La tindrem gran o petita? (Barrio Sésamo per en Lucena)

La nova estrella del federalisme i l’espanyolisme acomplexat del PSC es el noi aquest en Lucena.
Diuen que és llest, i jo m’ho crec. Jo dic que és un manipulador i un tergiversador, perquè dir les veritats com et passi pels dallonses per tal de tenir raó, fugint d’estudi, i essent fidel a la norma:

-Perdoni que te hora?

-No, es que vinc de prendre un entrepà

-Ah, perdò, es que com he vist que portava una pinta a la sabata...

 
Els països petits tenen menys pes a la UE? O a la NATO? O a la ONU? Es clar, no! Però quin pes té Catalunya en les decisions de la UE ara mateix? Mentre som una regió espanyola? L’últim cop que vaig consultar el nostrat euroinfluenciòmetre català, el resultat era de ZERO.

Però, donat que el nano aquest insisteix a dir obvietats amagant l’ou de la crua realitat, farem un túnel del temps cap al classicisme de Barrio Sésamo, a veure si ho entén.

Gran i petit. Diferències...

El PIB de la Unió Europea es de 15.200.000 milions d’euros aproximadament.

-Això es graaaaaaaaaaan.

El PIB d’Alemanya representa una mica més del 20% d’aquest PIB europeu, amb els seus 3.000.000 i escaig milions d’euros. Es gran o es petit? Home... comparat amb els 1.000.000 milions espanyols direm que és....? Graaaaaaaaaaaan.

La població alemanya en relació als 500 milions d’europeus es vora el 16%, uns 80 milions d’alemanys.

Alemanya te el 20% del PIB europeu i representa el 16% de la població... I quina es la influència d’Alemanya a la política europea, nens i neneeeeeees? Es petita? O es gran?

-(tots i totes) Graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan!

Sinó pregunteu-ho al Hollande, als xipriotes, o als italians.

-Bé... Ara nens i nenes mirem Espanya i les influències pàtries de les comunidades autónomas constitucionales.

Qui té un PIB amb un pes similar a l’alemany al país de la Leticia i en Felip?
Qui té un PIB de 200.000 milions sobre el 1.000.000 de milions d’aquest país tant influent d’en Rajoy i els Lucenes?
Qui té un 16% de la població espanyola? Diguem-ne uns 7.5 milions sobre els 47 milions de la suma de botejaras, patxis, països colonitzats i funcionaris de la Cort?
Ho sabeu nens i nenes?

-(tots i totes) Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

-Qui?

-(tots i totes) Cataluuuuuuuunyaaaaaaaaa.

-Molt bé!

I quina es la influència política da Catalunya? no a la Unió Europea, no... que no hem assolit ni tant sols l’oficialitat del català a les seves institucions malgrat el gran pes específic d’Espanya (encara som ciutadans espanyols, oi?) a la UE. No? O es que no és oficial precisament perquè Espanya ho impedeix? Ui... ui.. ui... Bé, la pregunteta, va, som-hi... Quina influència té Catalunya a la política i a l’economia espanyola? Es gran o petita?

-(tots i totes) Petiiitaaa....

-Però no havíem quedat que Alemanya la té graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan?

I no havíem quedat que ho feia perquè tenia el 20% del PIB europeu i el 16% de la poblacióoooooooo?

 -(tots i totes) Siiiiiii!! Alemanya la té graaaaaaaaan!!!! I Catalunya petiiiiitaaaaaa!!!!

Doncs per quins set sous ens entabanen els peperos i els del PSC amb arguments de pa sucat amb oli i ens fan titelles amb els números com si mai no haguéssim vis Barrio Sésamo?

El problema no té a veure amb la futura influència de la República Catalana en el sí de la Unió Europea. El problema es que Espanya, i els defensors de la Unió amb el darrer regne borbònic del món mundial –el PP i el PSC-, fan que els catalans tinguem ara mateix: Zero influència a la Unió Europea, i zero influència a la cort de Madrid. Una capacitat d’influir similar a la de Finlàndia representaria per Catalunya un increment infinit de la nostra presència a la taula de negociació europea, perquè ara es de ZERO, i qualsevol increment és un punyetero salt quàntic! Que això em varen ensenyar al cole del franquisme (per tant deu de ser veritat, oi Wert?)

 Us imagineu que la influència catalana a la política espanyola fos proporcional a la influència d’Alemanya a la UE? Doncs això. Que de que carai ens parla en Lucena? Cada cop estic més convençut que ja hem guanyat el debat del perquè fotre el camp. Només cal treballar per a decidir, entre nosaltres, com ens ho fem, que si la tindrem gran o petita és qüestió nostre i els espanyols no n’han de fer res.