Grexit

Estimat Thesseus, em dic Fritz, soc un veí d’aquí a prop. El teu clima és fantàstic, fots un formatges collonuts i fa molts anys el teu país va ser el bressol de la democràcia. Felicitats!

Estimat Fritz, Bon dia. No cal que et presentis, el teu pare va estar per aquí i no es que en tenim gaire bon record. Gràcies pels elogis, vosaltres feu uns cotxes espectaculars, encara que no ens els podem pagar. Veig que ara us va molt bé. Me’n alegro.

Estimat Thesseus, sento el que va passar amb mon pare. He patit i ens hem penedit molt. Les coses estaven malament amb en François, en Dimitri l’Edward, se’ns va anar de les mans i vàreu rebre vosaltres. Ho sento. Escolta, si t’agraden els meus cotxes no els hi posis imposts i et sortiran més barats. Els podries comprar. Igualment, jo no posaria taxes al teu formatge i podries vendre’l a casa, i a casa del François i de l’Edward, multiplicaries el teu mercat per 20!

Estimat Fritz, això que dius està molt bé. Tot i així pensa que abans de comprar cotxes hauria de poder-me pagar pensions com les vostres, escoles com les vostres i metges com els vostres. Som un país pobre, i no podem estirar més el braç que la màniga.

Amic Thesseus, t’entenc. Però podríem arribar a un acord. Jo et deixo cèntims per tal que tingueu unes proteccions socials com les meves, o les d’en François i l’Edward. Estic segur que posant carreteres bones i venent molts de formatges ens ho tornareu.

Bon dia Fritz, vols dir? De quants diners estem parlant? Pensa que jo gasto molts diners vigilant que en Mohamed no em foti les cabres lleteres.

Thesseus, som especialistes en fer coses que fan PUM. Ja ho saps. Parlaré amb en François a veure si et podem fer un preu a canvi que ens treguis els imposts pels cotxes. Per altre banda, tinc un formatger d’aquí, en Hans, que li agradaria vendre els teus formatges a casa i que tu venguessis els seus a casa teva. Et sembla bé?

Hola Fritz, si pogués comprar coses que fan PUM que acollonissin en Moha estaria molt content, i tindria el nostre cap de vigilància de les cabres lleteres –en Vassilis- entretingut, que de tant en tant es posa nerviós i es queda les cabres sols per ell. He parlat amb en Hans, i farem un acord: ell em dona pasta per enviar els fills a estudiar a casa teva –que aquí l’ensenyament és de nyigui nyogui- i ara treballo fent formatges per ell. Estic pensant a comprar-me un cotxe dels teus així que tregui els imposts.

Estimat Thesseus, fantàstic. Signa aquests papers. Em diu el comptable que no teniu cèntims per pagar-vos una vida com la meva, però no farem un gra massa d’aquests detalls, he dit a tota la família que ara podran venir a casa teva a prendre el sol sense haver de fer cues gràcies a les carreteres que fareu. Tinc la família entusiasmada amb tot això, i som l’enveja d’en Dimitri i dels americans. En François i l’Edward  t’envien records i que vagis preparant el souvlaki.

Com estàs Fritz? darrerament les coses han millorat molt. Tinc la família encantada amb els teus cotxes. No estic venent massa formatge del meu a casa teva, i en Hans prefereix fer-lo a casa en Moha, que és més o menys igual. Jo segueixo rebent el sou, però hem tancat la fàbrica. Afortunadament, els obrers ara fan de cambrers i et podrem servir el souvlaki molt més ràpid i a més establiments, digues-ho a l’Edward i al François. Hauries de veure les nostres carreteres! Semblen ben bé com les teves i plenes dels teus cotxes.

Benvolgut Thesseus, hi ha problemes, el comptable que va dir que ja faria de més i de menys amb els teus números m’ha aixecat la camisa i no tinc un duro. No et podré seguir enviant cèntims. Aquest any no vindrem de vacances. Ves mirant com ho fas per a pagar-me les màquines de fer PUM, i dona-li els meus record al Vassilis.

Fritz, company, la cosa està peluda. La família em diu que no te un duro perquè no veniu de vacances. Quant deies que et dec? Ara t’ho miro, però no se com fer-ho.

Què vols dir Thesseus? Escolta que això és seriós. Posa’t a fer més formatges, fes el favor de treballar i pagar el que em deus, que tinc la família desesperada. Ah! I et recordo que fa temps que no em compres cotxes! Recorda que et vaig deixar cèntims perquè em poguessis comprar cotxes!

No et posis així, amic meu. Però com vols que treballi si vaig tancar la fàbrica de formatges seguint el consell d’en Hans?

Més pencar i menys plorar. Veig que et gastes un munt de quartos que no tens en pretendre viure com jo, que et recordo faig cotxes i formatges que venc arreu del món, mentre tu tens una família que només sap cobrar el momio o fer de cambrer. Paga! O et deixo d’enviar cèntims. Fes formatges, cony!

Fritz, si us plau, si em deixes d’enviar cèntims hauré de tancar hospitals i escoles i mai no podré tenir la família preparada per tornar a fer formatges.

No haver-me demanat cèntims, Thesseus. Si vols seguir tenint hospitals i escoles a partir d’ara faràs el que jo et digui i treballaràs per en Hans. I s’ha acabat comprar cotxes, si et sobra un duro te’l gastes en màquines de fer PUM que tinc en Moha pujat a les barbes. Per cert, he vist que has anat a veure en Dimitri, ni se t’acudeixi fer el burro!

Fritz! Tens un morro tant gran com ton pare! Demanar diners? Jo ben feliç que era amb les meves cabres! Deixa que miri que en pensa la família d’això de treballar per a vosaltres exclusivament i sota les vostres condicions.

Ni se’t acudeixi Thesseus! Què vol dir parlar amb la família!? Jo parlo amb tu! No amb els teus parents! Mira en Manuel com va passar per l’adreçador i –tot i que no ens entén- canta les glòries de l’amistat amb l’Eward, amb mi, i amb en François!

(......) Tut... tut... tut....

Thesseus? Thesseus? Hi ha algú? Eoooo? Vassilis?