S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 28 de febrer de 2014

No prendràs el nom del liberalisme en va

En faré una reflexió calmada...

Però qui collons es pensa aquesta gentalla que son? Com poden limitar la pasta que a mi em surti de la pebrotera invertir en micro-mecenatge? que es que pensen limitar la pasta que un ciutadà pugui invertir a l'IBEX? A que no?

Hi ha alguns tòtems que de repetits, la gent ha acabat per agafar-los com a lleis universals. El primer de tots es que "el diner es covard". Oi que tothom ho creu això? Doncs no es veritat. El "diner vell" es covard, en canvi el "diner nou" per força ha de ser valent si vol tenir una oportunitat contra el status quo.

Espanya, i la Espanyeta que és la Catalunya dels Duran i el Puente Aéreo, de Foment i can Godó, basa la seva economia en una elit que a cop d'heretar societats patrimonials, o a cop de gestionar per l'ús privat companyies rendibles que abans eren púbiques (de tots els ciutadans), gestionen el "diner vell". Jugadors d'avantatge fan que el sistema es financi només -si, si, he dit només- mitjançant la banca. I a poder ser la gran banca, que ara aniran a follar-se les cooperatives de crèdit (que NO han provocat la crisi i son rendibles) amb l'excusa que son massa petites per sobreviure en un entorn globalitzat.

Així doncs a l'Espanyeta catalana i a la Unagrandeylibre, més del 95% del finançament empresarial passa per la gran banca espanyola. I dic "gran" per la mida dels pebrots que gasten i per la dimensió de la estafa del totxo -privat quan rendia públic quan no val res- i de les preferents. I, encara que no us ho expliquin, a la resta del món això no passa.

A França, un cop a la vida pots demanar un crèdit personal amb l'aval de l'estat -sempre que no tinguis antecedents delictius o similars- de 60.000 euros per obrir un negoci. A tornar, es clar. També pots crear un grup de persones que posen cèntims de manera regular en un pot i que per rigorós torn agafen la totalitat del que es posa aquell mes, sense interessos. Això darrer a Espanya no és legal, perquè l'estat no ha trobat forma d'arreplegar pasta per engruixir la quantitat que malversa any darrera any.

Com volíeu que els polítics espanyols deixessin caure l banca? Van anar a demanar en nom vostre -i meu- la pasta als europeus, que ja pagaríem entre tots la factura. I aquí segueixen ells donant lliçons des dels faristols de parlaments i congressos de diputats.

Internet ens fa lliures quan s'utilitza bé. I el micro-mecenatge dels Verkami i companyia obrien un porta a les iniciatives que mai serien finançades per la banca espanyola. Senzillament perquè els bancs d'aquí estan programats per deixar-te un paraigües quan fa sol i treure-te'l quan plou. Només donen quartos als rics per fer-se més rics. No importa el talent, el projecte, la inspiració... només vals si "tens possibles". Ara, aquesta colla de polítics intervencionistes, totalitaris, i de ferum feixista en lo ideològic i pel que es veu també en l'àmbit econòmic, estan disposats a capar la possibilitat de trobar pasta per projectes mitjançant petites donacions.

Bàsicament el seu pla és limitar la quantitat a demanar a 1.000.000 d'euros i a prohibir invertir més de 3.000 en un mateix projecte i 6.000 en la suma total de projectes finançats per una persona l'any. D'aquesta manera eviten que es puguin finançar coses grosses fora del sistema d'aprovació que ells mateixos controlen, per exemple una macro-consulta democràtica que requerís 2M d'euros o una pel·lícula sobre els GAL. Per a dir dues coses a l'atzar.

Això es greu... Però que em limitin els diners que jo vull invertir en micro-mecenatge a 6.000 euros? Els meus diners els perdo en el que em roti, on se és vist això? Al proper que els torni a anomenar "liberals" el penjaré del pal major! Que si Adam Smith aixequés el cap de la tomba fora precisament el que ell faria amb tota aquesta gentalla del PP que utilitzen el bon nom del liberalisme en va, només per seguir fent més rics als rics i impedir que nosaltres -l'escòria del món- ens en podem sortir i aixecar negocis de zero.

Un grapat de fatxes. Tal qual. Pobre Adam Smith...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada