S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 4 d’octubre de 2014

La Llibertat cal conquerir-la

Diuen les veuetes amagades a cau d’orella que ja hi ha oferta espanyola. No us penséssiu pas que és una oferta econòmica, un pacte fiscal, ni cultural en forma de competències exclusives. Diuen les veuetes que el PP i el PSOE estarien d’acord en estudiar i tirar endavant, ves a saber quan i com, una reforma constitucional que admetés el dret a l’autodeterminació dels pobles, i que així nosaltres podríem marxar legalment i ells salvarien la cara a la seva legitimació com estat de dret.

Evidentment, una oferta així te orelles disposades a escoltar-la aquí a casa nostra. Son aquelles que curiosament avui per avui estan en contra de la consulta o, si hi estan a favor, votarien que no, o a la brava o disfressat de federalisme. I no son pocs.

També ens resulta igualment evident que això no deixa de ser un xutar la pilota uns quants anys endavant per part de l’estat, en l’esperança de canviar la predisposició dels catalans a fotre el camp, ara més que mai majoritària. Un procés que netegés la cara a la democràcia espanyola i que els donés temps a deixar-nos d’escanyar, amb quatre gestos cara el poble i quatre duros a les elits nostrades, a fi i efecte de rebaixar el que ells anomenen soufflé i que nosaltres tenim per voluntat de ferro col·lat (almenys els onzes de setembre, segur).

Si hi ha manera de trencar la unitat i les voluntats comunes dels catalans, un cop s’és vist que l’amenaça els ha fet figa, no en podrien haver dissenyat cap proposta millor. Això és clar. I mai és tard quan hi ha massa gent que perdrà bous i esquelles amb l’emancipació de Catalunya del jou espanyol.

Tots sabeu que jo en soc de partidari de la separació, jo no sóc com ells. De fet jo no sóc ells. I és per això que davant les darreres pors que vindran, els expedients sancionadors a polítics o funcionaris, fins i tot la policia espanyola demanant-nos el carnet d’identitat pel carrer i els inspectors d’hisenda controlant-nos les comptabilitats a tots i cadascun de nosaltres, haig d’advertir-vos que no piquem l’ham, per raonable i ben girbat que ens resulti l’esquer. I així ho hem de fer saber des d’ara mateix als partits i als polítics, fins i tot abans que se’ls acudeixi esmentar la proposta, a fi i efecte que ja sàpiguen que no ens ho empassarem i no tinguin la poca vergonya d’admetre la zitzània de la reforma constitucional a debat.

I no és només, que ja fora prou, el fet que albiro la llibertat en un horitzó temporal curt, molt curt. La raó final es que el poble català, i per extensió -i no faig broma- l’espanyol, l’europeu, i tothom que viu al món (què carai!) mereix viure en directe aquest canvi històric en les revolucions de les nacions. Una secessió conquerida i no concedida, per part d’un poble que viu dins d’una democràcia formal que decideix desobeir el poder i transgredir la Llei per tal de constituir-se com a realitat política sobirana. Sense morts. Sense sang. Picant les tecles del smart-phone, vestint-se de groc, i plantant cara des de la dignitat sense voler-li mal a ningú.

La recuperació de les nostres llibertats vindran quan desobeïm i deixem clar que no hi ha marxa enrere. I això és bo. Demostrarà que som un poble adult i civilitzat, i que la llibertat es pren i no és demana. I és aquí on volia arribar...

Les democràcies son millors, més sanes i més eficients en tant en quan són viscudes com assolides pel poble. Aleshores són menys corruptes i més de tothom, perquè són conquerides. No com passa quan són concedides. Quan les elits et munten una revolució lampedusiana des de d’alt et trobes amb els presidents dels màxims òrgans de la judicatura amb carnet del partit del govern. Acabes topant amb milers d’aforats. Les garanties processals castiguen al pobre i allunyen als rics de la presó. I quan un financer de les elits provoca un terratrèmol, l’indemnitzem entre tots pels segles del segles. Els catalans hem decidit guanyar-nos la llibertat, i ho farem peti qui peti. Com ha de ser.


Ahir, els partits catalans van consensuar, durant hores de reunió al Palau de la Generalitat, la tàctica de la revolta en clau política i civil que ens ha de portar a que podem triar el nostre destí i els dels nostres fills. Avui més de 900 alcaldes demostraran el seu recolzament al President de la Generalitat cara la consulta del 9 de novembre. Com va dir en Joan Maragall, “que no ho veus? És un alçament!”. Doncs això... caldrà en un punt o altre que trenquem la legalitat espanyola, responent de forma natural a la legitimitat catalana expressió de la voluntat popular, i aquell dia ens ho haurem guanyat. Vencerem en comptes de resistir. No ens concediran res, no hauríem de voler-ne de concessions o gràcies, si volem ser lliures de debò i tenir una democràcia de primera divisió ens ho hem de guanyar, ho hem de conquerir plegats. Ahir vàrem fer un pas important.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada