dimecres, 14 d’abril del 2010

Garzón i la transició als editorials americans

El regne d’Espanya és noticia últimament als mitjans de comunicació dels Estats Units. El passat dia 8, New York Times es preguntava al seu editorial com era possible que un sindicat feixista pogués fotre fora un jutge per investigar els crims del franquisme; ahir dia 13, el conservador Wall Street Journal carregava contra Garzón i deia que el magistrat rebia el que es mereixia.


Com diria un amic meu, sortir a les editorials d’aquests diaris “no és moc de gall d’indi” i demostra que quan mirem la transició, i ens fixem en les institucions espanyoles tal i com estan muntades, hi ha alguna cosa que grinyola.

A mi en Garzón no em provoca cap simpatia especial. L’Audiencia Nacional és una institució sense paral•lelismes coneguts en l’entorn democràtic europeu, hereva del TOP (Tribunal de Orden Público) franquista, una cort “especial” que la dictadura creà l’any 63 en substitució del Tribunal especial de Represión de la Masonería y el Comunismo, tenint com a funció principal la persecució dels “delictes polítics”.

I a això s’ha dedicat en Garzón, sigui a Xile, a Catalunya, a Euskadi o en contra de Bin Laden, convertint-se en un espècie de martell d’heretges, ventat o blasmat pels mitjans de comunicació espanyols segons si els perseguits eren de un color polític o un altre. Un tribunal per sobre de les Lleis, un “justisiero togado” que passava per sobre de tot i tothom perquè, en el fons, les atribucions de l’Audiència Nacional son difuses i tot s’hi valia.

Resulta que en Garzón va decidir investigar els crims del franquisme, i que un grapat de fatxes l’han pillat amb el pas canviat. No es pot perseguir el que va quedar perdonat per la Llei d’Amnistia de l’any 1977. I ara van a per ell, i ara l’esquerra el vol convertir en l’heroi de la memòria històrica, i ara tothom es gira cap a la transició i veu la quantitat de merda que ens vàrem empassar tots plegats, els uns i els altres, però sobretot uns: els demòcrates.

El que a mi em sobte és que ara la gent s’escandalitzi. Que no teniu memòria? Que us heu cregut el que us han explicat al Cuéntame i als articles del Sapiens? El que jo recordo dels anys 1975 al 1977 és que la gent estava cagada, els uns i els altres. Perquè si bé és veritat que la gent d’ordre s’enduia els quartos a Suïssa i Andorra, també ho és que el dictador va morir al llit i al carrer no va sortir ni Déu a demanar res. La gent normal es mobilitzava xiuxiuejant, la gent tenia un gran anhel de democràcia, però no per haver llegit tot el fons d’El Ruedo Ibérico –com pretenen vendre els protagonistes de la transició- sinó perquè volia ser gent normal, com els turistes que venien cada any i que, amb insultant condescendència, ens deien que Spain era different.

El pacte de la transició, basat en la por de tots, bescanviava democràcia per immunitat. I això va tenir el beneplàcit de tots aquells que ara posen el crit al cel. Un pacte pràctic que va tenir la benedicció, entre altres del New York Times i del Wall Street Journal. El dia de denunciar que allò era una vergonya era aleshores. Però no era possible, ni per als espanyolets ni per als americans. Que no recordem o no us ho han ensenyat al cole –això segur que no, al cole ara s’ensenya a tenir por del canvi climàtic com a nosaltres a un atac nuclear, als nostres pares al comunisme i als avis al dimoni-? El 1975 la CIA suportava el règim de Pinochet a Xile; els montoneros feien la guerrilla a Argentina; Saigon era presa pels comunistes del Vietcong; el Grapo i l’ETA mataven membres de les forces de seguretat de l’estat; el franquisme acabava de fer els seus últims afusellaments i el canal de Suez tornava a estar operatiu després d’anys de tancament de resultes de la guerra dels 6 dies. El món estava dividit en dos blocs enfrontats i occident havia de garantir que Espanya caigués de la banda de les democràcies parlamentàries, a qualsevol preu.
És ara el moment de dessacralitzar la transició? Ho pregunto perquè aquesta és la mare dels ous. Després de tants anys de tenir-la pels núvols algú haurà de reconèixer que entre tots varen parir un sistema democràtic de baixíssima qualitat, i la pervivència del TOP en forma d’Audiència Nacional només n’és un exemple. Ara... què esperàvem d’un pacte entre Falange i el PCE?

