S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 14 d’octubre de 2014

La República Catalana la farem els catalans d'infanteria

Nou-cents i escaig mil catalans ja varem fer la costellada aquella de les consultes. Ho dic amb tot el respecte i reconeixement als eixelebrats que varen esmerçar temps i hisendes a muntar-ho, contra vent i marea i contra els partits que ara ens volen redimir de les espanyes. I ara que em pensava que ja podia desar l’estelada, fer draps de les samarretes grogues i vermelles, i votar com si fos un ciutadà europeu normal i corrent, ara resulta que el 9-N haig de tornar a fer voluntariat, signar amb el DNI a la boca, i fer anar els gegants en un dia de vent. Com sempre. Ja ho dic ara. Jo aniré a votar el dia 9 de novembre. No només això, sinó que en faré campanya per tal que hi vagi quanta més gent millor.

El tacticisme d’uns i altres ens ha portat, un altre cop, a que siguem els catalans d’infanteria els qui ens haguem de mobilitzar, fotem un cop de puny a la taula i tornem a demostrar que som legió. Els partits pro-consulta –ja t’hi cagues!... Un moviment d’alliberament nacional que no te els pebrots per anomenar-se Partits per l’alliberament nacional- ahir no es van posar d’acord a l’hora d’esbudellar la gallina electoral sacrificada al Palau Reial que en Cambó li va fer fer al borbó, que la cosa té collons!

Es que la cosa té delicte. Els convençuts de sempre, els qui en comptes de pintar parets de groc ens agradaria estar negociant amb Sandhurst o Saint-Cyr on carai farem estudiar la nostra oficialitat el dia D+1, ara ens trobem en la tessitura de convèncer un milió i mig de catalans –mínim- que no van votar a les consultes de fa quatre anys –quatre anys!!!!! I encara som aquí- que donin el seu carnet d’identitat a l’ANC i votin segons l’enunciat d’una pregunta que tampoc ens fa el pes. No sabeu les ganes que tinc d’enviar a dida als conversos convergents, als dropos tripartits d’ERC i als cripto-federalistes dels menja-tòfu d’Iniciativa. Només salvaré les CUP –Jo!!!!! Salvant les CUP- de la merda de classe política que ha tingut a bé d’enviar-nos Nostre Senyor. Quin pecat haurem hagut de fer els catalans per a merèixer aquest desori i aquest deshonor?

Un cop vomitada la bilis que m’ofega, anem a pams. Un cop els partits ens tornen a passar la pilota als de sempre, mirem el camp de batalla i actuem amb seny. Si ens emprenyem i cardem el barret al foc, guanyem alguna cosa? Serem lliures l’endemà? Prendrem el Palau d’Hivern i instaurarem la República Catalana? Oi que no? Doncs això: primer punt, no cardem el barret al foc.

La realitat no és com voldríem que fos. Ja ho explicaven al Barrio Sésamo i no m’ho feu repetir. A mi m’hagués agradat que avui en Mas hagués posat data a les plebiscitàries? Si. Ho ha fet? Doncs no. M’ha agradat? Doncs tampoc. No ho ha fet perquè resulta que no hi ha acord per una llista conjunta amb ERC i això és culpa que una vegada a un funcionari del tripartit se li va travessar la dona d’un amic d’un director general que havia estat de CDC però que va passar-se a treballar pel tripartit i ja no van ser amics i d’això encara se’n recorda l’interventor que és d’UDC i així no podem anar plegats enlloc? No només me la pela, sinó que la història i els catalans –jo personalment- us passarem per sobre per egoistes, per mesquins i perquè no es culpa de la ciutadania que no tingueu on anar a caure morts si no teniu cadira reservada al aixopluc del diner públic. Que no s’ha pogut fer la consulta perquè molts, o pocs, dels funcionaris nostres –nostres!- no volien posar en perill la plaça contravenint les ordres de la Delegació del Govern espanyol? Què? Una cosa es posar-se una samarreta i anar a fer el babau a Alcanar a la Via Catalana i l’altre posar en perill el sou? No... si al final resulta que ens mereixerem tenir l’Ana Mato de Ministre de Sanitat, o al Corbacho de Ministre de Treball, si ens pensem que l’enemic ens concedirà graciosament la sobirania que ens pertany, mentre seguim cobrant a final de mes de la Generalitat. Doncs això: segon punt, si mai no ens en sortim no se si acceptarem part del deute espanyol, però en conec un col·lectiu que haurà de tornar a fer oposicions.

Els partits ens han fet una gran putada. Ens estan demanant que tornem a fer un esforç que ens pensàvem superat. No se quins més records de participació i voluntariat volen aquesta colla de manillars de bicicleta que superem, si som els putus Kilians Jornets del moviments independentistes del món Mundial!

