divendres, 18 de juliol del 2014

Israel fa nosa


Soc conscient que aquest post no agradarà a la majoria dels seguidors d’aquest bloc, què voleu que us digui? Cadascú és “cadasqual” i tants caps tants barrets. No escric perquè em feu l’onada, ho faig per provar d’explicar el que em passa pel cap, i per compartir amb vosaltres el que veig, m’expliquen o recordo. També soc conscient que igual s’emprenyaran amb mi els qui més estimo, perquè el pes del “no t’hi emboliquis” és cabdal en la manera de veure el món a la catalana, fins i tot quan hom te tota la raó del món. Però el silenci acostuma a ser el millor còmplice de la mentida, i per aquí si que no passo. No intueixo que hi hagi al món cap fill d’Isaac que em vulgui mal, cosa que no estic segur de poder dir dels descendents de Ismael, i per tant deixaré clares unes poques coses.

Gaza torna a bullir i els mitjans tornen a anar plens de fotografies colpidores de civils morts a resultes de les operacions militars israelianes a la Franja. Son imatges esfereïdores, com eren les dels nens morts en blanc i negre a la revista Life quan la guerra de Vietnam, com ho eren els cadàvers de les criatures mortes víctimes del bombardeig implacable dels aliats sobre el III Reich que publicava la revista Signal, com les dels morts a Barcelona sota les bombes de la Reggia Aeronautica de Mussolini, l’inspirador de Hitler, l’amic de Franco restaurador de Borbons. A ningú li agrada, tothom detesta l’horror de la guerra, i la població civil, de sempre, no d’ara, en rep les injustes conseqüències.

Altre cosa es que els morts siguin sempre relatius. A ningú li importa un borrall que les víctimes de la guerra del narcotràfic a Mèxic es comptin per milers. La gent que demana el boicot a Israel, quan pensa en Mèxic, esborra del tour turístic llocs marcats amb sang com Ciudad Juárez o Tijuana, i es centra en els resorts de Playa del Carmen o Cancún, on pot prendre el sol i fotres tova a cop de Pinyes Col·lades amagada darrera la seguretat privada dels Hotels de Luxe. Hi ha morts de primera, de segona, de tercera i morts jueus. Perquè sabeu què? Israel molesta, fa nosa.

Ningú no recorda com va començar aquesta crisi de Gaza. Tres adolescents israelians varen ser segrestats i executats pel fet de ser jueus, com s’ha fet sempre. Perquè no només molesta Israel en particular, els jueus molesten en general i aquí no va haver cap mena de solidaritat per les famílies quan buscaven on eren els seus nanos. Total? S’ho devien merèixer, ja se sap que al darrera de cada jueu hi ha un racista, un xenòfob i un assassí de criatures en potència, oi?

Com acostuma a passar en societats en tensió permanent, a Israel hi ha radicals, ultres, fins i tot al seu govern hi ha i hi ha hagut més d’un, i un grupet de fatxes dels d’agafar-se la justícia per la seva pròpia mà, van pagar morts per mort i varen cremar viu un nen palestí. I malgrat les forces de la policia israeliana van localitzar, detenir i empresonar als criminals; malgrat que el primer ministre Netanyahu va fer immediatament una declaració pública de condemna; malgrat la societat i els polítics israelians deixaren clar que la revenja i la mort, l’ull per ull, no forma part del seu codi d’actuació jurídic i que renegaven dels assassins; malgrat que la mare d’un dels joves israelians demanés pregar conjuntament amb la família del nen àrab mort per deixar clar que la vida de uns nanos, jueus o àrabs, no podien ser moneda de canvi permanent en la batalla dels sentiments esclafats pel conflicte... malgrat aquesta inequívoca actitud d’intentar mantenir el drama dins de la racionalitat i el perdó, malgrat tots els esforços Hamas va somriure i va veure el cel obert.

Amb els sentiments a flor de pell, amb els palestins emprenyats un altre cop i amb els ulls de tots els que es feien l’orni quan els desapareguts eren jueus i que ara els tenien ben fixats a Palestina, reclamant el boicot i els nou inferns per l’estat d’Israel, Hamas va incrementar l’atac amb míssils des de Gaza a Israel.

I dic incrementar, perquè l’atac amb míssils és constant. Mai no s’atura. El govern de Hamas a Gaza no te finançament per escoles, hospitals, o per asfaltar els carrers dignament. però li sobra la pasta per tenir tants projectils com calguin per tal de recordar als habitants de Sderot, Ashkelon o Be’er Sheva que el seu objectiu és la destrucció d’Israel, esborrar-los del mapa, enviar-los al mar o tornar-los al crematori del qual no haurien hagut de sortir mai. Perquè Israel molesta, fa nosa, sobretot als centenars de milions de súbdits àrabs –em nego a parlar de ciutadans en el cas dels habitants de països amb règims teocràtics o dictatorials- que tenen com a finalitat prioritària acabar amb els jueus, amb Israel.

No us penso fer un recorregut històric sobre els clars i els obscurs de la Guerra de la Independència d’Israel, amb uns països que acabaven de guanyar la Segona Guerra Mundial i s’endinsaven a la guerra freda i que van maleir mil i un cops que els àrabs no se’n sortissin en el seu intent d’esclafar Israel. A tota aquella escòria jueva que havia anat a petar a Palestina amb les famílies escapçades i l’ànima trossejada a buscar un futur al mig del desert. Ells ja van armar amb Spitfires als egipcis, i amb tot l’armament sobrant de la guerra a jordans i sirians. Però macagum tot, resulta que els israelians no es van deixar passar per sobre, i mira que en son de molestos... tossuts... i solidaris entre ells! Que traient duros i material d’allà on van poder van guanyar aquella guerra.

I va començar el drama dels desplaçats. Uns 800.000 palestins refugiats a Jordània, Egipte, Síria... i uns 600.000 jueus expulsats, foragitats de casa seva amb el que es poguessin endur a sobre, fugiren de Jordània, d’Egipte, i de Síria. Els refugiats jueus van trobar una pàtria a Israel, els refugiats palestins des d’aleshores van ser tractats com ramats de bèsties allà on van anar a petar. Però la culpa de les misèries dels palestins perdedors de la guerra de la independència d’Israel no és dels estats àrabs –que no els van donar ni tant sols la nacionalitat- la culpa és dels jueus.

Israel, pel món àrab, no te dret a existir, i per això és agredit cíclicament. Però els israelians, com que son uns assassins i uns cabrons, tenen la punyetera mania de guanyar totes les guerres que els hi declaren! La dels Sis Dies, la del Yom Kippur...
I que en fan de nosa! Amb els seus èxits militars, quan les proporcions son de 25 a 1 en contra seu. Amb els seus premis Nobel, les seves empreses al Nasdaq, la seva democràcia que porta Presidents a la presó, amb les seves lleis d’igualtat de sexes. Aquestes fotos de les noies de les Forces de Defensa de Israel, amb el cabell al vent, tant guapes les molt putes! I amb aquesta mania de demanar pau per territoris que tenen aquests entremaliats fills del pecat! I a sobre volen la Pau i sobreviure com estat!!!

Que no ho saben que fan nosa i que per tal d’esborrar-los del mapa els dirigents de Hamas no estalviaran fotos de nens morts? Encara que per obtenir la foto hagin de fer servir fills i malalts com escuts humans. No cal demanar-los permís, hi ha prou amb desplegar els míssils ben a prop d’escoles i hospitals, per molt que ho prohibeixin tractats i convencions. Que Israel caurà en la provocació i que tindrà el mal gust de defensar-se ho sap tothom... i l’opinió pública sempre estarà amb el oprimit, per molt que aquest tingui com a sol objectiu destruir Israel, per sobre de tot i de tothom. Per sobre premis Nobel, empreses, drets de la dona, democràcies i demés bestieses. Per sobre els morts civils. I, sobretot, per sobre de les esperances de Pau.

