S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 24 de setembre de 2012

Per a federar-nos abans hem de ser independents (Constitucionalisme a Barri Sèsam)

Atenció nens i nenes, escolteu polítics i polítiques, manaires i súbdits del Rei Borbó! Al barri Sèsam d’avui tractarem del que es una federació d’estats, una confederació, i una regió autònoma! Ho farem clar i català perquè quedi clar i així els uns no segueixin mentint a la canalla i així la mainada sabrà el que es un ou i el que es una castanya.
Seieu en rotllana, doneu-vos les mans i escolteu aquest pregó, que no el penso repetir. Que si un estudiant de primer de dret o de ciències polítiques als seus tendres disset anys ho pot entendre qualsevol català o catalana ho entendrà d’allò més bé.

La única política que no ha parlat en la llengua de serp de l’home blanc, que dirien els indis, ha estat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría Antón quan va dir que “l’únic subjecte de sobirania es Espanya i que per tant Catalunya només es pot separar amb l’acord de tots els espanyols. Tot això de la Comunitat Autònoma, de la Generalitat, els Audis, els mossos de paisà i la TV3, ho tenim perquè l’estat espanyol ha cedit competències seves a una administració regional de titularitat espanyola a Catalunya. El President Mas es la màxima autoritat espanyola a casa nostra. Ho heu entès? Bé! Ara us explicaré perquè. Quan els espanyols ens diuen que un referèndum per la independència només a Catalunya es il·legal, tenen raó ara per ara.
Catalunya va perdre la seva sobirania política, va deixar de ser font d’autoritat política, un desastrós onze de setembre de fa quasi tres-cents anys, que es per aquí per on plora la criatura. Tot el que ha vingut després, fins i tot la declaració patètica de Companys l’any 34 de “l’Estat Català dins de la República Espanyola” no ha estat més que l’ús, amb millor o pitjor encert, d’aquell poder polític que graciosament i perquè no tenia més remei, Espanya ens ha cedit temporalment, i ens ho pot treure quan vulgui, per les bones o per les dolentes, que la Constitució els empara.

Dit això, hi ha uns senyors aquí a Catalunya que volen federar-se amb Espanya, fins i tot hi ha uns altres il·luminats que pretenen confederar-s’hi, així... a la brava. I nosaltres, l’electorat, els filòsofs polítics de pa sucat amb oli a l’hora d’esmorzar, els diem: “es que a l’altre banda no hi ha federalistes, i menys confederals”, com si ens hi poguéssim federar o confederar si trobéssim amb qui fer-ho a l’altre banda de l’Ebre, com si podés ser decisió nostre!
Ai... xiquets... somiatruites tots plegats: Hom no es pot federar amb ningú si no disposa de la sobirania per triar aquesta opció. M’explico? Si no ets una nació lliure no pots cedir part de la teva sobirania a un poder comú conegut com estat federal. Es com pretendre casar-te sense ser solter, o estant incapacitat legalment per prendre decisions!

Això ho saben els federalistes catalans, i els confederals també. Ens enganyen amb mirallets de colors i ens diuen... “Serem com Alemanya”, o “com els Estats Units”... I no, reis meus, reines maques... noooooooo. Els lands alemanys, lliurement varen decidir cedir part substancial de la seva sobirania a un ens superior anomenat República federal Alemanya, però ells eren els subjectes de dret que triaven aquesta opció. Als Estats Units resulta que la divergència entre l’aplicació del concepte de propietat privada –en aquells temps els esclaus eren propietat- fora dels estats d’origen esclavista es el que els va conduir a la Guerra de Secessió. Un conflicte polític, de sobirania, sobre si era font de dret l’estat membre o la Unió, i els del Sud devien de creure tenir-ne de raó, perquè sinó no s’entén que els blancs pobres es deixessin matar per a defensar la propietat dels blancs rics, m’explico?
Amiguets i amiguetes, nens i nenes, -i tu Navarro! fes el favor de deixar en pau en Nadal! O em portaràs escrit mil vegades “no destruiré el partit de Pallach més de dues vegades per setmana”- Heus aquí el secret que no us expliquen: Per a federar-nos amb Espanya –i no diguem per a confederar-nos Duranet... ai que n’ets de trapella...- cal com a condició prèvia que fóssim sobirans!!!!!! Ho enteneu?

