diumenge, 4 de juliol del 2010

L'equip de futbol de la tribu

Soc del barça i m’agrada el futbol. M’agrada veure’l, jugar-lo, parlar-ne i pontificar. El vaig mamar a casa, de petit, i no es que fóssim molt futboleros, vull dir que no érem socis, però el seguíem cada jornada i cada temporada, fins ara.

Quan vaig començar a festejar la meva dona el barça passava per èpoques de foscor. Hi havia en Núñez de president –una broma tràgica per la societat civil catalana- , en Van Gaal de entrenador –una bona persona destinada a destruir el somni del planter cruyffista a base de jugadors holandesos mediocres-, i tot i guanyar lligues jo preferia no veure’l. Desitjava obertament que ens en fotessin vint-i-cinc fins i tot en els partits amistosos, i ho diu un que va fer campana al cole per anar a Basilea de stranguis. No em vull esplaiar explicant el perquè d’aquesta esquizofrènia, els culers –d’acord o no amb la meva postura- ja sabeu perquè, i els que no us agrada el futbol caldria que dediqués un post tant summament llarg de escriure que no paga la pena que ens hi posem a aquestes alçades.

Deia que quan la meva i dona i jo varem passar el tràngol negociador inicial que passa tota parella, un servidor els tenia ben plens amb el barça... i no el vaig incloure a “la llista”. Que què és “la llista”? Doncs, aquelles activitats que hom considera imprescindibles per ser feliç i que la parella ha de conèixer abans de començar una relació, per no resultar enganyada. Aprofito per demanar-li disculpes públicament, però la cabra tira al monte, (sigh).

Fa uns anys vaig sentir parlar un psicòleg mexicà que havia estudiat els vincles emotius que fan que les persones puguin canviar de parella, de feina, de partit polític o de nacionalitat, però que no puguin canviar de equip de futbol. La seva tesi doctoral tractava d’aquest tema, i la seva conclusió era que hom pot renunciar a tot menys a la seva infantesa, i el futbol té una vinculació pels nens –els colors del club, els herois esportius, la felicitat de la família- molt més propera que altres conceptes més sofisticats intel•lectualment, com ara els partits polítics. El meu pare, que li agradava el futbol però que passava bastant dels estats conjunturals del barça, se li il•luminaven els ulls quan afirmava “ni Simonsen, ni Reixach, ni Basora, ni mandangues... ningú com en Ventolrà”, la seva adolescència, allò del “abans de la guerra”, li sortia de molt endins, ell tampoc renunciava a la seva infantesa.

Què us vull dir amb tot això? Que ens han volgut vendre la moto que esport i política van separats, o que futbol i religió no tenen res a veure –això no m’ho dieu a la cara a Glasgow, vale?- i que l’esport es un valor superior, que plana per sobre dels personalismes, mens sana in corpore sano, contamos contigo, amics per sempre i que en Laporta era la personificació del dimoni per fer política com a President, un “chulo”, un aprofitat i a més a més que està fet un bacó –dit de passada- .

Els socis del barça, lliurament, gens condicionats pels mitjans de comunicació de l’establishment, sense una alternativa seriosa de continuïtat, varen decidir matar el Laportisme i tornar a instal•lar a la presidència del club als de sempre, als senyorets de “Barsalona”, dinamitant tota la tasca de recuperació de la catalanitat del club feta al llarg de set anys.

Les quatre primeres decisions de la era Rosell son les següents:

1.- Aprofundir simbòlicament l’enfrontament amb el cruyffisme, recuperant el nuñisme, i prescindir públicament de la figura de Johan Cruyff com a President de Honor del Barça. Es a dir, no conciliar, si no dividir.

2.- Esbandir públicament la amoral clàusula de acomiadament del director general, Joan Olivé. Demostrant així que en Laporta i els seus “sequaços” intentaven aprofitar-se al màxim del club. Ara vés a saber quants quartos es gastaran en indemnitzacions per fotre fora els laportistes i posar-hi “els seus” –han de pagar molts favors- , d’aquesta pasta dubto que en parlin.

3.- A la presa de possessió rollo West-Wing que es varen muntar, el discurs va ser en català, castellà i anglès. Català, perquè no hi ha més collons. Anglès per fer com Heinz Chez amb Puig Antich, “la torna” del castellà. Diuen que en varen fer ús “per no ofendre als afeccionats del barça de la resta de l’estat”. Perdoneu, colla de pijos, el català no ofèn. Jo no vull que el President de la Federació Argentina de Rugby em parli en català malgrat jo flipi amb els Pumas. Jo no vull vendre samarretes a Calahorra, jo no vull dins la meva tribu ningú que es molesti si el President del Barça parla en català. Només faltaria.