Perquè Israel molesta, perquè la seva pròpia existència, els seus èxits, la seva manera de viure i de prosperar encara molesta més, encara fa més evident el fracàs dels demés, i això si que no es pot aguantar. Això d’haver resistit, de seguir drets, de tenir escrit a l’entrada de les casernes un senzill “Mai més”, que ho diu i ho explica tot és intolerable pels àrabs, i dissortadament per a molt antisemita disfressat d’oenegeista ecumènic i multicultural, d’esquerranós anti-sistema, de nostàlgic de la ultradreta, tant li carda quan l’enemic es diu Simó o Mordekai . Per moltes, moltes raons, fan ràbia, i no hi ha dret que se’n surtin, volen acabar amb ells com sigui. Perquè Israel fa nosa.

27 comentaris:

  1. Molt bo. Com deia la Golda Meier "Mai he estat partidària de la inflexibilitat, excepte quan la cosa afecta Israel. Si se'ns critica perquè no ens dobleguem, perquè no som flexibles en la qüestió de "ser o no ser", és perquè hem decidit que, sigui com sigui, som i serem "

    ResponElimina
  2. NO es pot dir més clar i contundent!

    ResponElimina
  3. Josep Maria Serra Muñoz18 de juliol del 2014, a les 17:49

    Moltes felicitats per aquest article. Exactament el que pensem molts i sovint callem. Vivim en el pensament únic de la ignorància i el regne de la imatge emotiva. Mai ningú fa un plantejament racional. Canya que són jueus... que queda molt progre.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots, també pels mails. I no, no soc jueu, soc gentil.
    Ara... això si... els meus veïns m'odien per ser qui soc, faig nosa, i fora del meu país i uns pocs que ens coneixen no tinc aliats al món...
    Si no soc jueu i em passa tot això... senyal que soc català.
    Xabat Xalom

    ResponElimina
  5. Probablement la unica cosa que te en Savalls en comu amb la Rahola... i mira que es dir...
    Simplement bril.liant.
    Que n'estic de fart de TV3 amb aquest tema en concret...

    ADB

    ResponElimina
  6. Que asco me da ver este tipo de cosas. No sé como puede haber gente tan inútil que a estas alturas se piense que para occidente Israel molesta. Israel molesta para todo aquel que busque la liberación nacional y de los opresores. Israel es un punto de apoyo del imperialismo yankee y europeo en el mundo árabe, o como os pensáis que se financia el Estado sionista? A costa de la vida de miles de palestinos y del apoyo financiero y armamentístico sw EEUU y Europa están consiguiendo acabar con Palestina. Si tanto queréis un estado para los judíos (que yo sepa nunca se ha hecho un país para que viva gente de una religión) porque no lo establecéis en vuestro territorio? Hipócritas de mierda! Y aún os pensaréis que Israel se defiende; cuando un país invade a otro que no posee ejército y mata a miles de personas no es una guerra, es un genocidio. Viva el pueblo judío no sionista y viva Palestina libre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya que confiesa su ignorancia sobre el hecho de crear "un país para que viva gente de una religión" (sic), se lo aclaro. Con la independencia de la India y a pesar de los esfuerzos de Gandhi y su gente para preservar la unidad del país, independientemente de las creencias, colores y opiniones de todos (hay hinduistas de diversas ramas, budistas, musulmanes, cristianos y otras opciones minoritarias), los musulmanes insistieron de todas las maneras posibles, incluyendo la violencia desatada, en partir la India y crear un estado exclusivamente musulmán. El resultado fue la creación de Pakistán y de Bangla Desh y un genocidio, unas masacres, para avergonzar a cualquier persona con un mínimo de sensibilidad de nuestra propia especie.
      Así que sí, por la misma época que los ingleses creaban el estado de Israel, los musulmanes de la India consiguieron dos países, partiendo la India. Y todavía duran hoy los enfrentamientos por la llamada Suiza de la India, el estado de Cachemira, del que se quieren apoderar los pakistaníes, a pesar de pertenecer políticamente a la India.

      Elimina
  7. Fantástic! No en puc dir altra cosa

    ResponElimina
  8. Només tens un punt negatiu: que ets un home, perque si fossis una dona, llavors ja fores perfecte. Magnífic, clar i català. Contingut molt contundent i una prosa pulida. Xabat Xalom.

