La partitocràcia catalana saltarà pels aires. Què carai!

Heu vist els diaris? Heu sentit ràdios, vist les teles i comprovat les xarxes socials? Ho dic perquè, ara mateix, estic flipant davant d’aquest experiment sociopolític, a temps real, que ens ofereix el procés cap a la independència: la desaparició dels busts parlants i les sigles polítiques de l’autonomisme perifèric del nordeste de la península que han remenat les cireres vora 40 anys!

Que què vull dir? Doncs que com ens soni la flauta màgica als barrufets indepes riurem d’allò més... i sinó mireu les cabòries i mals de cap de la politiqueria catalana en funcions a resultes de la Via Catalana. Es per llogar-hi cadires.

Per una banda tenim la Malícia Jar-Jar-Binks aplegant falangistes, brigadistes blanquiazules i altres colons deslleials i muntant-los un aquelarre de banderes estanqueres amb pollastre a l’entorn de la Sagrada Família. Ai si el senyor Gaudí aixequés el cap de la tomba i veiés el botifleram que encerclarà la seva benamada obra! On aniran a parar els Mister Tofa Millo, els Pin i Pon Fernàndez Díaz, l’entranyable Lacalle, i el neo-pijo que governa Badalona? Tindran futur polític en una Catalunya independent? Els veurem demanant aixopluc a Ciutadans? O s’establiran a Madrid rollo exiliats ofesos empassant-se els futurs acords amistosos entre Espanya i Catalunya –que els hi hauran, no ho dubteu-.?

I què faran l’endemà els portaveus del Felipisme Gonzalista? Què se’n farà dels Montillas, les Chacons, els Corbachos i els Balmons? Perquè tots aquests, apart de conrear els sentiments de nostàlgia pel pueblo d’origen i amenaçar als burgesets de l’eixample amb les ires revolucionàries de un –hores d’ara- catalaníssim cinturó –parli el que parli- què collons més saben fer? Mort el gos morta la ràbia! Que s’hauran de posar a treballar? Perquè aquí de Senat-nevera-jeriàtric dubto que en tinguem, nois i noies... Que us penseu que els posaran un plat a taula els seus compañeros de Madrid? A Sant de què? Tornaran al maoisme i a la lluita armada? Ara? A tocar de la jubilació?

I els nous cadells del socialisme? Els de la blackberry sense cobertura? No els veieu anar de ràdio en ràdio com ànima en pena proclamant que ells això s’ho  maneguen convencent als del PSOE i que això de l’estat propi no fa modern? Ostres! Es que els mires el CV i no hi ha ni un , però ni un ni una, que hagin treballat fora de l’àmbit del partit en sa vida! Que és gent que no te ofici ni benefici més enllà que fer-se el trobadís als passadissos de Nicaragua quan el Maragall els guanyava les eleccions i s’hi repartien canongies!

Per no parlar-vos del tou d’incompetents que farceixen el 90% de la cúpula d’ERC, Tota aquella tropa que quan els van donar un despatx al tripartit, era el primer cop que s’enfrontaven a un pressupost, tret dels diners que havien d’estalviar pels entrepans que s’endrapaven quan pujaven la Pica d’Estats amb la colla del cau. Quan ERC esdevingui el nou Partido Revolucionario Institucional en els primers estadis de la independència... creieu que en Junqueras es tant pardal com per donar-li Afers Exteriors al Minoves, Economia al Huguet i Universitat i Recerca al Puigcercós? Vinga, va! Siguem seriosos! Es prepara un desembarcament de gent vàlida a ERC com no s’ha vist mai en cap partit polític en tota la història de Catalunya. I sinó ja ho veureu...

I els unionistes d’Unió? Que els passarà quan hagin de llençar al water l’agenda lobbista a Madrid? Malaguanyats 40 anys de teixir i fer i desfer complicitats a canvi de prebendes, favors i comoestalomioseñorsubsecretario... Que igual es pensen els Pelegrí, els Espadaler, la psicòloga i el cerillo que no ens en recordarem de la seva tebior? De les putes, les Ramonetes, i les responsabilitats i punyalades al país als Congreso de los Diputados? Duran-ran menys que una llaminadura a la porta d’un cole!

I els convergents? Ostres! Ara resulta que apart de portar trajo i corbata i dir que nosaltres som els d’aquí i no els d’allà hauran d’omplir de propostes de govern els seus programes electorals! Ostipa, tu! I com es feia això? Perquè aquests paios, també, si els comproveu el CV tampoc han fotut res que s’assembli a treballar, apart de fer-li la rosca al President i mantenir-se fora de l’abast de les ires del Duran! Es que... per no queda’ls no tindran ni una dreta feréstega mesetària de la que puguin dir que ells son europeus, democràtics i benintencionats! No en quedarà ni les engrunes... i l’últim que apagui la llum que en Mas ja ha anunciat que l’endemà amb ell no hi comptin –que de tonto no en te un pel-.

Sento dir-vos que l’únic que ho ha vist clar es l’Albert Ribera. Aquest és aquí per quedar-s’hi. I pel que fa als d’iniciativa i les CUP... que voleu que us digui? Parlo de polítics amb voluntat de govern, no de Pepito Grillo, parlo de política no de la nova estrena de la factoria Disney.

El cert és que podríem seguir enumerant les espècies d’animals polítics en procés de desaparició, com si fóssim ecòlegs asseguts d’alt d’un iceberg esguardant Alaska. Això si, amb la diferència que a mi veure’ls caure engolits pel forat negre de la història més que saber-me greu em provocarà una hilaritat que espero poder controlar.   

La veritat es que si això peta, la partitocràcia catalana saltarà pels aires en pocs temps. Dels partits d’avui no en quedarà res! Viurem moments tumultuosos, coneixerem nous salvapàtries, espanyolistes agressius, fatxendes de tots els colors i il·luminats que voldran canviar el món des de la seva candidesa... Auguro moguda de la bona! Però jo no m’ho vull perdre per res del món. Què carai!