqueres? Cridar a la Legión per tal que poses ordre? Que faríem si el nostre espai aeri fos violat per un avió amb material militar il·legal com ha passat a Turquia? Enviar l’abat de Montserrat en un globus aerostàtic a convèncer al pilot per tal que aterri?

Ja no entro amb el que suposa un exèrcit propi en tant en quan la tramesa de valors cívics, culturals o socials, que en el cas dels catalans es d’una importància cabdal a l’hora de construir un nou estat. Parlo de l’avantatge competitiu de les empreses Start Up israelianes a l’hora de formar equips de treball amb gent que entén el lideratge com una cosa positiva, el treball en equip com quelcom imprescindible i el risc com una actitud vital indestriable del progrés. Ahir a La Vanguàrdia en parlaven de l’èxit al NASDAQ de les empreses d’Israel, del llibre Start Up nation on s’hi expliquen les raons de l’èxit en la innovació i la tecnologia de les noves empreses israelianes. Però si us llegiu el llibre veureu que l’aprenentatge cívic, moral i tècnic que dona el Tsahel no es aliè a la conformació d’aquest avantatge competitiu. Trist... però l’artícle no en parlava d’aquesta vesant, rajolí prim i complexes d’inferioritat també en l’anàlisi periodístic? Mare de Déu Senyor!

Jo no se vosaltres, però vull ser un ciutadà normal d’un país normal. Amb lliga de futbol i selecció, amb una llengua dignificada i protegida com fan des de Finlàndia a Holanda passant per França, amb tribunals de justícia, policia, metges, universitats i sindicats propis, i exèrcit també. Collons! Només faltaria! Vull una República Catalana de broc gros, normal com Àustria, Noruega o Portugal. Macagumtot!. No una República Catalana de rajolí prim, que per això ja tenim el peix el cove del pujolisme, el federalisme de fireta del PSC i el Barça del Sandro Rossell.

8 comentaris:

  1. Penso igual que vostè, senyor Dorca, però permeti'm una puntualització que li faig de bon gust i utilitzant una font de primera mà i tota confiança. Solidaritat, la formació on milita n'Alfons Lòpez Tena, té inclosa al seu programa per a les properes eleccions la formació del futur exèrcit català, en uns termes que em penso que li agradarien i que no renuncien ni al paper protector de l'exèrcit ni a la seva vessant formativa i generadora de valors positius.
    Salut i a reveure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo de mal gust revelar el veritable nom d'en Savalls... em recorda aquell article (brillant) d'en Perez-Reverte al respecte de la infiltracio de grups de malfactors...:
      LA PROXIMA VEZ SE VA A INFILTRAR TU PUTA MADRE!!!
      ADB

      Elimina
  2. Lluis Muntaner

    Benvolgut Sr
    Els seus escrits demostren suficient intel · ligència.
    Intenteu comprendre la possible estratègia i / o tàctica (jo no la es) del Sr Mas.
    Bastant complexa és la situació per nomenar la paraula independència o Exèrcit en una població, que en gran part no és nascuda a Catalunya i que els seus descendents directes no han pogut viure en una Catalunya lliure.
    Mentre, d'altra banda, encara es recorda, record, "nen no et fiquis en política" Són moltes barreres mentals que han superararse encara. Sense oblidar els altaveus mediàtics de l'Estat espanyol.
    Analitzo pas a pas totes les paraules de Mas i crec que estan ben orientades i això no es fa en dos dies. Són la prova evident d'una estratègia preparada amb temps.

    ResponElimina
  3. Com sempre la teva fobia i odi a SI et va fa cagar-la als teus escrits. Si ho superes, pots arribar a ser un bon articulista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se veure cap atac a SI en aquest post, hauré de afegir el qualificatiu de paranoics al de sectaris al parlar d'aquesta formació política? I ho dic en tó de broma. Jo no veig una definició desacomplexada en relació a les Forces Armades de Catalunya per enlloc en l'acció política i comunicacional de SI.
      En cas de que la veiés també ho diria, perquè no pretenc ser un articulista, només aspiro a dir el que veig i el que em sembla veure-hi al darrera de les coses.
      I no tinc cap fixació especial amb SI, només faltaria! Però tinc una opinió formada, son ells qui m'han de convencer de que estic equivocat, amb fets i arguments, no insultant-me ni dient que la cago, per exemple. Això no augmenta la meva empatia per la formació d'en Tena i l'Uriel precisament.

      Elimina
    2. Jo no gastaria ni un segon a respondre a algú que s'amaga en la covardia de l'anonimat per a insultar.

      Elimina