Independència també ha de ser Regeneració

Vinc de visitar el Palau de la Generalitat, de veure sardanes, castells, bastoners i de tornar a palpar el fervor patriòtic que darrerament ens acompanya, bé!. Ahir vaig tenir un dinar familiar, i de Sant Joan a la Mercè, el canvi en el vot en favor de la independència ha girat com un mitjó, també bé! Però estic preocupat. Ara em direu que soc un torracollons, i que sempre poso al damunt la taula les tifes que no volem veure. Doncs... que voleu que us digui? Soc així.

Parlar amb gent intel·ligent t’estalvia haver d’explicar les bonances de la independència, també pots rebatre les mentides que des del règim ens envien en forma de pors empresarials, constitucionals, europees o militars. La gent amb dos dits de front no està per collonades i van directament a la nafra. Hi ha el qui s’entesta a qualificar la independència d’economicista, de fugida de ric insolidari, el qual es un argument desmuntable només a cop d’identitat... i es fa difícil davant d’interlocutors que han fet de la seva condició de ciutadans del món una mena d’escut protector d’aquells de pati de col·legi... “¡rebota, rebota y explota!”, passo de la seva pose, no son rellevants. La crítica, o el perill de la independència que ahir sobrevolava la taula i que em costa rebatre amb una sola frase es la que diu: “ser independents perquè segueixin manegant les cireres tota aquesta colla de corruptes?”. L’única cosa que puc etzibar es un “al menys tenim l’oportunitat de canviar les coses, el que es segur es que restant a Espanya te’ls hauràs de menjar igualment i per partida doble”. No es argument suficient, al menys pel meu gust, i hem d’estar alerta que no ens esclati segons que en tot els morros.

Crec que hi ha tres grans motius per la independència: Identitat, economia i estat modern. Aquest últim factor es crític. L’actual sistema polític espanyol va néixer sobre una Llei Electoral que buscava el bipartidisme i la disciplina de partit, una Llei de finançament de partits que impedia les donacions i es basava en el diner públic i la militància per evitar que els fatxes tinguessin diners i els partits d’esquerres no, i una administració pública de caire falangista i volum hipertrofiat que no es va tenir pebrots de desmuntar. Tot això va fer que els partits siguin ara búnquers de fidelitat feudal, que el ciutadà no sàpiga qui es el seu diputat i que votin els kilòmetres quadrats en comptes de les persones; que els partits s’hagin hagut de buscar les garrofes a cop de corrupció, de ser dòcils amb bancs i constructores i amics de Millets i companyia; i que la burocràcia feixista hagi sobreviscut fins avui per tal de donar sortida professional a les aristocràtiques famílies madrilenyes de tota la vida a base d'ambaixades, arxius generals de l’estat, empreses públiques promotores del turisme o ves a saber quins negociats foscs i inútils que hi ha repartits arreu de la meseta. Això ens ho hem d’estalviar, no hem de permetre que passi a Catalunya i ho hem de fer posant les lleis que ho impedeixin, des del primer dia.

Mireu... a les famílies hi ha de tot, entre els germans hi ha qui no baixa mai el gos quan li toca o no para taula. A les empreses hi ha qui “s’oblida” de fer la primitiva aquella setmana i esmorza un dia amb els euros dels companys. Es condició humana. A l’administració la gent penca i es responsable, però sap qui es passa el dia jugant a l’ordinador. A les escoles els mestres pateixen les retallades sabent que hi ha companys que fingeixen baixes o arriben tard sistemàticament. Als partits hi ha molta gent amb voluntat de servei al país i tothom sap qui roba i qui es munta paradetes amb diners de tots. Però el sistema està podrit i ningú diu res, per molt que tots sabem qui són, perquè ho sabem oi? Han estat estafant-nos a la llum del dia, alguns durant 30 anys, no fotem!

Això te arreglo. I més si estem construint els fonaments nous de un país nou. I cal fer-ho des del primer dia. Fa una mica de por saber que el President Mas es reuneix amb segons qui a preparar la transició nacional. Fot basarda saber que a ERC no han fet neteja, que al PSC encara hi son els de les mans a la caixa, que dins l’independentisme més combatiu hi ha gent que no li feia escarafalls a les peles dels proveïdors per muntar-se la vida dins el partit, quan governaven al tripartit, com alguns d’ICV. Ho hem d’aturar amb lleis tant bon punt siguem independents.

Fixeu-vos si es important el que dic -vaja, crec- que fins i tot estic convençut que el frau fiscal de petita volada es un reflex d’aquest sentiment que tenim de viure un sistema corrupte fins el moll de l’os. Perquè pagar impostos, i fer que el teu entorn els pagui, si hi haurà un espavilat que fotrà la mà per treure’n profit personal? Quan som a l'estranger ens admirem de les virtuts cíviques de la població en general, al menys al nord d'Europa... Sabeu perquè ho son de cívics? Perquè estan acopstumats a no ser estafats permanentment pels polítics i per l'administració!

La independència de Catalunya es una oportunitat per traure’ns del damunt el pes d’un regne d’Espanya en fallida econòmica, però també moral. Es el moment d’establir bases fermes que impedeixin al màxim el mal govern. Sempre hi haurà corruptes... cal però impedir que els qui sabem que ho han estat dissenyin les regles del joc de la nova República Catalana. Hem d’estar amatents, perquè ho provaran i això si que ens pot destruir la moral després de tants anys de lluita. No ens despistem, si us plau. Independència també ha de ser Regeneració. Estiguem amatents!