S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 13 d’agost de 2013

Sexe gratis

Ja em perdonareu el titular, però després de tres anys de diarrees mentals, de lectures feixugues, i de robar temps a la família per a fer un parell de posts al mes de mitjana, agafo i li cardo una carta al Pep Guardiola, ho poso al titular... i multiplico per dos les visites de l’article més visitat des que aquest bloc és bloc. Ergo... posant-hi Sexe gratis al capdamunt d’aquest full parroquial potser torna a sonar la flauta.

Un cop aclarit aquest aspecte oportunista de propaganda d’estar per casa, us comunico que avui parlarem de la deriva independentista del govern nacionalista català. Si, si... d’aquesta visió dibuixada en comandita per un contuberni digne de pel·lícula de sèrie B: el format per la premsa de la caverna, els partidos de ámbito nacional, els botiflers i els lerrouxistes. Aquesta Santa Aliança de demòcrates de tota la vida repeteixen una cantarella que, de tant insistir, ja hi ha més d’un babau amic meu –d’aquells que descobriren Machado, gracies en Serrat i es pensaren ibers entre pobles germans a Sefarad- que se l’han cregut, que l’han fet seva.

L’alternativa argumental d’aquests il·luminats de la vida és la següent:

“La deriva independentista de Mas tiene por objetivo distraer a los catalanes de los recortes y la destrucción del estado del bienestar, mientras gasta el dinero de todos en subvencionar a aquellos que alimentan su discurso y manipulan la opinión pública catalana”.

A veure... que no s’esvaloti el galliner abans d’hora! Les coses són així. La premissa dona aixopluc des de Falange als troskos, passant pels federalistes, els ciutadanos, els anarcos, els hipsters, els defensors dels correbous, i els homes de bona fe de l’altiplà. Val a dir que és un argument transversal a més no poder, i que porta implícit un vernís de mala llet corroborada per la dissortada història del catalanisme polític que la fa semblar tant certa com verídica. El problema és que una suma de mentides mai no pot tenir com a resultat una veritat, per molt que ens endinsem en les aritmètiques creatives dels Montoro o els Bárcenas. Fem-li un anàlisi de text?

“La deriva independentista de Mas (...)”. Que dieu que què? Si aneu a buscar en aquests bloc les entrades corresponents a les consultes populars, i demés fer-bullir-l’olla del independentisme, prèvies a la sentència del Estatut, i aquelles escrites al voltant de la primera victòria pírrica del govern dels millors –amb Joana Ortega de psicòloga convidada- recordareu que les accions desesperades de reagrupats, ercos sense cadira, i seguidors d’en López Tena al llarg de dos anys varen ser obviats, silenciats, menyspreats, i ridiculitzats per tots aquests que ara volen l’estat propi –encara que fos Puerto Rico-.

La frase ja comença amb el concepte deriva, que encigala d'allò més als intel·lectuals i periodistes espanyols. Un concepte entre mariner i militar, que pressuposa un canvi de rumb per treure’n un profit puntual, un aprofitar el vent de cua virant momentàniament la direcció del vaixell, per acabar posant proa al veritable destí dels nacionalistes catalans que no és altre que demanar privilegis a cop de victimisme. Com sempre ha fet l’elit social i política catalana... No, no... si de saber triar paraules en saben un munt.

“(...) distraer a los catalanes de los recortes y la destrucción del estado del bienestar (...). Toma geroma, pastillas de goma! Una mica de menjar demagògic en el qual cauen de quatre grapes sindicalistes, marxistes, troskistes, anarquistes, socialistes, i defensors de la fe veritable de l’estat protector d’aquí i d’allà. Munició demagògica que en les innocents mans dels treballadors del tercer sector o de les ong de trinxera –de les de debò, parlo- es converteix en un arma de destrucció massiva de l’autoestima, líquid inflamable en mans dels bombers retallats, lliçons d’auto-odi  en boca dels mestres a classe.

Ens distreuen perquè som idiotes. Ens retallen perquè els convergents i els seguidors de l’ogre Junqueras –ai... aquest traïdor a l’esperit del tripartit, de les esquerres, i de l’endeutament públic en solidaritat fraterna chaconiana- són mala gent. Uns neoliberals que volen deixar morir els iaios a casa i matar de gana per malnutrició als fills de la immigració. Destrueixen l’estat del benestar a sabendes, perquè són uns descastats enemics del poble que els vota, perquè ells ja tenen les butxaques plenes gracies a que son tots uns corruptes, mireu sinó el cas Palau!

I vinga populisme! Au, som-hi! Del deute de la Generalitat ni parlar-ne... Bé, de fet... l’únic que en parla és en Duran –que la cosa té collons-. I ho fa per fer-ne únic responsable al pobre Junqueras –que ni militava a ERC quan els Minoves i companyia enxufaven tota la seva tropa a les conselleries- com si els seus estimats sociates i els seus correligionaris en el confederalisme d’ICV no hagueren gastat ni un duro! Si de barra en aquest país ens en sobra, el que falta és paper de fumar per agafar-nos-la per anar a pixar.

“(...) mientras gasta el dinero de todos en subvencionar a aquellos que alimentan su discurso y manipulan la opinión pública catalana”. Això ja és delirant! Un argument que no passa la prova del cotó en cap cas. Ni l’IEC, ni les ambaixades, ni la reforma del Born, ni res de res. Mantenim encesa la flameta dels símbols nacionals amb el 0,7% (número inventat, no us hi escarrasseu) del que ens hem compromès a regalar als bancs i caixes espanyols que tant bé van fer la seva feina d’estafar-nos. Potser si que a TV3 i a Catalunya Ràdio hi treballa massa dropo amb sou desorbitat, però no seré jo qui els critiqui! Fos pas cas que el comitè de treballadors i treballadores de la Corpo demanessin a l’ANC que la Via Catalana tingués com a lema “Salvem els sous dels funcionaris dels mitjans públics i imprescindibles de comunicació catalans”.

Ho veieu, no? L’enemic ha construït un discurs que junta grans mentides enganxant-les amb la pega de les mitges veritats de les nostres pors. I hi ha qui se les ha empassat. I hi ha qui s’emprenyarà al llegir aquest post. Però... se siente... Si us plau, tinguem criteri, criteri i criteri. I adobem-lo amb audàcia, com deia el fallit tsunami de la independència: Al loro que no nos embauquen que no estamos tan mal! Que si no anem en compte i desemmascarem als demagogs potser sí que acabarem tots parant el cul perquè Espanya segueixi disfrutant, ella si... de 300 anys més de sexe gratis!

4 comentaris:

  1. Cada poble, té el govern que es mereix .... segueixo sent fidel, a les idees de Lopez Tena, i .... he estat a punt de no llegir l'article, precisament pel "titol" ..... sembla que és l'únic important!!
    Mare meva que pais ..... i, el que ens espera!!!! El poble català, una part està adormida, l'altra estirada mirant al cel, i els quatre que s'interessen, lleials i conmprometidos, només troben "pals a les rodes" .....
    Gràcies per l'article.






    ResponElimina
  2. Ara imaginat que el titular hagues estat: SEXE GRATIS AMB GUARDIOLA!...
    Tot es millorable.
    Fins i tot el CD.
    ADB

    ResponElimina
  3. Per assolir la Trinitat del Marketing Blocaire només us falta un títol:

    "COMPRO ORO"!

    ResponElimina