    ResponElimina
  9. Dec ser d'una espècie estranya, perquè veig com tothom al meu voltant ho té molt clar, jo en canvi dubto. I no em passa sovint, en la majoria de dilemes se'm critica el meu posicionament ràpid i decidit, massa segons molts dels que em coneixen, però en aquest cas dubto. I com més llegeixo les raons d'un i altre costat més dubto. De sortida tinc tendència a pensar que l'estat d'Israel té raó, massa provocacions, massa radicalitat per part dels palestins. Però llavors llegeixo declaracions que em posen la pell de gallina, ciutadans israelians avergonyits del comportament genocida del seu estat, imatges que em recorden que els nens palestins -amuntegats per decisió de l'estat d'Israel en un territori petitíssim i rodejats d'un mur de formigó- estan morint per desenes, i que un estat que fa això aprofitant el seu avantatge tecnològic no pot ser bo, de la mateixa manera que qui provoca llançant coets que sap que no arribaran enlloc només per provocar i fa servir els seus fills d'escut no mereix ser anomenat persona. I el que més m'estranya és que vosaltres no dubteu. Podem parlar-ne tranquil·lament?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només un apunt, Jaume (i em sembla que l'autor del blog en parla tranquil·lament i la majoria dels que hem tret el cap per aquí, també): el comportament d'Israel no és 'genocida', aquesta salmòdia irracional es va repetint sense saber de què es parla; tant, que fins la 'bona gent' s'hi apunta sense molestar-se a saber-ne res d'objectiu. El genocidi és tota una altra cosa.

      Elimina
    2. En cap moment he dit que vosaltres no en parleu tranquil·lament. Simplement que la meva experiència quan he intentat parlar del tema ha estat 'agitada' i només m'interessa parlar-ne si ho puc fer amb tranquil·litat. Aquest ha estat el motiu pel qual he afegit l'adjectiu a la pregunta.

      Pel que fa a l'adjectiu 'genocida' m'ha sortit perquè l'acabava de llegir a les declaracions d'una ciutadana d'Israel http://www.independent.co.uk/voices/why-im-on-the-brink-of-burning-my-israeli-passport-9600165.html . Ara que ho rellegeixo veig que l'autora parla de "retórica genocida". Reconec que no és el mateix i el retiro. Els comentaris no poden ser editats, però puc esborrar-lo i tornar-lo a postar un cop modificat si ho consideres necessari.

      Un cop aclarits aquests dos adjectius, en podem parlar?

      Elimina
    3. I tant que se'n pot parlar.

      En les declaracions dels israelians que critiquen la resposta militar a Gaza, independentment de la meva opinió, hi ha la diferència que embolcalla tot el conflicte. Israel afronta el problema des de la possibilitat i l'Esperança de canvi, negociació o pau. Al menys part de la ciutadania s'expressà en aquest sentit, mentre que la part palestina viu immersa en la dinàmica de la violència i L'afany de destruir Israel.

      Si bé es cert que dos no es barallen si un no vol, no ho és menys que per arribar a un acord cal la voluntat d'ambdós bàndols. I Hamàs s'alimenta del conflicte, quan més sagnant millor, mentre que Israel pateix la condemna internacional pel fet de defensar-se legítimament.

      Crec que queda clar. Al menys per a mi.

      Elimina
    4. Agraeixo el vostre interès i com més m'ho miro més clar tinc que Israel té , com tothom, el dret legítim a defensar-se. Salut i gràcies!

      Elimina
  10. TV3 encara NO ha acabat de decidir qui es el que ha eliminat (exit militar de Hamas) a la unitat d'elit (tots els exercits tenen unitats d'elit) israelita de 13 miles gloriosus emboscats i legitimament KIA (killed in action)... civils indefensos?... nens de pit?... malalts d'hospital?... o es que era un comando suicida a la Monthy Python?...
    El Maniqueisme es fruit madur de la guerra... qualsevol guerra...
    TV3 no es la BBC... i a mes la BBC ja no es la BBC...
    Let's look at the bright side of death!

    ResponElimina
  11. Ni més, ni menys, Savalls!

    Només afegiré un parell de coses per a qui no tingui el panorama complet del conflicte.

    Abans de la descolonització britànica a la regió no existia cap país. Tots van ser creats ex novo.

    En el Mandat Britànic de Palestina (hereu de l'Imperi Otomà) hi vivien famílies jueves des que Roma acaba amb Israel l'any 70, amb la destrucció del segon temple.

