S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 25 de febrer de 2012

Porcaventura - Las Vergas!!!

Està bé! Jo no en volia parlar! Però per petició popular us faré cinc cèntims del que en penso d’això del “Eurovegas, the final solution”.
Jo a aquestes alçades de la festa ja ho entenc tot. Haig de dir que em pensava que després d’haver entomat la transició, l’etapa del peix al cove, el pacte del Majestic i el govern dels tripartits, no trobaria ocasió de rebaixar encara més el meu llistó d’exigència envers la dignitat de la política catalana. Doncs no. Ho veieu? Resulta que ara hem de debatre si els catalans hem de renunciar a l’imperi de les nostres lleis en una part del territori, a canvi de llocs de treball. Fixeu-vos que no entro en qüestions de moralitat, jo penso que amb els seus quartos tothom pot fer el que li vingui de gust, i que amb el seu cul també. Altre cosa es fer excepcions a la Llei per tal de pal·liar un greu problema com el de l’atur.
Jo entenc al govern dels millors. L’arribada d’Eurovegas suposaria una porta oberta a complir un dels seus eixos programàtics en campanya electoral: la reducció en un 50% de la taxa d’atur. El temps passa inexorablement, i donat que es fa difícil eixugar les xifres d’aturats sense haver pres ni una sola mesura per dinamitzar l’economia en un any i mig, l’oferta aquesta del Viva las Vegas es l’únic clau roent que s’ha presentat. Una mica com la fàbrica aquella de cotxes xinesos del tripartit, oi?
Estic  conceptualment en contra de l’excepció fiscal, de la subvenció, del tocar les regles del joc que son les lleis per tal d’afavorir aquest sector, aquella indústria o aquella empresa, a partir del criteri de un responsable polític. Diré més: quan més important es la xifra de la inversió i més ens venen la seva importància estratègica, més sospites m’agafen. Si, finalment, es produeix el desembarcament a Espanya –tant aquí, com allà- d’aquest complex turístic de luxe, i els hi donen –tant aquí, com allà- algun tipus d’avantatge competitiu, exempcions fiscals per exemple, entre uns i altres hauran certificat la defunció del contracte social entre la ciutadania i l’estat i, al menys jo, em trobaré legitimat per actuar en conseqüència.
Ja que no vull ser negatiu, i els catalans convertim riscos en oportunitats –allò de les pedres i els pans però rollo modern- faré des d’aquí una proposta a la classe política perquè se la pensi. Convindrem tots, segurament, en que si els números se’ls pot fer  dir el que es vulgui, com va demostrar Goldman Sachs quan assessorava al govern grec a maquilla’ls;  si un Power Point pot suportar qualsevol bestiesa que s’hi posi, si les slides son prou entenedores, estan en ordre i els gràfics son ben xulos, com varen demostrar els nanos d’Spanair; cardaré aquí sota un business plan alternatiu que resoldrà tants i tants de problemes estructurals a Catalunya que per fi un català -aquest humil servidor- guanyarà un premi Nobel -encara que sigui el d’economia, que té més de astrologia aplicada que d’altre cosa-.
Es tractaria de fer el que sempre hem fet molt bé els catalans: copiar l’idea d’un altre i posar-la en pràctica amb enginyeria, finançament i recursos humans locals. Ho hem fet abans! Junts podem muntar...:
PORCAVENTURA - LAS VERGAS – (1)
Un parc temàtic de turisme adult i de luxe dividit en tres parts:
Porcaventura: Dos Hotels – Casino i diverses cases de barrets destinats al sexe heterosexual, per a homes o dones, amb un toc esportiu de risc. Orgies amb els rostres ocults dels participants mentre es fa rafting: Tirolines que es puguin utilitzar per fer salts del tigre espectaculars des d’un gratacels a un altre. Grans iakuzzis comunitaris on s’hi deixessin anar alguns petits taurons endormiscats... Faci feliç a la seva senyora abandonant-la en pilotes en un bosc, armada de un tap de suro, un fil de nylon i un plàtan, mentre la persegueix un grup d’immigrants subsaharians disposats al que sigui per 400 euros al mes!
Las Vergas: Casino, cinemes, i llocs de trobada temàtics per encontres homosexuals entre homes. Un gran espai sense límit d’edats que aniria des de lo més trendy a lo més cutre. Un públic d’alt poder adquisitiu que no disposa d’aquest tipus d’instal·lació de manera regulada enlloc del món! Una gran oportunitat! I els catalans estem ja acostumats a engaltar segons que amb un somriure els llavis i molta dignitat pàtria! Voluntaris amb experiència en sobren a les cues de l’atur!
