Poseu-vos a la meva pell de
responsable de marketing d’una empresa globalitzada. Format en un món analògic
i fill intel·lectual de lectures humanístiques. Supero els cinquanta anys, i
sóc al zenit professional. Les he vist de tots colors. He vist néixer el fax i
enterrar el tèlex, sorgir Internet i el correu electrònic matant cartes
manuscrites, postals, missatgeria i fax, brotar el Photoshop i desaparèixer els
fotolits, l’ascens del Word i la mort del Letraset, decaure els anuncis en
premsa i revistes i patir la invasió de les xarxes socials en els processos
relacionals amb el consumidor.
De fet, no he estat un espectador, he estat protagonista i col·laborador necessari. Vaig ser el primer a tenir ordinador a casa i a fer-lo servir amb un mòdem. Em vaig creure allò de l’oficina sense papers, i que Skype em deslliuraria d’anar a fires, reunions i dinars d’empresa. He constatat que no, que segueix vigent la norma per la qual “si vols garantir un contracte fes que l’altra part et visiti al despatx i conquereix-lo via empatia personal”.
Doncs em resulta impossible contractar gent de marketing amb formació humanista. Persones que sàpiguen el perquè algú et compra un producte o es creurà la teva promesa de compra.
De fet, no he estat un espectador, he estat protagonista i col·laborador necessari. Vaig ser el primer a tenir ordinador a casa i a fer-lo servir amb un mòdem. Em vaig creure allò de l’oficina sense papers, i que Skype em deslliuraria d’anar a fires, reunions i dinars d’empresa. He constatat que no, que segueix vigent la norma per la qual “si vols garantir un contracte fes que l’altra part et visiti al despatx i conquereix-lo via empatia personal”.
Doncs em resulta impossible contractar gent de marketing amb formació humanista. Persones que sàpiguen el perquè algú et compra un producte o es creurà la teva promesa de compra.
Hi ha un buit enorme entre el jovent que surt de les facultats o les escoles de negocis, se'n diu lectures adequades, escoltar la gent i entendre les persones.
Cada dia que passa trobo més peticionaris de feina de marketing que només saben de big-data, de noves tecnologies, de nous programes i entorns virtuals. Nanos i nenes que conèixen el modus operandi de FB o Google, però que mai disposaran dels pressuposts de marketing d'aquestes companyies. Joves enganyats per un relat tecnològic que els inhabilita la resta d'eines per vendre i fidelitzar consumidors.
Si clavo un cop de peu a terra
m'entraran per la porta del despatx 17 joves extraordinàriament formats, i
penosament preparats per la vida real dins una companyia que facturi menys de
100M de dólars.
Els que pugen saben la història
dels èxits tecnològics dels darrers 20 anys, però són incapaços de generar una
punyetera acció de marketing per tal de monetaritzar la inversió d'un stand en
una fira oberta al públic, no estan preparats per fer un text coherent que
reforci el teu posicionament dins d'entorns cada cop més competitius, negats
per oferir alternatives més enllà del canvi tecnològic per se. No han llegit
res. No coneixen la gent. Ni els gustos fora del que digui Disney o Tweeter.
Analfabets emocionals, panxes contentes farcides a cop de discurs del TED
sentit d'orelles.
Els amants del relat oficial, ara, ja em podeu portar
la contrària, però la juventut està sobrevalorada. I la tecnologia encara més.
Entenc que als 60 escoltar als joves era necessari, eren lliures del pes de la
guerra. Però ara? Sense ànims de generalitzar, afirmo que es fotran una galeta
èpica si no es posen les piles i deixen de creure en els mirallets de colors
que els ensenyen els falsos profetes.Per vendre i crèixer, millor haver llegit Emmanuel Kant que a Steve Jobs.