4.- La primera sortida institucional fora de Catalunya d’en Rosell serà anar a veure –a retre homenatge i a demanar perdó, suposo- al president de la comunitat autònoma de Extremadura per haver estat insultat per en Joan Laporta. Quanta indignitat, perdoneu que us digui, els nanos aquests ja estan fent efectiva la sentència de l’Estatut abans de acabar de saber el contingut dels articles interpretats.

La cinquena decisió podria ser celebrar els títols a la Zarzuela en comptes de fer-ho a la Generalitat, rollo La Caixa, rollo Sazatornil de La escopeta nacional.

El teu equip de futbol és la representació de la teva tribu. Els millors caçadors del grup s’enfronten als millors dels altres per tal de guanyar. S’hi juguen l’honor, i això si bé es cert que està per sobre de les opcions polítiques, està per sota de la voluntat de la tribu. Això es el que fa especial l’esport. El que l’allunya de les opcions polítiques personals al mateix temps que el fa representar les millors virtuts del poble que representa l’esportista, o l’equip. L’any 1970 a Brasil hi havia una dictadura militar, però el poble va embogir amb el mundial de Mèxic, amb Tostao, Jairzinho, Pelé, Rivelinho... i tant! Perquè la tribu es la tribu i la política, la política. Tant important que en Sarkó crida a capitol Henry per esbrinar què li ha passat a les bleus al Mundial. Tant important que Nelson Mandela ha hagut de consolar personalment al xaval de Ghana que va fallar el penal contra Uruguai i va acabar amb el somni de tot el continent africà. Que no és important?

Fixeu-vos si és important tenir equip propi de la tribu que Espanya ens el nega, i nosaltres als qui ens agrada el futbol i no tenim equip propi hem de fer malabarismes per tal de voler que en Piqué no guanyi un Mundial per no alegrar en Tomás Roncero –als qui encara cregueu que Mundial no és sinònim de aquelarre de nacionalisme llegiu el seu article d’avui a l’AS que porta per títol “Viva Es-pa-ña”-.

Quan els meus amics europeus, aquests dies, m’envien missatges en favor de “la roja” haig de tornar a explicar l’Onze de Setembre, la princesa Peronella, les carlinades, l’ou com balla, i tota la història de Catalunya en cançons... No puc més! El Barça ha tornat a ser durant set anys un bon substitutiu de equip tribal, però... malgrat la meva infantesa, no deixa de ser metadona. Uns socis que permeten blasmar Laporta per dir que personalment creu que la independència es una bona solució per Catalunya i aplaudeixen que en Rossell aposti per la subordinació lingüística al castellà? Aquest es el meu equip tribal?

Amics meus... una de les millors noticies que ens portarà la independència es que als que ens agrada el futbol podrem ser de l’Europa, l’Hospi, la Grama, el Nàstic, el Lleida o el Júpiter sense haver de donar explicacions. Serem una tribu normal, i amb un únic equip tribal comú, aleshores sí, definitivament per sobre de la política i al servei de tots sense distinció: la Selecció Nacional de Catalunya.

Mentrestant veure menys partits del barça que la meva dona s’ho mereix.

11 comentaris:

  1. M'agrada el futbol i soc del barça...

    ResponElimina
  2. Ben jugat, senyor Savalls!

    ResponElimina
  3. Com sempre, molt bó Savalls!
    Nomès un apunt: Laporta ha oblidat que aquest nostre pais está sotmés al poder de Cat Radio, Rac 1, La Vanguardia´, El periodico i el Pais. Laporta incomoda, molesta, acollona...llástima que s´ha cremat una mica massa, oi??

    albert p.

    ResponElimina
  4. Albert... està clar que en Laporta no deixa indiferent i que amb els mitjans que tenim això es fotut.
    El que es molt divertit es que en Laporta molesta perque XULEJA als españols.. i això fa por aquí. Un català xulo? on s'es vist? hem de ser bons subdits i advocats de la causa nacional... però XULOS? No va amb els catalans creu l¡establishment... i es el que en realitat ha fet potent a Laporta... "Que n'aprenguin!" lol

    Savalls

    ResponElimina
  5. GOOOOOOOOOOOOOOOOOOLLLLLLLL de PUYOOOOOOOOOLLLLL!!!!
    el pitjor malson d'aquest blog???
    KAFKA

    ResponElimina
  6. adb... ho podria ser, vull dir el pitjor malson d'aquest bloc... però la literatura esportivo-patriòtica dels espanyols acostuma a ser tant ridícula que podem comfiar en l'efecte boomerang.. "lágrimas rojigualdas caían por las mejillas de mi hijo cuando la historia decidió retribuir tantas decepciones del pasado con la constatación de que España marca el camino del buen fútbol. Fueron once hermanos juramentados, procedentes de todos los rincones de esta nueva España que asombra al mundo, ayer no había diferencias entre ellos, todos a una elevaron el espíritu de millones de ciudadanos acosados por la crisis y la irresponsabilidad de sus dirigentes hasta las mayores cotas de felicidad jamás alcanzadas por esta afición, por este pueblo, que ve en la roja la sublimación de la unidad de todos los pueblos de España..." Aquest tipus de missatge, no se a vosaltres, però a mi em fa l'efecte que genera independentisme. :P