(1): Crec que per quotes i per legislació políticament correcte, caldria un tercer complex destinat a la homosexualitat femenina. No tinc ni idea del que els agrada ni se m’acut cap nom... Però... Això es una gran oportunitat! El partit polític que em doni un suport més decidit a Porcaventura – Las Vergas disposarà de la meva aprovació automàtica del pressupost de l’agència de naming i de l’empresa de dinamització cultural que ell vulgui!!!! D’aquesta manera, repartirem diner públic de forma que reverteixi en la seva organització política! Cal ser creatiu, però hi ha coses i procediments habituals que no cal menystenir!
Localització: Terrenys públics fronterers amb Andorra! Aquesta no us l’esperàveu, oi? D’aquesta manera els turistes podrien entrar per la banda espanyola i sortir per l’andorrana quan a voluntat. Fomentaríem allò tant dels banquers catalans de tota la vida del... com ho deien? Ah, si! Mercat lliure de divises! Però, els avantatges de fer les instal·lacions al Pirineu i a tocar d’Andorra no acaben aquí! Podríem demanar a Ryan Air que convertís l’aeroport d’Alguaire en un hub internacional! I tindríem el suport en relacions públiques andorranes de personatges tant nostrats i que tant estimen el país com tot aquest grapat de catalans que han residit a Andorra –al menys fiscalment- els darrers temps. No vull ser injust ni oblidar-me ningú, sols recordo ara la Caballé i l’Arantxa Sanchez Vicario, però de ben segur que entre tots faríem una llista.
Finançament: Collons! Cap problema, no? Si es públic el terreny, no paguem seguretat socials, les constructores estan acostumades a cobrar de l’administració a anys vista i sembla que un jueu deia que això seria negoci invertint-hi... nosaltres que ho farem exclusivament sobre les espatlles dels nostres aturats de la construcció que ara ens suposen una despesa en ajuts segur que ho podrem pagar, no?! Home doncs entre el que no ens gastem i el que ens estalviarem igual encara fins i tot guanyem diners! Ja se que sona una mica a discurs de conseller d’economia del tripartit... però d’això se’n diu comptabilitat creativa, i resulta que a més d’un li ha funcionat tant bé que ha arribat a primer ministre per aquestes contrades d’Europa.
Recursos humans??? Home... D’això anem sobrats! Apart de que la joventut i la preparació dels nostres aturats garantirien carn fresca de prostíbul al mateix temps que conversa d’alta volada (amb la quantitat de postgraus de menys de trenta anys que hi ha a l’atur, si us plau!), pel que fa a cambrers i paletes? Som els millors del món i pretenem ser-ne líders! Hauríem de fer una Universitat Catalana de Paletocambrerologia, i justificar la inversió com a recerca i investigació, perquè serà l’únic àmbit que ens quedarà d’aquí vint anys.
El que us deia, apart dels aturats de cua a l’INEM, Porcaventura ens permetria trobar feina de Directors d’Hotel i de Casino per exemple als senadors catalans, que hores d’ara cobren per no fer res i a més d’una mòmia política que encara va donant lliçons a uns i altres. Com a servei de seguretat podríem contractar uns quants albanokosovars, italomeridionals, i colombians dels que s’amaguen a Catalunya, o millor encara... preguntar a qui ho sàpiga qui eren aquests que amenaçaven de mort la regidora de Ciutat Vella Itziar González, que es veu que eren autòctons i així tot queda a casa. Les relacions públiques amb el mercat americà les podrien portar els Urdangarín i les de Brasil i el món àrab alguna empresa d’en Sandro Rossell.I la traca final... el millor de tot... L’home per governar-los a tots, l’home per a reunir-los, l’home per lligar-los a tots al món de les tenebres: de President de Porcaventura – Las Vergas en Félix Millet, paradigma de la transversalitat que hores d’ara s’avorreix a casa seva.
No us calen més detalls oi? Un paper amb un business plan pot dir missa i els power points se’ls endu el vent de l’oblit, com si fossin promeses electorals. El que queda al país i a les vides de les persones es la dignitat venuda a canvi de les engrunes, la legitimitat bescanviada per un salari, potser es condició humana i se’n diu supervivència, però voleu dir que no tenim alternatives pròpies a l’Eurovegas? Tant malament estan les coses que ens ho plantegem seriosament? Déu n’hi dó...

2 comentaris:

  1. Aquest es el Savalls mes caustic (el que m'agrada quan li fot pel broc gros), potser es posa mes serios quan parla del dret dels catalansa decidir i aixo... pero coi quin fart de riure (en veu alta).
    ESPLENDIDA FORMA...
    ADB

    ResponElimina