S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 19 de juny de 2012

Doncs com no m'embarassi!


Hi ha acudits d’aquells de tota la vida que m’encanten perquè reprodueixen situacions úniques que expliquen tota una forma d’entendre la vida. Avui, quan escoltava que el govern dels millors multarà als qui no paguin l’euro per recepta a partir d’aquest dissabte –suposo que els mossos trobaran el moment per fer-ho entre guàrdia i guàrdia per defensar els peatges d’Abertis- he recordat una d’aquestes històries que ens escauen d’allò més als catalans post transició espanyola:

L’escena passa en una església –com podeu veure de tradicional que es l’acudit el personatge encara va a missa-. El protagonista es lleig, horrorós, brut, pobre, guenyo, bavós, coix, ple de nafres i geperut. Un cop acaba de pregar agenollat, intenta aixecar-se amb molta dificultat i es venta un cop de cap amb el banc del davant. “Mecagum Déu”, deixa anar. I un ensuma capellans calb i amb accent de la Franja –improviso una versió 2.0- que el sent li etziba: “Ai Senyor! Aneu amb compte o Déu us castigarà”. En Quasimodo, es gira, mira l’home de fit a fit i li contesta: “Doncs com no m’embarassi!”.

Amics meus... es així. Els catalans estem en una situació similar a la del protagonista. La llengua en perill i atacada a ses Illes, a València i ara a la Franja. Els nostres impostos han desaparegut en un pou sense fons conegut com la solidaritat amb Espanya, per obra i gràcia dels governs del PP i del PSOE i ara ens diuen que a sobre tenim un deute que no se’l salta un torero.

Els nostres polítics segueixen intentant pactar amb Madrid després de provar-ho durant, com a mínim, cinc generacions! Paguem per beure aigua, per anar per l’autopista, des d’aquest dissabte que ve per comprar medicaments si estem malalts, i, -no es conya- aviat per anar a caçar bolets! Es que som un cas com un cabàs!

L’equip de futbol que majoritàriament genera més consensos –explicat en termes convergents de pacte fiscal i per no ofendre cap perico- al país ha de guanyar tots els partits vint a zero si vol guanyar la Lliga, i els seus jugadors catalans son segrestats –sense gaires resistències per la seva part, val a dir-ho- per tal de honorar la sacrosanta unitat espanyola en els aquelarres nacionalistes d’Eurocopes i Mundials, sota amenaça d’exili per delicte de lesa pàtria.

Un partit nazi es pot manifestar pels carrers de la capital del Regne i cagar-se amb nosaltres, així en conjunt tots plegadets, i avisar-nos que ens mataran a tots, i surt al carrer de forma legal i emparat pels tribunals.

Les empreses catalanes reben un dos-cents per cent més de inspeccions fiscals que les seves homònimes de la resta de l’estat, i ens recapten sis vegades més calerons via tracte rectal dels d’Hasienda semos todos que a economies d’ampli historial productiu i gens defraudador com l’andalusa.

Si volem normalitzar l’ús social del català ens hem de pagar associacions, fundacions, orfeons, corals i agrupaments varis de la nostra butxaca particular, perquè els tres-cents milions que es gasta l’erari públic de la gestoria que es la Generalitat en defensar el luxe de tenir una llengua nostra, resulta que es posen a debat dia si dia també pels defensors de la lengua común i que això es propi de feixista, de pre-democràtic, de pueblerino i de genocida d’equatorians que tot just acaben d’arribar a Catalunya per muntar les seves pròpies associacions culturals com els “Nyetas”, que us recordo el tripartit va subvencionar!

Perquè els més de cinc-cents milions d’ajuts a la tauromàquia que finança l’estat i que col·laborem a pagar no es un caprici nacionalista, no! Es tracta de un be cultural a defensar del qual els catalans que paguen el Plus encara poden gaudir per la tele, perquè ja podem prohibir coses aquí, que ells ens segueixen enviant pel TDT el Sálvame i l’últim èxit del fill de la Pantoja encara que a València no es pugui veure la TV3 aquesta tant cara que ens permetem per viciosos de lo nostre.

Si ets funcionari català et retallen més el sou. Si ets pensionista català pagues més per seguir viu. Fins i tot... si ets polític corrupte català tens tots els números per sortir a la tele i ser jutjat per corrupció que si ho ets a qualsevol altre región de España!

El deute català es escombraria pitjor que la d’Uganda, però al ser espanyols la nostra prima de risc s’enfila pels núvols! Algo es algo... no? Ai, no! Que això funciona al revés i el que cal es tenir-la petita –la prima, eh? que per ara no han tret una llei conforme els catalans l’haguem de tenir 1 centímetre més curta que els extremenys per no molestar! al menys encara no tinc constància que el PSC aquesta vegada també hagi votat igual que el PSOE al Congrés de Diputats, o si?-.