    La partició del Mandat (1922) té en compte tots els habitants: Israel per als jueus i Transjordània, que acabarà sent Jordània, per als palestins. Molts dels palestins que acaben dins d'Israel són el rebuig dels països àrabs fundats aleshores després de la descolonització britànica i francesa: Jordània (1946), Síria (1946), Iraq (1932), Líban (1943).

    Dit tot això, els palestins seran lliures (cosa a la qual tenen tot el dret) el dia que es desentenguin de Hamas i la resta de grups radicals islamistes que els utilitzen per als seus interessos.

    ResponElimina
  12. Trobo a faltar en el teu anàlisi un dels factors més importants del conflicte: la terra i el control del recursos (font de la majoria de conflictes al món).
    En una situació "normal", quan no hi ha foc creuat, Israel sistemàticament porta a terme la seva política d'expansió de colons a terres palestines (declarada il·legal pel Consell de Seguretat de l'ONU i la Cort Internacional de Justícia). Pràcticament tots els països del món ho condemnen, inclosos els Estats Units (tot i que només de paraula, a la pràctica continuen amb l'ajuda econòmica per finançar aquesta política)
    No és un tema menor, es pot veure la magnitud en aquest mapa http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d8/Westbankjan06.jpg
    Els palestins de Cisjordània, en situació "normal", veuen com mica en mica les seves millors terres són expropiades i les seves cases demolides, incloses les fonts d'aigua tan necessàries en aquella àrea. Quin poble toleraria una cosa com aquesta? No creus que és un tema bastant important de "tensió" a l'hora d'avaluar el conflicte?

    Sobre Gaza la situació és molt pitjor, en estat "normal" són sotmesos a un bloqueig econòmic denunciat de forma unànime per totes les organitzacions humanitàries, amb problemes de desnutrició infantil importants, i descrit sovint com un camp de concentració. En aquesta situació "normal", la ONU i tots els països del món (inclosos EEUU) consideren Israel una potència ocupant a Gaza, controlen fronteres, terra, mar i aire, determinen què pot entrar i què pot sortir, fins i tot quantes calories necessiten els nens de Gaza. No creus que aquest és un altre factor de "tensió"?

    Crec que és important entendre quina és la situació "normal" dels palestins avui en dia, en el present, repeteixo quan no hi ha foc creuat, ja que en aquest debat ràpidament en posem a parlar d'història i tendim a oblidar-nos dels vius.

    Com desencallar el conflicte?
    Bé, hi ha una resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides per a la solució de dos estats, Israel i Palestina, que es vota cada any amb un enorme consens internacional. L'historial de les votacions, i poden consultar-se fàcilment per internet, mostren sempre el mateix patró, pràcticament tot el món a favor del SI (inclosos tots els països àrabs) i una minoria encapçalada per Israel i Estats Units a favor del NO.
    Una prova més del que deia abans, per molta retòrica que hi hagi al darrera Israel sempre prefereix l'expansió a la seguretat.

    Aquesta és la diferència entre les paraules i els fets, la retòrica i els vots. La diferència entre unes declaracions d'un líder de Hamas dient que vol la desaparició d'Israel en teoria i la política del govern d'Israel d'assentaments il·legals i expropiacions que porta a la desaparició de Palestina a la pràctica.

    Sobre el que comentes de la judeofòbia no cola, sincerament, penso que és un tema superat. No et nego que n'hi hagi però la denúncia de l'horror de Gaza no té res a veure amb això.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, la teva explicació no invalida el que diu en Savalls. A mi tampoc m'agrada la política de terres i assentaments del govern israelià, i difícilment defensaré un govern de dretes. Però sí que em sembla descaradament partidista la informació que es dóna del conflicte tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. Temes com la proporcionalitat en el nombre de morts i en les armes utilitzades són un absurd. L'ús de les imatges, sovint manipulades i provinents de fonts dubtoses és una vergonya.