8 comentaris:

  1. Molt bo, Savalls, as usual.

    Salutacions (i esperem la segona part).

    ResponElimina
  2. Mmmmh... Cada cosa té el seu moment. Sense el pacte de la transició ara no tindriem ni la democràcia de baixa qualitat que tenim. I el temps passa, i les coses canvien. El Garzón té coses bones (anti-càrtels, anti-Pinochet...) i coses dolentes (detencions arbitràries al País Basc,prohibició de partits...), però d'aquí a que el posin a la presó o l'inhabilitin per 20 anys pel tema de les desaparicions durant el franquisme hi ha un pas perillós. Que el renyin, que li prohibeixin investigar més, que passi a una latra cosa, vaja. També cal remarcar que estem davant d'una guerra interna entre jutges.

    ResponElimina
  3. Jo no en tinc ni puta idea... pero un advocat m'ha dit... que el pitjor que pot fer un jutge es PREVARICAR... es a dir actuar en contra d'una Llei vigent (encara que la dita Llei sigui una componenda fastigosa)...
    I em demano... perque las "cagades" d'alguns fan clamar al cel i "els bons habituals" demanen amnistia?...
    Es com allo de que en Polanski no es pedofil (perque es de la gauche divine... ¡es clar!).
    Tot plegat bastant xorra pero nois tothom la pot cagar hasta en Garzon!
    La proxima vegada que em posin una multa d'aparcament tambe demanare amnistia i que canvin les Lleis expressament per a mi... no et fot.

    adb

    ResponElimina
  4. Ja és contradictori o surreralista que el jutge que va promoure la llei que va portar fora del ventall parlamentari a l'esquerra basca per no condemnar el terrorisme i, per tant, per antidemòcrata, ara sigui inhabilitat per una querella presentada per un partit polític que era el partit orgànic del règim del dictador i, per tant, antidemocràtic.
    La llei de Partits no hauria d'inhabilitat Falange i, per tant, la seva querella quedaria sense efecte?

    Molt Bé Dorca. M'agrada.

    ResponElimina
  5. Antidemocratic Falange?... una cosa es que no t'agradi el seu ideari politic i l'altra la seva legalitat, a mi per exempla els comunistes me la bufen... pero son "legals"... i com democrata ho haig de pair...
    No es poden confondre las coses... si el mediatic Garzon l'ha cagat... dons l'ha cagat... ningu es infalible.
    Consell gratuit des de l'estranger... pareu de tirar-vos els morts 36/39 pel cap... es anacronic... i de malt gust.

    adb

    ResponElimina
  6. ADB, sielo.... en Garzon sempre ha instruit malament i el poder judicial sempre l'ha deixat en pau quan fotia a la preso abertzales o independentistes. Era tant mal instructor abans com ara.

    La disusió no es aquesta, la discusió es que els espanyolets s'han trobat que la transició no va ser tant bonica i que la qualitat de la democràcia a Espanya es de pa sucat amb oli.

    No es tracta de tirarse els morts pel cap, es tracta de superar la guerra civil tancant tots els procesos. Per exemple com van fer Kohl i Miterrand demanant perdó a la Generalitat per haver entregat Companys.

    El pais no ha superat la seva història i cal fer-ho. I Falange hauria de estar prohibida segons la llei de partits perque no accepta el joc democràtic i, solapadament, fa apologia de la violència. L'Imperi de la LLei ha de ser igual per tothom, pregunta-li al teu advocat i veuras com ha de ser així.

    Es com la merda de la falacia espanyola insistint en que els catalans acatin la sentència de l'Estatutet... no fore més assenyat que el PP i el PSOE haguessin acatat la voluntat de un poble expresada en Referendum? Res no està per sobre la voluntat popular expresada democràticament. Encara que jo votés que NO.

    ResponElimina
  7. Tot això està molt bé, però tan sols demano una cosa: mentre en Garzón va i ve i discutim vers la transició i ens caguem els uns en els altres i ens passem la vida reinventant-nos i, com diu un bon amic meu, "treient conclusions", qui porta la botiga? Ho dic perquè no ho sé i la veritat és que pinta ruïna...

    ResponElimina
  8. La Historia es una discusión sin final.

    adb

    ResponElimina