S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 2 de juliol de 2010

Unitat

El dia 10 de juliol toca anar de mani. Fa uns dies, en aquest bloc, us parlava de l’emoció que vaig sentir en veure un patriota involucrat repartint pamflets a la porta de la universitat, sembla que d’aquí uns dies toca sortir al carrer, a tothom.

Sóc conscient que aquest bloc que faig el segueix gent majoritàriament de la corda, i que per això m’envieu mails de suport, i que per això us sentiu acompanyats en la dissort de la nostra catalanitat, i que plegats tenim la sensació de donar passes endavant encara que sigui dins del món de la virtualitat d’Internet. Avui m’agradaria contribuir perquè la defensa de les nostres essències no ens la faci vessar el dia de la manifestació.

Hores d’ara ja hi ha un grapat d’il•luminats suïcides que, fent de la intransigència i de la puresa dels seus plantejaments independentistes una bandera del ressentiment, posen en discussió anar en processió reivindicativa urbana al darrera d’en Montilla i en Mas. Se que molts de vosaltres teniu aquest sentiment, una escudella de vòmits emocionals, de ràbia i d’al•lèrgia ideològica, jo també el tinc. Haig de demanar-vos, si us plau, que deixeu les emocions de banda. Us prego que feu ús de la raó, del seny –sembla mentida, oi?-, perquè si la independència és a tocar és perquè suma, perquè ja no cal fer bandera ni de la història, ni de la llengua, ni dels sentiments. La solució és un estat propi perquè la racionalitat ens empara, perquè Espanya no ens considera subjecte de sobirania, és a dir una nació.

En Miquel Iceta, del PSC, feia un símil amb el bàsquet dient-nos que el PP havia perdut 114 a 14 –referint-se als articles que han passat el sedàs-, en una mostra més de la banalització del fet nacional per part dels socialistes. Aprofito el seu símil esportiu traslladant-lo al futbol per dir-vos que Espanya ha centrat perquè nosaltres rematem de cap. Si ens diuen que no hi cabem, tard o d’hora marxarem. Suposo que dins de l’esquizofrènia ideològica del PSOE hi haurà molts dels seus al capdavant de la manifestació, i molts d’altres que vergonyosament s’amagaran –com la Chacón, que suposo que no tindran collons de presentar com a candidata a la Generalitat ara-. Els socialistes que vindran sumen per dir al món, i a la CNN, que Som una nació, benvinguts.

L’Artur Mas creu que els catalans no som prou madurs per segons què, ara considera que la solució és el concert econòmic, en el seu afany per assolir la majoria absoluta hom no sap si és independentista, autonomista, regionalista, federalista o cap de colla. I què? Va descobrir el nacionalisme quan va començar a treballar a la Generalitat? I què? CiU ha fet de perdonavides amb els independentistes fins fa deu minuts? I què? Hi ha una cosa per sobre de tot això: Convergència i Unió, els seus votants, els seus militants, els seus dirigents, tenen clar que Catalunya és una nació. La manifestació del dia 10 de juliol és una manifestació de reafirmació nacional. Sobirania no és incompatible amb considerar que hem de seguir negociant amb Madrid, com creu que hem de fer CiU. I què? El moment de deixar les coses clares als senyors Mas i Duran serà el dia de les eleccions al Parlament.

Catalunya no es mereix que els catalans ens quedem a casa o que marxem a fer una paella el dissabte de la mani. Els que ja hem decidit apostar per la independència com a sortida lògica de supervivència cultural, econòmica, social i nacional, hem de ser més generosos que mai. Hem de donar la mà a tots aquells catalans que es manifestaran amb nosaltres per tal de deixar clar que res no pot estar per sobre de la voluntat democràtica d’un poble. L’ús que farem en el futur de la nostra capacitat per decidir son figues d’un altre paner, com diria qui tots sabem: “ara no toca”. La dignitat de la pàtria mereix unitat, cal que enviem un missatge clar al món, a Europa, a Espanya i sobretot a nosaltres mateixos: Catalunya és viva i és forta.

Es cert que pel camí hi ha molts paranys. Els autonomistes i els federalistes que queden ens voldran vendre la moto que cal tornar a negociar, que cal refer el pacte amb Espanya o reformar la Constitució. Tenen el seu dret a defensar aquesta postura, encara que només sigui per defensar el seu lloc de treball, encara que només sigui per no admetre que han fracassat i que s’han equivocat durant cent cinquanta anys. Les eleccions al Parlament són aquí mateix, aleshores serà el moment d’explicar tant als regionalistes regeneradors de la pell de brau, com als federalistes igualitaris d’esquerres, que els seus projectes son caducs. Ara no ens podem permetre desavinences que alimentin la caverna i el discurs del nacionalisme espanyol que pretén dividir-nos. Cal que el poble de Catalunya torni a demostrar que hi ha una cosa per sobre de tots els tacticismes polítics: Som una nació i –per tant- nosaltres decidim.

