De colònia a protectorat

Tot es redueix a la titularitat de l’exercici del monopoli de la coacció física. Que no ho enteneu encara? Dic això a tota aquesta gent de bona fe que ja està volent canviar el món, demanant que Catalunya sigui diferent, que els seus ciutadans declinin el seu dret a defensar-se i contractin una altre gent, forasters, mercenaris, per tal de treure’ns les castanyes del foc si hi ha merder. Els qui no volen que la República de Catalunya tingui exèrcit.

Aquesta es la clau de volta de tot plegat. L’essència del ser lliures per a governar-nos o no ser-ho. L’última línia vermella al darrera de la qual els civils podem fer la nostra, perquè ens sabem protegits pels nostres i no per la bonhomia dels nostres veïns.

Si no acceptem la responsabilitat d’anar per lliure, sense haver d’anar de la maneta de cap germà gran, com voleu que ens deixin anar a aplegar cargols tot solets? No veieu que si volem ser els qui decidim el nostre propi destí hem de garantir que ningú ens farà una cara de mans quan li vingui de gust?

Els qui llencen torpedes de calibre hippy en contra de la construcció d’un exèrcit nacional català, fan la feina bruta als qui estan avui per avui dissenyant el nostre futur sobre la gran estafa de la interdependència. Els qui es reuneixen amb la casa reial durant hores i no expliquen el que pacten; els qui canten els elogis no contrastats però unànimes a les virtuts d’en Felipe de Borbón.

Perquè aquest es el que han pensat els qui no han tingut més remei que posar en crisi el seu poder a Catalunya al ser sobrepassats per la voluntat majoritària de la ciutadania. Els empresaris del Pont Aeri, els sectors negocis dels partits dinàstics, de CiU i PSC, els seus mitjans de comunicació afins... ja han decidit per nosaltres i treballen per una reforma constitucional, que permeti un pacte fiscal a Catalunya, una corona compartida amb la Espanya personificada en l’actual Príncep d’Astúries, el Barça a la Lliga espanyola –que es veu que és molt important això del Barça, més que la nostra dignitat-, una representació a Europa en tant en quant membres de la corona espanyola que seguiríem essent, i res de serveis d’intel·ligència propis, i res de policia de fronteres, i res d’aigües territorials, i ja veurem si res de polítiques d’extracció del subsòl i sobretot, sobretot, sobretot, res de res de res ni imaginar-ho de tenir dret a defensar-nos sols, es a dir d’exèrcit.

A veure si ens entenem. Que no dèiem que volíem fer camí solets? Doncs això significa que hem d’acceptar fer-nos grans i construir un estat de debò, no de fireta, que això ja ho varem acceptar amb la democràcia espanyola de la transició i així ens ha anat.

Ja he explicat en altres ocasions que no es pot valorar la milícia sota el patró de l’exèrcit espanyol que hem conegut els darrers 300 anys. Si us plau. L’antimilitarisme es cura coneixent militars de països de tradició democràtica, com Suïssa, com Noruega, com el Regne Unit, si us plau. Bramant contra l’autodefensa pel sol fet d’haver fet de cambrer catorze mesos d’un coronel caspós quan hom va fer la mili només demostra l’espanyolitat dels vostres arguments, de la vostre visió del món i de les coses. L’exèrcit, els seus homes i dones, en un país com cal, representen les majors virtuts de servei, de sacrifici i d’honorabilitat. Son aquells que tenen l’alta responsabilitat de garantir les nostres llibertats per sobre, fins i tot, de les seves vides. Com voleu renunciar a caminar amb el cap ben alt i sense demanar permís per fer-ho? Que us heu tornat bojos?

Sota el verí de la cultura per la pau, amagada en la modernitat de la globalització i la interdependència, els qui tenen interès en aigualir les nostres llibertats, la nostra normalitat ciutadana, conspiren per convertit Catalunya en un protectorat en comptes d’una colònia. I no penso explicar-vos la diferència que per això hi ha la viquipèdia.

Mireu, diuen que els territoris, els països, sempre estan ocupats, vigilats –per bé o per mal- per un exèrcit, i que el problema radica quan els soldats son d’un altre país. Ho enteneu ara? Doncs deixeu de fer el préssec, que només esteu fent el joc als qui no ens volen complerts, sòlids, únics i d’una peça. La vostra inconsciència alimenta la idea d’una Catalunya “singular”, “especial”, “diferent”, “desarmada”, “contracorrent”, tot molt maco... però em pensava que els catalans el que volíem ser era normals, ni millors ni pitjors, senzillament fer la nostra. I això passa per acceptar responsabilitats, i la primera es la de tenir la capacitat militar de defensar les nostres llibertats i no quedar condemnats a ser el protectorat d’una potència estrangera.