S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 13 de juliol de 2010

"Vos sou puta?"

Atenció catalans! Després que el poble donés un missatge inequívoc als seus polítics aclarint que som una nació i que, per tant, nosaltres decidim, només els ha calgut dos dies per fer la seva interpretació de la nostra voluntat; i ara resulta que no els ha quedat clar el que demanàvem. Vull dir que nosaltres vàrem ser capaços de donar un missatge d’unitat, segons el qual tant se val si volem ser només espanyols, seguir amb la conyeta de l’autonomisme o tirar pel dret i tenir un estat propi... Aquest no és el debat ara, ja ho decidirem nosaltres. Vàrem dir-los que ni Espanya, ni la Constitució ni, evidentment, el Tribunal Constitucional poden estar per sobre de la voluntat popular expressada en referèndum. Els vàreu veure ahir a l’Agora de TV3? Quina vergonya! Incapaços d’abandonar el tacticisme, i tots obsessionats encara en guanyar les eleccions que els permeti manar en aquesta gestoria espanyola -sense quartos per més inri- que és la Generalitat de Catalunya.

Diuen els del gremi polític que no troben quin ha de ser el missatge unitari que puguin portar conjuntament al debat de l’estat de la nació –l’espanyola- al Congrés dels diputats. Jo ja entenc que aquesta patuleia de gentussa sigui incapaç de pensar per si sola, però aquest cop ho tenen ben fàcil, perquè el poble ja els ho ha dit, el que vol. Només caldria que es llegissin els estatuts dels seus partits polítics: a tots, fins i tot als del PSC i no estic segur del que diu als del PPC, hi diu que Catalunya és una nació. Voleu més pistes, colla d’indocumentats? Sou tan curts de gambals que no trobeu punts d’acord?
Els diputats catalans a Madrid –els recordo que representen el poble i no els seus amos feudals del partit- haurien de proposar al congrés una proposta de resolució en el següents termes:

“Cataluña es una nación. Es por ello que el congreso de los diputados insta al gobierno, partidos políticos y demás instituciones del estado a impulsar las reformas legales necesarias y la apertura de un proceso de reforma constitucional, durante la presente legislatura, que garantice el reconocimiento jurídico del pueblo de Cataluña como sujeto de soberanía dentro de un nuevo marco constitucional”

No és la meva proposta política, però quan les persones amb qui parlo em pregunten “i ara què hem de fer?”, els contesto que el primer de tot és aclarir les regles del joc, perquè si no ho fem ara ens les canviaran a mig partit.

Aquesta proposta posa el dit a la nafra, és una pregunta que aclareix si a Espanya queden federalistes –al PSOE o al PP-; dóna una oportunitat al PP de Catalunya d’aclarir-nos què en pensa, de tot això de Catalunya; permet a CiU i a ERC camins decidits de sobiranisme o d’independència més clars; dóna un últim cartutx als demòcrates espanyols –llegiu Rubalcaba o Ruíz Gallardón- per tal d’intentar salvar els mobles i la viabilitat econòmica d’Espanya; construiria relat propi en la tria entre la transició –si us plau un altre cop no!- o la ruptura envers la independència; aclariria internacionalment el desig dels catalans de ser considerats una nació i no una regió –un cop llegits els articles de la premsa europea sobre la manifestació de dissabte és evident que per ara estem sols com mussols-; i sobretot el poble català veuria, per una vegada, com els nostres representants no fan el ridícul i expressen la voluntat popular allà on els paguem –nosaltres, no en Millet- el sou. No ho faran, ai las.

L'aposta rupturista, que només representa Reagrupament, segurament acabarà per ser l’única solució. El que no poden fer els nostres representants és enganyar-nos, ni enganyar els colonitzadors. Si tant acaten, si tant respecten Espanya que delmen per ser els seus virreis a Catalunya, almenys que facin com el paio de l’acudit i els facin la pregunta de forma directa i clara, per darrera vegada:

Un home entra en un bar i s’acosta a una rossa espectacular que hi ha a la barra. “Perdoni senyoreta, preguntar ofèn?”. La noia se’l mira i li diu “no”. Educadament el senyor li pregunta: “vos sou puta?”

