Per aquelles coses de la vida, un dia d’aquests anem de casament. Albiro un pantagruèlic esdeveniment ple de salutacions cortesanes i de ”quantdetempssensesaberdevós” i de “quejoqueme’nalegro”. El cas es que no teníem transport per a tota la tropa pròpia, ara que comencen a aparèixer xicotes estables, i el comitè de festes del clan –la meva senyora i un servidor- decidírem llogar un cotxe que hi cabéssim tots sis plegats, l’ocasió ho demana.
Tot cofoi vaig reservar l’auto, però heus aquí que inopinadament només cal transportar cinc dels sis que som, que un ha trobat aixopluc en un altre cotxe. Així doncs, com Déu mana, he anat a cancel·lar la reserva aquest mateix matí.
-Bon dia tingueu
-Bon dia senyor Savalls
-Vinc a dir-li que no caldrà la reserva, que hem trobat
altre forma de belluga’ns
-Moltes gràcies senyor Savalls, ara mateix anul·lo la
reserva. Només dir-vos que li ho agraeixo, que sempre és millor poder
cancel·lar les coses amb anticipació.
-Només faltaria
-Molt agraït
-Passi-ho bé
-Passi-ho bé senyor Savalls
Quin goig! Fas el que has de fer i trobes una persona
educada que et retorna amb escreix l’amabilitat mostrada. Moment fantàstic on
posar al damunt de la taula allò que ens van dir que ens feia persones. Com el
treball, com l’estalvi, com pagar impostos, com fer-se gran amb l’esquena dreta
per gaudir dels nets i de la lectura al solet. Doncs... ai que em sembla que
això no entrava en el paquet, diuen.
Ja sé que divago, però tot just acabada aquesta escena de
bon gust, plena de saludable impostura, he caigut de l’arbre, i ves a saber
perquè he tingut la pensada següent: Ara
que ja hem treballat quinze, vint, trenta anys. Ara que ens pensàvem que ens
tocaria gaudir de les bones maneres. Ara que ens pensàvem que podríem fer una
mica el senyor, si no per la cartera sí per l’experiència, resulta que ens
diuen que no? Perquè la que se’ns ve a sobre té la pinta de ser de colló de
mico, oi?
Els burros que vàrem empassar-nos l’ham del penca penca que
ja ens retirarem. El gruix demogràfic que ha pagat i segueix pagant la festa,
no tindrà allò que en deien “retiru”. De fet, hi ha una conxorxa que pretén
fotre’ns enlaire el sistema de pensions, l’accés als medicaments, i que prega
que rebentem tots d’un mal de ventre abans d’haver de mantenir-nos massa temps.
Em pregunto de que carai ens serveix la bona educació que portem dècades
entrenant, per quan poguérem fer veure que la cortesia ens era natural i que
saber fer el senyor ho portàvem de fàbrica.
Els del baby boom,
i els de la generació X, em sembla que haurem d’aparcar un temps la il·lusió
que ens feia jugar a ser essers civilitzats. Els qui porten la cosa han decidit
que això de viure tant, i de consumir més, no pot ser. Que se’ls hi ha anat la
mà i que en som masses. Ara fotran enlaire el sistema de pensions i només els
caldrà comprar prou filferro per rodejar els camps d’acollida, i comprar prou
tasses de fang per a repartir-nos la sopa de sèmola.
Doncs em sembla que a mi, això, no m’agradarà...
Us commino a no perdre el món de vista. Que Matrix pot ser molt ben educada i
fer-nos creure que vivim un món de cotó fluix on la gent encara es fa
reverències. Una fira de vanitats on els Versalles, les bones maneres ,i els
casaments només son part del decorat.
Pel darrera, entre tramoies, els dolents van a per nosaltres
i ens volen prendre el pa i la sal. Jo no sé a vosaltres, però a mi no em
fotran pas.
Mereixem el futur que havíem planejat, un demà bonic com un
casament, educat com un senyor dels de barret i amable com l’empleat del
lloguer de cotxes. No mereixem l’infern que ens estan preparant. Reaccionem babyboomers!!! Endavant les atxes
Generació X!!! Veniu amb mi al carrer
que els esperarem a la cantonada.