S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 16 de febrer de 2012

El somni de la marmota

Ahir la meva marmota celebrava un altre cop el seu dia i em deia: “Però això del corredor ferroviari central no havien dit els europeus que no?. Vull dir que... no sembla raonable, oi?” La meva marmota va néixer a Pennsylvània, i allà es veu que tenir raó serveis d’alguna cosa i que les prioritats econòmiques son cabdals a l’hora de prendre decisions polítiques. De fet, em va recordar que l’últim cop que es van barallar per si un tren passava de la costa est a la costa oest, per d’alt o per baix del paral·lel que dividia els estats esclavistes dels que no ho eren, varen provocar la Guerra Civil i que n’havien sortit escaldats. Vaig mirar-la de fit a fit als seus ulls que em miraven provocadors i amb tot l’aire de superioritat que pot acumular una marmota en el seu esguard i li vaig dir que se’n anés a dormir, que l’endemà de ben segur tornaria a ser el seu dia aquí a Catalunya. Us recomano que en tingueu una a casa com a mascota, un d’aquests simpàtics rosegadors, al menys així tindreu algú a la família content de la relació amb Espanya.

Hom arriba a casa amb ganes de tranquil·litat, parlar amb els nanos, veure una peli, sopar un iogurt i anar a dormir. Ahir, però, donaven el programa aquest de TV3 sobre monarquia o república. Ves a saber per quins set sous em venia de gust veure’l. Si m’hi paro a pensar es tractava de un exercici d’espanyolisme d’allò més ranci. Els catalans no tenim casa dinàstica pròpia, per tant... es un debat nacionalment estèril, i que només ens embolica amb discussions tronades madrilenyes. Un conflicte intel·lectual, per dir-ho d’alguna manera, que ens empeny a defensar o atacar les posicions de l’avi, en comptes de pensar en el futur dels nostres fills. Però... volia veure perquè el PP s’havia posat tant nerviós amb l’emissió de Monarquia o República, i abans que l’Alícia s’ho carregui, vaig posar-me les notícies del 3/24 per fer temps.

Poso doncs les notícies i... patapam! La ministra espanyola de Foment –els espanyols haurien de fer com a Star Wars i clonar tot aquest personal per fer-ho fàcil, ja que sempre diuen el mateix i la marmota ho entendria tot molt més bé-, ja no se si es la Malena, el Pepinho o l’Anna Pastor, tant li carda, obra una cartera i treu un plànol d’Espanya d’aquells de pintar les províncies al cole, amb la xarxa ferroviària radial el corredor central i tota la pesca. Però... però... però... un altre cop???? I això qui ho paga? I com? Si no hi ha un duro! En aquest moment començo a cridar massa... i la meva marmota em mira tot encuriosida.

-La societat civil catalana! –li endego al rosegador- Ella ens traurà de tot aquest entrellat! Igual que ho va fer quan al 2007 es varen reunir a l’IESE i varen donar un cop de puny a la taula, amenaçant Madrid amb les ires dels Déus si el Prat no esdevenia un hub internacional de colló de mico!

-Curiós... –em contestà- I com es que jo vaig haver de passar per Barajas en el meu viatge des de Puntxsutawnee?

-Bé... això es perquè hi ha hagut una conxorxa del Grup Godó, Vueling, Planeta, Antena3 i en Jiménez Rodríguez Losantos per enfonsar Spanair, amb la col·laboració de Qatar Airways i en Sandro Rossell! –li vaig dir bombardejant-la a dades.

-Ah, però... però... l’altre dia... m’explicaves que això de la reunió de IESE ho va muntar el Grup Godó i que el Cercle d’Economia el presidia un tal Piqué, que es del PP, i treballa a Vueling que es dels de Planeta que son els amos de Antena3! No entenc res!

-No entens res, perquè ets una marmota gandula que no escoltes –vaig contestar-li- a la reunió de IESE també estava la Cambra de Comerç de Barcelona!!! Una institució mil·lenària que representa els interessos dels comerciants de Barcelona! Independent! I que fa eleccions des de fa centúries! El pal de paller de l’activitat econòmica del Cap i Casal, que controla la Fira de Barcelona, i el Port, i, i...

-I dius que fan eleccions aquests els de la Cambra de Comerç que son tant importants...? –va preguntar amb posat murri-.

-Si! -Vaig contestar cofoi des de la dignitat que em confereix ser català de Barcelona amb set cognoms catalans i un de basc (en termes de masculinitat ètnica equivaldria a tenir tres testicles, més o menys).

-Doncs vaig llegir que uns paios van intentar presentar-se a les eleccions a la Cambra, i la senyoreta recepcionista que els va donar els papers els va dir que... “Vale, estan en termini... però els vots ja han estat emesos”, hi hi hi... jo em pensava que allò de les urnes plenes, hi hi hi, només passava a Astérix a Còrsega, hi hi hi... –va riure amb aquell riure sardònic tant propi de les marmotes-.

-No m’ho crec! –vaig dir-li emprenyat-.

-Això no es tot, cap de suro! –es va posar a dues potes i amb el dit m’assenyalava com si tot fos culpa meva-. A les eleccions de la pomposa, inútil, i obsoleta Cambra de Comerç de Barcelona només hi vota menys del 2% de les botigues i empreses amb dret a vot, i que han de pagar quota obligatòriament! Els representants es trien per gremis! Del tipus cansaladers, sabaters... em sembla que hi ha 50 epígrafs diferents i que si els regires bé trobaràs fins i tot venedors ambulants, o ferradors de cavalls, o cistellers! Doncs, si fas una candidatura i vols guanyar has de presentar-te per cada gremi! Fàcil oi?

Jo no tenia paraules i ella va seguir...
-Això no es tot. Si vas a votar a les eleccions de manera presencial a l’assemblea t’hi has de presentar amb les escriptures, l’últim rebut de l’aigua, vint-i-tres rebuts d’impostos diferents al dia (vint-i-set si ets llibreter), i un certificat del conservatori de música conforme saps tocar la bocina si et dediques al transport. Ara... si votes per correu signant un paperet que et porten un parell de gestories a la botiga, i votes a qui et diuen, ell s’encarreguen de fer arribar el teu vot de manera legal al ple de la Cambra... i no cal que els ensenyis cap mena de documentació per signar, de fet pot posar-hi una X el teu depenent il·legal que ells ja s’encarreguen... Aquesta es la teva maravellosa societat civil... vols que t'expliqui la PIMEC?

Jo ja veia que la marmota començava a desvariar, encara que soc conscient que a Pennsylvània això de la democràcia ho porten a la sang... Tot i així vaig intentar replicar...

-I ningú no pot fer-hi res?

-Si! Imbècil! Tu! I tota aquesta colla de catalans estúpids que viviu dins aquesta mena de somni dels babaus! –va cridar ella- Perquè ni teniu ni tindreu hub, pagareu el tren per Saragossa i el Pirineu i el que us demanin, el corredor mediterrani ni l’ensumareu, i a més a més us ho tindreu ben guanyat! Per ximples! Per ganduls! Per covards! I per no despertar-vos del somni de la marmota!

1 comentari:

  1. La marmota es el meu candidat pel Nobel d'Economia.
    ADB

    ResponElimina