7 comentaris:

  1. Alguns homes bons?
    Aci tenim alguns dels diputats del PSC, tots amb arrels perfectament catalanes. No ni ha cap d'entre ells amb la dignitat per donar un cop de puny a la taula davant de l'estafa de l'espanya plural? Tan aferrats estan a la mamella? Tan inutils son que no es veuen capaços de viure de la seva feina, si el psoe els hi fot una cossa al cul?
    Alguns tenen uns origens ben catalanistes, se n'en recorden?
    D'acord, es van deixar enlluernar per l'espanya plural. Avui el miratge a desaparegut. Que pensen fer amb la desilusió actual?

    Alguns poden ser veins vostres, quan els veieu per el barri pregunteu-els-hi si per l'espanya del constitucional valia la pena perdre tants anys i tants esforços.

    Joan Canongia i Gerona

    Montserrat Colldeforns i Sol

    Juan Carlos Corcuera Plaza

    Teresa Cunillera i Mestres

    Esperança Esteve i Ortega

    Daniel Fernández González

    Anton Ferré i Fons

    Fèlix Larrosa i Piqué

    Lluïsa Lizarraga i Gisbert
    Treballa com a mestra de català.

    Manuel Mas i Estela

    Sixte Moral i Reixach
    Militant del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) des del 1969, posteriorment milità en diversos grups i partits independentistes, i fou candidat pel Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions generals espanyoles de 1979. Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

    Lourdes Muñoz Santamaría

    Montserrat Palma i Muñoz

    Jordi Pedret i Grenzner
    Ingressa a Convergència Socialista de Catalunya en 1974 i després passa al PSC-Congrés.

    Dolors Puig i Gasol

    Joan Ruiz i Carbonell
    Afiliat al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) al 1976

    Àlex Sáez i Jubero

    Francesc Vallès Vives
    http://francescvalles.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Es clar que obviem lo principal del acudit:
    1.- Per acostar-se a una rossa espectaculat en un bar i fer aquella pregunta calan COLLONS !!!!!
    2.- I es mes en el suposit que digui que si (que no ho tinc tan clar) cal tenit cales per pagar-la!!!!

    ResponElimina
  4. Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
    amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
    què més ens podeu dar en una altra vida?

    Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
    i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
    que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

    Amb quins altres sentits me'l fareu veure
    aquest cel blau damunt de les muntanyes,
    i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
    Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
    i no voldré més cel que aquest cel blau.

    Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
    sinó al mateix que li dugué la mort,
    jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
    aturar a tants moments de cada dia
    per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
    O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
    Mes llavores, la vida, què seria?
    Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
    i la ilïlusió del lluny i del a prop,
    i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
    enganyador, perquè ja tot ho és tot?

    Tant se val! Aquest món, sia com sia,
    tan divers, tan extens, tan temporal:
    aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
    és ma pàtria, Senyor: i no podria
    ésser també una pàtria celestial?
    Home só i és humana ma mesura
    per tot quant puga creure i esperar:
    si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
    me'n fareu una culpa més enllà?
    Més enllà veig el cel i les estrelles,
    i encara allí voldria ésser-hi hom:
    si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
    si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
    per què aclucà'ls cercant un altre com?
    Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
    Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
    Tot lo que veig se vos assembla en mi...
    Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
    I quan vinga aquella hora de temença
    en què s'acluquin aquests ulls humans,
    obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
    per contemplar la vostra faç immensa.
    Sia'm la mort una major naixença!

    ResponElimina
  5. Tan important es que l'independentisme vagi el mes unit possible, com crear divisió entre els unionistes i els, encara, federalistes. Per anar be el PSC s'hauria de trencar, mentre que a CyU si els agafem per els collons (perdó), la resta del cos ja vindra al darrera (sobretot el cor, l'estomeg i el cervell).

    ResponElimina
  6. Gracies Casti... el sentit del humor es del poc que ens diferencia de les besties...
    Un blog sense sentit del humor nomes es un camp de batalla dialectic... quin avorriment!!!

    ResponElimina