10 comentaris:

  1. Em sap greu, però aquesta manifestació no comptarà amb mi. Si els partits polítics no es posen davant aguantant la pancarta, m'ho repensaré, però com que no passarà... Si no, em contradiré, donant més ales encara a tota aquesta patuleia de capullos que ja fa anys que només fan que marejar la perdiu.

    ResponElimina
  2. Comparteixo el sentiment, no puc estar d'acord amb les conseqüencies. Si vas veure l'Agora de ahir la estratègia de ciutadans i pp està adreçada a dividir.
    Ningú vol fotre tota aquesta patuleia de impresentables fora més que jo. Però el món ens voldrà fer una foto el dia 10, passaran llista... i crec que hem de fer bultu, com tantes altres vegades.
    I després sessió de vomitori.

    ResponElimina
  3. Allà on es contesta Espanya (encara que sigui amb els diversos matisos que sigui) els bons patricis hi hem de ser-hi. M'agrada el teu apunt d'avui!

    ResponElimina
  4. Em pregunto si el tall entre assenyats patriotes i "il•luminats suïcides" és l'assistència a una manifestació, a "aquesta" manifestació...

    Cordialment.

    ResponElimina
  5. Si, vaig veure una part d'Àgora. I saps què vaig pensar? Que el PP i Ciutadans s'havien tornat independentistes de veritat i que per això no anirien a la manifestació. Són ells els que venen a mi i no jo a ells. Si ho féssim veure i entendre així, ni PP ni Ciutadans sabrien on ficar-se.

    ResponElimina
  6. Per cert, per poder posar el comentari anterior, el teu blog m'ha obligat a escriure la paraula "sionity". Serà algún missatge ocult del Shin bet? ja ja ja ja

    ResponElimina
  7. Estic a punt de un atac de esquizofrènia absolut, ja ho se. Hahaha

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord!!

    Copio el que vaig escriure al bloc dels 10mil:

    "Això mateix és el que jo estic dient aquests dies, que hem d’arrebatar-los la seva mani regionalista per convertir-la en la nostra mani independentista.
    Que en Monty i companyia es trobis envoltats de crits d’independència per davant i per darrere, a dreta i esquerra, que hagi de marxar fastiguejat de tant de sobiranisme desacomplexat.
    Res de defensa de l’estatut!! Que el que quedi ben clar sigui que Catalunya té dignitat i ganes de llibertat i no de sotmissió constitucional.

    També crec que aquest dictamen dels Tribunal Prostitucional ha estat fet amb molt de mirament per tal d’intentar afavorir als partits espanyols (PSC i PP) i no perjudicar al tripartit, donant-los la oportunitat de quedar com a homentes (tots) i com a no tant fillsdeputa a uns altres (PSC i PP).

    La guerra bruta per a que no hi hagi una victòria convergent ni un “resorgiment” del vot independentista és feroç i aquesta és una de les seves armes, la (in)justícia escanyola.

    Jesús (Xess) escrigué:
    02/07/2010 a les 13:14
    M’ho deixava: tobo del tot imprescindible que a la mani es vegin junts als Laporta, Carretero, Canela, Espot, Calçada, Barrera, l’alcalde d’Arenys (perdó, tinc memòria de peix i no recordo el nom, ho sento), als nois de les CUP, Joan Blanch… i tutti quanti de l’independentisme “alternatiu”."

    ResponElimina
  9. Amic i compatriota, completament d'acord en les nostres discrepàncies. Jo no hi aniré a la mani per etc.etc.etc., però en canvi sí que hi seré a l'assamblea de Reagrupament, i saps que ho faig perquè, justament, he deixat de banda tot el que és sobrer i m'he centrat en el fonamental: la nostra independència. Visca Catalunya lliure!!!!

    ResponElimina
  10. I am sorry.
    This is a NO WIN / NO WIN situation.
    Montilla (the pseudo-federalist), Mas (the pseudo-economic concert) and Puigercos (the pseudo-independentist) know it.
    All of them will capitalize electorally the march... to go is silly... to do not go is depressing.
    The only alternative is another truly Indepentist march... but probably only Heribert Barrera has the moral prestige to convocate it... and I do not think he will do it.
    No matter what... the day after the organizers will say two million... Madrid will say one hundred thousand and the police three man and his dog...
    Then, it will be the letanies... it was enough counting a saturday hot afternoon etc.
    As usual ALL WILL WIN... and would say the no-goers are in fact moderate supporters of THEIR party...
    A sickening situation... but if there is amoment to start anew is now or never.
    DO NOT GO TO IT is perhaps the best solution.
    BUT STAYING AT HOME is not an option.
    So better do something about it... DIFFERENT!!!*

    adb

    * My catalan ortography is so poor due to Franco's efforts that I prefer to write in English... at least I do not have to use the castilian dialect.

    ResponElimina