      La demonització exclusiva d'Israel i la neutralitat amb què es parla de Hamas denota no el partidisme, sinó el prejudici (en el sentit literal del terme): Hamas és indefensable però surt l'odi a Israel. Dius que la judeofòbia està superada. Doncs permet-me que et digui que no és cert. Porto temps estudiant el tema i t'asseguro que no és així. M'agrada, però, que facis servir "judeofòbia" i no "antisemitisme" perquè és el que s'escau millor al sentiment secular que alimenta tots els pobles de la Península. Deixa'm que et passi l'article que vaig publicar en el seu moment sobre el tema, amb una entrevista afegida que el Xavier Casals (que suposo que deus conèixer) va fer a Juan Hernández Franco, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Múrcia, arran de la publicació de "Sangre limpia, sangre española: la limpieza de sangre":

      L'antijudaisme i els estatuts de puresa de sang

      L'acudit lamentable de Ferreres l'altre dia a "El Periódico" és la representació perfecta d'aquesta judeofòbia.

      La majoria de qui critica Israel no ha fet un exercici elemental: imaginar-se que és israelià i que viu diàriament des de fa anys la tensió de la zona.

      Cert que hi ha israelians que estan contra la política del seu govern, però això no vol dir que estiguin a favor de deixar-se bombardejar per Hamas. I molts que s'han plantejat la qüestió et contesten dient que els jueus no tenen dret a viure a Israel per són ocupadors d'una terra que no els pertany. Sobre aquest tema no cal que continuem, oi?

      Sobre els drets dels palestins de Gaza i Cisjordània no entraré en qüestions històriques: és una realitat i s'ha de trobar una solució que passi pels dos estats. Però no oblidem que qui va deixar tirats aquests palestins van ser els països àrabs creats després de la II Guerra Mundial: són palestins sobrers que Síria i Jordània, habitades per palestins, no van voler i que es van afegir als palestins que vivien dins del territori concedit a Israel: els que van voler quedar-se tenen la nacionalitat
      israeliana. Però entenc que això ara ja no importa perquè el que compta és la realitat actual.

      Insisteixo que s'estan fent moltes coses malament i els mitjans haurien de deixar molt clar qui les fa, siguin d'un costat o d'un altre. I prou de jugar amb les emocions mostrant imatges impactants (això va per a qualsevol tipus d'informació), perquè posats a jugar també servirien imatges de nens buscant refugi, només amb 30" de temps, cada cop que es dispara un míssil des de Gaza.

      Bé, no m'estenc més. Agraeixo, això sí, Josep, el to del teu comentari perquè permet el diàleg. Saps molt bé que davant de la visceralitat d'alguns individus és impossible mantenir cap entesa raonada. Esperem que tot acabi bé d'una maleïda vegada.

      Salut!

      Elimina
    2. El que deia, després de l'alto al foc del 26 d'agost entre Israel i Palestina la vida continua plàcidament pels palestins i per fi han pogut tornar a la normalitat.

      Les seves terres continuen sent expropiades:
      http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/israel-expropia-400-hectareas-tierras-palestinas-cisjordania-3487697

      Els pescadors continuen sent blanc de la flota naval israeliana:
      http://www.imemc.org/article/69079

      I de tant en tant maten algú sense voler:
      http://palestinalibre.org/articulo.php?a=52464&utm_source=twitter-palestinalibre&utm_medium=rss-zapier-buffer&utm_campaign=destacados

      Això sí, pobre del palestí que se li ocorri respondre als atacs. Perquè llavors se'ls haurà de tornar a bombardejar i nosaltres continuarem parlant d'història i antisemitisme.

      Elimina
  13. Felicitats noi.
    Arriba un moment en el que deixo de parlar d'aquest tema (i molts altres) perque a la mínima que simplement dubto d'una postura, explico alguna contradicció exagerada, etcètera, encara que no em posicioni, em tracten d'ignorant i s'emprenyen.
    Té gràcia, em diuen ignorant els mateixos que basen el seu coneixement en l'spam de xarxes socials, algun pamflet, i poca cosa més. No tenen dades, només consignes que repeteixen sense llosa més mínima idea.
    Un altre vegada, no em posiciono. Trobo una complexitat en aquest conflicte que no arriba el meu criteri ni coneixement, però tinc molt clar que no és la peli de bons i dolents que venen els revoluguais.

    ResponElimina