S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 12 de gener de 2012

Fer-se el simpàtic a Madrid

Hi ha una manera de fer política, agafada com una paparra al catalanisme polític redemptor moral d’Espanya, que molts catalans creien periclitat el 10-J del 2010. Aquesta mania del tot per res, del fer-se el simpàtic amb el capo del camp de concentració, amb el marit que maltracta, en l’esperança que no et pegui, que no et mati. Ahir la coalició del President Pujol, del conseller Puig, de Tremosa i de Vila d’Abadal va tornar al peix al cove, sabent que de peixos quasi no en queden a repartir.

Mireu, jo entenc que potser els partits autonomistes han de fer el que sigui necessari per salvar les institucions administratives espanyoles que ells han ajudat a bastir, com la Generalitat de Catalunya. El que no suporto son dues qüestions de base que evidencien un tracte ignominiós a la sobirania popular que els votants han dipositat, temporalment, en els diputats a Corts.

La primera es la sensació d’estafa. Els representants polítics del poble de Catalunya han de defensar els interessos dels ciutadans que els han votat. No son a Madrid per defensar estructures caduques de poder com l’autonomia, o pactes trencats unilateralment per Espanya com la Constitució o l’esperit de la transició.

Les mesures del govern Rajoy no dubto que siguin necessàries per a aturar el dèficit públic –del qual son responsables tots els partits de l’hemicicle, CiU inclosa-, però porten als contribuents catalans a pagar en impostos 72 euros de cada 100 que guanyen, mentre que altres ciutadans de l’estat no han de suportar aquesta barbaritat, aquest ofec. El decret consagra la insolidaritat, l’asimetria, i la idea de que voler ser diferents a la resta d’espanyols ens comporta haver de ser doblament pagadors dels excessos pressupostaris de les èpoques del totxo i els gossos lligats amb llonganisses.

Es defensa la ciutadania catalana beneint un decret que encara ens farà desigualment més pobres? La qüestió no es en el fet que calgui o no calgui retallar aquí o allà, si es necessària o no una pressió fiscal més gran. Entenc que els camins per aturar la xacra d’interessos, que els que encara paguem impostos a Espanya haurem d’afrontar els propers anys, passin per mesures com les adoptades pel PP -o no- el que es indigne per part de CiU es donar suport a qui atia el missatge al Financial Times que tot es culpa de l’autogovern de les “regions” i que construeix un esquema escurabutxaques que encara ens enfonsarà més en la misèria als qui ja no es que ens podem pagar TV3, no, no... ni escoles ni hospitals! A més, a més, fer-ho a canvi de no res, sense que calgués ni que us ho demanessin! Per fer-se el simpàtic? Per una qüestió estètica? Per donar lliçons de que, exactament? Per ajudar als mateixos que pacten reformes constitucionals sense, ni tant sols, una trucadeta telefònica per fer-vos quedar bé?

La segona es aquest missatge críptic de “hi ha coses que no es poden explicar”, aquest tarannà de capella de poble que considera els seus feligresos com a essers poc preparats i irresponsables, incapaços d’interpretar els designis finals dels ministres de Nostro Senyor. A veure si ens entenem Duran, maco, estimat Sanchez Llibre, i exalcalde d’Olot dels pebrots... Si voteu a favor del decret del govern Rajoy, no ens vingueu amb la martingala de que “la situació es greu”, “volem mostrar la nostra responsabilitat i sentit d’Estat”, “mostrem predisposició al pacte i donem mostres de seriositat als mercats”, com si els catalans fóssim imbècils, els electors analfabets i els qui us varen votar una colla de carallots. Voleu fer el favor d’explicar que heu tret a canvi per tal de defensar els interessos de Catalunya? O es que no n’heu tret res, colla de babaus?

Si heu pactat quelcom amb el PP de Catalunya pels pressupostos, digueu-ho. Si la situació dels diners públics espanyols es pitjor del que es diu, teniu l’obligació política –de moral jo no us en exigeixo, resulta evident que fot anys que la vareu bescanviar per una suite al Avenida Palace- d’explicar-ho. Ja n’hi ha prou de tapar-vos les vergonyes els uns als altres, perquè del forat de la tresoreria pública en sou responsables tots, però els quartos son –o hauria de dir eren?- nostres, dels ciutadans. Qui carai us heu pensat que sou, fent el paperot? Representant aquest paper d’estrassa de nen pilota de la classe, i fent befa del vot que molta gent de bona fe us va delegar pensant-se que encara us quedava un bri de dignitat? Amagar-se sota les pedres del “hi ha coses que vosaltres no enteneu”, ja no cola. Aquesta us passarà factura, espero -innocentment-, vaja.

1 comentari: