S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 22 d’octubre de 2015

El 3% que tant planyeu

Els botiflers sempre han defensat que no ens en sortiríem. Mai no han tingut la barra de dir que no tenim raó, perquè això salta a la vista. Ho van dir al llarg de la guerra de Successió, quan la República i al llarg de la guerra civil, se’n fotien de nosaltres als 80 i als 90, i segueixen amb la mateixa cantarella des de les seves teles, ràdios, diaris i partits, de dreta i d’esquerra: “No us en sortireu, perquè és impossible, perquè no importem a ningú, perquè estem sols, perquè no sabreu anar junts i us barallareu, perquè no ens convé perdre el mercat espanyol, i perquè la nostra classe política no està a l’alçada”.

Veient el que ens està passant darrerament, tot i haver-los escombrat a les urnes, haig de dir que correm el perill que tornin a tenir raó.

El fet que la independència sigui un procés difícil i complicat ja està fent que surtin les primeres veus dient allò del: “bé, si blindem cultura i ensenyament i deixen d’escanyar-nos fiscalment haurem fet un gran pas en la supervivència del país”. Si és impossible, ens conformarem amb les engrunes i deixarem que ens tornin a comprar.

Per molt que trempem amb les declaracions d’un polític bàltic, per ser rebuts pel Congrés americà, estudiats pels danesos o irlandesos, i escoltats educadament al Uruguai, els suports internacionals han estat més aviat modestos. Només la premsa anglosaxona més dretana ens ha donat bola, i només per atacar al IV Reich de la Merkel i companyia. Es cert, em pregunto què carai tenen contra nosaltres la resta de ciutadans del món, però els importem una merda punxada en un pal a tots plegats.

Estem sols, i tant! Sols com mussols. Compartim passaport amb una gent que ha comprat el relat dels partits i mitjans dinàstics segons el qual som uns hobbits nazis excloents i corruptes. Tret de quatre honorables gats, no hi ha hagut cap mena de solidaritat democràtica per part d’aquest poble espanyol al qual insistim a qualificar de germà i a dir que ens els estimem tant. Tenen tanta poca decència democràtica que no veuen que el frau del vot exterior els hi poden fer en ells quan facin un referèndum sobre la monarquia –posem pel cas-. Pels espanyols això de la democràcia son els debats de la sexta, i votar cada quatre anys al PP o al PSOE. Els catalans, en això estem sols, ni bascos, ni canaris, ni gallecs, ningú aixeca el dit per a obrir-nos la possibilitat més petita de marxar d’Espanya.

Sobre el fet d’anar junts és cert que hem avançat. Malgrat la traïció d’en Duran Lleida i els seus sequaços, malgrat les operacions lerrouxistes i els pijo-progres de sempre, la formació de Junts pel Si ha estat un miracle, i que amb una participació del 78% hagi tret els resultats que ha tret un altre miracle i dels grossos. Però l’afany per mantenir la puresa estètica revolucionària en la CUP em porta, fatalment, a constatar que els catalans som uns campions diagnosticant els mals del nostre estudiadíssim melic, construint arguments irrefutables i omplint-nos de raó, però igual d’infal·libles que sempre eludint la responsabilitat del sentit d’estat. I ho dic per uns i altres, no només la CUP.

Perquè la nostra classe política està per demostrar que estigui a l’alçada. I la comparativa no ha de ser feta amb els Rajoy, Chacón, Aznar, Rivera o Iglesias. Han de mirar-se al mirall i veure-hi el reflex de Washington, Cavour, de Gaulle, Ben Gurion, o de Valera, que la història l’escriuen els estadistes i no els polítics de partit. Tots aquests que us dic, hores d’ara, haurien obtingut el recolzament de tots els seus compatriotes, malgrat els seus clarobscurs i serien Presidents, o bé haurien dimitit convertint el seu sacrifici polític en el catalitzador de l’alliberament nacional, i els seus conciutadans no estarien debatent sobre els seus 3% particulars.

Estic fart del 3% i de tot el seu argumentari associat. Una brama proclamada als quatre vents amb un cinisme digne d’estudi pels mateixos còmplices del règim de la transició, gracies a l’esvalotament de les nostres esquerres que frisen per a crucificar qualsevol vestigi de pujolisme que li quedi en aquest nostre desgraciat país. Que no ho veieu que fer anar les banderetes del 3% només, única i exclusivament significa dir que “els catalans no son capaços de governar-se a si mateixos perquè son uns corruptes amants de la pela, només des de la vigilància de partits estatals foren capaços de fer-ho”? Com podeu ser tant burros?

Ep! I no dic que CIU –ara els mitjans només parlen de CDC, com si UDC fossin les germanes de la caritat- no s’hagi finançat com s’han finançat tots els partits de la transició. Soc partidari de destruir les restes del naufragi convergent i que sorgeixi un nou partit de centre dreta. Però a mi no em trobareu entre els sorpresos indignats que ara descobreixen haver viscut 38 anys envoltats de merda i corrupció i reclamen mesures exemplars, no puc tenir tanta vocació de sepulcre blanquejat com tenen tants i tants sacerdots del procés que vetllen per la puresa del relat nacional. A mi la puresa me la porta fluixa, per a mi l’únic 3% rellevant son els vots que ens van faltar el dia 27 de setembre per no haver de sentir tants de gemecs entre les meves pròpies files. I ja us dic aquí, que a mi, aquest 3% que tant planyeu, també se me’n refot.