    Savalls

    ResponElimina
  7. HA HA HA i lol...
    No te res a veure el que t'agradi el bon futbol amb l'independentisme!!!... no tot es pot polititzar... (com tampoc tot es pot judicialitzar)... a mi veure une ex- entrenador del Real Madriz (Del Bosque sempre m'ha semblat un home correcte dins del que hi ha...) alinear 7 jugadors del Barça (cantera cule), i a Capdevila (catala del Coruña!!!... dons mira em omple d'orgull hasta puc reconeixer que Casillas es un bon porter i que Ramos i Xabi Alonso no son "especificament de la caverna" tot i esser del Madriz...
    Vaig disfrutar amb el gol de Puyol... i prefereixo que guany el Barça la Copa del Mon que Holanda (a diferencia de Cruyff potser... no estic mai segur del que pensa el paio aquest...)... o sigui que diumenge prfereixo que guany ESPAÑA!!!... ha ha ha ha ha!!!!
    Veig que ningu va veure la sutil diferencia del ordre dels factors del post anterior...
    M'agrada el FUTBOL i soc del Barça. (pero tambe vaig disfrutar del Ajax de Cruyff... i del Brasil d'avans... i de tants altres jugadors inclosos Zidane, Maradona (el boig), Schuster, Lineker, Simonses, i per que no dir-ho... Di Stefano, Puskas, Kubala Kocsis, Pereda, Fuste, Torres, Gallego, Eladio,.. i fins i tot Mart Filosia!!!! au va que fa calor!
    adb

    PS: Per la teva salut mental deixa de llegir diaris esportius! especialment mesetaris tio!!! a qui l'importan???

    ResponElimina
  8. HA HA HA i lol...
    No te res a veure el que t'agradi el bon futbol amb l'independentisme!!!... no tot es pot polititzar... (com tampoc tot es pot judicialitzar)... a mi veure une ex- entrenador del Real Madriz (Del Bosque sempre m'ha semblat un home correcte dins del que hi ha...) alinear 7 jugadors del Barça (cantera cule), i a Capdevila (catala del Coruña!!!... dons mira em omple d'orgull hasta puc reconeixer que Casillas es un bon porter i que Ramos i Xabi Alonso no son "especificament de la caverna" tot i esser del Madriz...
    Vaig disfrutar amb el gol de Puyol... i prefereixo que guany el Barça la Copa del Mon que Holanda (a diferencia de Cruyff potser... no estic mai segur del que pensa el paio aquest...)... o sigui que diumenge prfereixo que guany ESPAÑA!!!... ha ha ha ha ha!!!!
    Veig que ningu va veure la sutil diferencia del ordre dels factors del post anterior...
    M'agrada el FUTBOL i soc del Barça. (pero tambe vaig disfrutar del Ajax de Cruyff... i del Brasil d'avans... i de tants altres jugadors inclosos Zidane, Maradona (el boig), Schuster, Lineker, Simonses, i per que no dir-ho... Di Stefano, Puskas, Kubala Kocsis, Pereda, Fuste, Torres, Gallego, Eladio,.. i fins i tot Mart Filosia!!!! au va que fa calor!
    adb

    PS: Per la teva salut mental deixa de llegir diaris esportius! especialment mesetaris tio!!! a qui l'importan???

    ResponElimina
  9. Home, encara que tu no polititzes, ells si que ho faran: "La selección de TODOS los españoles". "Orgullo nacional", etc... ja saps...
    A mi aixó si que em fot fástic.
    I si no polititzem, perqué no ens deixen tenir la nostre selecció??
    Us imagineu Catalunya guanyant el mundial??
    Que potser no tenim els millors jugadors del mòn??

    albert p.

    ResponElimina
  10. A mi el que em fa fastic es posar me al nivell d'ells... Una cosa es la fantastica mani d'ahir i altre que en Puyi foti un gol de cap... no cal barreijar las coses...
    Per tenir una sele propia cal ser independents... mentres fan be de jugar amb la barçanyola... perque no?... mes martirs? ja en tenim prous.
    El que a tu (i a mi) ens fot de malallet es que per la tele surti un mamarratxo jovenet dien textualment: "QUEREMOS A PUYOL AUNQUE SEA CATALAN"... i no pel fet de que ho digui.. el mon es ple de descerebrats... i anem tirant... el problema real es qui va esser el FILL DE PUTA (editor del programa de TV suposadament amb estudis i una certa racionalitat... o no...) que va permetre que aquest aimatge i so fossin al meu abast... i al teu.
    pots imaginar la inversa?... no oi?... aquest es el problema... si som polacos VISCA POLONIA LLIURE... (no cregis que estar vivin entre Alemania i Rusia no sigui complicat!!!!

    ResponElimina