S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 26 de juliol de 2014

Quina vergonya, Pujolet!


A casa se’l coneixia com el Pujolet. El fill del Florenci del Bolsin que era catalanista i volia fer política. Hi havia cert menyspreu en aquesta manera de referir-se al qui amb els anys esdevindria Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. De fet, Jordi Pujol i Soley va reinventar-ho tot aquí a can catalanet. Bevent per igual de Karl Popper i de Joan Capri, el Pujolet va sintetitzar el pactisme secular, l’empenta empresarial, els valors cristians i l’esperit democràtic dels catalans.
 
Ara resulta que ha quedat al descobert el pam de merda que la família Pujol no ha sabut netejar en 34 anys, que es diu de pressa. Tres dècades prenent-nos el pèl a tots els catalans. A tots. Als qui el veneraven com al Messies del catalanisme polític, el capità enciam del peix al cove l’home que va apuntalar la transició i que des del seu sentit d’estat va recuperar el país del pou nacional on s’amagava avergonyit des de l’estiu del 36. Però també ha estafat a tots els seus adversaris polítics, que no deixàvem de sentir per ell certa admiració, fins i tot enormes dosis de carinyo filial.
 
Perquè en Pujolet va esdevenir una mica el pare dels catalans, i després l’avi. Que la Ferrusola i els germans Dalton dels seus fills feien ferum a negoci fàcil i a llista de contactes directes per tal de tenir comissió? Cert. Que es va rodejar de DelaRosas i Prenafetes i que la cosa era tèrbola? Si nois... què voleu que us digui? Teníem la sensació que per molt que el Pujolet mirés cap un altre banda, ell no ficava la mà a la caixa. I segurament va ser així, el desencís provocat pel President-mite no és conseqüència d’un robatori de fons públics, ni de sobresous tipus PP, ni de condonacions de deute tipus la resta de partits... ni tant sols d’una Milletada. No.
 
Catalunya s’ha despertat avui humiliada en el seu relat nacional. Perquè deixem-nos d’hòsties, a partir d’avui els espanyols ens voldran fer caure la cara de vergonya per la mentida continuada del nostre heroi polític transversal els darrers quaranta anys. Tant li fot que l’origen dels cèntims fos o no fos legítim, tant li carda que el Florenci Pujol deixés clar que allò era pels nets en cas que el Pujolet anés a petar a la presó, l’exili, o el paredó un 24 de febrer qualsevol. Tot això és irrellevant, perquè els catalans que l’any 75, quan la mort del general, tenien quatre duros, es van cuidar ben bé d’amagar-los a Suïssa, a Andorra o on fos. Fins i tot m’atreveixo a dir que era una actitud assenyada vista l’experiència relacional amb els veïns espanyols, els seus exèrcits i els seus revolucionaris. Fins i tot podia ser una actitud patriòtica l’any 75, fins i tot l’any 80... però que després de quatre regularitzacions fiscals el Pujolet no tingués la vergonya torera de portar cap aquí els quartos de son pare... això no te nom de Déu, bé... si... en té un: estafa.
 
Trenta anys potser criticant-lo, però sempre amb respecte. I ens ha sortit de moral guerxa. Trenta anys enganyant-nos, negant la major, dient-nos que ens creguéssim el país i que entre tots l’havíem d’aixecar. I vinga a pagar i a pagar impostos. I vinga a caure i a tornar-nos a aixecar. I vinga a posar-nos a la gepa les corrupcions, les corrupteles, els enxufismes als sota carro que llepaven les morenes a la família Pujol. Perquè ho sabia tot Déu que els fills del Pujolet  eren uns aprofitats, uns xulos de piscina,  uns milhomes de discoteca que feien i desfeien per tot Catalunya. Però tothom a callar, que podria perjudicar al President, i el Molt Honorable havia de quedar per sobre de tot, que va lluitar pel país, que quan se’m creua pel carrer em reconeix, que va estar a la presó, que té un amic a cada poble de Catalunya, que altres poder sí... però que ell mai no ha robat un duro, que en te prou amb cafè i brou per sobreviure com a pensionista. I els catalans callats, per respecte al pare, a l’avi.
 
Jo no sé si la confessió pública del Pujolet és producte d’un acte íntim en front la gran mentida en que s’ha convertit de cop la seva vida, si és una declaració intencionadament política per a decidir Ell quan comença i quan acaba el pujolisme, o si és una expiació familiar, un “doncs jo ara diré allò meu” després que l’Oriol Pujol hagi passat a millor vida privada, que de pública ja no en tindrà. El que sí sé es que els meus pares tenien raó en dir-li el Pujolet, perquè no és més que això, ni el President, ni el Molt Honorable, ni el Capri de la política, ni el gran sacerdot del procés –i quin mal que ens heu tornat a fer, macagumcony!-.
 
I que content es posarà l’enemic, el d’aquí i el d’allà. “Que no ho veieu que els catalans no us podeu governar? Colla de corruptes!”. Quin mal tot plegat, quin mal ens has fet a tots, al país també, però sobretot... quina vergonya, Pujolet!

14 comentaris:

  1. Com sempre... el meu pare tenia raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escenari: Llotja
      Joaquim Dorca Sureda parla amb Florenci Pujol i li diu:
      "El teu fill ha de triar entre ser polític o ser banquer, les dues coses alhora no poden ser"
      Justícia divina.
      Les dues coses que no surten a les memòries: L'herència i aquestes reticències de la gent de Borsa i de la Banca al naixement de Banca Catalana.

      Elimina
  2. Defraudar la hisenda espanyola és un deure de tot bon patriota català

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, però la declaració que proposa en Salvador Sostres, hauria quedat mes reeixida.
      http://www.salvadorsostres.com/

      (l'article del 27 de juliol)

      Elimina
  3. discrepo de cusber... 34 anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  4. En 34 anys els patriotas catalans NO HAN PAGAT IMPOSTOS????? au va!!!
    Ha robat mes temps que en Goebbels, Goering i Hitler junts!
    La broma ha durat mes temps que la suma d'anys de las dues guerras mundials!
    No si encara hi haura qui el defensi!!!!!!!
    VERGONYA DE PAIS I DIRIGENTS POLITICS...
    Apa Junqueras per tu et queda el marron!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho perdis, que encara hi ha qui el defensarà.

      Elimina
    2. Alla al MAJESTIC... poble histeric cridant...: AIXO ES UNA DONA!!!!...
      sort que jo no hi era... a molts els hi deu coure de debó...

      Elimina
  5. El que passa quan s'idealitzant les persones... per sobre del be i del mal... identificacio de Catalunya i la seva imatge amb la d'en "PUJOLET"... quina bofetada moral... trea amnisties fiscals TRES!!!... i nasti de plasti...
    Una cosa es predicar y otra dar trigo eh?

    ResponElimina
  6. Its like you read my mind! You appear to
    know a lot about this, like you wrote the book in it or something.
    I think that you can do with some pics to drive
    the message home a bit, but instead of that, this is fantastic blog.

    An excellent read. I'll certainly be back.

    Here is my blog - far cry 4 ign

    ResponElimina
  7. Aixi s'entén molt millor:
    http://www.tribuna.cat/recull-de-premsa//saez-la-bomba-ha-esclatat-pel-costat-de-pujol-pero-tot-no-va-comencar-el-2012-si-no-el-1976-02-09-2014.html
    i:
    http://www.tribuna.cat/opinio//som-titelles-de-lestat-03-09-2014.html

    ResponElimina