9 comentaris:

  1. Hi estic totalment d'acord. Com sempre ens perdem amb l'estètica i la puresa, quan per aconseguir la llibertat cal una dosi de pragmatisme, de mirar endavant i d'embrutar-se les mans si cal sense cap mirament. Així ha estat tota la vida i seguirà sent-ho. No fer-ho mostra un infantilisme com a poble que no és mereix ser gran.
    Amb tot, segueixo confiant que amb l'ajuda dels espanyols aconseguirem que la CUP acabi donant suport a l'investidura del Mas encara que sigui amb alguna formula nova i original, cosa que ens caracteritza als catalans i sembla que sinó ho fem complicat, no ens agrada.

    ResponElimina
  2. No cal confondre un proces de independencia impulsat pel poble (de moment no suficient... cal esser clars) amb la merda que son els politics en general... aqui i a tot arreu. Tan m'en fot l'amic d'en Barcenas com el de la cueta quan mani... recordeu aquell ministre del Interior del Felipe... Roldan crec que es deia...

    la politica no es l'art de fer possible allo que es promet... tots s'en en foten de les mentidas (perdo promesses electorals)... es l'art de viure pagat per tots... es a dir fer una suposada "feina" pagant-la entre tots els demes.. la resta son collonades.

    tot aquell que preten viure del poble es o be un dictador, un monarca, un emperador, o modernament un president democratic... a casa meva en deien d'un altre manera... pero es que el pare era un esceptic (o un optimista ben informat).

    lamentablement els politics son com les garrapates... existeixen... hi ha molta gent que passa de la politica per que no el confonguin amb els que possan la ma al calaix... i be que fan... pero com deia el gangster del Churchill (de mare americana) es el millor de tota la merda de sistemes de governar...

    que bonica seria una novela en que dos adolescents Winston i Adolf es coneguessin a Suissa d'excursio i es posesin d'acord amb el bonic que es tenir colonies i un imperi... per estar dalt algu ha d'estar abaix (veure Downton Abbey o similars subproductes culturals)

    el 3%, el GAL, en Roldan. en Barcenas, els ERO d'Andalucia, els mails de la Hillary, el tupe d'en Donald Trump, la patum Pujol, en Netanyahu, la Merkel i el seu 4rt Reich economic, l'inepte d'en Hollande (bona persona i poca cosa mes), els balls del Iceta, el nas de la Chacon (es el que mes.. perdo l'unic... que m'agrada de la dominicana que no s'hagi tocat el nas!!!). els puristes de la CUP que no volen en Mas (i en part tenen mes rao que un sant... que un sant que va cap al circ dels romans on sera cruspit pels lleons en estat de extasi mistic)... i m'en deixo uns quants...

    el poble de Catalunya, Mas o no Mas, en unes eleccions... les que siguin... perque no el 20D?... no es que aquell dia encara no ens hem posta d'acord com ho farem... perdo no volia molestar... repeteixo o reprenc... fins que no treguin un 60% de vots independentistes no seran pressos en compte internacionalment...

    i despres esbatusseu-vos entre vosaltres tios... com sempre... pero aixo si en una Catalunya com Dinamarca... petita. una i lliure... amb permis del 155 es clar...

    no se perque perdo el temps emprenyanme tant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. fas be de no mentar-me...
      jo tambe et vigilo... de lluny... pero et veig...
      MMWWWHAAAAAAAAAHAHAHAHAHAHAHA!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      Elimina
  3. Savalls, m'ha agradat molt el teu article, més per l' estil, que t'arrossega, que pel contingut. La ment no m'admet cap altre pensament, sotmesa al turment dels discursos. Com se pot fer que visca només en la bellesa de les paraules buides, amb cantàbiles seductors. Farta de raó, tipa de seny, de 3% ,com tu, ma voluntat e pensa deslliurada, només fugir d' Spain em complau i espero fermament que mos desigs no devallen avall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assumpció. Som cavalls de carreres que no marxen corrents perquè pensen que estan lligats.
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  4. Savalls, m'ha agradat molt el teu article, més per l' estil, que t'arrossega, que pel contingut. La ment no m'admet cap altre pensament, sotmesa al turment dels discursos. Com se pot fer que visca només en la bellesa de les paraules buides, amb cantàbiles seductors. Farta de raó, tipa de seny, de 3% ,com tu, ma voluntat e pensa deslliurada, només fugir d' Spain em complau i espero fermament que mos desigs no devallen avall.

    ResponElimina
  5. Savalls, m'ha agradat molt el teu article, més per l' estil, que t'arrossega, que pel contingut. La ment no m'admet cap altre pensament, sotmesa al turment dels discursos. Com se pot fer que visca només en la bellesa de les paraules buides, amb cantàbiles seductors. Farta de raó, tipa de seny, de 3% ,com tu, ma voluntat e pensa deslliurada, només fugir d' Spain em complau i espero fermament que mos desigs no devallen avall.

    ResponElimina