Fins que no arribin les properes eleccions autonòmiques del Reino de España, ens demanen que seguim treballant i demostrant allò que ja hem treballat i demostrat. No se quantes més proves haurem de superar en aquesta gimcana del kumbianisme xirucaire en pro de la llibertat nacional, però abans de votar en unes in-impugnables plebiscitàries haurem de fer un altre cop el teatrillo del vot de festa major, per molt que ja ens coneguem l’argument i el cant de l’obra de memòria. I aquí és on hi ha el parany: si no votem més de dos milions de catalans, si no sumem una majoria abassegadora, els mateixos polítics que ens demanen sacrificis ens diran que no val la pena insistir i acceptaran en nom nostre qualsevol ós a mig rossegar que els llancin des de Madrid, en  l’enèsim pacte de despatx vergonyós, brut i miserable que passarà a la història per escarni de tots els catalans. Un altre cop. Per això: tercer punt, hem de votar el dia 9 i ser-ne molts. Al menys, per no donar excuses, i perquè no sia dit que el poble era un soufflé.

No patiu, si us plau, no patiu... que portem 300 anys de vergonyes acumulades i ara no se’ns ha d’arronsar el melic per uns quants mesos més de fer el gamarús. I si no anem a votar, i ho fotem tot enlaire, vindran les eleccions autonòmiques, que vindran peti qui peti. Perquè si bé es cert que és privilegi del President convocar-les, tard o d’hora la ciutadania té el privilegi de esser convocada a votar –no anava així, això? O a més a més de Montesquieu i l’Adam Smith també us heu follat en Thomas Jefferson mentre estàvem fent una mani?- I aleshores si, aleshores ja us podeu calçar els qui poseu el partit pel davant de la gent, i els qui poseu el vostre ego pel davant del país. Perquè amb vosaltres o contra vosaltres, la República Catalana la farem els catalans d’infanteria.

6 comentaris:

  1. Es pot dir mes alt pero no mes clar. (Quin Polonia dijous!!!!)

    ResponElimina
  2. Exacte noi.
    És un plaer trobar gent amb neurones connectades, i control cognitiu per aplacar les emocions.
    Porto des d'ahir flipat llegint un histerisme digne de nens petits. Llegir el teu text és com poder respirar després d'un atac asmàtic.
    Ara cal fer pressió per fer oblidar sigles. Amb ICV no hi ha res a fer, estaven desitjant una oportunitat d'aquesta mena per sortir correns a fer demagògia barata (com sempre, cap novetat).
    No estem en punt mort, i tampoc en una casella anterior. Ara, en realitat, tenim totes les cartes adients sobre a la vista. De nosaltres depèn fer una bona jugada o enfonsar-ho tot.

    ResponElimina
  3. Mireu, perdoneu que no entengui res, tan dificil seria unas eleccions "plebiscitaries" en que descartat el NO-SI (que nomes votaria Groucho Marx i potser jo) es fes per exemple:

    Vot SI (Candidats sense sospita i encara millor sense politics profesionals! de la societat civil implicada per la independencia)

    Vot Nul o Blanc (Candidats prop del federalisme o tercera via tamb si posible representats per membres de colectius)

    Vot NO (partidaris de deixar-ho com esta... obert a millores es clar!)

    Garantia de la dimissio d'aquests candidats ad hoc per fer possible la consulta i convocatoria de noves eleccions per part dels "guanyadors" en un termini el mes breu que permeti la Llei.

    llavors que si presentin els partits (quina xacra Deu meu!) una vegada estigui clar...

    Somiador de truites professional (Que te l'honor de NO haguer votat mai a Espanya... perque no soc de nacionalitat espanyola)... simplement estorat per la quantitat de tertulians que parlen i parlen i mai es mullen.

    ResponElimina
  4. Només falta començar a elaborar la llista Independents x la Independència.
    Amb aquesta colla de dropos actual no anem enlloc.
    (el Palau d'Hivern és molt gran però la Xene és poca cosa, potser amb uns quants masclets n'hi hauria prou)

    ResponElimina
  5. Clar i catalá.
    Molt bé.
    I també soc un dels que vol no llegir més aquesta mena d'articles.

    ResponElimina
  6. TOTE LA RAO XIQUET,PERO ARA...SOMI TOTHOM A ELS BALUARTS, A FER EL "PANOLIS"PERO QUI RIU DARRER,RIU MILLOR.
    NR;EL MEU AVI,UN HOME D'ESTAT CATLA HI HA MU DEIA..."COMPTE AMB EL PEIXET EN SUC"...I AQUEST D'ARA SON ELS SEUS DIGNES HEREUS,LA CAMATS EN TEU DE POLLEGUERA¡¡¡

    ResponElimina