Sortim uns quants a queixar-nos dels peatges i el nostre govern –te collons- munta un dispositiu policial de dos-cents sipais disposats a aixafar-nos les ganes, i mentrestant els pagesos han de cridar a sometent i sortir a patrullar amb el trabuc perquè l’últim mosso que els va “protegir” ho va fer fent-los la prova d’alcoholèmia “pel seu be”, per ingressar a corre cuita la multa al tresor públic, no fos cas que es fotessin un altre carajillo amb els quartos necessaris per subvencionar la Feria d'Abril o el Primavera Sound!   

Igual que el paio de l’acudit. En comptes de lletjos: irrellevants políticament; en comptes d’horrorosos: segrestats per partits presoners de caixes i bancs; en comptes de bruts: espoliats fins la misèria; en comptes de pobres: pobres de solemnitat; en comptes de guenyos: colonitzats culturalment per la llei; en comptes de bavosos: amb els nostres diaris treballant per l’enemic; en comptes de coixos: amb un nivell d’atur insuportable; plens de les nafres que son els polítics venuts al favor de Madrid; i geperuts, si geperuts de collons! Amb una gepa mai vista arreu del món, descomunal, hipermegasuperenorme, a fi i efecte que hi puguem portar-hi dins una casa reial sencera, un sistema judicial putrefacte, una banca plena de pirates, mig milió de funcionaris espanyols disposats a acabar com sigui amb nosaltres, en Rouco, en César Vidal i els accionistes d’Intereconomia. I encara hi queda puestu!

Vist el panorama, un servidor ha decidit que ja en te prou i vol sortir de dubtes. Igual seré un insolidari amb el sistema, però donat que em vull estalviar l’euro per recepta no esperaré a dissabte per baixar a la farmàcia i comprar-me un Predictor! Haig de fer-me la prova immediatament, perquè tal i com van les coses potser, fins i tot, resulta que, a sobre, estic embarassat

7 comentaris:

  1. Si seguin així un temps més acabarem dient com aquell: "Que em quedi com estava!".

    ResponElimina
  2. Brutalment cert. Senzillament perfecte. Aplaudiments, ona i tsunami!!!

    ResponElimina
  3. Corolari: Sera nen?... Sera nena?... Sera nen?... Sera nena?... Seragossa!!! (acudit de l'antiga RENFE trajecte Barcelona-Zaragoza).
    ADB

    ResponElimina
  4. José Antonio Ardanza revela que tras el atentado de Hipercor parte del Ejército quería un nuevo golpe de Estado
    El exlehendakari José Antonio Ardanza revela en RAC1 que los planes de los militares respondían a la incapacidad del Gobierno de poner fin a los ataques de ETA
    Redacción (Barcelona).- El exlehendakari José Antonio Ardanza ha revelado en RAC1 que tras el atentado de Hipercor por parte de la banda terrorista ETA, parte del Ejército era partidario de propugnar un nuevo golpe de Estado en España. Según ha revelado el político vasco, tras la masacre en Barcelona, "la situación era cada vez más delicada, los atentados se iban sucediendo, sucediendo y sucediendo, y no había ningún éxito en la lucha para evitar la situación de violencia", lo que habría desencadenado que se barajase la posibilidad golpista.

    La situación desde 1986 era cada vez más delicada debido a la gran cantidad de atentados terroristas, según ha explicado Ardanza. Así, la idea cobraba sentido desde el punto de vista de los precedentes ya que "la excusa para el intento del golpe de Estado de 23 de febrero de 1981 eran los nacionalismos y como consecuencia de que los militares que iban muriendo en atentados de ETA", ha recordado el exdirigente.

    También entre 1986 y 1987 "fueron años de muchos atentados terroristas contra militares", que desembocaron en el de Hipercor, un ataque terrorista contra la sociedad civil a gran escala.

    "En 1986 se produjo el atentado de Madrid en el que murieron 12 cadetes de la Guardia Civil", pero "el atentado de Hipercor generó un rechazo brutal, incluso entre los ilusos que aún podían pensar que ETA mantenía una imagen mítica de los tiempos de la dictadura". Además, "siendo yo lehendakari, hubo atentados contra almirantes, generales y mataron al gobernador militar de San Sebastián", ha recordado Ardanza.

    Con toda esta cadena de atentados, "los militares tomaron conciencia de que la sociedad se rebelaba y que el Gobierno no era eficaz" a la hora de evitar o poner freno a esos atentados. Fue entonces cuando "pensaron otra vez en que había que poner orden", un orden militar, según el exlehendakari.

    Según Ardanza, los planes de los militares le fueron revelados por el entonces propio presidente del Gobierno español, Felipe González: "Tomé conciencia de ello" y "pensamos que había que hacer algo".

    NO SE SABE LO QUE HICIERON!!!!!!

    solsament per animar al personal... LA VANGUARDIA 19-06-2012...

    ResponElimina