Els catalans no podem cedir poder polític a Espanya perquè no en tenim d’aquestes coses des que ens les varen prendre a cop de Borbó, decret de Nova Planta, genocidi cultural i exili de 40.000 dels millors catalans (de una població de mig milió) l’any de nostro Senyor del 1714.
Els mateixos que ens neguen el dret a decidir, els espanyols, ara tenen la barra de dir que es federaran amb nosaltres, això si sense que nosaltres hi tinguem res a dir perquè la sobirania com diu la Soraya es “del conjunto de todos los españoles”... I insisteixo que no diu mentides, de fet es la única a la que no se li cauran les dents de tant intentar entabanar-nos. Altre cosa fora que els espanyols ens reconegueren com a subjecte polític independent, diferent a ells i que aleshores ens preguntessin si volem anar a jugar amb ells el partit de la Història en forma de federació, però em sembla que no estaven per fer-ho, al menys l’últim cop que ho vaig comprovar.

Així doncs, nens i nenes, els estats, les regions, les nacions els pobles, es federen o confederen fent un ús legítim del seu dret a decidir el seu futur. Ergo... no podem federar-nos amb ningú si abans no som sobirans. Per tant...els deures per demà es fer una redacció sobre la següent disjuntiva:
Suposant que Catalunya fos un estat lliure i sobirà membre de la Unió Europea voldríeu federar-vos-hi –de la confederació en parlarem un altre dia- amb Espanya? Us en refieu prou del seu amor a la democràcia? Té unes virtuts cíviques atractives pels catalans? Us hi sentiríeu ben tractats culturalment? El seu sistema judicial, administratiu i polític es prou net, just i eficient per tal de tirar endavant la nostra terra compartint sobirania amb ells? Voleu construir un futur amb els espanyols ara que han promès que ens estimaran molt i molt i que mai més ens pegaran? O preferiríeu seguir el vostre camí de manera independent?

Molt bé... i ara tots al pati a jugar a polítics i Millets, menys vosaltres Serra, Fainé, Esteve, Carulla, Piqué, Lara i tota la colla dels Sebagos. Vosaltres heu de recollir la cuina que esteu castigats per no fer els deures de català.

10 comentaris:

  1. Com m'agrada el sarcasme!... per llogar-hi cadires...
    Copia per en Rubalcaba SUP...
    lol
    ADB

    ResponElimina
  2. Fantàstic!!!! m'ha encantat el sarcasme d'en Savalls!

    ResponElimina
  3. No hi ha res com els conceptes bàsics de "Barrio Sésamo", m'ha quedat molt clar. Gràcies!!!

    ResponElimina
  4. ondia, avui he rigut...però és per plorar...Roser

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots/es pels mails privats. Jo també vaig riure fent-lo!
    He explicat molt per sobre el cas dels Estats Units, però us faig cinc cèntims aquí del perquè la sobirania era dels estats i no de la Unió.
    Els anglesos, que d'això de liarla a casa dels demés son uns mestres, quan varen signar la seva capitulació davant dels Estats Units, quan va acabar la guerra per la In-Inde-Independeència dels colons alericans, varen INSISTIR en rendir-se a les 13 colònies per separat.
    Així els hi deixaven un bon marron pel futur immediat...
    :)
    Per això el Sud considerava que es podia secessionar sense embuts, perquè eren els propietaris del seu destí com a virginians, per exemple. Eren subjecte polític.
    Espero haver-me explicat bé.
    Una abraçada a tothom!

    ResponElimina
  6. I wish I was in Dixie...
    JEB

    ResponElimina
  7. Boníssima explicació!!
    Gràcies!!Ah,i jo me'n vaig al pati,eh,que he fet bé els deures!
    ;))

    ResponElimina